Setmana Tri (O-BTT-Escalada)

Setmana curta després del pont però intensa esportivament parlant, dijous tornant de Vic quedo amb la Silvia per anar a fer el circuit permanent d´orientació de Tagamanent per entrenar les futures curses d´orientació, ella s´ho passa d´allò més be marejant-me ja que es coneix bastant el circuit, després d´uns quants dubtes , unes quantes equivocacions, de que haguessin arrencat 2 fites, de que la temperatura baixés a -1 grau i que s´ens fes de nit, aconseguim finalitzar el circuit i passarnos´ho d´allò més bé.
Dissabte m´ofereixo per ajudar al Joan per marcar la pedalada de la Marató, així que després de pencar i sense dinar sortim tot decidits grapadora en mà a marcar el circuit, uffffffff es fa etern i cansat, para- arrenca , para - arrenca .. corre que es fa fosc, però anar xerrant encara que hi dediquem unes 4 hores es passa prou ràpid.
Diumenge com que la Silvia m´havia comentat que li faria gràcia de fer-la i jo encara estic de pretemporada i vaig sortint a rodar sense forçar massa, m´apunto a fer-la amb ella, os3 com hi va a les pujades, fereix molts orgulls masculins, i això encara la motiva més a apretar, baixant com que el terreny està tou se sent més còmode baixant i finalitzem la pedalada que pel desnivell i demés era una prova ben digne de copa amb un temps gens despreciable.
En acabat , sembla que no estem cansats i aprofitant la treva que ens dona el temps i que sembla que es va aguantant, un parell d´entrepans i cap a les Baumes Corcades de Centelles a fer la ferrada, comencem i oh sorpresa! hi neva, fa fred però no és moll així que la podem fer perfectament i amb bon temps, tot i trobar un grupet que ens retrassen una mica, dinar a sota una bauma i a mitja tarda després prendre quelcom de calent en un bar de Centelles mateix tornar cap a casa per preparar-se per la setmana laboral.
Una setmana ben aprofitada, tot i el poc temps de llum que tenim a l´hivern deu nidó lo que ha donat el cap de setmana.

Bona setmana a tots!

Dilluns, després de discutir si anavem a Oliana o a Solius, evaluant els possibles colapses de l´operació retorn del pont optem per la opció Girona, anar a fer la via ferrada de Solius, així doncs ens ajuntem el Rubén, la Silvia el Fcesc i jo i cap a Girona falta gent. Cafè de rigor a l´arribada per atemperar el cos i cap al peu de la muntanya; mes que muntanya era un seguit de pics que s´anaven elevant, i havies d´anar coronant-los a través de trams ferrats. Així doncs ens equipem de dalt a baix amb arnesos, cordes, cascs, deysis, "8"s, i cap a afrontar el primer pont del dia, un pont Nepalí que donava molta sensació de seguretat, després d´això un pas recte amunt per uns esglaons i algún tram més tècnic de pas lateral sense apenes preses pels peus, força entretingut. D´aqui ja passem a la gran novetat del dia, els punts de reunió, on pots lligar les cordes per tal de fer rapels per superar el desnivell, després de les pertinents instruccions per part de la Silvia anem baixant tots fins a una repissa natural, guardar cordes i prosseguir per la ruta, així fins a 2 rapels i disfrutant d´un munt de ponts, passos al buit i demés "delicatessen" que ens ofereixen els pics de Solius. Amb tot això s´acosta l´hora de dinar, i aprofitant de les magnifiques vistes decidim fer un most. Ja recuperats i amb la panxa plena ens disposem a prosseguir, però en aquest punt les marques ja no son tant clares i ens costa molt trobar els següents punts de la ferrada, és així com perdem molt de temps i quan ens disposem a fer un rapel per prosseguir decidim deixar´ho per unaltre dia , ja que no és questió de que s´ens faci de nit.

Al final sortim caminant per un torrent força brut fins al cotxe i sobre les 3 de la tarda donem la festa per finalitzada. Cocacola de rigor a Sta.Cristina d´Aro i Autopista avall sense cap mena de complicació per arribar fins a casa.

Molt bé tots plegats, tuthom s´ha defensat molt bé a les parets això ha permès que hagim pogut fer força tram de la via i en especial Bravo per la Silvia per la paciència que ha tingut amb nosaltres aquests dies... deu nidor torejar uns alumnes tant "rebels" .

Via Ferrada de les Baumes Corcades (Centelles)

Avui ens hem agenciat una guia de luxe, la Silvia, ens trobem a bona hora una colla d´amics alguns coneguts i d´altres que he tingut el plaer de conèixer avui mateix, Ruben, Heri, Fcesc, Silvia, Christian, Mònica, Beatriz. Habituallament a l´estació de tren de Centelles per treuren´s el fred de sobre i tot seguit enfilar cap al peu de la via Ferrada.
Instruccions de rigor per part de la Silvia, que si tiren de las mascarillas o abrochense el Salvavidas i amunt! , al principi costa agafar-li el "truquillo" al fet d´anar arrossegant cordes i bagues amunt i avall, però de seguida i després d´haber-me tret els guants sembla que la cosa ja la tenim més per mà. Trobem passos de tot tipus, preses a la roca, preses en escalons artificials que és la majoria, preses en el mateix cable que ens garanteix la nostre seguretat, trams rectes, trams amb volades, trams de peu plà... fins arribar a un punt on ens trobem el mític pont Tibetà, un pont fet amb cables d´acer, 3 per ser exactes, 2 per assegurar-se i fer de guies amb les mans i les bagues de segurerat, i 2 molt juntets i inestables per anar passant amb els peus com el millor dels funambulistes. Aqui hi ha qui passa i qui no passa (no farem més sang sobre el tema :)).
Sortint del pont un tram més en horitzontal i passem a saludar la mítica Cabra, la Centella, una cabra molt simpàtica que viu al mig de la via ferrada i es dedica a omplir-la d´olives negres.

