Cap de setmana d´alçada

Dissabte després de dinar ens dirigim a Puigraciós a tibar una mica de brassos, ens enduem la Kira i les seves cordes tb, avui s´iniciarà en el món de l´escalada, arribem a la zona de prop de Can Mestret, ens equipem i donem a la Kira l´instrucció que avui ha de fer de 1a de cordada i s´ha de comportar com una escaladora!, ella pel que sembla no ho entén bé i el que fa és comportar-se com una escavadora, aquest gos no hi és tot! comença a fer forats i més forats amb el morro per enterrar coses, per moments veiem perillar la zona d´escalada, ja que realment l´està minant per sota amb tots els seus forats. Pel que fa a les vies, avui ha de sortir una via que fa dies que em miro, té un desplomat on has de tirar força de brassos, així que un cop equipada la via en top rope per una via paral.lela més assequible ens disposem a salvar el desplomat, el 1er tram és una placa on pots accedir o a base de petites preses o bé per una esquerda que queda per sota el desplomat, aquesta la trec sense masses complicacions disfrutant cada dia més del potencial que ofereixen els peus de gat, la Sílvia després d´uns quants intents també la treu .No obstant al fer-la en tope rope i al fallar alguns cops en el desplomat, feies un pèndol que et treia fora de la via i a més volaves per sobre de la cinglera, podem.. uns 70 mts de caiguda lliure??? prou impactant, però cada cop disfrutant més d´aquest esport

Diumenge: el mono d´agafar la bici ja era prou important, així que decideixo acompanyar la Silvia i uns amics fins la zona de Cadí-Moixerò, allà els deixo i m´en vaig fins a Bagà, he carregat al portabicis la bici de carretera. En principi l´idea era saltar fins Puigcerdà, i fer la ruta de les 3 nacions, La Seu, Andorra, Envalira, Porté Puymorens, la Tour de Carol i cap a Puigcerdà i Bagà de nou, però oh gran pregunta??? com se salta desde Bagà cap a Puigcerdà sense passar pel túnel del Cadí?, com que no ho sabia vaig cambiar de plans i verdaderament que la vaig encertar, em vaig dirigir cap a Guardiola de Berguedà, d´allà cap a la Pobla de Lillet, on de cop quan l´atrevesso sento tot de gent que aplaudeix i anima, dic coi... no vaig tant malament com em pensava, però anava errat, resulta que sota la carretera hi havia un arc inflable i arribava el 1er classificat a una marxa corrents que feien (mi gozo en un pozo). D´aqui ja decideixo pujar els 34 km del port de la Creueta (1888) que em duran fins la Molina, amb algunes rampes intermitges del 12%, un cop arribo a la Molina decideixo anar cap a Toses i cap a Planoles, i ja d´aqui fins a Dòrria, on m´ajunto amb un grupet per fer la Collada que al veure´m acceleren el ritme, els aguanto però em costa, però sé que a dalt a la collada els últims km és territori més pla i podrem salvar els mobles, i tal dit tal fet, arribant a aquesta zona "marika l´últim" aconseguint entrar 1er amb un del grup, aqui comentar la jugada amb aquesta colla i despedir´-nos que jo ja porto uns 100 km i encara m´en queden uns quants fins a Bagà, d´aqui torno a saltar cap a la Molina, coll de la Creueta i desfer la ruta fins a Bagà de nou, 152 km i un bon desnivell acumulat, amb bones sensacions de resistència, no pas de xispa, però bé acabo molt més fresc del que em pensava, i amb un bon moreno ciclista, tot i que baixant dels ports he hagut de tirar de manguitos i de Gore.

A mitja tarda obligada parada a la Colonia Rosal a comprar coca amb xocolata (el bollicao rural de la zona)

