ITV Rock Shox Reba

Tot va començar en una ruta amb en Bernat Guardia per el seu territori, Canet, i ja se sap, fallo en una baixada en la traçada i barranc amb tot de pedres, cul enrera i a salvar la situació , però la Reba patint com una cabrona, després d´allò .. joc a les botelles a l´hora de frenar, així que com que ja té 2 anyets gairabé em decideixo per fer una revisió a fons, canvi de retens, guardapols, i els casquillos de fricció.

Aqui el malalt: La forquilla desmontada amb els tutorials de Rock Shox al costat, un per fer el manteniment normal de desmontar canviar oli etc i l´altre de com treure i montar els casquillos de fricció, el funcionament és bastant senzill, apenes he obert els manuals, el que si ha costat és separar les barres de les botelles, cop de massa de plastic al pont amb una mica d´insistència i .. voilà... ja ho tenim tot desmontat.

Després de treure les botelles, toca desmontat la valvula de bloqueig, aquesta peça rosa de goma, treure l´oli que deu nidó la quantitat que n´hi va, i desfer el tap de la càmera d´aire positiva.

Fins aqui seria el procediment de la revisió bàsica de manteniment, canviar retens, guardapols i anells de escuma i llestos.

Ara ve lo interessant... treure els casquillos ceràmics de fricció, teòricament al manual ho pinten molt fàcil, un estractor lligat al cargol del banc , 4 estirades amb les botelles i casquillos fora! .. ni hablar del peluquin, he construit un primer estractor d´aquesta manera i no hi habia manera, així que hem passat a dissenyar-ne un altre , aqui el podeu veure:

Barilla roscada de 8mm, una femella de 8 autoblocant a la punta, 3 arandeles sobre mida i una arandela especial amb un forat excèntric al centre per poder-la fer baixar torta per dins el casquillo i que quedi allotjada en el fons per poder tibar, un got d´impacte que tenia per allà per fer de recolzament a l´entrada de la botella i una femella per anar apretant i fer pujar el casquillo. A la foto s´aprecia un dels casquillos vells ja enretirats. Així doncs amb aquest sistema procedeixo a treure els 4 casquillos

Aqui unes imatges de l´extractor en plé funcionament.

Fins aqui lo que ha donat la 1a part, ara estic modificant un calibrat al torn per poder fer servir d´útil per entrar els casquillos nous.

De Descoberta!

Avui el plan era seguir uns tracks que habia baixat per el gps, però al final he sortit sol i he decidit passar de traks,de gps i de totplegat, a l´aventura! , l´única premisa era descobrir camins nous i que sortissin forces km. Així doncs surto a bona hora de casa, a les 7 del matí, per anar trencant la mitja del dia m´enfilo cap a St Feliu de Codines, però no per on passa la gent normal no.. sinó per totes les trialeres de pujada hagudes i per haber... penso.. avui sortirà una mitja de pena. St Feliu, cap al darrera del Cim d Àligues i vinga pista i trams trencats amunt, surto a dalt del 7.5 (per qui no ho sàpiga és la pujada que hi ha passat el camp de golf de St Feliu) travesso la carretera i amunt i més amunt cap a St Julià d´Úixols on hi ha una bonica esglèsia Romànica.
Un Cop sortint de St Julià m´he trobat a en Manel, un paio de Castellterçol ke portava una Giant com la que jo habia tingut fa 15 anys i buscava un caché a St. Sadurní de Gallifa, tot pujant jo parlant per telèfon i el pobre Manel que em devia maleir els ossos perquè a el li faltaven plats, pinyons cames i de tot. L´he deixat allà buscant un caché que hi ha, ami ja s´em feia tard, m´ha dit que si el trobava em passaria les cordenades per sms, és apunt de finalitzar el dia i no en tinc notícies.. espero que l´hagi trobat.A dalt l´ermita de St Sadurní doncs.. que parlin les fotos .

Sant Sadurní de Gallifa

Vistes del Vallès i fins a Barcelona, les Torres Mafre, i per la part del darrera Pirineus, Moià, Montserrat i només a 980 mts d´alçada
Prossegueixo l´aventura, m´endinso per camins nous, trialeres impossibles de pujada, de baixada, alguns trams a peu, algunes voltes tontes, s´ha de dir tot, al final agafo el Gr 177 i ja comencem a fer via, cap a St Quirze, Castellterçol on trobo una font amb abundant aigua i molt bona per cert. Aprofito per menjar un entrepà que duia, enfilar cap a Castellcir i d´aqui ja tot per pista de pujada fins a Collsuspina i cap la Pollosa, com sempre.. vent de cara arribant a la pollosa, igualet que quan la faig per carretera, però a bon ritme.