Després d´això podem escollir quina via seguir si fàcil. difícil.. i molt democràticament entre 2 dels 9 que anem diem que difícil!, sort que aquests dies és l´aniversari de la Carta Magna com bé ens ha recordat l´Heri.
En aquests llocs també s´ha de parar per menjar, hem enjegat a les 9 i ja son la 1na del migdia, qui més qui menys ja fa estona que reclama reposar energies , dinem mentre estudiem la via complicada de la jornada, una paret vertical que sembla que s´hagin oblidat alguns esglaons i amb alguns trams de volada. La Silvia la 1a com a tots els trams, jo al darrera foment-li presió, "és ella que em pica eh", i seguidament tots els demés. Fins ara he anat aguantant el ritme de la Silvia, però reconec que no se si hagués fet el que ella.. baixant a rescatar a un dels intengrants del grup tal com ho ha fet, em trec el barret i reconec que deu nidó que els té ben posats així doncs .. Silvia 1 Marc 0.
Sortint d´aquest tram complicat un parell més de trams penjats i finalitzem la via.
Baixada cap als cotxes, no sense abans seguir picant a la silvia intentant baixar sense posar cap mà , aqui li torno la d´abans, així que ... estem empatats.
En resum: té nassos que tot el que no practico habitualment s´em doni bé i m´ho passi bé, i el que practico habitualment , la bici.. sigui lo que s´em dona pitjor.
L´experiència brutal, m´ha encantat, m´he sentit fort de brassos i cames i he pogut disfrutar molt de l´experiència, ara ja pensem en buscar nous reptes o repetir-los que la zona tant per conservació , vistes i tècnica és per disfrutar-la molt
Felicitar a la guia i a tots els valents que han fet la ruta més dificil i per la majoria de nosaltres era la nostre primera ferrada .

Cronica Road Book Santa Eulalia

Després d´haver estat patint durant tota la setmana per si faria o no mal temps, al final una trentena de bikers ens poguerem reunir el diumenge , lo que vindrien a ser unes 5.000 de les antigues persones! "Casi ná" . Despres de preparar-los una foguera perquè s´escalfessin, i un desdejuni on hi habia més o menys de tot, vaig procedir a fer el Briefing de la prova, sorteig aleatori de l´ordre de sortida i la cosa es posà en marxa. 10-9-8-7 i anaven sortint les diferents parelles i trios. Vaig poder disfrutar molt amagat en el 1er control les discusions que generava el llibre ; els "que no que no pot ser per aqui! o el .. tu vas malament" estaven a l´ordre del dia.

La primera satisfacció del dia , veure que la gent anava arribant al 1er habituallament, quan fas un llibre d´aquests per molt que t´el miris per molt que ho repassis tu, sempre apareix el factor "inèrcia" que dic jo. és a dir que fas les coses ja per inèrcia i no t´en adones dels possibles errros d´interpretació que hi pugui haver.
En aquest moment és quan em dono compte que hi ha una parella que no vé, en Jose i l´Oscar, 2 amics mussolencs, em poso amb contacte amb casa varies vegades però no hi ha senyals de vida, bé.. son de la zona perduts del tot no poden estar, més tard m´en assebento que son a casa a la bora del foc, que s´han perdut i no han pogut seguir amb el llibre , quin greu! .
Pel demés, riures i més riures amb els participants uns que disfrutaven més que d´altres , d´altres que tot i patir i maleir-me els ossos també disfrutaven a la seva manera. Anèctdotes com la del Bernat Guardia, que va sortir amb en Xavi i el Coco i al plegar aquest últim a mitja cursa i ser l´únic del grup que portava compta Km , els altres 2 integrants del grup vàren fer els últims 20 km només seguint les indiciacions del llibre!!! (no ho veig i no ho crec!). D´altres que abandonaren a mig fer per compromisos familiars i d´altres que feren trampes, com l´Edu i el Paco (ja us tinc fitxats ja) però que amenitzaren la competició posant-se a roda dels primers i forçant un temps molt bo a final de molt bo.
Al final entrega de premis amb copa i maillot inclòs, petit refrigeri abans d´anar a dinar, i un suculent dinar al camping amb una bona parrillada de Carn de la quan vàrem poguer gaudir tots.

