Trans Catalunya? Banyoles

Com cada any ja vé a ser un costum això de visitar Banyoles, l´any passat amb el Francesc ja hi vàrem anar a plé més de Febrer per veure la Copa Catalana i enguany hem volgut repetir l´experiència d´anar a rodar per fer fons a la pretemporada, ni més ni menys que 220 km em van sortir desde casa a una mitjana d´uns 29 per hora, no està gens malament per ser pretemporada.
Sortim a les 8.45 perquè algú fa tard.. no miro a ningú i erem 2.. així que se sobreentén, i ens posem a tirar a tot drap, consegueixo que el Francesc marqui un 190 seguint-me en les pujades, ja he complert l´objectiu del dia i així tirant a bon ritme fins a Girona i de Girona a Banyoles en un vist i no vist. Esmorzar a Banyoles en una cafeteria i de nou cap avall, passem per Girona i recordo que eren les 12:15, a davant de Basolí Girona ens trobem en Ramón de la botiga de Granollers i ens pregunta que on tenim el cotxe? .... Coi a casa el tenim! , ell es sorprén , no ho veu humanament possible que ja estiguem de tornada de Banyoles, ens ofereix calers per anar al viena, i transport de baixada...Coi.. tan mala cara fem?. Bé jo potser si perquè no se si pel fred per no haber escalfat bé em ressento del tendó posterior extern del genoll esquerra, i així els 120 km de tornada em segueix fent la guitza, però conseguim arribar després de pendran´s la baixada algo més tranquil i parant fins i tot a fer el vermuth.
Deixo el Francesc a Granollers i veig un 200 km al conta km , va que ja només m´en queden uns 15 fins arribar a casa amb 2 bons repetxons.

Els meus Inicis

La meva vida esportista ha passat per moltes etapes, desde petit que sempre habia volgut tenir una bici, però a casa s´hi oposaven fermament, ja sabien que arribaria tots els diumenges a dinar tard i miraven de desviar la meva atenció al ciclisme intentant inculcar-me altres modalitats, és així quan vaig fer el Salt directament a la F1 aqui en teniu la prova amb el meu Ferrari d´época, ja mirava de reull a dins el Box de casa els meus avis per si hi habien espies de McLaren que poguessin copiar ideas del meu bòlid.

Més endevant un va creixent i es torna un tipus rebel, vaig canviar el Ferrari de F1 per una Harley Plasticson d´ultima generació, amb bateria, i tots els extres possibles, en aquella época Michelin ya començava a evidenciar els problemes amb els seus pneumàtics de competició en motos de gran cilindrada, sinó observeu com portava de degradat el pneumàtic davanter, una vergonya.....

Però al final i després de molts anys d´insistir, el dia del meu aniversari .. 9 de Juliol .. per qui puigui ... o hauria d´estar interessat en aquesta data... aqui queda dit... em vàren regalar una Super Bh de passeig, full equip com podeu comprovar a la imatge, ja que porta uns acoples amb unes rodetes per baixar trialeres amb tota seguretat i "desparpajo" , inclús més endevant i veient que sería un PRO d´això del ciclisme em vaig montar el meu propi equip, ells eren els meus gregaris, tot familia és clar.. cosins i més cosins, uns gregaris de Luxe

El Pollastre !

