lunes, 26 de mayo de 2008

Los diezmil del Soplao!


Un dels objectius d´aquest any com a preparació de la Pedals Nonstop era participar a aquesta cursa que es disputa a Cantabria, concretament a Cabezón de la Sal, " Los Diezmil del Soplao" 165 km de btt amb 4400 mts de desnivell per les verdes muntanyes de Cantabria.







Divendres dia 23: Ja estava el cotxe carregat, i tot apunt, anar a treballar i a la una puntualment sortir pitant cap a la dutxa, recollir a la Mavi i cap a Terrassa a recollir l´Enric, alias primo, alias Spaguetti Power. El viatge molt amè arreclant el món amb tots 2, apenes vàrem haber de recòrrer als cd´s de música que habiem portat. La Mavi ens habia preparat el dinar, uns entrepans de truita amb detot a dins que estaben boníssims i més si no habies dinat com era el meu cas i ho feies a les 4 de la tarda. De les postres s´en va encarregar l´Enric, va fer un PrimoBar (que és un pa de pessic de no se quants kg amb 2 gots d´oli super energètic que estava la mar de bo).
A l´alçada de Zaragoza va caure el diluvi universal, feina a veure la carretera uf.. aqui deixo mostres.Queia pedra, a mi m´era igual la meva bici és d´alumini, però la mèrida de carbono de l´Enric, mireu quina cara de pomes agres que feia el paio! .

Amb unes 7 hores i poc ens vàrem plantar allà, abans habiem deixat la Mavi amb uns amics seus, la Virgi i el Jesús, una parella super amable que ens habia ofert casa seva per aquests dies, llàstima d´haber fet ja la reserva en una casa, però els hi prenem la paraula per l´any vinent.
Arribar a Cabezon de la Sal i trobar-nos amb la Noe i en Ribi, fer inscripcions, anar a una pizzeria i celebrar una mica l´aniversari de la Noe que resulta que el mateix dia 23 fa anys!.




