martes, 9 de diciembre de 2008

Dilluns, després de discutir si anavem a Oliana o a Solius, evaluant els possibles colapses de l´operació retorn del pont optem per la opció Girona, anar a fer la via ferrada de Solius, així doncs ens ajuntem el Rubén, la Silvia el Fcesc i jo i cap a Girona falta gent. Cafè de rigor a l´arribada per atemperar el cos i cap al peu de la muntanya; mes que muntanya era un seguit de pics que s´anaven elevant, i havies d´anar coronant-los a través de trams ferrats. Així doncs ens equipem de dalt a baix amb arnesos, cordes, cascs, deysis, "8"s, i cap a afrontar el primer pont del dia, un pont Nepalí que donava molta sensació de seguretat, després d´això un pas recte amunt per uns esglaons i algún tram més tècnic de pas lateral sense apenes preses pels peus, força entretingut. D´aqui ja passem a la gran novetat del dia, els punts de reunió, on pots lligar les cordes per tal de fer rapels per superar el desnivell, després de les pertinents instruccions per part de la Silvia anem baixant tots fins a una repissa natural, guardar cordes i prosseguir per la ruta, així fins a 2 rapels i disfrutant d´un munt de ponts, passos al buit i demés "delicatessen" que ens ofereixen els pics de Solius. Amb tot això s´acosta l´hora de dinar, i aprofitant de les magnifiques vistes decidim fer un most. Ja recuperats i amb la panxa plena ens disposem a prosseguir, però en aquest punt les marques ja no son tant clares i ens costa molt trobar els següents punts de la ferrada, és així com perdem molt de temps i quan ens disposem a fer un rapel per prosseguir decidim deixar´ho per unaltre dia , ja que no és questió de que s´ens faci de nit.

Al final sortim caminant per un torrent força brut fins al cotxe i sobre les 3 de la tarda donem la festa per finalitzada. Cocacola de rigor a Sta.Cristina d´Aro i Autopista avall sense cap mena de complicació per arribar fins a casa.
Molt bé tots plegats, tuthom s´ha defensat molt bé a les parets això ha permès que hagim pogut fer força tram de la via i en especial Bravo per la Silvia per la paciència que ha tingut amb nosaltres aquests dies... deu nidor torejar uns alumnes tant "rebels" .

5 comentarios:

Eudald dijo...

Sort de la Silvia, sino d'aqui no hen sortiu vius! ens veiem crak.

Ada Xinxó dijo...

Doncs sort que veu anar cap a Girona perquè a Oliana no feia pas aquest bon dia, quines fotos! A mi no mi veuràs pas! quina por!

Unknown dijo...

Aixo dels rapels es una mariconada.
Em lo be que es baixen els barrancs em les bicis...

Va,ens ho bem pasar prou be.Aviam quina es la propera.

Naturadventur dijo...

Tots s'han portat super be.I jo m'he divertit molt!!Repetirem segur!! Pero lo pròxim un barranc, i dels meus...jejeje

Unknown dijo...

Joder que pasada, i fent rappels i tot, vaja màquina.