Que on hem anat avui? a fer el Pollastre, o a fer el Sapastre! , no ho sé ven bé encara, el Francesc em parla d´una ruta la del Pollastre, que si cap a St Celoni, que si cap a St. Antoni de Vilamajor, que si Collsacreu, Mataró i pujar per Font de Cera i les promeses eren... jajajjaa ja ric només de pensar´hi... que només anirem a rodar i planejar, que vindran a acompanyar-nos dues noies, que farem un esmorzar ciclista com cal.
Total, quedem a les 9.00 a can Power, amb això del canvi d´hora hi ha una diferencia horaria degut a l´incidència dels meridians i de la posició dels planetes de 15 min.. arribo a les 9:00 SantaEulalienques lo que és 9:15 hores Granollerenques... i encara tenía la culpa jo! Per no discutir sobre el tema , jo ja portava 12km començo a tirar fort per la pujada de l´hospital.. si m´ha de passar algo que em passi aqui, mentre que per darrera se sentía.. ehhhhhh que jo no he escalfat eh!
Fem la ruta del Pollastre, en veiem uns ensertats en una barra metàlica i donant voltes dins una maquina, penso que es deu a aquest fet el nom de la ruta, però es veu que no, continuem, la cosa va pujant.. ja és això lo ke fem sempre .. rodar... RODAR AMUNT! , m´empasso un mosquit, i em fa perdre la traçada bona i em surto per un troç d´herba, fent fonambulismes aconsegueixo sortirme´n prou dignament, coronem Collsacreu, i comencem a baixar no recordo per quin poble, se que arribem a St Vicens de Montal i seguim pujant amunt, després baixem i enfilem cap a Mataró, travessem Mataró, i per la Nacional avall i avall.. direcció Tarragona. El Francesc no recorda l´entrada per pujar per Font de Cera i ja ens tens Nacional amunt , Nacional avall.. diuen que és perillós anar per la Nacional un diumenge, nosaltres després de fer-la 2 cops avall i una amunt corraborem que és un fet infundat.
Després de trobar una pastisseria per fer "el gran esmorzar ciclista" ja que eren les 12 del migdia, sembla que hem trobat la ruta bona. KE COI BONA SI AIXÒ PUJA QUE NO VEGIS!, seguim pujant s´acaba lo que considerariem carretera, i al Francesc li sembla que s´ha equivocat, és un d´aquells moments que el mataries. Em planto i dic que jo enrera no torno, que és de covards que encara que sigui amb les sabates de carretera pujo apeu pel mig del bosc, i no m´erro de gaire, comencem a pujar uns rampons d´asfalt trencat i ciment d´una urbanització, el 27 treu foc! i les meves cames ja fan pudor a embrague, i .... TAXANNNNNNNN.. pista tallada. s´acaba l´asfalt i som al mig de res, ell diu de baixar.. dic que ni parlar-ne. Trobem un rampon de terra i decidim canviar de disciplina, el CICLOCROSS, penso que ni amb la mountainbike haguessim pujat a platillo per aquelles rampes i menys amb 90 km a les cames, ens surten en total 6 km per camins de terra i pedra i gairabé tots damunt de la bici de carretera, la gent que passa perllà amb btt al.lucina una estona amb nosaltres.
Al final arribem a Orrius, aqui ja ens situem, només falta coronar el collet que deu nidó lo que pica ja amb 100 km a sobre, La Roca, Granollers amb parada a fer la cocacola, adoquins de Granollers per ja tocar tots els terrenys, i cap a casa , no sense apretar a un veí que he conegut durant l´sprint per acabar de estirar les cames . Total puntual per l´hora de dinar i amb 122 km "ben Rodats" , això és fer pretemporada.

