Via Ferrada de les Baumes Corcades (Centelles)

Avui ens hem agenciat una guia de luxe, la Silvia, ens trobem a bona hora una colla d´amics alguns coneguts i d´altres que he tingut el plaer de conèixer avui mateix, Ruben, Heri, Fcesc, Silvia, Christian, Mònica, Beatriz. Habituallament a l´estació de tren de Centelles per treuren´s el fred de sobre i tot seguit enfilar cap al peu de la via Ferrada.
Instruccions de rigor per part de la Silvia, que si tiren de las mascarillas o abrochense el Salvavidas i amunt! , al principi costa agafar-li el "truquillo" al fet d´anar arrossegant cordes i bagues amunt i avall, però de seguida i després d´haber-me tret els guants sembla que la cosa ja la tenim més per mà. Trobem passos de tot tipus, preses a la roca, preses en escalons artificials que és la majoria, preses en el mateix cable que ens garanteix la nostre seguretat, trams rectes, trams amb volades, trams de peu plà... fins arribar a un punt on ens trobem el mític pont Tibetà, un pont fet amb cables d´acer, 3 per ser exactes, 2 per assegurar-se i fer de guies amb les mans i les bagues de segurerat, i 2 molt juntets i inestables per anar passant amb els peus com el millor dels funambulistes. Aqui hi ha qui passa i qui no passa (no farem més sang sobre el tema :)).
Sortint del pont un tram més en horitzontal i passem a saludar la mítica Cabra, la Centella, una cabra molt simpàtica que viu al mig de la via ferrada i es dedica a omplir-la d´olives negres.

Després d´això podem escollir quina via seguir si fàcil. difícil.. i molt democràticament entre 2 dels 9 que anem diem que difícil!, sort que aquests dies és l´aniversari de la Carta Magna com bé ens ha recordat l´Heri.
En aquests llocs també s´ha de parar per menjar, hem enjegat a les 9 i ja son la 1na del migdia, qui més qui menys ja fa estona que reclama reposar energies , dinem mentre estudiem la via complicada de la jornada, una paret vertical que sembla que s´hagin oblidat alguns esglaons i amb alguns trams de volada. La Silvia la 1a com a tots els trams, jo al darrera foment-li presió, "és ella que em pica eh", i seguidament tots els demés. Fins ara he anat aguantant el ritme de la Silvia, però reconec que no se si hagués fet el que ella.. baixant a rescatar a un dels intengrants del grup tal com ho ha fet, em trec el barret i reconec que deu nidó que els té ben posats així doncs .. Silvia 1 Marc 0.
Sortint d´aquest tram complicat un parell més de trams penjats i finalitzem la via.
Baixada cap als cotxes, no sense abans seguir picant a la silvia intentant baixar sense posar cap mà , aqui li torno la d´abans, així que ... estem empatats.
En resum: té nassos que tot el que no practico habitualment s´em doni bé i m´ho passi bé, i el que practico habitualment , la bici.. sigui lo que s´em dona pitjor.
L´experiència brutal, m´ha encantat, m´he sentit fort de brassos i cames i he pogut disfrutar molt de l´experiència, ara ja pensem en buscar nous reptes o repetir-los que la zona tant per conservació , vistes i tècnica és per disfrutar-la molt
Felicitar a la guia i a tots els valents que han fet la ruta més dificil i per la majoria de nosaltres era la nostre primera ferrada .