Torrent del Gat Menjat o Torrent de la Bauma de l´Onyó

Ens dirigim aprofitant que fa bon temps cap a St. Miquel del Fai, d´allà surt un caminet cap a sota l´Unyó que ressegueix tota la cinglera per on podem disfrutar d´unes magnífiques vistes, en un punt del recorregut ens creuem amb un torrent, és en aquest punt on comença el barranc.
Degut a les últimes plujes , el torrent està molt "vestit" bonica expressió barranquista per dir que està plé de malesa i que acabaràs esgarrinxat com un pòtol, destrepem una mica entre rocs branques i demés malesa fins que arribem a un punt de "no retorno", un balcó que ens ofereix unes boniques vistes de tota la vall del Tenes i de St Miquel, i un bonic volat de 40 mts. Ens assegurem, lliguem cordes, montem la reunió i amb bastant de respecte tot s´ha de dir cap avall, però clar qui s´habia d´imaginar ke allò seria volat, així fent cas omís a la líder del grup, avui no he agafat els guants, així doncs el volat de 40 mts sense guants s´ha convertit en el joc de la "patata caliente" com cremava el co...ll...ons de corda i encara més , com cremava el "8" al arribar a baix, però la sensació i les vistes .... brutals. no té altre nom.

Passat aquest primer "tràngul" a la dreta trobem una altre reunió sense cap passamà per assegurar-se, aqui tenim un rapel de 21 m, aquests 21 mts quan no facis una bona recepció els tornes a pujar de cop i sense corda, ja que a baix hi ha unes atsabares (cactus malparits) que punxen d´allò més. Petit destrepe entre rocs i arbres secs per enllaçar un altre rapel d´uns 10 mts i cap avall, en total uns 6 rapels, l´últim d´uns 35 m. volat unes 2 hores llargues de descens amb una aproximació de 15' una sortida de 30' i una tarda prou assoleiada plena d´esgarrinxades, fotos i farts de riure.

Investigació zones Escalada prop de casa

Divendres aprofitant que el temps va donar una mica de treva durant el matí ens equipem amb el material d´escalada i ens apropem fins a Puig-Graciós.

Fa temps anant en Btt vaig coincidir amb l`Àngel, un noi de Sta Eulalia que estava participant en un raid, i em vaig fixar que prop de Can Mestret, al camí de Mercaders a dalt a Puigraciós feien un tram de cordes, per tant vaig suposar que allà hi habia un tram d´escalada, però mai m´hi habia apropat per certificar-ho. Així doncs avui tocava sortir de dubtes.

Deixem el cotxe a Puigraciós i enfilem cap a darrera cap al Coll de Can Tripeta, cap a la pista del Grau Mercader que sempre ens ofereix unes magnífiques vistes del Vallès, un cop arribem al grau, agafem un camp a l´esquerra davant de Can Mestret que ens porta cap al Grau Traver, aqui ja comencem a veure tot de vies, algunes equipades amb material antic, però moltes equipades amb para-volts força nous. Les vies son força verticals i no permeten masses concessions, ja que a part d´alguns volats, no trobem masses esquerdes ni ressalts.

El dia no promet massa però per sort les últimes vies de la zona queden arrasarades en una mena de tancat de pedra natural on quedem resguardats del fred i s´hi està prou bé.

Ens equipem i decidim fer una paret no massa alta, pujo primer per una escapatoria per mirar si puc accedir a una cinta que fa de reunió per tal d´escalar en top rope, però la vegetació no m´ho permet, tocarà assegurar la via amb 3 cintes en les 3 plaques que hi trobem. Aprofito per mirar l´estat de les reunions d´altres vies, els parabolts una mica oxidats i units per un cable d´acer d´uns 6mm i una anella que no donen molta confiança. Faig la via i deixo totes les cintes, ara és el torn de la Silvia, ella també ho aconsegueix a la primera, torno a pujar per 3 variants diferents i quan mirem de fer una altre via, hem de desistir, ja que comença a ploure lleugerament i no és plan de mullar-se.

Pluja i més Pluja... quina ràbia... així que dissabte aprofitant la segona treva que ens dona la meteo, decidim anar xino xano a investigar una altre zona d´escalada que tenim prop de casa, es tracta de la Mec, una antiga cantera de pedra granítica d´on n´extreien llambordes per tal de pavimentar els carrers.

Agafem el cotxe, carreguem la Kira, i cap a Caldes falta gent. Deixem el cotxe al costat del camping el Pasqualet, d`allà just travessem el riu, enfilem cap a la dreta per una pista tancada per una cadena, passem pel costat d´una casa i tota l´estona borejant el riu, vinga a tirar amunt. Arribem a la cantera , és un clot excavat a la muntanya, però oh sorpresa, la meitat del clot està tapat de rocs per una esllavissada força recent, així que les vies del sector B totes al traste, fins i tot en una de les roques es podia observar una de les reunions que habia baixat de dalt.