Geocaching Sot del Bac

I què és això sel Geocaching us preguntareu? doncs és com una mena de joc de pistes a la moderna.D´una web http://www.geocatching.com/ et descarregues uns punts que et donen de la ruta que vulguis fer, son coordenades per al gps, i tu mitjançant el gps has de trobar-hi i seguir les indicacions que et van donant, pot ser´: o ve.. trobar uns "cachés" ,pistes o petits obsequis per trobar un punt final o el següent punt a seguir, seguir traces de pintura que només es veuen de nit , etc...infinitat de modalitats.
Em va fer gràcia probar aquesta nova modalitat i ja que estem fora de temporada de bici ho vaig trobar de lo més adient per fer algo diferent, així doncs vaig enredar al Francesc per anar-hi, cap al Sot del Bac!
Quedem a les 9:00 a Granollers , i ens dirigim cap a Figaró a Cala Cecilia a degustar la típica botifarra d´all i julibert, com que som novells en això del Gps mai se sap l´hora de tornar a casa, val més que ens agafi amb la panxa plena.
Ja estem preparats per l´excursió, portem el gps amb el mapa , els punts tots gravats, un mapa de l´Alpina amb els punts també marcats en llapis, un llapis, roba d´abric, i els obsequis per deixar en el punt final que hem de determinar seguint les pistes.
Prenem unes referències en una placa que hi ha a l´estació, i com que tenim molt clar que el camí més curt entre 2 punts és la línea recta, ens posem a caminar per la via, quan habiem d´anar per un carrer paral.lel a la via, encara com no ens han près per uns etarres o uns suicïdes, comencem bé.
Trobem un arbre centenari, un pi inmens del qual en treiem una segona pista , i prosseguim pista amunt on ens apareixen els primers dubtes de cap on tirar. Arribem fins un gorg bastant idílic , i aqui començarà el nostre Calvari o Calvoari per algúns, eh Francesc? (jajaja, broma dolenta) .Arribats al gorg, només hi ha un camient cap a l´esquerra, és molt dret, intento pujar però no tracciono, està molt enfangat, quina mala llet aquests del geocaching no?, retrocedim una mica i trobem unaltre caminet que travessa el corriol, per aqui per aqui, comencem a pujar , el bosc cada cop més brut i més ... hi ha trams que ni hi ha camí, el Gps inclús hi ha trams que perd l´oremus, em penso que ha agafat mal d´alçada l´artilugi del dimoni!, però lo millor està per arribar, decidim coronar, aquesta merda de Gps no va gens equipat, on son les cordes, on son els mosquetons i piolets? total fotem-li pel dret i ens liem a fer escalada lliure per uns tallats de roca impresionants. El Francesc em pregunta que per on tira.. jo li dic que per on pugui, i amb aquestes instruccions va pujant per on pot, hi ha llocs que fins i tot sembla que voli aqui en teniu la mostra
Arribem a dalt, ja son les 12 gairabé, trobem habituallament, tot un camp de cirerers de pastor ben florits i ben carregats de fruita amb els quals enganyem la gana, ens ha fet perdre força estona l´escalada, reconec un camí que he fet en bici varies vegades i és el que ens aproximarà al ditxós punt 4 que fa tanta estona que busquem, per fi després de baixar una trialera arribem al salt del Prat, un saltant d´aigua bastant espectacular, i curiós perquè el saltant és sobre pedra calcaria molt foradada i l´aigua al caure sembla que ho faci en càmera lenta .
Tornem a pujar per la trialera, clar com que hem travessat per l´altre costat de la vall, ara hem de remontar uns metres, tornem al mirador del Sot del Bac i enfilem cap a al turó de la Cuspinera, no sense abans passar per una altre zona d´escalada, el Tap de Xampany.

El que semblava una "encerrona" en la foto es pot apreciar , acabem per agafar-li el gust i ara que ja ho mig dominem fins i tot trobem a faltar les zones amb punxes i les zones d´escalada, però... qui diu que tot això s´ha acabat????.
Arribem a la Cuspinera, boniques vistes del Tagamanent, St Cristòfol i tot el Figaró, aqui trobem les últimes pistes per completar les coordenades polars d´un waitpoint que ens durà fins al tresor final!
Com que no som uns tios que ens agradi lo fàcil, alhora d´entrar el waitpoint o de calcular-lo ens equivoquem, i ja ens tens seguint a cegues lo que deia el gps, el gps deia tot recte avall tallat avall bardisses avall i tallats avall, per uns tallats que en algún he hagut de saltar una distància de més de 2 mts, he trobat inclús una cova que semblava el lloc perfecte per l´amagatall.. però res, al cap d´una estona de fer el gamarús (perquè no te altre nom que aquest ; lo que hem fet) hem decidit tornar a mirar que les coordenades fossin bones, i taxaaaaannnnnnnnnn! canviava un 6 per un 2 en els minuts! ara si que anirem bé, i efectivament hem trobat el Tresor, en un lloc accessible i que ja hi habiem passat uns minuts abans, però i lo que hem rigut saltant rocs i jugant-nos el físic?

