Calderina 2008

Aquest cap de setmana al haber-se diluït; mai millor dit els plans d´estrenar la nova bici de carretera, el dissabte decideixo amb un amic de la feina d´anar a la Calderina, no sense abans el dissabte a la nit sortir a sopar fora un quantiós entrecot i arribar a casa a les 500, és lo ideal per l´endemà llevar-se a les 6:30 per anar a fer saltar el ñulsometre.

Recullo el Víctor i un amic seu que com aquell qui diu s´estrena en això de la bici i anem cap a Caldes, inscripció ràpida, sortir a escalfar, xerrar una estona amb en Javi dels Mussols que també ha decidit plantar cara al temps. Sortim neutralitzats pel mig dels carrers de Caldes, rodo i xerro amb un nou Mussolenc que no coneixia. J-peich crec recordar, deixem que un parell de tios facin la feina i portin la iniciativa, quan a les primeres pujades veig que ja aflaquen em poso primer junt amb un altre nano fins santmenat, allà perdo algunes posicions en el fang, el crosmark tant inflat no és que sigui el millor aliat, pujo cap amunt amb els 3 de devant i els vaig mantenit a roda i després contacte visual, conec la segona part i decideixo mantindre la distància i atacar al final ja que el de devant porta una CicloX i no crec que tingui massa a pelar a les trialeres de ST Feliu, seguim pujant i pujant, Guanta, El Farell, sempre amunt, trams on la bici lastra moltíssim pel fang, altres trams de pujar corrents apeu per corriols plens de rocs, altres on la boira no et deixa veure el camí, pluja però no forta, xupades de cadena, frens que o no frenen o queden frenats, fang per parar un tren, lo que es diu una cursa de Btt amb totes les de la llei.

Coronem el Farell i em tiro avall, tinc control visual amb els escapats, ara és quan he d´apretar, però a baix a l´encreuament de la carretera de St Llorenç ens fan parar i ens diuen que es neutralitza la sortida pel temps, mentre diuen això surt el sol.. prou curiós... com que els de davant no segueixen decideixo retirar-me jo també, quin éxit de dia!
Arribar a meta, còneixer i parlar amb el J-peich , mealeir-me els ossos el Javi perquè habia fet la curta i clar al veure´m allà fent jo la llarga diu... "has tardado menos que yo?????????" he deixat anar un "SI" per veure la cara que feia.. i llavors li he explicat lo succeït.

Botifarrada, magdalenes de xocolata, plàtans, spriete, tronjes, més sprite, més plàtans , més tronjes .... clar he hagut d´esperar més d´una hora que arribés el Víctor i el seu company, d´alguna manera habia d´amortitzar la inscripció.