Los diezmil del Soplao!

Un dels objectius d´aquest any com a preparació de la Pedals Nonstop era participar a aquesta cursa que es disputa a Cantabria, concretament a Cabezón de la Sal, " Los Diezmil del Soplao" 165 km de btt amb 4400 mts de desnivell per les verdes muntanyes de Cantabria.

Divendres dia 23: Ja estava el cotxe carregat, i tot apunt, anar a treballar i a la una puntualment sortir pitant cap a la dutxa, recollir a la Mavi i cap a Terrassa a recollir l´Enric, alias primo, alias Spaguetti Power. El viatge molt amè arreclant el món amb tots 2, apenes vàrem haber de recòrrer als cd´s de música que habiem portat. La Mavi ens habia preparat el dinar, uns entrepans de truita amb detot a dins que estaben boníssims i més si no habies dinat com era el meu cas i ho feies a les 4 de la tarda. De les postres s´en va encarregar l´Enric, va fer un PrimoBar (que és un pa de pessic de no se quants kg amb 2 gots d´oli super energètic que estava la mar de bo).

A l´alçada de Zaragoza va caure el diluvi universal, feina a veure la carretera uf.. aqui deixo mostres.Queia pedra, a mi m´era igual la meva bici és d´alumini, però la mèrida de carbono de l´Enric, mireu quina cara de pomes agres que feia el paio! .

Amb unes 7 hores i poc ens vàrem plantar allà, abans habiem deixat la Mavi amb uns amics seus, la Virgi i el Jesús, una parella super amable que ens habia ofert casa seva per aquests dies, llàstima d´haber fet ja la reserva en una casa, però els hi prenem la paraula per l´any vinent.

Arribar a Cabezon de la Sal i trobar-nos amb la Noe i en Ribi, fer inscripcions, anar a una pizzeria i celebrar una mica l´aniversari de la Noe que resulta que el mateix dia 23 fa anys!.

Ja son les 12 i s´ha d´anar a dormir que demà s´ha de matinar, anem a casa d´en Pepe i cap a dormir. Aqui teniu la caseta que es gasta el tal Pepe, cal dir que totes les cases son del mateix estil en tota la zona, un poble preciós.

Dissabte dia 24: Ens llevem dora per esmorzar a les 7, la Virgi que és dietista d´atletes d´élit ens habia recomanat no prendre llet a 1a hora però veient la poca varietat que tenia el Pepe en alimentació líquida optem per jugarnos-la! o això o un PowerGel.. crec que era millor opció la llet, acabem de preparar les bicis, la roba, els dorsals i s´ens fan 3/4 de 8... La sortida és a les 8.. correm´hi tot.. com sempre.. fem salat però la Noe que és previsora ja habia sortit abans així que travessem les cintes i ens colem per allà al mig amb ella. Entre música de gaites i una aspectació increible de la gent del poble es dona la sortida a lo que ells en diuen .. " El infierno del Norte" entre això i la traca i 700 tios que tinc darrera fins i tot impresiona.
A les 8 es dona la sortida, anem escalant posicions.. ja apretant d´un bon principi "és Clar que si! " si només falten 165 km i 4400 de desnivell, pels mig d´aquells carrers veig el Ribi que comença la seva escalada particular, miro de seguir-lo, també veig per allà al mig l´Enric, la Noe també s´apunta a l´escalfada inicial, així que ja anem recuperant i els primers km fins al Soplao anem rodant amb l´Enric entre els 30 -40 primers participants, al Soplao veig una pujada no molt dreta pro si bastant enfangada, tuthom la fa damunt la bici ja que allà s´agrupa un munt de de gent per animar-nos però a dalt es fa impossible ciclar, xupades de cadena amb tant de fang, a l´Enric amb la magura de 2 ponts se li queda totalment bloquejada pel fang, comencem a patejar amunt amb les bicis a l´esquena com si fos una ruta de costellada, anar xerrant i anar rient, fins i tot ens permetiem el luxe de fer-nos fotos.