Aqui podeu veure el gran tresor i les peces que hem aportat nosaltres, el meu Peix Nemo semblava una sardina dins la llauna quan li he posat, espero que no li salti cap ull a ningú el dia que obrin la carmanyola aquesta. El Francesc ha portat una tassa thermo i l´ha canviat per un fabulós turisme vermell, hi habien les claus d´un apartament també molt temptador però no han deixat la direcció... llàstima, jo ho he canviat per un clauer friki friki amb una tarja de memòria i unes xapes extraterrestres .

En Resum: un diumenge amb molt bon temps, una mica esgarrinxats però diverits i amb un bon fart de riure, una activitat prou divertida i aconsellable, jo la veig molt recomenable per tot aquell que es vulgui desfer de la dona, si ja hi han discusions de parella anant per Barcelona o Granollers que si tira per aquí , que si tira per allà.. aqui ja pot ser el súmum.

Monty S-Works

Aqui tenim l´ Eudald en plena acció, com que el tio s´habia rebentat tot el pressupost en el dinar, "com si fos una boda" que diu ell; per pagar-se el bitllet del tren va haber de fer una mica d´espectacle i passar el platet per recollir fons pel viatge, el resultat després d´una parrillada amb la que ens vàrem homenetjar el podeu veure, Nefast, de morros per terra i segona caiguda del día .

Montserrat 07

(12-10-07) Al final ens decidim a anar a Montserrat en Btt, quedem els 5 magnificos Rafa, Eudald, Xavi, Fran i Marc a les 8 en punt per iniciar la Ruta, coi que abrigats que van tots! que es pensen que no puja això o què?. Em despreocupo pel Rafa, veig que la seva dona sabia on l´enviava i li ha equipat la épic amb 3 portabidons, pensem que en 2 d´ells hi porta "caldo enriquecido" i en l´altre orujo d´herbes per si baixen les temperatures.
El Xavi em saboteja la ruta, me la retalla per 3 llocs guapos trialeros.. diu que ell va a preu fet com els taxistes , que no fa més km, l´Eudald amb el seu "Goita Nano" em parla de les grans propietats culinaries de l´esquirol a l´arròs al veure´n passar un, i amb un 3 i no res entremig de tot de salves de caçadors que porten l´escopeta molt suelta al ser el 1er dia de caçera ens plantem a Caldes, d´aqui fins a Santmenat i Castellar en un vist i no vist.
Comencem a pedalar, el Xavi Miseries ja ens fa retallar una pujada classificatoria molt guapa, i si resulta que hi habia una Rave alla? ahhhhhhhhh... responsabilitat teva Xavi... veuràs com s ´en enterin els altres.
Amb un parell d´horetes si arriba i després de disfrutar amb com un nen per les baixades ens plantem a Matadapera, allà fem l´esmorzar i en Xavi pronostica a la una ser a Montserrat, pensem que ara li deu fer efecte l´Epo i ens disposem a coronar la casa de l´Obac, en Fran conta

que hi ha 6 km de baixada per una pista d´asfalt bastant dreta que després s´hauran de remontar, això farà mal! Mal he dit? això no és res... Per mal i fart de riure quan s´em acud pendre una via d´escalada nova, de cop trobo un tallat de 50 cm i al no veure molt clara la sortida... digues.. Cagat de mi? o assenyat no ho se; em paro, sento un "nano , per aqui per aqui", i ohhhhhhhhh gran imatge del dia, veig una specialized de carbono tocant amb el plat a la punta de l´escaló i realitzant un doble mortal amb tirabuixó d´una forma impecable! Sort que a l´escapatoria hi habia pinassa i ja et veus al pobre Eudald de morros a la pinassa forgant talment com si fos un senglar. Suposo que no fa falta comentar el fart de riure dels demés. Als 15 metres en un lloc aparentment sense massa dificultat tècnica em giro per mirar si venia el grup i veig una roda volant, penso que és l´Eudald de nou però no!, resulta ser la bici cisterna del Rafa que s´ha empuntat en l´únic roc que hi habia enmig d´aquell prat. Suposo que va ser per l´inèrcia que van agafar els 3 litres de caldo el resultat d´aquell "Front Flip", total sembla que no hi ha hagut danys, la bici pren una posició una mica indecisa, no sabies si anava o venia, perquè li va quedar amb el manillar girat al revés, ens parem a fer 4 ajustos, i ens donem compte que el GPS que "fins ara ens habia salvat la vida" jajajajajaja, només pinta ratlles rectes, em poso a buscar pel terra com un desesperat , com si busqués bolets, li comento al Rafa que estic buscant les corbes i els mapes que li han caigut per allà terra (més riures).

