lunes, 15 de diciembre de 2008

Setmana Tri (O-BTT-Escalada)

Setmana curta després del pont però intensa esportivament parlant, dijous tornant de Vic quedo amb la Silvia per anar a fer el circuit permanent d´orientació de Tagamanent per entrenar les futures curses d´orientació, ella s´ho passa d´allò més be marejant-me ja que es coneix bastant el circuit, després d´uns quants dubtes , unes quantes equivocacions, de que haguessin arrencat 2 fites, de que la temperatura baixés a -1 grau i que s´ens fes de nit, aconseguim finalitzar el circuit i passarnos´ho d´allò més bé.
Dissabte m´ofereixo per ajudar al Joan per marcar la pedalada de la Marató, així que després de pencar i sense dinar sortim tot decidits grapadora en mà a marcar el circuit, uffffffff es fa etern i cansat, para- arrenca , para - arrenca .. corre que es fa fosc, però anar xerrant encara que hi dediquem unes 4 hores es passa prou ràpid.
Diumenge com que la Silvia m´havia comentat que li faria gràcia de fer-la i jo encara estic de pretemporada i vaig sortint a rodar sense forçar massa, m´apunto a fer-la amb ella, os3 com hi va a les pujades, fereix molts orgulls masculins, i això encara la motiva més a apretar, baixant com que el terreny està tou se sent més còmode baixant i finalitzem la pedalada que pel desnivell i demés era una prova ben digne de copa amb un temps gens despreciable.
En acabat , sembla que no estem cansats i aprofitant la treva que ens dona el temps i que sembla que es va aguantant, un parell d´entrepans i cap a les Baumes Corcades de Centelles a fer la ferrada, comencem i oh sorpresa! hi neva, fa fred però no és moll així que la podem fer perfectament i amb bon temps, tot i trobar un grupet que ens retrassen una mica, dinar a sota una bauma i a mitja tarda després prendre quelcom de calent en un bar de Centelles mateix tornar cap a casa per preparar-se per la setmana laboral.
Una setmana ben aprofitada, tot i el poc temps de llum que tenim a l´hivern deu nidó lo que ha donat el cap de setmana.

Bona setmana a tots!

martes, 9 de diciembre de 2008

Dilluns, després de discutir si anavem a Oliana o a Solius, evaluant els possibles colapses de l´operació retorn del pont optem per la opció Girona, anar a fer la via ferrada de Solius, així doncs ens ajuntem el Rubén, la Silvia el Fcesc i jo i cap a Girona falta gent. Cafè de rigor a l´arribada per atemperar el cos i cap al peu de la muntanya; mes que muntanya era un seguit de pics que s´anaven elevant, i havies d´anar coronant-los a través de trams ferrats. Així doncs ens equipem de dalt a baix amb arnesos, cordes, cascs, deysis, "8"s, i cap a afrontar el primer pont del dia, un pont Nepalí que donava molta sensació de seguretat, després d´això un pas recte amunt per uns esglaons i algún tram més tècnic de pas lateral sense apenes preses pels peus, força entretingut. D´aqui ja passem a la gran novetat del dia, els punts de reunió, on pots lligar les cordes per tal de fer rapels per superar el desnivell, després de les pertinents instruccions per part de la Silvia anem baixant tots fins a una repissa natural, guardar cordes i prosseguir per la ruta, així fins a 2 rapels i disfrutant d´un munt de ponts, passos al buit i demés "delicatessen" que ens ofereixen els pics de Solius. Amb tot això s´acosta l´hora de dinar, i aprofitant de les magnifiques vistes decidim fer un most. Ja recuperats i amb la panxa plena ens disposem a prosseguir, però en aquest punt les marques ja no son tant clares i ens costa molt trobar els següents punts de la ferrada, és així com perdem molt de temps i quan ens disposem a fer un rapel per prosseguir decidim deixar´ho per unaltre dia , ja que no és questió de que s´ens faci de nit.

Al final sortim caminant per un torrent força brut fins al cotxe i sobre les 3 de la tarda donem la festa per finalitzada. Cocacola de rigor a Sta.Cristina d´Aro i Autopista avall sense cap mena de complicació per arribar fins a casa.
Molt bé tots plegats, tuthom s´ha defensat molt bé a les parets això ha permès que hagim pogut fer força tram de la via i en especial Bravo per la Silvia per la paciència que ha tingut amb nosaltres aquests dies... deu nidor torejar uns alumnes tant "rebels" .

sábado, 6 de diciembre de 2008

Via Ferrada de les Baumes Corcades (Centelles)

Avui ens hem agenciat una guia de luxe, la Silvia, ens trobem a bona hora una colla d´amics alguns coneguts i d´altres que he tingut el plaer de conèixer avui mateix, Ruben, Heri, Fcesc, Silvia, Christian, Mònica, Beatriz. Habituallament a l´estació de tren de Centelles per treuren´s el fred de sobre i tot seguit enfilar cap al peu de la via Ferrada.
Instruccions de rigor per part de la Silvia, que si tiren de las mascarillas o abrochense el Salvavidas i amunt! , al principi costa agafar-li el "truquillo" al fet d´anar arrossegant cordes i bagues amunt i avall, però de seguida i després d´haber-me tret els guants sembla que la cosa ja la tenim més per mà. Trobem passos de tot tipus, preses a la roca, preses en escalons artificials que és la majoria, preses en el mateix cable que ens garanteix la nostre seguretat, trams rectes, trams amb volades, trams de peu plà... fins arribar a un punt on ens trobem el mític pont Tibetà, un pont fet amb cables d´acer, 3 per ser exactes, 2 per assegurar-se i fer de guies amb les mans i les bagues de segurerat, i 2 molt juntets i inestables per anar passant amb els peus com el millor dels funambulistes. Aqui hi ha qui passa i qui no passa (no farem més sang sobre el tema :)).
Sortint del pont un tram més en horitzontal i passem a saludar la mítica Cabra, la Centella, una cabra molt simpàtica que viu al mig de la via ferrada i es dedica a omplir-la d´olives negres.