A partir d´aqui , ja enllaçar amb la ruta que vaig fer l´altre dia que venia de Vic i de Muntanyola, cap a la Sauva Negra i les magnífiques vistes que s´hi poden veure

Impresionants les vistes i la caiguda que hi ha, la vista central de Centelles sembla talment una imatge treta de Google Earth, a l´imatge de l esquerra podem veure la plana de Vic amb Vic al fons, al centre el poble de Centelles, i a la dreta la zona del pla de la Calma i Tagamanent, seguint aquest sender arribem a un altre punt per sobre d´Aiguafreda molt més salvatge i més verd si encara cap.

I per si fos poc anar pistejant amb aquestes vistes, encara es pot millorar la cosa, i què millor que si hi afegim una trialera de baixada plena de rocs???? doncs això mateix és el que ens ofereix l´entorn, llàstmia que avui i seguint la meva tradició de ... si no trenquem algo no sería un dia complert, el bisenfí del Avid 7even de davant s´ha declarat en vaga i no portava cap allen de 3 així que hem hagut de baixar sense fré de davant per posar més emoció a la cosa, ja anava sense gairabé fré a davant desde el km 30, fins i tot he estat apunt de girar cua cap a casa, pro m´en alegro de no haber pres aquesta decisió.

D´Aqui ja poc més.. en fotos vull dir perquè en kilòmetres encara en quedaven uns 25 fins arribar a casa, Travessar la carretera de Centelles a St Feliu, i cap a dalt la Trialera de St Pere de Bertí pels interminables camins que hi ha abans d´arribar´hi, cap al Clascà, Puigraciós, l´Ametlla i cap a casa, en total 141 km una mitja de 17.4 i unes 9 hores de Mountainbike sense entretindre´m massa.

Sol com un Mussol? Noooo!!! , amb els Mussolencs!!!

Després de les últimes setmanes arrossegant-me per les curses sense cap mena de motivació, aquesta setmana després d´acumular 125 km de mtb durant la setmana amb 3 dies de calitat tornant a veure mitjes de 21 i 22km per hora per muntanya, combinant amb 36 km de running total durant 3 dies , torno a recuperar la mentalitat patidora i combativa sobre la bici. Avui diumenge decideixo sortir sol a estirar les cames i no molt lluny de casa per si m´enxampa la pluja, només sortir a la 2a pujada em trobo un grup de bikers i ohhhhhhh sorpresa , entre ells hi ha l´Ada!!!! pro que hi fa una Sabadallauta (ara si eh Ada?) aqui a les 8 del matí?????? com que no tinc una ruta fixe decideixo anar amb ells, resulta que són una gent molt simpàtica de la penya mussolenca un veí que resulta que no coneixa el Oscar, i demés gent dels voltants de Sabadell i St Quirze, en German, l´Ana, l´Ada, el Tolpedo, la Raquel, el Javi de Caldes i el Luis de Palau, espero no deixarme´n cap.
La ruta. Lliçà, Sta Eulalia, St Feliu, Les Elies, Pasqualet, el Remei de Caldes i per la riera fins a Can Burgués on vàrem disfrutar d´un suculent esmorzar amb botifarra i mongetes i demés complements energètics .. uffff quin fart, el lloc de luxe, amés van obrir per nosaltres, molt ben atesos i per un preu molt interessant, l´Oscar és tot un sibarita. Al final la despedida va ser una mica visto i no visto ja que començava a ploure i em vaig haber de despenjar abans del torrent de can Paiaigua... una llàstima :(
A destacar les dots de Dh de l´oscar, quina manera de cridar i disfrutar baixant Bravo per ell! al Javi que em va ensenyar com seguir una roda i no deixar-la , al Germán i l´Ana i l´Ada que venien de fer el dia abans la volta de la Selenika i tan frescos, l´Ana inclús li tirava amb un parell a les pujades, ole ella! la Raquel com una campeona que s´ha apuntat a Monegros, allà ens veurem! en Luis no fa baixar gens malament aquella 9.2 i el Tolpedo que el dia que li donin una bici de 6 kg menys ni el veurem passar. En definitiva un gran dia disfrutant del btt sense treure espuma per la boca i rient d´allò més

PD: Santi .. kagat!
Fotos gentilesa d´en German http://www.slide.com/r/FcMf_8Zp7j_txbACzOyGEaSm5fobhrTA