Ja son les 12 i s´ha d´anar a dormir que demà s´ha de matinar, anem a casa d´en Pepe i cap a dormir. Aqui teniu la caseta que es gasta el tal Pepe, cal dir que totes les cases son del mateix estil en tota la zona, un poble preciós.
Dissabte dia 24: Ens llevem dora per esmorzar a les 7, la Virgi que és dietista d´atletes d´élit ens habia recomanat no prendre llet a 1a hora però veient la poca varietat que tenia el Pepe en alimentació líquida optem per jugarnos-la! o això o un PowerGel.. crec que era millor opció la llet, acabem de preparar les bicis, la roba, els dorsals i s´ens fan 3/4 de 8... La sortida és a les 8.. correm´hi tot.. com sempre.. fem salat però la Noe que és previsora ja habia sortit abans així que travessem les cintes i ens colem per allà al mig amb ella. Entre música de gaites i una aspectació increible de la gent del poble es dona la sortida a lo que ells en diuen .. " El infierno del Norte" entre això i la traca i 700 tios que tinc darrera fins i tot impresiona.
A les 8 es dona la sortida, anem escalant posicions.. ja apretant d´un bon principi "és Clar que si! " si només falten 165 km i 4400 de desnivell, pels mig d´aquells carrers veig el Ribi que comença la seva escalada particular, miro de seguir-lo, també veig per allà al mig l´Enric, la Noe també s´apunta a l´escalfada inicial, així que ja anem recuperant i els primers km fins al Soplao anem rodant amb l´Enric entre els 30 -40 primers participants, al Soplao veig una pujada no molt dreta pro si bastant enfangada, tuthom la fa damunt la bici ja que allà s´agrupa un munt de de gent per animar-nos però a dalt es fa impossible ciclar, xupades de cadena amb tant de fang, a l´Enric amb la magura de 2 ponts se li queda totalment bloquejada pel fang, comencem a patejar amunt amb les bicis a l´esquena com si fos una ruta de costellada, anar xerrant i anar rient, fins i tot ens permetiem el luxe de fer-nos fotos.
Després d´aquest 1er repetxó un seguit d´asfalt, de puja i baixa.. una baixada on vaig poder recuperar moltes posicions i veure com un paio sortia volant sense bici al meu costat i així es va anar succeint la ruta, l´Enric m´enganxava a les pujades, jo el deixava a les baixades i així anavem fent junts la ruta anar xerrant, hi va haber un moment "d´enajenación mental" que vàrem pactar d´arribar junts, total vist el fangueix i el plan que portavem no era bona opció anar a matar-se per petar en qualsevol d´aquells ports. Hi ha trams en que plou, d´altres que deixa de ploure. la roba s´asseca, ara torna a estar molla.. aqui estem a 12 graus.. aqui a 6 i així es va succeint, vé el Moral , 18 km de port però estil carretera , que va pujant i vas veient llargues pistes per on has d´anar, el fem bé, a dalt el Moral l´Enric que no apretava molt per molèsties a la cama però tot i així em treu 2 minuts em diu que va mig "pájaro" i que es retira, en parlem i veiem que té opció de retirar-se després de la baixada, així que l´animo a que es tiri i jo vaig fent, després de planejar per asfalt fins Barcena Mayor.Em paro una bona estona a veure si vé, en l´habituallament on em paro coincideixo amb 2 vells coneguts de la Volta a la Cerdanya de l´Any passat, el Juan Ramón i en Dani penso que es diu, em comenta que inclús és asiduo a aquest blog; coi i jo que em pensava que totes les visites eren meves!, començo a pujar el segon port important del dia i el més alt 1300 mts Cruz de Fuentes amb ells, ells es paren a posar-se el impermeable, jo segueixo una estona i em paro més tard ja que la pluja es fa més insistent, faig temps per veure si vé l´Enric, els 2 BikeRomanos segueixen, arriba l´Enric engrassem cadenes i pujem Cruz de Fuentes, últim repetxó d´asfalt petita baixada i habituallament, allà és on parem més estona, sortim darrera els BikeRomanos, enfilem una pista recta plena de fang on l´hem de fer amb la bici a l´esquena, petit repetxó de Fang.. i odissea del dia, xupades i més xupades de cadena, ni plat petit ni mitjà ni lo que posessis, netejava les dents del plat, la cadena amb aigua, posava oli , però hi habia tant de fang que era impossible ciclar, l´Enric segueix tirant, jo repeteixo aquesta operació no se ni quantes vegades, al final em poso a còrrer amb la bici a l´esquena, entre la bici, el fang i les sabates amb sola de carbono de lo més còmode que et puguis imaginar, arribo en una mena de control on tenen aigua, i puc netejar bé la transmisió pregunto si hi ha més fang i em diuen que no que tot baixada, sembla que el problema està arreclat, però tal com anava i sent el km 133 m´hagués tocat els nassos haber de plegar per això. Soc concient de que he perdut com 15 min així que baixo a tot lo que puc baixar, a baix el port hi ha un home amb una Karcher i acabo de fet net i arreclar el problema, he d´enganxar l Enric, el pobre em deu estar esperant.... així que per l´asfalt amb posició triatleta però amb camelback agafat a la potencia gairabé i a plat rodant a 40. Arribo a l´últim port del dia queden només 10 km de dura pujada i això està fet.. a baix veig un habituallament i no hi veig l´Enric dic bé.. no es deu haber volgut refredar, no fem temps i amunt rapidet, habiem negociat en el pacte que si no complia ho tenia magre ja que els últims 20 km eren descens per pista i aqui sabia que no hi tenia res a fer. Baixo a plat pedalant i plegant a tant com dona , arriscant i esquivant vaques porugues de no se quants kg.. que s´entrevessaven al mig de la pista, ja vaig veient que el "pacte" s´ha trencat a mida que passen els km així que faig tot el tram últim d´asfalt a fons, pel mig d´aquells poblets a fons, fins i tot aprofito per fer algún trans cotxe i trans moto en els trams d´asfalt, però continuo sense veure el meu "amic" . Arribo a meta, miro el temps 10hores llargues, esperarem les classificacions, l´Enric em comenta que em volia esperar, que no sabia si hauria abandonat i que clar amb tanta gent animant a l´arribada es va encegar i ... Bah que m´ha venut per 6 miserables minuts, contant que jo em vaig quedar al mig del fang i en vaig perdre més de 15. Ja tornaràn les copes de la Selva i les Trialeres i ja "pactarem" . Allà a meta hi habia el Ribi que habia fet quart, com hi va el tio i sorprenentment veig la Noe que em comenta que ha trencat i ha hagut d´abandonar .... puffffffffff quin greu i quina mala ratxa, 2 anys 2 trencades de canvi.
A tot això content per haber acabat i en bon estat, sense haber patit massa, interessant de cara a la Pedals de Foc Nonstop.
Dutxa a la casa, anar a la carpa a menjar algo de pasta que donava l´organització i després ajuntar-nos tota una colla per sopar , Noe, Ribi, Enric, Esbike el seu marit i alguns més de la seva tropa que no recordo el nom, la Mavi, la Virgi i el Jesús.

