sábado, 6 de diciembre de 2008

Via Ferrada de les Baumes Corcades (Centelles)

Avui ens hem agenciat una guia de luxe, la Silvia, ens trobem a bona hora una colla d´amics alguns coneguts i d´altres que he tingut el plaer de conèixer avui mateix, Ruben, Heri, Fcesc, Silvia, Christian, Mònica, Beatriz. Habituallament a l´estació de tren de Centelles per treuren´s el fred de sobre i tot seguit enfilar cap al peu de la via Ferrada.
Instruccions de rigor per part de la Silvia, que si tiren de las mascarillas o abrochense el Salvavidas i amunt! , al principi costa agafar-li el "truquillo" al fet d´anar arrossegant cordes i bagues amunt i avall, però de seguida i després d´haber-me tret els guants sembla que la cosa ja la tenim més per mà. Trobem passos de tot tipus, preses a la roca, preses en escalons artificials que és la majoria, preses en el mateix cable que ens garanteix la nostre seguretat, trams rectes, trams amb volades, trams de peu plà... fins arribar a un punt on ens trobem el mític pont Tibetà, un pont fet amb cables d´acer, 3 per ser exactes, 2 per assegurar-se i fer de guies amb les mans i les bagues de segurerat, i 2 molt juntets i inestables per anar passant amb els peus com el millor dels funambulistes. Aqui hi ha qui passa i qui no passa (no farem més sang sobre el tema :)).
Sortint del pont un tram més en horitzontal i passem a saludar la mítica Cabra, la Centella, una cabra molt simpàtica que viu al mig de la via ferrada i es dedica a omplir-la d´olives negres.

Després d´això podem escollir quina via seguir si fàcil. difícil.. i molt democràticament entre 2 dels 9 que anem diem que difícil!, sort que aquests dies és l´aniversari de la Carta Magna com bé ens ha recordat l´Heri.
En aquests llocs també s´ha de parar per menjar, hem enjegat a les 9 i ja son la 1na del migdia, qui més qui menys ja fa estona que reclama reposar energies , dinem mentre estudiem la via complicada de la jornada, una paret vertical que sembla que s´hagin oblidat alguns esglaons i amb alguns trams de volada. La Silvia la 1a com a tots els trams, jo al darrera foment-li presió, "és ella que em pica eh", i seguidament tots els demés. Fins ara he anat aguantant el ritme de la Silvia, però reconec que no se si hagués fet el que ella.. baixant a rescatar a un dels intengrants del grup tal com ho ha fet, em trec el barret i reconec que deu nidó que els té ben posats així doncs .. Silvia 1 Marc 0.
Sortint d´aquest tram complicat un parell més de trams penjats i finalitzem la via.
Baixada cap als cotxes, no sense abans seguir picant a la silvia intentant baixar sense posar cap mà , aqui li torno la d´abans, així que ... estem empatats.
En resum: té nassos que tot el que no practico habitualment s´em doni bé i m´ho passi bé, i el que practico habitualment , la bici.. sigui lo que s´em dona pitjor.
L´experiència brutal, m´ha encantat, m´he sentit fort de brassos i cames i he pogut disfrutar molt de l´experiència, ara ja pensem en buscar nous reptes o repetir-los que la zona tant per conservació , vistes i tècnica és per disfrutar-la molt
Felicitar a la guia i a tots els valents que han fet la ruta més dificil i per la majoria de nosaltres era la nostre primera ferrada .

3 comentarios:

Unknown dijo...

Molt bé nano, pensa que jo aquesta ferrata me la faig tota d'esquenes, una coseta no has deixat clar a la teva crónica si tu has fet o no el pont tibetà, ja, ja, ja, ja.

Marc Masague V. dijo...

Aquestes preguntes ofenen! Clar que el vaig passar, si allò es pot ciclar itot.. una mariconada. Avui he anat amb un "8" i un exprés a bon ritme jajajaaj

Eudald dijo...

segur que t'has fet el pont?
no se no se! si es així ja estas preparat per escalar la mítica pared de Yosemite! jejeje