Trans Catalunya? Banyoles

Com cada any ja vé a ser un costum això de visitar Banyoles, l´any passat amb el Francesc ja hi vàrem anar a plé més de Febrer per veure la Copa Catalana i enguany hem volgut repetir l´experiència d´anar a rodar per fer fons a la pretemporada, ni més ni menys que 220 km em van sortir desde casa a una mitjana d´uns 29 per hora, no està gens malament per ser pretemporada.
Sortim a les 8.45 perquè algú fa tard.. no miro a ningú i erem 2.. així que se sobreentén, i ens posem a tirar a tot drap, consegueixo que el Francesc marqui un 190 seguint-me en les pujades, ja he complert l´objectiu del dia i així tirant a bon ritme fins a Girona i de Girona a Banyoles en un vist i no vist. Esmorzar a Banyoles en una cafeteria i de nou cap avall, passem per Girona i recordo que eren les 12:15, a davant de Basolí Girona ens trobem en Ramón de la botiga de Granollers i ens pregunta que on tenim el cotxe? .... Coi a casa el tenim! , ell es sorprén , no ho veu humanament possible que ja estiguem de tornada de Banyoles, ens ofereix calers per anar al viena, i transport de baixada...Coi.. tan mala cara fem?. Bé jo potser si perquè no se si pel fred per no haber escalfat bé em ressento del tendó posterior extern del genoll esquerra, i així els 120 km de tornada em segueix fent la guitza, però conseguim arribar després de pendran´s la baixada algo més tranquil i parant fins i tot a fer el vermuth.
Deixo el Francesc a Granollers i veig un 200 km al conta km , va que ja només m´en queden uns 15 fins arribar a casa amb 2 bons repetxons.

Els meus Inicis

La meva vida esportista ha passat per moltes etapes, desde petit que sempre habia volgut tenir una bici, però a casa s´hi oposaven fermament, ja sabien que arribaria tots els diumenges a dinar tard i miraven de desviar la meva atenció al ciclisme intentant inculcar-me altres modalitats, és així quan vaig fer el Salt directament a la F1 aqui en teniu la prova amb el meu Ferrari d´época, ja mirava de reull a dins el Box de casa els meus avis per si hi habien espies de McLaren que poguessin copiar ideas del meu bòlid.

Més endevant un va creixent i es torna un tipus rebel, vaig canviar el Ferrari de F1 per una Harley Plasticson d´ultima generació, amb bateria, i tots els extres possibles, en aquella época Michelin ya començava a evidenciar els problemes amb els seus pneumàtics de competició en motos de gran cilindrada, sinó observeu com portava de degradat el pneumàtic davanter, una vergonya.....

Però al final i després de molts anys d´insistir, el dia del meu aniversari .. 9 de Juliol .. per qui puigui ... o hauria d´estar interessat en aquesta data... aqui queda dit... em vàren regalar una Super Bh de passeig, full equip com podeu comprovar a la imatge, ja que porta uns acoples amb unes rodetes per baixar trialeres amb tota seguretat i "desparpajo" , inclús més endevant i veient que sería un PRO d´això del ciclisme em vaig montar el meu propi equip, ells eren els meus gregaris, tot familia és clar.. cosins i més cosins, uns gregaris de Luxe

El Pollastre !

Que on hem anat avui? a fer el Pollastre, o a fer el Sapastre! , no ho sé ven bé encara, el Francesc em parla d´una ruta la del Pollastre, que si cap a St Celoni, que si cap a St. Antoni de Vilamajor, que si Collsacreu, Mataró i pujar per Font de Cera i les promeses eren... jajajjaa ja ric només de pensar´hi... que només anirem a rodar i planejar, que vindran a acompanyar-nos dues noies, que farem un esmorzar ciclista com cal.
Total, quedem a les 9.00 a can Power, amb això del canvi d´hora hi ha una diferencia horaria degut a l´incidència dels meridians i de la posició dels planetes de 15 min.. arribo a les 9:00 SantaEulalienques lo que és 9:15 hores Granollerenques... i encara tenía la culpa jo! Per no discutir sobre el tema , jo ja portava 12km començo a tirar fort per la pujada de l´hospital.. si m´ha de passar algo que em passi aqui, mentre que per darrera se sentía.. ehhhhhh que jo no he escalfat eh!
Fem la ruta del Pollastre, en veiem uns ensertats en una barra metàlica i donant voltes dins una maquina, penso que es deu a aquest fet el nom de la ruta, però es veu que no, continuem, la cosa va pujant.. ja és això lo ke fem sempre .. rodar... RODAR AMUNT! , m´empasso un mosquit, i em fa perdre la traçada bona i em surto per un troç d´herba, fent fonambulismes aconsegueixo sortirme´n prou dignament, coronem Collsacreu, i comencem a baixar no recordo per quin poble, se que arribem a St Vicens de Montal i seguim pujant amunt, després baixem i enfilem cap a Mataró, travessem Mataró, i per la Nacional avall i avall.. direcció Tarragona. El Francesc no recorda l´entrada per pujar per Font de Cera i ja ens tens Nacional amunt , Nacional avall.. diuen que és perillós anar per la Nacional un diumenge, nosaltres després de fer-la 2 cops avall i una amunt corraborem que és un fet infundat.
Després de trobar una pastisseria per fer "el gran esmorzar ciclista" ja que eren les 12 del migdia, sembla que hem trobat la ruta bona. KE COI BONA SI AIXÒ PUJA QUE NO VEGIS!, seguim pujant s´acaba lo que considerariem carretera, i al Francesc li sembla que s´ha equivocat, és un d´aquells moments que el mataries. Em planto i dic que jo enrera no torno, que és de covards que encara que sigui amb les sabates de carretera pujo apeu pel mig del bosc, i no m´erro de gaire, comencem a pujar uns rampons d´asfalt trencat i ciment d´una urbanització, el 27 treu foc! i les meves cames ja fan pudor a embrague, i .... TAXANNNNNNNN.. pista tallada. s´acaba l´asfalt i som al mig de res, ell diu de baixar.. dic que ni parlar-ne. Trobem un rampon de terra i decidim canviar de disciplina, el CICLOCROSS, penso que ni amb la mountainbike haguessim pujat a platillo per aquelles rampes i menys amb 90 km a les cames, ens surten en total 6 km per camins de terra i pedra i gairabé tots damunt de la bici de carretera, la gent que passa perllà amb btt al.lucina una estona amb nosaltres.
Al final arribem a Orrius, aqui ja ens situem, només falta coronar el collet que deu nidó lo que pica ja amb 100 km a sobre, La Roca, Granollers amb parada a fer la cocacola, adoquins de Granollers per ja tocar tots els terrenys, i cap a casa , no sense apretar a un veí que he conegut durant l´sprint per acabar de estirar les cames . Total puntual per l´hora de dinar i amb 122 km "ben Rodats" , això és fer pretemporada.