Després d´aquest 1er repetxó un seguit d´asfalt, de puja i baixa.. una baixada on vaig poder recuperar moltes posicions i veure com un paio sortia volant sense bici al meu costat i així es va anar succeint la ruta, l´Enric m´enganxava a les pujades, jo el deixava a les baixades i així anavem fent junts la ruta anar xerrant, hi va haber un moment "d´enajenación mental" que vàrem pactar d´arribar junts, total vist el fangueix i el plan que portavem no era bona opció anar a matar-se per petar en qualsevol d´aquells ports. Hi ha trams en que plou, d´altres que deixa de ploure. la roba s´asseca, ara torna a estar molla.. aqui estem a 12 graus.. aqui a 6 i així es va succeint, vé el Moral , 18 km de port però estil carretera , que va pujant i vas veient llargues pistes per on has d´anar, el fem bé, a dalt el Moral l´Enric que no apretava molt per molèsties a la cama però tot i així em treu 2 minuts em diu que va mig "pájaro" i que es retira, en parlem i veiem que té opció de retirar-se després de la baixada, així que l´animo a que es tiri i jo vaig fent, després de planejar per asfalt fins Barcena Mayor.Em paro una bona estona a veure si vé, en l´habituallament on em paro coincideixo amb 2 vells coneguts de la Volta a la Cerdanya de l´Any passat, el Juan Ramón i en Dani penso que es diu, em comenta que inclús és asiduo a aquest blog; coi i jo que em pensava que totes les visites eren meves!, començo a pujar el segon port important del dia i el més alt 1300 mts Cruz de Fuentes amb ells, ells es paren a posar-se el impermeable, jo segueixo una estona i em paro més tard ja que la pluja es fa més insistent, faig temps per veure si vé l´Enric, els 2 BikeRomanos segueixen, arriba l´Enric engrassem cadenes i pujem Cruz de Fuentes, últim repetxó d´asfalt petita baixada i habituallament, allà és on parem més estona, sortim darrera els BikeRomanos, enfilem una pista recta plena de fang on l´hem de fer amb la bici a l´esquena, petit repetxó de Fang.. i odissea del dia, xupades i més xupades de cadena, ni plat petit ni mitjà ni lo que posessis, netejava les dents del plat, la cadena amb aigua, posava oli , però hi habia tant de fang que era impossible ciclar, l´Enric segueix tirant, jo repeteixo aquesta operació no se ni quantes vegades, al final em poso a còrrer amb la bici a l´esquena, entre la bici, el fang i les sabates amb sola de carbono de lo més còmode que et puguis imaginar, arribo en una mena de control on tenen aigua, i puc netejar bé la transmisió pregunto si hi ha més fang i em diuen que no que tot baixada, sembla que el problema està arreclat, però tal com anava i sent el km 133 m´hagués tocat els nassos haber de plegar per això. Soc concient de que he perdut com 15 min així que baixo a tot lo que puc baixar, a baix el port hi ha un home amb una Karcher i acabo de fet net i arreclar el problema, he d´enganxar l Enric, el pobre em deu estar esperant.... així que per l´asfalt amb posició triatleta però amb camelback agafat a la potencia gairabé i a plat rodant a 40. Arribo a l´últim port del dia queden només 10 km de dura pujada i això està fet.. a baix veig un habituallament i no hi veig l´Enric dic bé.. no es deu haber volgut refredar, no fem temps i amunt rapidet, habiem negociat en el pacte que si no complia ho tenia magre ja que els últims 20 km eren descens per pista i aqui sabia que no hi tenia res a fer. Baixo a plat pedalant i plegant a tant com dona , arriscant i esquivant vaques porugues de no se quants kg.. que s´entrevessaven al mig de la pista, ja vaig veient que el "pacte" s´ha trencat a mida que passen els km així que faig tot el tram últim d´asfalt a fons, pel mig d´aquells poblets a fons, fins i tot aprofito per fer algún trans cotxe i trans moto en els trams d´asfalt, però continuo sense veure el meu "amic" . Arribo a meta, miro el temps 10hores llargues, esperarem les classificacions, l´Enric em comenta que em volia esperar, que no sabia si hauria abandonat i que clar amb tanta gent animant a l´arribada es va encegar i ... Bah que m´ha venut per 6 miserables minuts, contant que jo em vaig quedar al mig del fang i en vaig perdre més de 15. Ja tornaràn les copes de la Selva i les Trialeres i ja "pactarem" . Allà a meta hi habia el Ribi que habia fet quart, com hi va el tio i sorprenentment veig la Noe que em comenta que ha trencat i ha hagut d´abandonar .... puffffffffff quin greu i quina mala ratxa, 2 anys 2 trencades de canvi.

A tot això content per haber acabat i en bon estat, sense haber patit massa, interessant de cara a la Pedals de Foc Nonstop.

Dutxa a la casa, anar a la carpa a menjar algo de pasta que donava l´organització i després ajuntar-nos tota una colla per sopar , Noe, Ribi, Enric, Esbike el seu marit i alguns més de la seva tropa que no recordo el nom, la Mavi, la Virgi i el Jesús.

Recomano a tothom que vulgui disfrutar d´una ruta de monuntain-bike que s´hi apunti l´any vinent, si és un pal el viatge per lo llarg , però val la pena per l´organització i per com es desviu allà la gent per la gent que pateix, tuthom t´oferia o ànims o cafè o el que fos quan passaves pels pobles, o et venien a animar a dalt del pic més remot que et puguis imaginar, tot i que plovia i feia bastant de fred, ja només per tot aquest envient i les vistes que hi ha val totalment la pena.

Bon cap de setmana amb la companyia de bons amics Mavi, Enric6minuts, Noe, Ribi i unos nous amics molt prometedors, la Virgi i en Jesús .