Travessem Vacarisses en un moment, i en poc més ja som a sota Montserrat, a Monistrol, comença lo bo.Començo a tirar i de cop veig que no ve ningú, com que estic fora de temporada em permeto inclús fer un tram molt dret a peu (porqué yo lo valgo) , em caça l´Eudald i tiren un tram més junts i dedicim reagrupar-nos, i fins a dalt cadascú al seu ritme, jo darrera l´Eudald però ell aixecant roda tot s´ha de dir, es veu que li sobren punts de carnet,o algún tipus de prometença a la moreneta, ves a saber... el Fran i el Xavi una mica més avall i el Rafa arrossegant bidons amunt, quan els 2 ja som al parking esperant, amb una pudó d´embrague dels cotxes que allà feien cua, veiem que s´han canviat les tornes, el Rafa va tercer destacat, coi quin pal els hi ha fotut al Fran i al Xavi, o deu ser el caldo que ha fet efecte, o és que ha buidat els 3 bidons i ara si que puja fi, ole! pel Rafa quin esperit de sacrifici i de patiment i com hi va el tio, em trec el barret! .

Arribem a Montserrat, son les 14:00, sortejem una munió de gent per arribar fins la plaça, enredem a una mossa estrangera perquè ens faci unes fotos amb el mòbil, ja que el Xavi m´ha volgut sabotejar la sortida, va el tio i no porta la càmera tot s´ha de dir, enfí... no ens desviem del tema que la rossa que ens feia les fotos no estava del tot malament .
Comencem a baixar, els cotxes fan la seva nosa baixant, em pregunto jo.. perquè no baixen més ràpid? van a fotre un ciri miraculós a Montserrat perquè els salvi de tot, i en ves de baixar a tota castanya a la primera corba ja els veus tots amb els frens clavats, i això és fé? , lo nostre si és fé baixant plegats traçant sense tocar freno i pedelant com aixelabrats! , Gràcies Morenetea ;).

Quan som a Monistrol comença el ball de numeros, que si son les 14:20h i hem de dinar, que si a les 7:40 ja és de nit, que si no arribarem. Decideixo pendre les regnes de la situació i en el Xavi li dic, res tu, com si fos una Boda, ens fotem un homenatge en un restaurant encara que sigui de 50 euros i ja tornarem amb tren o el que sigui, sembla que la idea agrada entre els expedicionaris, i ens plantem en un restaurant del centre de Monistrol on tenen llar de foc i fan parrillades, amés ens deixen tancar les bicis en el magatzem.

Allà fem una destrossa d´aliments considerable tal i com es pot apreciar, el típic dinar de ciclista, res de l´altre món!

Entre abraçades, petons i demés mariconades, jo ja habia enfilat cap a l´estació amb el Fran, el Xavi Rafa i Eudald es despedeixen del cuiner. Arribem a l´estació dels Ferrocatarrils Catalans; em sembla que es diu? i després de negociar uns tikets amb un noi a canvi de la épic del Rafa conseguim entrar a l´estació, l´Eudald envalentonat per haber vist la moreneta decideix fer els escalons del pas subterrani de l´estació tant de baixada com de pujada, els de pujada sense massa éxit i acaba anan´t de morros per segon cop en el dia d´avui.