Després d´això podem escollir quina via seguir si fàcil. difícil.. i molt democràticament entre 2 dels 9 que anem diem que difícil!, sort que aquests dies és l´aniversari de la Carta Magna com bé ens ha recordat l´Heri.
En aquests llocs també s´ha de parar per menjar, hem enjegat a les 9 i ja son la 1na del migdia, qui més qui menys ja fa estona que reclama reposar energies , dinem mentre estudiem la via complicada de la jornada, una paret vertical que sembla que s´hagin oblidat alguns esglaons i amb alguns trams de volada. La Silvia la 1a com a tots els trams, jo al darrera foment-li presió, "és ella que em pica eh", i seguidament tots els demés. Fins ara he anat aguantant el ritme de la Silvia, però reconec que no se si hagués fet el que ella.. baixant a rescatar a un dels intengrants del grup tal com ho ha fet, em trec el barret i reconec que deu nidó que els té ben posats així doncs .. Silvia 1 Marc 0.
Sortint d´aquest tram complicat un parell més de trams penjats i finalitzem la via.
Baixada cap als cotxes, no sense abans seguir picant a la silvia intentant baixar sense posar cap mà , aqui li torno la d´abans, així que ... estem empatats.
En resum: té nassos que tot el que no practico habitualment s´em doni bé i m´ho passi bé, i el que practico habitualment , la bici.. sigui lo que s´em dona pitjor.
L´experiència brutal, m´ha encantat, m´he sentit fort de brassos i cames i he pogut disfrutar molt de l´experiència, ara ja pensem en buscar nous reptes o repetir-los que la zona tant per conservació , vistes i tècnica és per disfrutar-la molt
Felicitar a la guia i a tots els valents que han fet la ruta més dificil i per la majoria de nosaltres era la nostre primera ferrada .

miércoles, 3 de diciembre de 2008

Cronica Road Book Santa Eulalia

Després d´haver estat patint durant tota la setmana per si faria o no mal temps, al final una trentena de bikers ens poguerem reunir el diumenge , lo que vindrien a ser unes 5.000 de les antigues persones! "Casi ná" . Despres de preparar-los una foguera perquè s´escalfessin, i un desdejuni on hi habia més o menys de tot, vaig procedir a fer el Briefing de la prova, sorteig aleatori de l´ordre de sortida i la cosa es posà en marxa. 10-9-8-7 i anaven sortint les diferents parelles i trios. Vaig poder disfrutar molt amagat en el 1er control les discusions que generava el llibre ; els "que no que no pot ser per aqui! o el .. tu vas malament" estaven a l´ordre del dia.

La primera satisfacció del dia , veure que la gent anava arribant al 1er habituallament, quan fas un llibre d´aquests per molt que t´el miris per molt que ho repassis tu, sempre apareix el factor "inèrcia" que dic jo. és a dir que fas les coses ja per inèrcia i no t´en adones dels possibles errros d´interpretació que hi pugui haver.
En aquest moment és quan em dono compte que hi ha una parella que no vé, en Jose i l´Oscar, 2 amics mussolencs, em poso amb contacte amb casa varies vegades però no hi ha senyals de vida, bé.. son de la zona perduts del tot no poden estar, més tard m´en assebento que son a casa a la bora del foc, que s´han perdut i no han pogut seguir amb el llibre , quin greu! .
Pel demés, riures i més riures amb els participants uns que disfrutaven més que d´altres , d´altres que tot i patir i maleir-me els ossos també disfrutaven a la seva manera. Anèctdotes com la del Bernat Guardia, que va sortir amb en Xavi i el Coco i al plegar aquest últim a mitja cursa i ser l´únic del grup que portava compta Km , els altres 2 integrants del grup vàren fer els últims 20 km només seguint les indiciacions del llibre!!! (no ho veig i no ho crec!). D´altres que abandonaren a mig fer per compromisos familiars i d´altres que feren trampes, com l´Edu i el Paco (ja us tinc fitxats ja) però que amenitzaren la competició posant-se a roda dels primers i forçant un temps molt bo a final de molt bo.
Al final entrega de premis amb copa i maillot inclòs, petit refrigeri abans d´anar a dinar, i un suculent dinar al camping amb una bona parrillada de Carn de la quan vàrem poguer gaudir tots.

Agraïr especialment als meus pares i el meu avi per invadir-los la casa, especialment al meu avi que el mateix dia feia 83 anyets! (Felicitats Juanillo) a les meves Montses, encarregades de les inscripcions, habituallaments, sastreria alhora de confeccionar maillots, l´informàtica i el que calgués, i en Joan, per ajudar-me a reconèixer el terreny, i amb tot el que fa l´organització, restaurant, fotocòpies, controls de pas i tot el que va caldre, als meus oncles de l´aliança els quals em van fer els thermos de café, al Koni que es va ocupar de que poguessim gaudir d´uns habituallaments amb una gran varietat a un preu irrisori, sense ells tot això no hagués estat possible. I a tots els que vàren venir a participar i passar-s´ho bé.
Classificacions (clicar per ampliar)

Cròniques no oficials, però igual de interessants :)
www.elblogdelpower.blogspot.com
http://uve-anglada.blogspot.com
http://naturadventur.blogspot.com
http://eltemplodelbiker.blogspot.com
abonritme.blogspot.com