Agraïr especialment als meus pares i el meu avi per invadir-los la casa, especialment al meu avi que el mateix dia feia 83 anyets! (Felicitats Juanillo) a les meves Montses, encarregades de les inscripcions, habituallaments, sastreria alhora de confeccionar maillots, l´informàtica i el que calgués, i en Joan, per ajudar-me a reconèixer el terreny, i amb tot el que fa l´organització, restaurant, fotocòpies, controls de pas i tot el que va caldre, als meus oncles de l´aliança els quals em van fer els thermos de café, al Koni que es va ocupar de que poguessim gaudir d´uns habituallaments amb una gran varietat a un preu irrisori, sense ells tot això no hagués estat possible. I a tots els que vàren venir a participar i passar-s´ho bé.
Classificacions (clicar per ampliar)

Cròniques no oficials, però igual de interessants :)
www.elblogdelpower.blogspot.com
http://uve-anglada.blogspot.com
http://naturadventur.blogspot.com
http://eltemplodelbiker.blogspot.com
abonritme.blogspot.com

Road Book Sta Eulalia dia 30 de Novembre

Dia : 30 de Novembre

Hora: 8.20 h. (es prega ser puntuals)

Lloc de trobada : Esglesia de Santa Eulàlia de Ronçana (Aparcament que hi ha al costat de la plaça)

Planning :

8:30h - Desdejuni amb cafè, cafè amb llet i pastes

8:30 a 9:00h - Inscripcions, entrega i col.locació de road book´s

9:00h- Sortides decalades per sorteig aleatori cada minut

Sobre el km 20 trobareu un habituallament liquid i sòlid

14:30h- Entrega de Premis i repartiment de temps i posicions dels equips

15:00h - Dinar de cloenda en un restaurant

PREUS:

Pels que només participen de la cursa:

5 € per persona : inclou - Desdejuni

- Road book, suport pel manillar i brida per fixar-lo

- Habituallament sòlid a mitja cursa

- Entrega de premis als 3 primers classificats

- Full imprès amb resultats generals i parcials de tots els equips de

record

18 € per persona: Tot lo del pack 5€ i a més el menú inclou:n:

-Carn a la Brasa

- Botifarres

- Cansalada

- Pa sucat, em falta confirmar si seran torrades

- Patates al caliu

- Begudes

- Pastís de Postres

- Cafès

Posats a demanar , si podeu aportar la quantitat justa en el pagament seria d´agraïr, tot i així miraré de disposar de canvi.

Us demanaria serietat als que ja us heu compromès amb el dinar a assistir, ja que sinó el que haurà de desembotxacar el menú seré jo, i ja que no hi tinc cap benefici. com a mínim no tenir´hi pèrdues. Hauria de dir quants serem al restaurant com a màxim dijous al migdia, així doncs tuthom que em confirmi per mail, telèfon o el blog la seva assistencia i en quina modalitat participarà .. si només cursa o bé tot l´acte.

Mail de contacte : reefsurvival@hotmail.com

Facebook: Marc Masagué (buscar el contacte qui no el tingui)

o deixant un comentari al blog

o via telèfon

Aqui us deixo un tríptic de com arribar a l´Esglèsia, per qualsevol dubte poseu-vos en contacte amb mi.

Sortida per la C-17 els que vingueu de lluny sortida que posa Caldes, Canovelles, Lliçà d´Amunt

agafar direcció Lliçà d´amunt a la rotonda de sota la C-17 i la 1a rotonda a la dreta i ja arribeu a Sta Eulàlia .

Un cop passada la rotonda de Lliçà heu de passar 2 rotondes més , passat una benzinera repsol tireu recte direcció Bigues i en un trencall a ma esquerra que hi ha com una mena de illeta seguiu per allà que ja hi ha indicacions de l esglèsia , no té pèrdua

BTT - O , o .. BTT- OOOOHHHHHHHHHHHHHH!

I que és el BTT-O? doncs Btt d´orientació, toma ya!. Entra setmana em comenta la Silvia que a Gaià prop de Navàs fan una prova de Copa Catalana de Orientació en Btt, penso .. coi la primera ja a Copa Catalana? nem forts.. però som´hi!!! . Així que sense llegir-nos les instruccions del producte ni res de res ens apuntem i ens presentem a Gaià a fer Btt-O.

Em crida l´atenció només arribar que la gent per aprofitar el dia s´emporta la fusta de planxar montada sobre el manillar de la bici "Quin Nivell"; uns soports de 30x30 cm i fins i tot m´atreviria a dir alguns de 40x40 autèntics escriptoris amb rodes sobreelevats uns 10- 15 cm.

Arribes a lloc, veus tot de gent amb unes cametes fines i mitjons de coll alt... suposo que son els tipical runners i bicicletes de totes les classes i edats, et mires un mapa que hi penjat.

PD: en el mapa es veu unes linias guixades així com amb zig-zag amb llapis, és lo que he marcat a casa per analitzar per on hem passat i si es podia haber optimitzat

