Els Gitanos

Dimarts al Mati a les 6:00 diana sortir fins les 8 amb la mountainbike fins les 8 que entro a pencar com cada dia aquesta setmana, a les 4 habia quedat amb els "2 gitanos" L´Eudald i en Xavi, amb en Xavi com aquell qui diu va ser amb el que vaig començar a "patir" això del mountainbike, a perdren´s amb el gps, a fer rutes que no podiem ni tornar a casa, les primeres pedalades populars on tot el nerviosisme era en no fer últim " I NÒS MAKU XÒ? " i l Eudald, un paio multiaventura que porta tota la vida damunt d´una bici i que desde el 1er dia ens va deixar clar que nosaltres en això de la bici mai seriem res...
Font dels Gitanos, definitivament hem trobat la seva font!
Passo a buscar el Xavi, sortim de sta Eulalia, cap a l´Ametlla i la Garriga, allà trobem l´Eudald estirant i decidim pujar cap a Sant Cristòfol però fent una variant, pels il.legals de la zona, dir que si quan arribes a la corba de dretes que hi ha la torre d´alta tensió agafes el camí que segueix recte, hi ha un tram de no se quants km.. ami s´em va fer bastant etern de platillo i més platillo, que va a sortir a la creu que hi ha entre Figaró i ST Cristòfol.
A la 1era pujada peu a terra pq de tant fang com duia del diumenge no entrava el plat petit ni volguent, altres posaven el peu a terra pq el pulsometre no se si amb la calor o que coi era marcava puntes de 203 ppm. Anem pujant, l´Eudald una corba per davant de mi sempre, sobrat com sempre vaja, jo anar fent i acosant moltíssim la calor d´aquest primer dia d´estiu, quina xafugor! uffffffff i el Xavi.. bueno més enfeinat per allà darrera. En la pista estreta trobem una agent forestal de prou bon veure, li fem la broma que anem 2 perquè ella s´aparta i que el tercer no cal que l´esperi que en té per estona.
Un cop coronat, l´Eudald diu que ha d´acompanyar a la dona a buscar unes ulleres així que després de la revisió de pulsometres:

Eudald Màxima de 176
Marc Màxima de 185
Xavi Mitjana de 176 i màxima de 203
Fem la conya de que el Xavi porta la mateixa mitjana que les màximes de l´Eudald, el tio és d´aquells que puja "dalt del cim amb el cor alegre.. tal com diu la cançó".
Baixem cap a Figaró, han passat amb una màquina i no està la cosa per còrrer molt, a baix fem aigua a la font dels Gitanos, deixem l´Eudald que marxa per la C-17 i en Xavi i jo pujem per Figaró cap a cal Oliveres i per camins fins a Puigraciós, ens tornem a trobar l´agent rural amb el tot terreny deu pensar que estem ben tronats perquè amb la calor que fa només ens veu pujant per les rampes més dures de la zona. El Xavi va fent, troços a peu troços amb bici pel que em diu, jo el deixo i l´espero a dalt i vaig tirant, al final uns 40 km prou durs que juntament amb els 21 de primera hora del matí es converteixen en un bon entreno.