Trencat

A 3 dies per anar a Pedals de Foc, el repte més gran de la temporada pel qual porto fent fons i rutes de llarga distància desde fa ja forces mesos, fent un mal gest a la feina; CATACRACKKK , una forta fiblada a l´esquena em deixa quadrat, no em puc incorporar del tot i estic a base de calmats, fregues i relaxants musculars, tot i així la cosa evoluciona molt lentament i avui he hagut de desdir-me finalment de poder participar a la Pedals de Foc Nonstop que tant de temps portava desitjant fer. A mig matí he trucat per comentar el que feia el cas, i molt amablament i tractant-me com un número més que som ni s´han preocupat del motiu, amb un "prenem nota" ha sigut suficient... enfí no en tenen cap culpa, suposo que és la susceptibilitat d´aquests dies per el rebot que porto a sobre, fins i tot a les últimes rutes que he fet de mtb baixava més parat de lo habitual per no patir cap lesió que pogués deixar-me fora de Pedals, i ara trobar-me amb això la veritat és que fot molt. Ara només a pensar en recuperar-me i aviam si puc estar apunt per anar a Andorra i participar en alguna prova d´Anbaso encara que la falta d´il.lusió és evident.

191-39-27.8-142-2090

En això es resumiria aquest diumenge tal com diu el títol
191 km
39 graus de temperatura màxima
27.8 km/h de mitjana
142 ppm AVG.
2090 mts de desnivell positiu acumulat
7.30 hores

El diumenge va començar jugant a la Wii a casa d´uns amics fins les 3 de la matinada, enriute´n del rodillo, amb el joc de boxa si que sues com un pollastre!. Enfí que el diumenge al no haber´hi "plan" em permeto llevar-me a les 9 i sortir a les 10, l´hora dels senyors ja habent esmorzat i tot, la idea és fer ruta llarga tot i el sol que sé que caurà. Així doncs enfilo cap a Bigues, mini serie a Sant Feliu per anar entrant en acció, alguns pals a els participants de no se quina marxa feien,


















A 1Km de St Feliu hi habia un cartell que posava premi a la Montanya, inèdit, cada dia s´està professionalitzant més el port de ST Feliu. Contino pel 7.5 de sota Castellterçol aprofito per canviar l´aigua en la font que hi ha just a la dreta de Castellterçol perquè sigui més fresca i cap a Moià, d´aqui cap a l´Estany, cap i amunt cap a Prats de Lluçanés, l´intenció era arribar a Ripoll, però després em fa molta mandra tornar per la C17 i encara més mandra desfer tot el camí altre cop, així que giro cua i torno al trencall que va cap a Sta Maria d´Oló o cap a l´Estany que és d´on venia, aqui vaig borejant la C-25 per uns puja i baixa prou divertits i força zona de pla fins arribar a Avinyó, aqui m´adono que podia haber baixat de prats per unaltre camí, com si vingués de la part de dalt de Berga i Borredà. bé, no em desanimo, ja tinc excusa per perdram´hi unaltre dia. Segueixo pedalant, aqui ja som els vols del migdia i veig en el compta km la sorpren xifra de 39 graus centígrads, sort que no fa xafugor i la calor és prou soportable, assobre estic de sort i veig una petita font d´on surt una aigua fresquissima, així que aprofito per tornar a omplir bidons i refrescar-me el dit petit del peu dret que últimament em vé donant molèsties quan porto algunes hores pedalant. Artés a 8 km així que això està fet, corono el portet que va d´Artés fins a Calders i aqui faig parada i fonda en una benzinera que sempre acostumo a parar-me quan surto per aquests paratges, la de Calders, em prenc una cocacola i una pasta, no habia agafat res de menjar i no és que tingués gana, però val més prevenir que curar, així que un cop repostats toca travessar les llargues rectes puja i baixa que em porten a Moià, d´aqui cap a la Pullosa, com odïo aquest tram, sembla planer i no ho és i només vas que perdent pinyons i més pinyons, mentalment sempre em deixa molt tocat, però val la pena per després poder disfrutar d´una magnifica baixada fins a Tona, travessar tona , dirigir-me cap a Centelles i d´aqui ja tornar a pujar cap a sota Castellterçol i ja només queda disfrutar de la magnifica baixada del dia, St Feliu de Codines i cap a casa.