Un dia abans de la cursa a la web posen la distancia, el recorregut i l´hora de sortida de cada participant, a nosaltres ens tocaba a les 10.36 a la distància llarga categoria Senior. La sortida la donen per parelles en una mena de boxes dividits en 3 seccions.. una primera on resetejes l´sportident.. és com "mitja tarja de crèdit " que et donen penjada d´una goma i quan trobes les fites que son uns aparells electrònics allà fitxes i pita. Així doncs arribem al 3er calaix i rollo Dh cèdula i PII PIIIIIIIII PIIIIIIIIII PIIIIIIIIIII.. fuego! sortim la mar de relaxats, el mpaa sembla prou clar i entenedor hi ha dibuixats tots els camins i caminets, falta una mica de pràctica alhora de visualitzar-lo però no sembla molt complicat. Decidim retallar per un tallafocs i sortim d´allà dins que semblem 2 ninos de pelutx sortits d´una rentadora, tots plens de boles d´una mena d´herbes extranyes, fem el nostre goig . Seguim la cursa i ja sembla que ho tinguem per la mà, però sabem que a les 14:00 h es tanca el control i anem una mica justos de temps, hem de trobar 12 fites, però decidim sacrificar-ne 2 per entrar a l´hora i que no ens descalifiquin. Arribem i ohhhhhhhh sorpresa, s´han de fer totes sinó estàs descalificat , encara que arribis més tard de l´hora de tancament és igual. COI! perquè posen hora de tancament doncs???? . La Silvia que té experiència en curses d´aquestes a peu i nocturnes diu que la gràcia està aqui, que si no tens temps sacrifiques fites però a l´hora has de ser a lloc, doncs aqui tot el contrari.

Total que l´experiència ha sigut bona, ens ho hem passat bé, hem aprè que s´ha de fer servir molt el coco, memoritzar camins i demés en el mapa i agafar-te els trams que tens memoritzats rollo series.. és com es fa feina, i portar un bon suport també per poder tindre a la vista el mapa en tot moment. A la Silvia li montarem per la pròxima un manillar que giri els 360 graus, ja que si no gira el mapa no es situava jajaja, 3 curses més d´aquestes i es carrega la direcció de la bici segur, o gasta més el pneumàtic de davant que no pas el de darrera.

S´haurà de repetir l´experiència!

PD: Dilluns miraré de posar el preu definitiu de lo del Road Book, i totes les dades concretes del punt de trobada, planing, horaris, només dir que sembla ser que de moment ja som 32!!!!!!!!!!!!!

1er RoadBook Btt Sta Eulàlia de Ronçana

S´acosta el final de temporada i ho volia celebrar amb tots els amics i coneguts organitzant-los un Roadbook per la meva zona.

Així doncs la intenció és que ens reunissim tots; l´organització facilitaria a cada participant un road book degudament anellat i un suport pel manillar (format com el de la foto). La intenció és que es participi en parelles, si algú no té parella no hi ha cap problema , serem força gent i de molts nivells diferents, així es poden fer noves parelles, trios i tot tipus de perversions. Així doncs en princpi, cosa que encara es pot debatre ens trobariem a un punt que ja explicaré més endavant de Sta Eulàlia el dia 30 de Novembre sobre les 8- 8:30 del matí i els grups anirien sortint decalats cada "X" minuts, hi hauran un parell de controls on s´haurà de signar el llibre no definits en el llibre així els participants del poble no podran fer la pirula! . Qui no porti el llibre degudament signat NO DINA! .

Un cop tuthom hagi acabat la ruta, sobre les 3 de la tarda tenia pensat demanar taula en un restaurant i celebrar allà un dinar per tal de tancar el dia.

Intentaré que el preu sigui lo més contigut possible, entre 15-18 euros , comptant el menú del restaurant, les fotocopies i el porta road book que això no portarà cap gasto, només la feina i aquesta ja la poso jo de la meva part, no m´hi vull guanyar pas res, només en que no us perdeu ja em dono per satisfet

En Resum: tots aquells amics i coneguts que vulguin participar es poden posar en contacte amb mi o bé via Blog en els comentaris o al meu correu reefsurvival@hotmail.com.

PD: Deixo obert el tempa del dia que ho podem fer, en principi el 23 es fa la prehistorica i molta gent que hi participaria hi va, i pel desembre ja és molt enllà i ens enganxa el pont de per mig i molta gent no hi serà, ho deixo a la vostre elecció. un cop ho haguem discutit això si .. s´hauria de confirmar uns 3 dies abans per poder reservar taula i jo tindre temps a fer les fotocopies i montar tots els llibres i suports.

