2Hores Masies de Roda / Selenika

Dissabte: Quedo amb l´Enric per anar a còrrer a les 2 hores de resistència de les Masies de Roda, carreguem i cap allà, anem a fer una volta al circuit i molt molt decebedor, camps mig llaurats on és molt incòmode ciclar, plé de forats, pujades amb escalons de roques molt trencades prou dures, baixades amb un parell d´escalonets compromesos... enfí que tot pinta de cara.

Fem sortida tipus Le Mans, surto jo, sort que abans miro la traçada, ja que ens fan sortir d´un camp i saltar per una mena de rec. Tal dit tal fet, es dona la sortida, tots a fons i ja començo a veure gent i bicicletes que surten despedides cap amunt, talment com una escena de batalla de Bravehart; igualet. Anem acumulant voltes i amb temps prou semblants, entre 6.50 i 7.10 fins i tot tenim uns animadors de luxe, Maki & sra. Hi ha una pujada no molt dura però si mantinguda, i aqui si que si t´ho agafes a fons és per fer una petada de les bones, així que em regulo i guardo una mica per l´endemà que em toca la Selenika, aqui és on l´Enric em retalla i jo després li igualo en la 2a part del circuit. Ell em marca els 2 que portem per davant anem rodant el 13 i en tots 2 casos li faig cas i els hi foto un vol pal, així que ja anem 10ens que no està gens malament contant que davant hi ha gent com en Colomer i en Solano, companys d´equip de l´Ibon Zugasti.

A 2 voltes pel final li dic a l´Enric que apreti, que ens vindrà just per fer una volta més, ell cumpleix i ara em toca a mi fer la feina, he de rodar amb menys de 6.50, així que estic preparat pel relleu, arriba i encara no se com cau la "puta" cinta del relleu a terra, au gira cua baixa de la bici i recull la cinta pffffffffffffffffffffff , total que apreto en aquella volta i controlant el temps, però al arribar gairabé a meta sento .. 4. segonssssss! 3 segonssssss! bah no arribo a l´alfombreta per poder picar unaltre volta, i tot per la tonteria de la cinta, entro emprenyat a meta com una mona, però bé el que compta és que ens hem divertit, hem fet unes quantes series i aquell circuit que en un primer moment semblava una tortura li hem acabat agafant el gust i tot, molt bé per l´Enric que d´una setmana a l´altre deu nidó com s´ha espabilat, ha estat a la alçada.

CLASSIFICACIONS

Diumenge: Despertador a les 5.30 esmorzar i cap a Navarcles a fer la Selenika, la veritat és que ni porto compta km ni m´he mirat el perfil ni res, vaig ben be amb les mans al cap.
Arribada i inscripcions, allà em trobo amb en Moixa, l´Ada, en Santi, el Wizard i un compi seu de feina, vestir-se rodar una mica i cap a la sortida. Com sempre fatal! devem tenir uns 200 tios per davant. Es dona la sortida amb una traca i al cap de 5 min es comença a moure el nostre sector, uffff avui tocarà remontar per no trobar embussos, així que les primeres rampes d´asfalt per anar escalfant a bon ritme, anar tirant per puja i baixa de pista, alguna trialera i algún rampot de ciment que feia por, aqui enganxo en MOixa, ens saludem i el deixo i anar tirant fins que noto que la roda de darrera perd presió i acaba desinflant-se! bien! el latex està sec, no ha tapat, desmonto , monto càmera, inflo i surto amb en Moixa que passava per allà i arribem al 1er habituallament no sense abans passar per una magnifica riera. Menjar un magnific Plunkcake o com s´escrigui i vinga més rampots d´asfalt amunt i vinga pols, passat el primer rampot d´asfalt tipus rampa de parking comença l´odissea del dia, la cadena entra l´aigua i la pols de tant participant i tanta baixada està molt seca i comença a xupar-se, el resultat: 25 km fins al seguent habituallament fent totes les pujades a peu mig corrents, amb una emprenyada més monumental que la del dia anterior amb lo de la cinta. Demano oli a la gent jo m´el he deixat però ningú en porta ... i dic jo: QUE COI HI PORTEN EN AQUESTS CAMELS I MOTXILLES QUE SEMBLA QUE ELS HAGIN FOTUT FORA DE CASA??? enfí.. trobo un tio patejant que ha punxat i li regalo una càmera , em diu que no té oli que si vull la seva cadena... encara queda gent maca en aquests llocs , ja que també m´he trobat 3 o 4 gamarussos prepotents que posen en joc la integritat fisica dels demés que si es veiessin amb els meus ulls igual s´els arrencaven... enfí.. son una minoria.

Arribo al 3er habituallament patejant i OHHHHHHHHHHH miracle, un noi amb un pot d´sprai per la cadena, ho amaneixo tot ben amanit i allò ha sigut com si la Scalpel es fotés 6 red bulls de cop, entre que ara si podia pedalar pujant i que anava passant a tots els que m habien passat, la remontada ha estat épica, dret a totes les pujades les baixades a mort i el plat gros treient fum, fins i tot em permetia el luxe en aquests últims 30 km de saltar de grup en grup i oferir roda a la gent, però no sé pq ... no seguien :).

En resum... abans del pateio anava entre els 150 primers, que de 1000 participants i per les males sensacions que tenia fins el moment no està malament. El millor del dia aquests 30 últims km a fons amb unes sensacions increibles de força com a principi de temporada i com no el dinar amb tots els coneguts i amics.

Total un temps nefast de 6.22 hores i posició 274 de 1000 i escatx participants