Burriac

Després d´estar desde Gener sense parar d´anar a curses, que si copa de la Selva que si copa catalana de Marathó, ja tenia ganes de sortir a rodar amb els amics que no coincideixo a les curses, en aquest cas acompanyat per en Joan, l´Eudald el Xavi Rival i en Carles.
Quedem a les 8 a casa en Xavi per trobar-nos tots a l´estació de bus de Sagalés a Granollers, i d´aqui després d´alabar les grans virtuts de la "forquilla" d´en Joan ens disposem a iniciar la ruta, la Roca, cap al costat d´Argentona i després pujada d´aquelles que et fan picar les cames fins a dalt a Borriac, riure i més riure pel camí, infinites punxades de la roda d´en Xavi, sort del làtex, punxada també per part d´en Carles i un ritme poc amigable, deu nidó el ritme impartit per en Joan fins i tot ell va quedar sorprès , es veu que funciona això de l´spinning, uns 92 km de mtb en unes 5 horetes, no està gents malament. Al final un gran dia amb tots aquests artistes del pedal.

Sant Hilari Sacalm (Final Copa de la Selva)

Aquest diumenge última prova del campionat de la Selva, a St.Hilari Sacalm , mordor per alguns, lloc on et pots assoleiar com una bleda, caure´t una pedregada de les que fan época o bé fer-la amb neu , aquest cop va tocar assoleiada.

Arribem, moment de preinscripció , parlar amb la Nuri, Dani Curco, Charlie, Totgas, David, Moixa, Ada i algúns mes que per allà corriem, escalfament de rigor... i al arc de sortida.

Pummm es dona la sortida, la meva tàctica és tirar fort als primers compassos per no trobar caravana al 1er senderillo apeu, surto fort i em noto bé, vaig pujant a bon ritme, en un va i vé faig una pedalada en fals i arrenco la cadena, bé comencem bé, reparo i continuo, afluixo un pel avui això serà dur. Al cap d´una estona em caça la Nuri, em proposa d´anar els 2 junts, no hi ha presió hem d´anar a acabar, ella puja millor jo baixo algo millor i així ho anem trampejant quan en una pujada l´un per l´altre badem i fem 3 km extres per si ja no fos prou l animalada del dia BIENNN! a la pujada llarga del dia ja noto que les cames no van bé això de tant desmuntar de la bici i grimpar m´està passant factura als músculs de les cames, aqui la Nuri ja em deixa i em vaig despenjant, a partir d´aqui la crònica ja son les rampes constants, estiraments i arrossegant-me fins a meta. Diu que de tot s´en aprèn avui he après a patir i de quina manera, aguantar rampes constants a les cames, i ja fer que a través de les rampes s´escalfés la musculatura no m´habia passat mai, bastant dantesc tot plegat, però és Guillerias, a vegades ja ho té això, la nota negativa les sabates rígides com ja em temía, per caminar fatal, amés les he rebentat, aqui teniu el document gràfic.

La nota positiva, que he acabat el campionat de la Selva en 15a posició Master 30 sense haber anat a 2 curses i que ha servit per fer una bona pretemporada, cada cop més bones sensacions, la liteville de marevella i falta afinar pujant , pero todo se andarà .

Copa Catalana Marató Fals-Rajadell

Avui toca anar a Fals, un poblet prou tranquil a uns 80 km de casa entre Manresa i Calaf, allà es disputa la 1a prova de la Copa Catalana de Marató, com que no vaig pensar en participar´hi en un primer moment i anar a fer el "hamster" a copa Catalana no em diu res, em vaig treure la llicencia cicloturista, així doncs no puc participar en copes catalanes, però si a les pedalades paral.leles que fan i que en definitiva son el mateix circuit però surts dels últims.

Sortim a les 7 boira i més boira de camí cap allà, al final s´aixeca el dia, arribem a Fals i vaig a fer la inscripció a la fila dels "domingueros" tots els PRO´s coneguts em piten, envejosos tots de poder còrrer com un dominguero sense presions.