Salutacions Marc

2 Hores Masies de Roda

Segona setmana d´Octubre

Setmana plena de bones sensacions pel que fa a la bici, 3 dies de carretera pujant com sempre fins St Llorenç Savall on crec que amb 4 pujades més ja obtinc el permís de residència i l´empadronament. Dimarts hi vaig pujar a bon ritme, marcant una mitja de 30 i pocs km, el dijous hi vaig tornar a pujar aquest cop provant de anar el menor temps possible assentat al seient i arrossegant desarrollo, ja a Gallifa pensava que les cames sortirien volant, però es veu que venien ben enganxades de sèrie. I dissabte a la tarda pujar tranquilament per escalfar fins a St Feliu i llavors fins a St Llorenç, sèries a fondo totes les pujades, una bona pujada de voltes si senyor. Pel que fa a la mtb només he sortit un dia i res a fer una mica de tècnica i diversió fent trialeres de pujada sobretot.
En principi aquest cap de setmana habia d´anar a la Marxa d´Or, però entre que les inscripcions valien 20 euros, s´habien de fer anticipades únicament i el temps pintava com pintava, vaig decidir que els hi podien donar bastant als de la marxa d´or. L´altre opció era desplaçar-me fins a Sant Feliu Sasserra a fer una pedalada de 36 km amb la pretenció de fer-la a fondo per agafar un puntet més, però en vistes que al tal St Feliz Sassierra aquest em sembla que ja hi parlen Francés de lo lluny que està de casa i que habia de ser dora a casa doncs he otpat per sortir amb en Joan.
Monto el Gps i sortim a primera hora, montar el Gps és perdre´s segur i així ha estat, St Feliz de Codines i cap dalt al 7.5, allà ja l´hem començat a liar.. el "jo m´enrecordo" , "ami em sembla" acaba sempre fent un bucle de 20 km més de lo normal, i així ha estat vinga a pujar .. pistes i més pistes, tallats forestals, boscos. caminets.. forapistes, tot molt guapo això si, fins que al final i per casualitats de la vida ens hem plantat a Castellcir, d´allà cap al Castell de Popa, tram trialero de pujada on he optat per no escalfar-me les cames i el JOan encara menys amb l´11-27 que porta i cap amunt, disfrutar de les magnifiques vistes del Castell, i de la construcció en si, el Joan no el coneixia i ha quedat al.lucinat i cap avall de nou que feiem tard.
Tot baixant, passant pel costat d´una finca on tenien braus descomunals amb unes banyes que enriute´n tu dels acoples de les bicis antigues de mtb. trobem un ragitzell de gent a peu que venia de cara i coi... no se si la gent no sap anar pel món, vaig sortejant gent com puc, fent equilibris gairabé parant-me.. però pq. no s´apartenn??????? al final s´em acaben inflant els nassos i dic s´ha acabat!!!!!!!!!!!! em trec unes estenalles de la butxaca que portava per poder desenbridar el GPS del manilalr per fer un geocaching i faig com si anés a tallar el filat que ens separava dels braus. Dic en veu alta pq em senti el Joan i tots els demés " ARA SI QUE CORREREM! ENRIUTE´N DELS SANT FERMINES! TITESSSSSSSSS TITESSSSSS TITESSSSSSSS... és com hem pogut passar bé llavors, el Joan encara riu, i ja 4 pistes més i asfalt amb 4 gotes fins arribar a casa just per no arribar xops.

Montserrat 08

Quan vàrem anar a Andorra en Joan va proposar a la gent si s´animaria a tornar a fer la sortida en Btt a Montserrat, així que ja ens tens a última hora desempolsinant tracks pel gps, mapes, reservant autocar , restaurant i movilitzant a tota la gent. Al final 21 pedalaires i entre nens dones i avis uns 50, no està gens malament.
Per poder anar sobrats de temps decidim sortir encara en negre nit, a les 6.30 del matí, anem fent parant bastant cosa que ens fa enderrerir una mica, però bé tenim temps de sobre. La ruta l´habitual de sempre, Santa Eulàlia, Caldes, Castellar, cap a Matadepera on parem a esmorzar.

Fins i tot portem cotxe escombra, i alguns integrants del grup decideixen pujar´hi després de l´esmorzar.

Ben esmorzat i per tirar-ho avall no hi ha com tirar amunt, i quines rampetes tot sortint de Matadepera, alguns diuen que eren de platillo... siguin com siguin eren d´apretar el cul, això no enganya. Cap a dalt la casa de l´Obac, baixada cap a Vacarisses, pujada i baixada cap a Monistrol, aqui a Monistrol ja trobem la pedalada de Sant Joan d´Espí - Montserrat, tot de "víctimes" arrossegant-se per la carretera i per aquelles rampes de terra, es van fent grupets i vinga a "fotre" pals i adelentar a gent i més gent, en principi la premisa era reagrupar en un punt , però aquest any la pedalada no passava per aquest punt ... així que cagada pastoret! jo he badat i anar tirant a ritme alt amb el Baró i l´Isanta, fins que al final i veient que en ves de 9 km ens en sortirien 19 he decidit amb l´Isanta esperar i reagrupar, ens hem ajuntat uns 10 i hem anat pujant, altres han trobat el camí correcte i el Baró ha seguit la pedalada.. tan apretar tan apretar... VEIAAAAAAAAAAAAAA no arribaràs a gran!

Al final gairabé tots ens hem pogut trobar a dalt a Montserrat i seguidament baixar fins a Monistrol on teniem restaurant reservat. Gaudir d´un bon dinar i comentant la jugada amb riures i més riures i cap a casa amb Bus falta gent.

Agraïts a tots els que s´han animat a vindre i espero que hagin disfrutat del dia... espero no deixarme´n cap : Josep Sala, Victor,Alex,Jose,Joan, Isanta, Baró, Pariku, Enric, Juan del Rio, Cisco,Salva,Mercader,Albert,Angel,Rafa,Coco,Paco,Fabi, Joan Iglesias.

I en especial al Candido que ens ha portat el cotxe escombra i ha estat allà just quan se l´ha necessitat.

Esperem tornar´hi l´any vinent.

2Hores Masies de Roda / Selenika

Dissabte: Quedo amb l´Enric per anar a còrrer a les 2 hores de resistència de les Masies de Roda, carreguem i cap allà, anem a fer una volta al circuit i molt molt decebedor, camps mig llaurats on és molt incòmode ciclar, plé de forats, pujades amb escalons de roques molt trencades prou dures, baixades amb un parell d´escalonets compromesos... enfí que tot pinta de cara.

