martes, 19 de mayo de 2009

Cap de setmana d´alçada

Dissabte després de dinar ens dirigim a Puigraciós a tibar una mica de brassos, ens enduem la Kira i les seves cordes tb, avui s´iniciarà en el món de l´escalada, arribem a la zona de prop de Can Mestret, ens equipem i donem a la Kira l´instrucció que avui ha de fer de 1a de cordada i s´ha de comportar com una escaladora!, ella pel que sembla no ho entén bé i el que fa és comportar-se com una escavadora, aquest gos no hi és tot! comença a fer forats i més forats amb el morro per enterrar coses, per moments veiem perillar la zona d´escalada, ja que realment l´està minant per sota amb tots els seus forats. Pel que fa a les vies, avui ha de sortir una via que fa dies que em miro, té un desplomat on has de tirar força de brassos, així que un cop equipada la via en top rope per una via paral.lela més assequible ens disposem a salvar el desplomat, el 1er tram és una placa on pots accedir o a base de petites preses o bé per una esquerda que queda per sota el desplomat, aquesta la trec sense masses complicacions disfrutant cada dia més del potencial que ofereixen els peus de gat, la Sílvia després d´uns quants intents també la treu .No obstant al fer-la en tope rope i al fallar alguns cops en el desplomat, feies un pèndol que et treia fora de la via i a més volaves per sobre de la cinglera, podem.. uns 70 mts de caiguda lliure??? prou impactant, però cada cop disfrutant més d´aquest esport

Diumenge: el mono d´agafar la bici ja era prou important, així que decideixo acompanyar la Silvia i uns amics fins la zona de Cadí-Moixerò, allà els deixo i m´en vaig fins a Bagà, he carregat al portabicis la bici de carretera. En principi l´idea era saltar fins Puigcerdà, i fer la ruta de les 3 nacions, La Seu, Andorra, Envalira, Porté Puymorens, la Tour de Carol i cap a Puigcerdà i Bagà de nou, però oh gran pregunta??? com se salta desde Bagà cap a Puigcerdà sense passar pel túnel del Cadí?, com que no ho sabia vaig cambiar de plans i verdaderament que la vaig encertar, em vaig dirigir cap a Guardiola de Berguedà, d´allà cap a la Pobla de Lillet, on de cop quan l´atrevesso sento tot de gent que aplaudeix i anima, dic coi... no vaig tant malament com em pensava, però anava errat, resulta que sota la carretera hi havia un arc inflable i arribava el 1er classificat a una marxa corrents que feien (mi gozo en un pozo). D´aqui ja decideixo pujar els 34 km del port de la Creueta (1888) que em duran fins la Molina, amb algunes rampes intermitges del 12%, un cop arribo a la Molina decideixo anar cap a Toses i cap a Planoles, i ja d´aqui fins a Dòrria, on m´ajunto amb un grupet per fer la Collada que al veure´m acceleren el ritme, els aguanto però em costa, però sé que a dalt a la collada els últims km és territori més pla i podrem salvar els mobles, i tal dit tal fet, arribant a aquesta zona "marika l´últim" aconseguint entrar 1er amb un del grup, aqui comentar la jugada amb aquesta colla i despedir´-nos que jo ja porto uns 100 km i encara m´en queden uns quants fins a Bagà, d´aqui torno a saltar cap a la Molina, coll de la Creueta i desfer la ruta fins a Bagà de nou, 152 km i un bon desnivell acumulat, amb bones sensacions de resistència, no pas de xispa, però bé acabo molt més fresc del que em pensava, i amb un bon moreno ciclista, tot i que baixant dels ports he hagut de tirar de manguitos i de Gore.

A mitja tarda obligada parada a la Colonia Rosal a comprar coca amb xocolata (el bollicao rural de la zona)

1 comentario:

Unknown dijo...

Ei nano!. Tant de fer el mico?.Quant tens lloc per la bici?.