Els Gitanos

Dimarts al Mati a les 6:00 diana sortir fins les 8 amb la mountainbike fins les 8 que entro a pencar com cada dia aquesta setmana, a les 4 habia quedat amb els "2 gitanos" L´Eudald i en Xavi, amb en Xavi com aquell qui diu va ser amb el que vaig començar a "patir" això del mountainbike, a perdren´s amb el gps, a fer rutes que no podiem ni tornar a casa, les primeres pedalades populars on tot el nerviosisme era en no fer últim " I NÒS MAKU XÒ? " i l Eudald, un paio multiaventura que porta tota la vida damunt d´una bici i que desde el 1er dia ens va deixar clar que nosaltres en això de la bici mai seriem res...
Font dels Gitanos, definitivament hem trobat la seva font!
Passo a buscar el Xavi, sortim de sta Eulalia, cap a l´Ametlla i la Garriga, allà trobem l´Eudald estirant i decidim pujar cap a Sant Cristòfol però fent una variant, pels il.legals de la zona, dir que si quan arribes a la corba de dretes que hi ha la torre d´alta tensió agafes el camí que segueix recte, hi ha un tram de no se quants km.. ami s´em va fer bastant etern de platillo i més platillo, que va a sortir a la creu que hi ha entre Figaró i ST Cristòfol.
A la 1era pujada peu a terra pq de tant fang com duia del diumenge no entrava el plat petit ni volguent, altres posaven el peu a terra pq el pulsometre no se si amb la calor o que coi era marcava puntes de 203 ppm. Anem pujant, l´Eudald una corba per davant de mi sempre, sobrat com sempre vaja, jo anar fent i acosant moltíssim la calor d´aquest primer dia d´estiu, quina xafugor! uffffffff i el Xavi.. bueno més enfeinat per allà darrera. En la pista estreta trobem una agent forestal de prou bon veure, li fem la broma que anem 2 perquè ella s´aparta i que el tercer no cal que l´esperi que en té per estona.
Un cop coronat, l´Eudald diu que ha d´acompanyar a la dona a buscar unes ulleres així que després de la revisió de pulsometres:

Eudald Màxima de 176
Marc Màxima de 185
Xavi Mitjana de 176 i màxima de 203
Fem la conya de que el Xavi porta la mateixa mitjana que les màximes de l´Eudald, el tio és d´aquells que puja "dalt del cim amb el cor alegre.. tal com diu la cançó".
Baixem cap a Figaró, han passat amb una màquina i no està la cosa per còrrer molt, a baix fem aigua a la font dels Gitanos, deixem l´Eudald que marxa per la C-17 i en Xavi i jo pujem per Figaró cap a cal Oliveres i per camins fins a Puigraciós, ens tornem a trobar l´agent rural amb el tot terreny deu pensar que estem ben tronats perquè amb la calor que fa només ens veu pujant per les rampes més dures de la zona. El Xavi va fent, troços a peu troços amb bici pel que em diu, jo el deixo i l´espero a dalt i vaig tirant, al final uns 40 km prou durs que juntament amb els 21 de primera hora del matí es converteixen en un bon entreno.

Pedalada de Centelles 08

Avui quedem amb el Power a les 7 a l´estació de les Franqueses, pujem al tren, allò semblava un tren de deportats cap a Auswich, per Déu quines pintes i quina purria uf ufff, enfí arribem a Centelles, som dels primers, porten la coca calenta recén treta del forn a lo qual no ens podem negar, encara que la furgona de l´organització no va molt bé d´injectors i quan enjega davant la coa es forma un núvol tòxic i negre que em treu una mica les ganes de coca, ja és el segon vehicle de l´organització amb problemes per enjegar, penso que si ens han de recollir avui no cal que hi comptem amb ells. Va arribnat gent més gent, sembla que tuthom es coneix, som els 2 únics lloros que no coneixen ningú, faig la meva propia quiniela que sempre acostumo a encertar en aquests events, 1er un nano amb una Specialized enduro de les noves que sol fer top20-30 a Copa Catalana de Marathon, i un altre nano molt finet que no conec amb una Trek de plàstic.
Ens posem a la sortida al revés de tuthom com sempre darrera de tot, fem la "pirula" per la borera i ja som devant, a Centelles com no es dona el "tret de sortida" i mai millor dit amb un trabuc, un Trabucaire Juvenil d´una 50ena d´anys es fot el trabuc a cau d´orella i PAMMMMM (permí que li ha sortit polvora per l´altre orella i tot, riures i més riures de la gent) , passem pels carrers de centelles i ja ens posem davant, de cop para el cotxe de policia (QUIETORSSSS) ha de baixar el policia panxut de torn a tallar el transit; passem bastant d´ell mirem de no atropellar-lo i GASSSSSSS pedalada copa del Món com ha de ser. ens posem 1er i 2n amb el power i anem fent, primera encerrona del dia.. una "Chiquiencerrona" .
Chiquiencerrona: Def. Pas estret petit i baix on el Ribi passa de pm i JO NO! té especial habilitat sempre que anem per les seves terres per fer-me passar per les ja famoses Chiquitrialeres.
El pas és un túnel molt baix, estret i fosc, no es pot ni pedalar, aqui la meva aposta a la quiniela marxa destacat ja que ho fa corrents, enfí que tiri aquest ja se que no el seguiré pas, seguim així per corriols i més corriols i pujades i fang, de cop veig que el Francesc es despenja una mica, segueixo tirnat penso que ja recuperarà, deixo que m´avancin un parell, però es va despenjant, decideixo espera aviam que comenta, em diu que segueixi, li dic que no que vaig bé però tapat del nas, així que decideixo esperar-lo i posar el MODE pedalada, tot i així anem bastant despenjats i gairabé no ens passa gent fins que parem a l´habituallament a rebentar-lo i a l´esmorzar, senderillos i més senderillos molg guapos, alguns amb una mica de fang, una trialera una mica tècnica en alguna zona i més corriols, molt molt divertit i recomenable, l´organització molt atenta. Des d´aqui aprofito per felicitar-los tant pel recorregut com per l´esmorzar i tot el montatge, així com una magnifica camiseta de running al acabar. Espero que l´any vinent s´els hi apunti molta més gent i puguin canviar la ditxosa furgona de les coques.
Foto del perjudicat del dia, la càmera enfoca tal com ho veia ell.. tot envoirat, s´ha de dir que tal com porta els tendons de la cama a modo de cordes de guitarra ja és prou lloable que hagi gosat a sortir de casa
Hem tornat en tren, el Power ja n´ha tingut prou, jo m´he acostat fins a casa i encara he pujat fins a Puigraciós per acabar d´arrodonir el dia