Fem sortida tipus Le Mans, surto jo, sort que abans miro la traçada, ja que ens fan sortir d´un camp i saltar per una mena de rec. Tal dit tal fet, es dona la sortida, tots a fons i ja començo a veure gent i bicicletes que surten despedides cap amunt, talment com una escena de batalla de Bravehart; igualet. Anem acumulant voltes i amb temps prou semblants, entre 6.50 i 7.10 fins i tot tenim uns animadors de luxe, Maki & sra. Hi ha una pujada no molt dura però si mantinguda, i aqui si que si t´ho agafes a fons és per fer una petada de les bones, així que em regulo i guardo una mica per l´endemà que em toca la Selenika, aqui és on l´Enric em retalla i jo després li igualo en la 2a part del circuit. Ell em marca els 2 que portem per davant anem rodant el 13 i en tots 2 casos li faig cas i els hi foto un vol pal, així que ja anem 10ens que no està gens malament contant que davant hi ha gent com en Colomer i en Solano, companys d´equip de l´Ibon Zugasti.

A 2 voltes pel final li dic a l´Enric que apreti, que ens vindrà just per fer una volta més, ell cumpleix i ara em toca a mi fer la feina, he de rodar amb menys de 6.50, així que estic preparat pel relleu, arriba i encara no se com cau la "puta" cinta del relleu a terra, au gira cua baixa de la bici i recull la cinta pffffffffffffffffffffff , total que apreto en aquella volta i controlant el temps, però al arribar gairabé a meta sento .. 4. segonssssss! 3 segonssssss! bah no arribo a l´alfombreta per poder picar unaltre volta, i tot per la tonteria de la cinta, entro emprenyat a meta com una mona, però bé el que compta és que ens hem divertit, hem fet unes quantes series i aquell circuit que en un primer moment semblava una tortura li hem acabat agafant el gust i tot, molt bé per l´Enric que d´una setmana a l´altre deu nidó com s´ha espabilat, ha estat a la alçada.

CLASSIFICACIONS

Diumenge: Despertador a les 5.30 esmorzar i cap a Navarcles a fer la Selenika, la veritat és que ni porto compta km ni m´he mirat el perfil ni res, vaig ben be amb les mans al cap.
Arribada i inscripcions, allà em trobo amb en Moixa, l´Ada, en Santi, el Wizard i un compi seu de feina, vestir-se rodar una mica i cap a la sortida. Com sempre fatal! devem tenir uns 200 tios per davant. Es dona la sortida amb una traca i al cap de 5 min es comença a moure el nostre sector, uffff avui tocarà remontar per no trobar embussos, així que les primeres rampes d´asfalt per anar escalfant a bon ritme, anar tirant per puja i baixa de pista, alguna trialera i algún rampot de ciment que feia por, aqui enganxo en MOixa, ens saludem i el deixo i anar tirant fins que noto que la roda de darrera perd presió i acaba desinflant-se! bien! el latex està sec, no ha tapat, desmonto , monto càmera, inflo i surto amb en Moixa que passava per allà i arribem al 1er habituallament no sense abans passar per una magnifica riera. Menjar un magnific Plunkcake o com s´escrigui i vinga més rampots d´asfalt amunt i vinga pols, passat el primer rampot d´asfalt tipus rampa de parking comença l´odissea del dia, la cadena entra l´aigua i la pols de tant participant i tanta baixada està molt seca i comença a xupar-se, el resultat: 25 km fins al seguent habituallament fent totes les pujades a peu mig corrents, amb una emprenyada més monumental que la del dia anterior amb lo de la cinta. Demano oli a la gent jo m´el he deixat però ningú en porta ... i dic jo: QUE COI HI PORTEN EN AQUESTS CAMELS I MOTXILLES QUE SEMBLA QUE ELS HAGIN FOTUT FORA DE CASA??? enfí.. trobo un tio patejant que ha punxat i li regalo una càmera , em diu que no té oli que si vull la seva cadena... encara queda gent maca en aquests llocs , ja que també m´he trobat 3 o 4 gamarussos prepotents que posen en joc la integritat fisica dels demés que si es veiessin amb els meus ulls igual s´els arrencaven... enfí.. son una minoria.

Arribo al 3er habituallament patejant i OHHHHHHHHHHH miracle, un noi amb un pot d´sprai per la cadena, ho amaneixo tot ben amanit i allò ha sigut com si la Scalpel es fotés 6 red bulls de cop, entre que ara si podia pedalar pujant i que anava passant a tots els que m habien passat, la remontada ha estat épica, dret a totes les pujades les baixades a mort i el plat gros treient fum, fins i tot em permetia el luxe en aquests últims 30 km de saltar de grup en grup i oferir roda a la gent, però no sé pq ... no seguien :).

En resum... abans del pateio anava entre els 150 primers, que de 1000 participants i per les males sensacions que tenia fins el moment no està malament. El millor del dia aquests 30 últims km a fons amb unes sensacions increibles de força com a principi de temporada i com no el dinar amb tots els coneguts i amics.

