Geocaching Sot del Bac

I què és això sel Geocaching us preguntareu? doncs és com una mena de joc de pistes a la moderna.D´una web http://www.geocatching.com/ et descarregues uns punts que et donen de la ruta que vulguis fer, son coordenades per al gps, i tu mitjançant el gps has de trobar-hi i seguir les indicacions que et van donant, pot ser´: o ve.. trobar uns "cachés" ,pistes o petits obsequis per trobar un punt final o el següent punt a seguir, seguir traces de pintura que només es veuen de nit , etc...infinitat de modalitats.
Em va fer gràcia probar aquesta nova modalitat i ja que estem fora de temporada de bici ho vaig trobar de lo més adient per fer algo diferent, així doncs vaig enredar al Francesc per anar-hi, cap al Sot del Bac!
Quedem a les 9:00 a Granollers , i ens dirigim cap a Figaró a Cala Cecilia a degustar la típica botifarra d´all i julibert, com que som novells en això del Gps mai se sap l´hora de tornar a casa, val més que ens agafi amb la panxa plena.
Ja estem preparats per l´excursió, portem el gps amb el mapa , els punts tots gravats, un mapa de l´Alpina amb els punts també marcats en llapis, un llapis, roba d´abric, i els obsequis per deixar en el punt final que hem de determinar seguint les pistes.
Prenem unes referències en una placa que hi ha a l´estació, i com que tenim molt clar que el camí més curt entre 2 punts és la línea recta, ens posem a caminar per la via, quan habiem d´anar per un carrer paral.lel a la via, encara com no ens han près per uns etarres o uns suicïdes, comencem bé.
Trobem un arbre centenari, un pi inmens del qual en treiem una segona pista , i prosseguim pista amunt on ens apareixen els primers dubtes de cap on tirar. Arribem fins un gorg bastant idílic , i aqui començarà el nostre Calvari o Calvoari per algúns, eh Francesc? (jajaja, broma dolenta) .Arribats al gorg, només hi ha un camient cap a l´esquerra, és molt dret, intento pujar però no tracciono, està molt enfangat, quina mala llet aquests del geocaching no?, retrocedim una mica i trobem unaltre caminet que travessa el corriol, per aqui per aqui, comencem a pujar , el bosc cada cop més brut i més ... hi ha trams que ni hi ha camí, el Gps inclús hi ha trams que perd l´oremus, em penso que ha agafat mal d´alçada l´artilugi del dimoni!, però lo millor està per arribar, decidim coronar, aquesta merda de Gps no va gens equipat, on son les cordes, on son els mosquetons i piolets? total fotem-li pel dret i ens liem a fer escalada lliure per uns tallats de roca impresionants. El Francesc em pregunta que per on tira.. jo li dic que per on pugui, i amb aquestes instruccions va pujant per on pot, hi ha llocs que fins i tot sembla que voli aqui en teniu la mostra
Arribem a dalt, ja son les 12 gairabé, trobem habituallament, tot un camp de cirerers de pastor ben florits i ben carregats de fruita amb els quals enganyem la gana, ens ha fet perdre força estona l´escalada, reconec un camí que he fet en bici varies vegades i és el que ens aproximarà al ditxós punt 4 que fa tanta estona que busquem, per fi després de baixar una trialera arribem al salt del Prat, un saltant d´aigua bastant espectacular, i curiós perquè el saltant és sobre pedra calcaria molt foradada i l´aigua al caure sembla que ho faci en càmera lenta .
Tornem a pujar per la trialera, clar com que hem travessat per l´altre costat de la vall, ara hem de remontar uns metres, tornem al mirador del Sot del Bac i enfilem cap a al turó de la Cuspinera, no sense abans passar per una altre zona d´escalada, el Tap de Xampany.

El que semblava una "encerrona" en la foto es pot apreciar , acabem per agafar-li el gust i ara que ja ho mig dominem fins i tot trobem a faltar les zones amb punxes i les zones d´escalada, però... qui diu que tot això s´ha acabat????.
Arribem a la Cuspinera, boniques vistes del Tagamanent, St Cristòfol i tot el Figaró, aqui trobem les últimes pistes per completar les coordenades polars d´un waitpoint que ens durà fins al tresor final!
Com que no som uns tios que ens agradi lo fàcil, alhora d´entrar el waitpoint o de calcular-lo ens equivoquem, i ja ens tens seguint a cegues lo que deia el gps, el gps deia tot recte avall tallat avall bardisses avall i tallats avall, per uns tallats que en algún he hagut de saltar una distància de més de 2 mts, he trobat inclús una cova que semblava el lloc perfecte per l´amagatall.. però res, al cap d´una estona de fer el gamarús (perquè no te altre nom que aquest ; lo que hem fet) hem decidit tornar a mirar que les coordenades fossin bones, i taxaaaaannnnnnnnnn! canviava un 6 per un 2 en els minuts! ara si que anirem bé, i efectivament hem trobat el Tresor, en un lloc accessible i que ja hi habiem passat uns minuts abans, però i lo que hem rigut saltant rocs i jugant-nos el físic?

Aqui podeu veure el gran tresor i les peces que hem aportat nosaltres, el meu Peix Nemo semblava una sardina dins la llauna quan li he posat, espero que no li salti cap ull a ningú el dia que obrin la carmanyola aquesta. El Francesc ha portat una tassa thermo i l´ha canviat per un fabulós turisme vermell, hi habien les claus d´un apartament també molt temptador però no han deixat la direcció... llàstima, jo ho he canviat per un clauer friki friki amb una tarja de memòria i unes xapes extraterrestres .

En Resum: un diumenge amb molt bon temps, una mica esgarrinxats però diverits i amb un bon fart de riure, una activitat prou divertida i aconsellable, jo la veig molt recomenable per tot aquell que es vulgui desfer de la dona, si ja hi han discusions de parella anant per Barcelona o Granollers que si tira per aquí , que si tira per allà.. aqui ja pot ser el súmum.