Pedalada 32 km + Tornar + Puigraciós 71 km
Pd: si no em vull trencar coll i barres i més en fang he de canviar aquesta goma de davant, només sortir 2a corba de terra fiuuuuuuuuu patinada "zapatazo" i hem salvat la situació com hem pogut, molt dignament, el tio que anava al darrera diu: - Vas fort eh! , dic tu espera´t a que baixem, si entrevesso així de devant imagina´t lo que faig amb la del darrera, encara riu el paio però deixant-me uns mts més de distancia per darrera pel que pogués ser .

28a Rutes del Montseny

Avui el temps ens ha respectat i hem pogut disfrutar d´aquesta marxa, a 1a hora surto de casa directament amb la bici i cap a Granollers, 13 km ... com si no en tinguessim prou amb els 165 que ens ha preparat la organització. Arribo a GRanollers, dorsals, transpointer, agulles imperdibles i a xerrar amb el team Basolí, Oscar, Félix, Edu, Jordi, Ru, i d´altres amics i coneguts, Wizard, Isanta, Baró.
Es dona la sortida, vaig rodant amb el Ru i el Wizard fins a ... fins poc... no se que ha passat, jo no volia.... seguim neutralitzats fins a ST Feliu, vaig rodant amb el Félix per l´ametlla, i amb el Isanta i el Bonet. a St Feliu començo a sentir una veueta que em diu no baixis de 23 no baixis de 23 per hora! i li faig cas, potser tirarem tots els cohets aqui però dignament, pals i més pals, habia de recuperar la mala sortida que he fet, a dalt a ST Feliu enganxo el Baró que s´habia escapat amb els de davant, agafo un grup que no tira massa, però és un suicidi llançar-se sol a fer ST Quirze, Moià i Collformic i la Pollosa, el grup no va, ens caça un altre grup i sembla que la cosa s´anima.. per fi! arribo a l´esmorzar i em paro, soc dels pocs del grup, em tiro els meus 8 min menjant omplint el bidó i veig que passa el Baró, el puta ni para! no tinc pressa, no l´he vist massa sobrat a ST Feliu, Collformic és molt llarg. Reprenc la ruta baixo amb tot de freebikes de blanes, vaya bicis! si les seves llantes costen el mateix que la meva bici sencera!

A baix a Tona vaig veient el Baró (no ho he dit abans és el meu veí) a Hostalets de Balenyà o Gran sopresa del dia! em trobo el Maki! el saludo i rodem junts fins a l´esglèsia del Brull anar-la fent petar i sense adonar-me caço al Baró, em despedeixo del Maki que es queda a veure si passa el wizard. Collformic el faig a bon ritme (per mi) sense baixar de 17.5 per hora, i caço a tot el grup que no s´habia parat a esmorzar (augmenta la dosis de moral). Corono Collformic, menjo algo a l´habituallament i omplo el bidó, baixem amb el Baró junts fins a l´encreuament de les costes. Em sorpren, yo em tenia per un mal escalador i avui estic repartint pals a tort i a dret, però jo que no em considerava dolent baixant avui em cauen pals per tots costats tb.. la gent com baixa amb la carretera amb trams molls i secs.. no ho entenc, els freebikes s´han anat quedant, el nen tribike també i l´altre de tribike tb el deixo pujant les costes; avui no entenc res.