Total un temps nefast de 6.22 hores i posició 274 de 1000 i escatx participants

2 Hores de Calldetenes

Dissabte mirant més el cel que altre cosa decidim anar a còrrer amb en Joan les 2 hores de Calldetenes, així després de pencar al matí carreguem trastos i amunt, ens vé a fer l´assistència la familia d´en Joan i un company de feina el Salva. Som dels primers, tenim el dorsal 20, ens preparem i anem a veure el circuit, trams una mica enfangats on s´haurà de vigilar per adelentar, un tram de pujada mantinguda llarguet i després trialeres i una mica de repetxó fins a unes "esses" a meta uns 3 k. Es dona la Sortida , com sempre el JOan a fondo.. surt entre els 9 primers, em dona el primer relleu i ja puc guanyar 2 posicions més, la cosa pinta bé, tot i el nivell que hi ha , Morata, Gispert , etc etc que van com motos , però a la tercera volta el Joan arriba com pot amb la roda punxada, i em toca sortir a mi a remontar , llàstima de la punxada, totes les voltes rodem per sota dels 9 min inclús el Joan marca un 8.25 però amb la punxada perdem 16 min , això vol dir una volta, ens posem les piles fins al final, a la penúltima volta entro justissim per picar temps i que pugui donant una última volta, arribo a meta i sento .. 30 segons. 20 segons i apurant a tope amb la bici entrevessada per arribar a l´alfombreta, al final hi arribo amb 15 seg de marge i podem fer una última volta. Al final 11 de la general i 7ens d´élit, ja que ens ha tocat competir amb élit perquè no feien distinció entre masters, casum dena erem els únics masters i avui que haguessim fet 1ers va i no donen premi, no estem de sort.

A mes de nosaltres venia més gent de Sta.Eulalia, que al no venir el Baró i com que eren 3 han corregut en individual amb molt bons resultats. També hi havia el Primo o l´Enric que al final li he pogut posar les piles i treure-li alguns segons per volta, de bon rotllo que el tio està lesionat , molt bé per ell tenint en compte lo tècnica que era l´última part del circuit.

Cal felicitar l´organització per les atencions, un circuit molt divertit i tot plegat, hem trobat a faltar la categoria master, però bé, el que compta és que ens ho hem passat prou bé, i el detall a l´hora de fer l´inscripció també és digne de recalcar.
Clicant AQUI podeu veure les classificacions. (fotos i class. extretes de http://www.famdepedal.blogspot.com/ pagina de l´amic Albert)

Diumenge tocava copa del Món a Lliçà, arribar dora i saludar a un munt de gent coneguda, posar-se més o menys ben situalt per la sortida i gas a la burra com si l´hora i algo de series del dia abans no hagués de passar factura.

Sortim darrera en Marc Plans i la colla Ravet Bike rodant entre els 5-10 primers, així aguantant a bon ritme però em saltava la cadena a les pujades, em despenjo una mica fins al portús, vaig aguantant entre aquests 10 primers però allà ja ha sigut impossible continuar, la bici ha dit prou! i res mitja volta i cap a casa, amb el regust d´avui poder´ho haber fet mitjanament bé, encara que el que si que ho ha fet bé és el meu company de resistència en Joan. 7è de la gral. com hi va el tio... això que ja és master40, molt bé per ell. jo mirant el pulsometre m´he donat compte que no vaig malament del tot. però ja dec acosar una mica el cansament a aquestes alçades de la temporada ja que per estar tant endevant marcar una mitja de 152 ppm i una màxima de 181 ppm... que no puji més algo vol dir i falta xispa ja, només em moc amb cadència i costa arrossegar el desarrollo com a principi de temporada, enfí .. ara aviat tocarà fer descans.

Castell de Popa

Després d´un dilluns de descans avui dimarts tocava fer quelcom de diferent, així després de pencar i tot l´amenaça de pluja em dirigeixo cap a Castellcir.
Així doncs carrego 4 coordenades al Gps i cap allà per tal de fer uns 4 km corrents que separen el Castell de Castellcir o Castell de Popa (per la forma de vaixell de la roca sobre el qual està construit).

Deixo el cotxe al punt d´informació de Castellcir i agafo un PR que porta cap a l´esglèsia de St.Andreu, m´he de desviar una mica per visitar-la però val la pena. Reprenc uns 200 mts fins a trobar el camí que em portarà cap al Castell de Popa, durant el camí ja vaig deduint que la pujada corrent serà dura, ja que no està massa lluny però el desnivell que es veu desde el camí fa basarda, així doncs m´ho prenc més tranquilament, passo pel costat d´un pou de glaç i enfilo per un sender entremig de alzines i rocs; i com sempre amunt!.

Al final corono el turó i ja soc dalt el Castell.

Històricament d´aquest castell s´han trobat documents de 1107. A principis del segle XI, amb Gerard de Castellcir, apareix la dinastia dels Castellcir que possseeixen els drets del castell si bé paguen un tribut anual al monestir de l´Estany. La saga desapareix l´any 1348 a causa de la mortal Pesta Negra tot i que sobrevisqués Almanda, una de les filles. L´any 1363 el rep Gilabert de Centelles de mans del rei i poc després els Bell-lloc. Vint anys mes tard Pere de Planella adquireix la possessió i la mantenen fins 1942. A començament del segle XX va patir una expoliació. Hi ha fotografies de l´any 1920 on encara es veia en bon estat.(info extreta de la pag de geocaching)

Dalt del turó queden també les restes de l´ermita de Sant Martí i a prop del castell podem trobar la balma d´en Roma, on s´allotjava el segle XIX un bondoler.

Sincerament el castell " NOMALIMAGINAVA TAN GRAN!" deu nidó quina fortificació, encara que amb força mal estat, el que si impresiona és com vàren poder construir un Castell sobre del que sembla una piràmide invertida, fins i tot vàren haber de construir un contrafort.. per si les mosques, una obra arquitectonica bastant agosarada per l´época però amb una paret que els proporcionava una defensa natural i unes vistes a tota la zona de l´alt del Vallès així com el Bages amb la part del Moianès.