Recomano a tothom que vulgui disfrutar d´una ruta de monuntain-bike que s´hi apunti l´any vinent, si és un pal el viatge per lo llarg , però val la pena per l´organització i per com es desviu allà la gent per la gent que pateix, tuthom t´oferia o ànims o cafè o el que fos quan passaves pels pobles, o et venien a animar a dalt del pic més remot que et puguis imaginar, tot i que plovia i feia bastant de fred, ja només per tot aquest envient i les vistes que hi ha val totalment la pena.
Bon cap de setmana amb la companyia de bons amics Mavi, Enric6minuts, Noe, Ribi i unos nous amics molt prometedors, la Virgi i en Jesús .

10 comentarios:

Noe SLopes dijo...

Si es que vaya amigos te echas Ebis, que se venden por 6 miseros minutos jajajajaja

El año que viene volvemos todos no? Tenemos que convencer tambien a Ada y Santi y algunos mas de por aqui.

Quique dijo...

Nada que comentar ;).
Todo lo dicho es cierto, le vi como se enganchaba en el barro y gas, a muerte hasta cabezon.
Seis minutillos separan la victoria de la derrota.
La proxima creo que morire aplastado por una lite en una trialera.

Marc Masague V. dijo...

Y que yo lo vea y que yo lo vea Enric, tu piensa en el 6... pero 666 seguro que pronto le encontramos un significado para ti.
Y si, hay que volver!

Salu2 EBIS

Ada Xinxó dijo...

Ostres, explicat així sembla una rutilla de no res, això sí, amb fang, però bueno, últimament és el què es porta!
Noe, tu me quieres daño, no? jejejej, que si PDF NonStop, Soplaos...de momento las rutas largas las prefiero entre amigos, sin tiempos ni prisas...(uf suerte que las inscipciones a la Pedals están cerradas!)

Noe SLopes dijo...

Ada, pero si no hay mejor ambiente que el Soplao. Alli hay de todo, los que van romper la crono y los que van a superar sus limites, pero en cada parte del recorrido encuentras gente que comparte esa aficcion contigo, ademas, la gente del lugar es de una amabilidad increible, te dan animos durante cada parte de la ruta.
Me gustaria mucho el año que viene compartir ese viaje y esa experiencia contigo y Santi. Tengo unos meses y algunas rutas juntos para convenceros. jajaja

Noe SLopes dijo...

Es mas, despues de la ruta del domingo pasado, 150kms, estoy seguro que el sabado en el Soplao, hubieras entrado primera chica, porque la que entro primera tardo casi 12hrs, y estoy segurisima que tu hubieras tardado menos.
Y sin prisas, solo yendo a tu ritmo. :)

Ada Xinxó dijo...

Si es que no se qué hacía yo el domingo en Solsona haciendo una rutilla de unos míseros 53kms pudiendo estar en el Soplao! Eso sí, con barro hasta las orejas como en Cantabria!

Marc Masague V. dijo...

Ada, haguessiu acabat sense problemes, només hi habia un parell d´entrevancs amb el fang, tot lo demés rodar rodar rodar, les pujades constants però no massa dures, eren més dures les que vàrem fer a Sta.Fé i al meridià verd, l´any vinent cap allà!

Unknown dijo...

ja veig a què et dediques últimament.. ben fet!

per cert!
veig que la Noe és la meva "tucaia" d'aniversari!
:p

cuida't

Marc Masague V. dijo...

Ona per molts anysssss! encara que tard :__(

Petons Ebis ;)