Acabar el matí fent una visita a Caldes de Montbui, balneari, safareig, font del Lleó, l´esglèsia i no sense abans comprar els no menys tradicionals bunyols de vent.

Fotre el Rem

En principi i si el temps ho permet per setmana santa tenim prevista una trevessia en kaiak fins mallorca per anar a buscar enceimades, però per poder realitzar tal proesa, primer cal saber que és un kaiak, així doncs amb el Cesc i la Laura decidim d´anar a fer pràctiques al Canal Olímpic de Castelldefels.
Al matí com que jo tinc la mala costum de pencar, el Cesc la Laura i la Silvia aprofiten per anar a buscar un parell de neoprens per ells dos, al migdia un bon pollastre a l´ast i unes patates al caliu i cap a navegar s´ha dit.
La proesa és treure els tickets, s´han de treure d´un en un, i d´hora en hora, això fa que a 10 euros l´hora haguem de tirar una de monedes a la màquina que enriute´n tu de la pitjor de les ludopaties.
Un cop vestits anem a pels kaiks, uns de grocs semblant als de travessa però més amplets i no tapats per dins per la part de la popa.
Comença l´aventura, tots a l´aigua i au cap al fons del canal ja que feia airet i la corrent era important. Anem fent els nostres pinitos, que si girar, intentar frenar, veure si és estable o no.
La Silvia ens va instruint en les diferents tècniques, travessem tot el canal i quan arribem al final decideixo que és hora de simular accidents i d´altres entrebancs en aquest esport.. així que agafar aire i volcar el coi de banyera viam que fa.. el que fa és omplir-se d´aigua i mig enfonsar-se i haber de sortir per cames, després poc a poc anem pulint tècniques, la de pujar al kaiak desde l´aigua que al principi costa lo seu, lo de buidar-lo en llocs on no fas peu aprofitant la proa del kaiak del company i passant-lo pels seus morros mentre es buida, o bé esquimotejar que és lo mateix que volcar el kaiak i posar-lo bé de nou amb l´ajud del company, ara només falta pulir les tècniques d´esquimotejar amb el rem i navegar en alta mar que amb les onades a part de dur ha de ser tot un espectacle.
Una activitat prou divertida i recomenable, aveure si aquesta setmana santa ens respecta el clima i podem experimentar´ho al mar