Uns 10 km de running amb puja i baixa constant i unes magnifiques vistes tant desde el castell com del propi castell

Aqui deixo tot de FOTOS que he fet

Duathló

Diumenge, habia de sortir amb en Xavi, Eudald,Rafa & cia a fer una volta amb btt, però com que encara no tinc la roda de la btt em toca sortir sol amb la bici de carretera. La primera idea és anar a fer el coll d´ASTANA-lles, i com tots els diumenges ja sortir de casa és copa del Món, veure un ciclista i anar a caçar-lo, així anar adelentant gent arribo a St Llorenç Savall, i em trobo amb un vent de cara que ja duia durant tota la ruta però en aquest punt ja és exagerat, juntament amb un soroll a la transmisió "clonk clonk" que encara no tinc localitzat i veient que després la tornada per plà es pot complicar força; decideixo girar cua i tornar per on habia vingut a bon ritme per mirar d´optimitzar la sortida del dia.

Arribo a casa, he sortit dora, son les 11 i ja porto 54 km a les cames però tinc bones sensacions, em calço les bambes i em poso unes malles sense badana, i veient que el dia s´aixeca i fa un sol esplèndid decideixo a posar a prova les cames. Surto de l´Ametlla i pujo per camins cap a Puigraciós, em sento prou bé, inclús en algun tram dur pujant adelanto a algún biker, la cama respón bé i jo amb bones sensacions, un pel alt de pulsacions però bé és la falta de costum de sortir a còrrer, feia com 2 mesos que no sortia a còrrer, de Puigraciós m´animo i pujo direcció el Clascà, passat can Mestret tombo a la dreta i enfilo una trialera de rocs que em du fins la Taula de Bertí, d´aqui volta circular per fer la tornada, St Pere de Bertí, pel costat mateix de l´esglèsia, sender estret fins al Clascà i d´aqui cap avall per on habia vingut, disfrutant d un dia amb molt de sol i amb unes vistes esplèndides. A destacar la de gent que hi habia avui a dalt a Puigraciós, era plé de cotxes, i la de gent que fa senderisme per la zona, ara .. grillats com jo que pujen corrents ni un... això em fa pensar.

La Diada

Feia dies que no actualitzava el blog, més que res tampoc tenia massa coses per "guarnir" cap missatge, les vacances diguem que han anat, després de no poder anar a còrrer a la Cristalp degut a un virus gàstric que em va deixar tirat amb la bici de carretera a 120 km de casa mig deshidratat i una tendinitis galopant, les vacances han estat 2 setmanes obligades de repòs que he emprat per fer altres coses.

Ara fa una setmana i escatx he retornat amb la bici, la de carretera, ja que la de muntanya vaig rebentar els rodaments del cassette i encara no la tinc, així doncs cada dia xino xano cap a Sant Feliz de Codines, Gallifa, ST Llorenç Savall i tornada a casa, 50 magnifics km amb un bon desnivell i cada dia pulveritzant la mitja que ara està en 32,4 km/h es nota que aquestes dues setmanes de parón han servit perquè les cames tornin a funcionar.

Que torna l´Armstrong? bahhh i amí que??? :P

Aquesta setmana vaig rebre una trucada que em va fer molta gràcia, un amic amb el qual per aquelles coses de la vida feia 3 anys que no ens veiem, recordo que l´últim cop que vàrem parlar va ser per sortir amb bici, jo llavors feia 2 setmanes que hi anava i li vaig comentar que em deixés una mica de temps que encara no estava preparat, bé la preparació s´ha allargat una mica més del compte, i ell ha deixat d´anar en bici durant aquests 3 anys, em va preguntar si anava amb bici... a lo qual vaig contestar.. bahhhhhhhhhhh la tinc aqui plena de pols, el que no vaig especificar era que estava plena de marcar-me 80 km el dia abans pel Pla de la Calma. Així doncs ahir retrobament amb el Carles , Quim i Koni, volta planera per rememorar vells temps.

Avui volia pujar al Turó, m´he llevat dora però veient que encara no habien posat el turó a aquelles hores o que el tapaven uns núvols molt amenaçadors he optat per anar a fer uns quants ports de la zona, així doncs . St Feliz de Codines, Gallifa, ST Llorenç Savall, el magnífic port de St.Pere de Calders, Calders, cap a Moià , Castellterçol, ST Quirze, ST Feliz altre cop i com que encara era prou dora he anat a pujar el magnífic port d´el Farell, 8 km prou entretinguts, una volteta de 105 km i uns 2000 mts de desnivell acumulat, i amb prou bones sensacions , inclús baixant que em feien nosa fins i tot els cotxes i en una de les corbes d´un cop de manillar n´he hagut de posar un a lloc, aqui la mostra. Ja se sap a la carretera no es tenen amics

PD: Power ja sé que un salt així i fet amb cotxe per tu no té cap mèrit pro bueno has de reconèixer que una mica si que impresiona

Ara queda recuperar bé la cama que la tendinitis encara no està curada del tot, amb bici no em molesta, però no puc sortir a còrrer a peu, viam si aguanta aquest final de temporada i després a descansar i recuperar.