Tren cap a Sant Vicenç de Castellet, transbord i cap a Montcada Bifurcació, 15 parades, casi res, nosaltres 4 comentant la jugada i el Rafa també li devia comentar a algú però en l´anonimat.

Arribada a Montcada, les 19.10h , el tren no arriba fins d´aqui 45 min, i veient que allà hi havien escales i l´Eudald s´ens podria matar, l´Eudald i en Xavi decideixen preguntar a un pobre padrí un "SI O NO" ràpid, "SI O NO"? total que ja us podeu imaginar quina era la respota al si o no, si tornem amb bici fins a casa comptant que a les 19.50 ja és fosc o si agafavem el tren, a l´home se li acud dir un "SI" i ja hi som pel troç, davant la meva disconformitat i la del Fran sortim a bon ritme, enriute´n del Tour, i un dels que deia que SI d´anar´hi ja li treiem més de 700 mts durant els primers 750 metres , jajajaja , que no es farà fosc? NO,NO , BROMA! En aquest punt ens despedim del Rafa al mig de la C17 ;que ell anava a reunir-se amb la familia a Santa Coloma. Encara tinc els meus remordiments, l´últim que sé d´ell és que el vàrem deixar al mig de la C-17, segons ell anava contra direcció, i no li vam deixar calers, si l´atraquen per lo menys poder donar-los algo als lladres , perquè ja em diràs qui vol una epic amb 3 bidons???, esperem que la Moreneta també l´ajudés a ell.

Etrem a Montcada, a buscar el riu, però ja que hi som perquè no ens posem a 30-40 per hora i per donar més emoció a la cosa ara que ja és prou fosc fem la carretera de la Roca home! sort que la Moreneta ens protegeix, cap cotxe podrà contra nosaltres, i tal dit tal fet, Sant Fost, i cap a Montornés, aqui si que ja és negre nit i agafem pel riu amb el frontal de l´Eudald, Montmeló, Granollers, Canovelles, pel passeig, donem les indicacions pertinents a una familia que està perduda tot i portar tom tom per arribar a mataró, igual aquell tom tom estava igual d´esvalotat que el gps del rafa després del "front flip" ves a saber, ens despedim de l´Eudald que marxa cap a casa seva, ens cedeix generosament el frontal que desde aquestes lineas ja aprofito i li dic " ja l´has vist prou" i enfilem cap a casa el Xavi, no sense que aquest durant tot el camí ens comenti lo cuit que va, jo em preocupo perquè pedalo que semblo amenerat, anar girant el canell per enfocar-los amb el frontal o per enfocar enrera pels cotxes que ens adelentaven, em despedeixo del Xavi i d´en Fran, el Xavi m´unta la cadena per poder arribar a casa sense tanta música extra i última apretada fins a casa per estirar les cames , són les 21.00h .

En resum: un dia esplendit sense núvols i unes vistes acollonants, bona companyia i molt molt de riure, uns 115 km de Btt i sento no poder posar perfils ni alçades ni desnivells, d´això s´en ocupava el Rafa i penso que ens fallarà en aquest aspecte.

Nou projecte de Bicicleta temporada 08

Després de tindre la possibilitat per un tema de garanties de poder escollir entre una nova Storck Rebel Carbon i una Liteville, vist l´ús i la pràctica que faig, penso que podré anar més còmode i rendir millor amb una doble, i més habent probat la del Power, pujant si, perdo algo d´acceleració, el pes es nota, però baixant no hi ha color possible, ni amb pista ni amb trialeres, el montatge sería més tipus marathon, amb 100 de recorregut davant i frens més rallye, així doncs habent fet una avaluació de pesos; penso que la cosa pot rondar per sota dels 12 kg, per sota dels 11,5 ja ho veig molt optimista.

PD: Entrar per fer la taula més gran

http://img.photobucket.com/albums/v644/EBIS/pesos-6.jpg

Altres links d´interés:

http://www.liteville.de/t/22_29.html

http://www.alpcross.com/