Em poso a la sortida, tots els meus nous companys de "corralines" porten o bufanda o samarreta tèrmica de ganxet o pels a les cames de tota una vida, jo de curt i ben pelat.. em confonen i em diuen que jo he d´estar més endevant amb els PRO´s però jo els dic que no que jo he pagat per ser dominguero i que estar allà davant no té mèrit. Així dons es dona el tret.. bé més que tret.. zambombazo amb uns Trabucs, i sortimmmmmmmmmmmm!!!!! que coi sortim aquella cua no es mou ni a la de 3 .. passa el temps que es fa interminable i allò no es mou.. pfffffffffffffff quina feina a enganxar gent ja veuràs...Al final sembla que la cosa es mou. començo a avançar gent i més gent.. veig que no hi ha pujades molt fortes i aprofito per fer unes series i avançar més gent per on puc, per les parets gairabé, em trobo a la Noe que ja li habia perjurat que ens treuriem els ulls, veig que no està massa catòlica i que pateix en una pujada així que decideixo animar-la i seguir endevant, a la primera pujada que hi habia de platillo veig que molta gent ja posa peu a terra, els esquivo com puc i vaig pujant a platillo a bastant bon ritme, sembla que tot i el "tute" d´ahir a Canet amb els Guardia i en Joan no passa factura "BÉEEEEE" veig a la Nuri i en Moixa, faig el corriol amb la Nuri i sortint d´aqui amb un "vinga nen" diu que l´abansi, de seguida enllaço amb en Moixa després d´una baixada, em diu algo com : ja m´estranyava ami que avui ningú em fotés problemes" dic no home no..jo soc de la curta si vols aprtem eh! però jo al km 30 em puc retirar ben dignament, em diu que si faré els 60 , li responc que si i em tiro baixada avall sense masses manies a buscar més rodes, em noto bé avui.

De cop en un pujador sento una veu coneguda , dic ufffffffffffffffff pajara segur.. ja sents coses rares Marc, era en Francesc que em diu que no es troba bé que te fred i que està mig marejat, deu estar incubant algo o els 31 li estàn passant factura, em diu tira tira que vas molt bé, dic home però recupera´t i fem un tros junts , passa la Nuri i el Moixa , els animem! veig que el Francesc no va ni amb rodes el pobre i decideixo quedar-me i acompanyar-lo , al final no fem ni la curta, sortim per carretera i ens retirem.

Al final content per les bones sensacions, per haber disfrutat per un troç de circuit molt divertit i per l´ambient en general.

Arribem a meta , ens canviem de roba i anem a veure com arriben els primers i cap a casa falta gent, unaltre dia serà Fotos cedides per www.BICIcat.com

Gran Premi de la Selva

Ens posem en marxa a les 7 del matí direcció cap al Gran premi de la Selva que es disputa a Riudarenes, com sempre a St.Celoni perdem emisores a la radio, o fan missa, o fan sardanes.. només per aquest fet ja haurien de fer les curses el dilluns o qualsveol dia entre setmana , és mortal de necessitat escoltar la radio a aquelles hores del matí.

Abans d´arribar a Hostalric sembla que farà bon dia, el cotxe marca 6 graus però de cop i volta indica "RIESGO DE HIELO" upssssssss que ha passat ? en menys d´un kilòmetre la temperatura baixa a 3 graus i en 400 mts més a 1 grau!!! . La cosa promet, tinc son, ahir em vaig dislocar el dit gros de la mà esquerra, sembla que serà un d´aquells dies memorables.


Arribem ,fem cua, els srs. de la Federació Catalana de nosequé ens mostren el respecte que tenen cap a nosaltres arribant 20 minuts tard, no tinc llicència, tinc un club que no m´el mereixo amés de veritat és a dir he de pagar els 16 euros de rigor, aquest plus de 4 euros espero que em doni privilegis com està a posicions més capdevanteres... etc...

Saludem a tots els amics i coneguts i sortim a escalfar , un prell de voltes i a la linea de sortida, l´energúmen del tot terreny atropella la gent que hi ha davant, i davant les protestes no se li acud més que tirar marxa enrera, la roda de la lite gairabé es destalona , no la podia treure de stoa el paracops del tot-terreny, ja em veus fotent-li patades al tot terreny perquè tirés endevant.

Després de tot aquest circ es dona la sortida, emplato la liteville i començo a adelentar gent i més gent, és pla!!!!!!!!!!!!!!!!!! aixo promet, vaig abançant gent i veig que tinc el Power & cia a poques posicions per endevant, però les primeres pujades em posen al meu lloc com de costum, al cap d´una estona m´ataca el Miki.. si si m´ataca .. intenta agafar-me per les costelles.. però.. que no ho veu que ami no s´em marquen les costelles????? així que falla i opta per deixar-me enrera, el saludo i li dic.. "avui tindràs feina". La cursa continua , a les pujades em falta molta "gràcia" aquesta setmana he sortit tots els dies a còrrer com un cobarde.. el dia que menys 50 min. i això m´està passant factura avui, per contra en els falssos repetxons i baixades em defenc prou bé, ens avancem un parell de cops amb l´spaguetti i res cap avall, consegueixo atrapar la Mariona i així ja fins a meta.

PD: Felicitar al Power per el seu gran resultat d´avui, aquest nano desde que surt amb mi amb bici ha obtingut una milloria impresionant, l´enhorabona!