Enfilo les costes i em vaig distanciant del Baró, em passen un parell de ciclistes però per contra recupero unes 5 posicions, només poso el 27 en els 3 repetxons més durs per no carregar tant les cames i sense adonarme´n arribo a les antenes. aqui cauen un parell de platans 2 cocacoles, omplo el bidó i faig una mica de temps a veure si arriba el Baró, pero em refredo i decideixo tirar-me avall, al principi perillós tot moll i plé de brossa, però a baix sec inclús adelanto 3 o 4 cotxes, i vaig caçant gent baixant, ara si em retrobo amb les baixades. A baix no veig cap grup, freno una mica i ens ajuntem 3 tios, enjego la moto i amb prou feines em poden seguir, es posen al costat i em diuen que no em poden ajudar, em sento bé així que aguanto el ritme i els putejo a les pujades tensant més ... això de que no em poden ajudar no m´ho acabo de creure, però si , veig que es queden i ja fins a Granollers ritme de 30-40km/h i bastant sencer per lo dura que ha sigut la ruta.

Al final 5:50:44 hores, Argent, el conta km em deia 22 min parat, si no arribo a parar faig Or, però bé tampoc s´ha d´anar a matar´ho tot, m´ho he passat bé, ha estat un bon entreno per pedals i ens ha fet un dia de conya .

Menjar algo al pavelló, comentar la jugada amb l´Isanta, el Jordi i el Baró i 13 km més per acabar d´estirar les cames fins a casa.

Marc Masagué Valencia

Dorsal: 218

Temps 05:50:44.80

Posició Categoria: 043

Posició General: 095

Velocitat Mitjana: 26.51Km/h

Bikeavic

Avui es feia la BikeaVic, una cursa d´orientació amb road book o amb GPS DE 75 km i 1500 mts de desnivell acumulat, ens presentem tot i la pluja a Vic en Rubén, el Power i jo, a les 6.30 ens carreguen en un bus i cap a Gombrèn, més amunt de Ripoll, a l´alçada de Campdevànol, petit habituallament, brifing i 7 km de pujada amb fang i tancats electrificats per les vaques que feien les delicies de més d´ún, si més no t´ajudaven a despertar-te. Un dels participants li ha quedat la bici sobre la tanca electrificada anar xispant i l´han hagut de treure amb un tronc no sense abans enrampar-se.


Anem pujant, el Ruben fa de "Líder" , adoramos al Líder, jo avui em sento fort i vaig seguint rodes, el Líder que és el que porta el tema del road book va per darrera... com s´entén? som així de frikis, el Power va fent darrera meu. cap dels 2 portem les rodes més adients avui pel terreny, hi ha trams que no se si estic fent rodillo o mtb, doncs la bici no abansa amb tant de fang, passem d´anar amb el grup de davant a anar-nos despenjat, però tampoc massa.

En una de les baixades noto que em costa seguir el Rubén, la forquilla no s´empassa res, parem i efectivament no retorna bé, de tant de fang aquests dies al bloquejar i desbloquejar he anat fent moure el dial del rebot i va pastosa pastosa, res que no se solucioni amb una neteja i una inflada.

Coronem els 7km i un troç més de tam apeu per enllaçar una trialera, aqui el Rubén es distreu amb el road book i fa un escaló que gairabé acaba amb invertit! (ben salvat).

A la seguent baixada per pista s´em desboca la bici, porto la goma de davant molt gastada i quan diu de marxar ... marxa, i més amb tant de fang, primer avís on salvem els mobles com podem.

Més endevant anem baixant amb un altre grup i a la que podem adelentem, no sense afegir emoció a la cosa, entro en una rodera, no puc sortir i pammmmmmm surto disparat contra un marge, això si m´incorporo no se com i amb una bici a la mà, no he perdut ni la posició, i a sobre amb un somriure, s´ha de saber caure.

Arribem a un tram molt enfangat, fang molt líquid i aqui comencen els problemes de debó, xupades de cadena, el cassette plé de fang que fa que saltin les marxes constantment, aqui he d´acabar totes les pujades tipus duatló, corrents al costat de la bici, el Francesc també té problemes de transmisió i amb la son que arrossega fa que plantejem el no seguir.

Agafem la carretrea fins a Ripoll uns 15-20 km. encara no ho se i allà acaba la nostra participació a la Bikevic, esmorzar a Ripoll i tren cap a Vic.

La ruta la veritat és que val la pena, llastima de que hi hagués tant de fang, s´ha de repetir un altre dia en sec i es podrà disfrutar moltissim més .