Barranc del pas de l´Escalell

Diumenge tocava estrenar el nou frac que m´he comprat, vestimenta apta per "bodas, banquetes , comuniones i barrancs amb aigua", així doncs dissabte deixem preparat tot el material i a bona hora de diumenge ens dirigim cap a Vilada, una mica més amunt de Berga i passat el pantà de la Baells. A les 8.30 ens reunim amb uns amics de la Silvia, el Carlos i l´Olga, una parella de Barcelona molt aficionada al barranquisme. Tot fent un cafè en un bar de Vilada tot esperant que s´aixequés una mica el dia arriben un grupet de gent de Ripoll coneguts del Carlos i ampliem el grup.
Sobre les 9.30 agafem el cotxe i enfilem per una pista trencada i sinuosa direcció Sant Romà de la Clusa. Al cap d´una estona arribem a un pla on ja trobem cotxes aparcats amb tot de gent equipant-se amb els seus frags i esmoquins, si algo té això del barranquisme és elegància tu...
Al costat mateix d´on deixem el cotxe comença el barranc, per tant no hi ha la típica aproximació que tant emprenya de fer amb tots els trastos a l´esquena borejant llera amunt.
Després de 4 directrius per part d´en Carlos i la Silvia.... si se cae el "8" estás perdido, si se cae esto tambien estás perdido... si te caes estás perdido... comencem l´aventura.
El barranc porta prou aigua provinent del desgel dels pics nevats, això fa que l´aigua estigui prou freda, però el neopré m´aïlla mes be del que em pensava. Comencem amb una serie de destrepes (pels neòfits en el tema lo de destrepar és baixa com puguis, però sense cordes i mirant de conservar les dents) , i ja d´aqui una sèrie encadenada de rapels per parets seques, entremig de cascades, engorjats, poues plenes d´aigua que segons la profunditat que tinguessin l´aigua era més o menys freda, i anar instal.lant i desinstal.lant corda per fer-ho mes ràpid.
Descobreixo sensacions noves, com el fet de rapelar per parets relliscoses, i la flotabilitat que et dona el neopré. Avui pel que es veu no és aconsellable saltar , ja que t´entra aigua per tot arreu, i amb lo freda que està no és lo més recomanable, tot i així el Carlos no s´en pot estar i es marca un parell de salts, un de 8 mts i l´altre més curt prou interessants.
Per l´ocasió adopto una motxilla de barranquisme antiga de la Silvia, està com ratada de tant ús que se li ha donat , val que tenen molts forats pq puguin treure tota l´aigua quan t´enfonses, però no com va ser el meu cas que va treure una ampolla de 1,5 lts d´aigua per un forat i va anar rodant paret avall mentre el Carlos baixava, sort que el vaig poder avisar a temps i tot va acabar amb un cop d´ampolla en una cama, si és que....
Ens anem trobant d´altres grups, alguns que instal.len malament i es deixen cordes a mig fer i d´altres que van per feina i porten un bon ritme, acabem els últims rapels amb el grup de Ripoll, ja que jo porto la corda de 65 mts i pels rapels de 30 mts no cal lligar cordes i en fem més via.
En total fem el barranc en unes 4 horetes uns 18 rapels d´entre 6 i 27 mts i una bona experiència, i més al costat de 2 malalts del barranquisme com la Silvia i el Carlos que et donen total seguretat.
Un cop fet l´últim rapel, tots a treure´s els neoprens, ensacar de nou i preparar-se per fer 500 mts de retorn cap al cotxe per una paret prou escarpada i per la mateixa pista que habiem pujat amb el cotxe. Dinar els 4 uns entrepans disfrutant de les magnífiques vistes de la serra del Catllaràs mentre comentem l´aventura i tots 3 em posen les dents llargues sobre els barrancs que han fet i els llocs que han visitat.
Sobre les 16h. toca recollir trastos, cordes , neoprens, ferros etc i cap a casa, no sense abans fer una paradeta al Rosal per tal d´aprovisionar de la típica i deliciosa coca de forner amb xocolata que fan allà .

Barranc del Clot de Sajolida

Per culpa de les plujes d´aquests dies, amb la Sílvia teniem pendent desde el dia de St. Esteve d´anar a fer el barranc del clot de Sajolida , així doncs que sortim a l´hora dels senyors, sobre le 9 i ens dirigim cap a Collbató per prendre un café amb llet i un entrepà abans d´afrontar el dia. De Collbató ens dirigim cap al aparcament d´una restaurant a la Vinya Nova, allà ens equipem i comença l´aproximació, 45 min muntanya amunt que gràcies al bon dia que fa s´em passen volant. Un cop a dalt comença la diversió, primer equipar-se, arnés, bagues, mosquetons, express, deisy, un "8" per rapelar, ferros ... més ferros.. cordes... més cordes, motxilles, bidons estancs.. sembla que anem de camping! suposo que tot això és per si algo falla caiguis amb més velocitat i no quedis malferit! Sembla mentida com vaig agafant la tècnica eh???
Aqui comencem a "destrepar" que pel que es veu és saltar rocs avall , lo que sempre n´hi havia dit "fer l´indio" ara resulta que s´en diu "destrepar" quines coses!. Després de destrepar també faig oposicions... i no per optar a cap càrrec, no us penseu! sinó que resulta ser baixar per escletxes ajudant-se de l´esquena i els peus i anar baixant encabit dins l´escletxa, prou curiós també, però ara si que vé la part divertida del dia, rappels i més rappels , per donar i per vendre, de 6 fins a 20 metres el més llarg, rappels volats, rappels en que si fallaves et mullaves el peus, però tots la mar de divertits, tot això em serveix per fer-me un fart de plegar i desplegar cordes, montar i desmontar reunions, mullar i mullar encara més les cordes, unir cordes i anar agafant habilitat, al final sembla que m´en surto prou bé.
Fem l´últim rappel del dia i aprofitem per fer un entrepà de truita sota una bauma, ja d´aqui només queda una mica de pujada per rependre el camí que haviem fet de pujada i tot baixada fins el cotxe, no sense abans mirar unes vies d´escalada que hi ha a la zona i que la Silvia coneix prou bé. En definitiva una experiència nova i molt divertida, on en tot moment m´he sentit molt segur i ja em daleixo per repetir.


BON ANY NOU A TOTS!