Ens dirigim aprofitant que fa bon temps cap a St. Miquel del Fai, d´allà surt un caminet cap a sota l´Unyó que ressegueix tota la cinglera per on podem disfrutar d´unes magnífiques vistes, en un punt del recorregut ens creuem amb un torrent, és en aquest punt on comença el barranc.
Degut a les últimes plujes , el torrent està molt "vestit" bonica expressió barranquista per dir que està plé de malesa i que acabaràs esgarrinxat com un pòtol, destrepem una mica entre rocs branques i demés malesa fins que arribem a un punt de "no retorno", un balcó que ens ofereix unes boniques vistes de tota la vall del Tenes i de St Miquel, i un bonic volat de 40 mts. Ens assegurem, lliguem cordes, montem la reunió i amb bastant de respecte tot s´ha de dir cap avall, però clar qui s´habia d´imaginar ke allò seria volat, així fent cas omís a la líder del grup, avui no he agafat els guants, així doncs el volat de 40 mts sense guants s´ha convertit en el joc de la "patata caliente" com cremava el co...ll...ons de corda i encara més , com cremava el "8" al arribar a baix, però la sensació i les vistes .... brutals. no té altre nom.
Passat aquest primer "tràngul" a la dreta trobem una altre reunió sense cap passamà per assegurar-se, aqui tenim un rapel de 21 m, aquests 21 mts quan no facis una bona recepció els tornes a pujar de cop i sense corda, ja que a baix hi ha unes atsabares (cactus malparits) que punxen d´allò més. Petit destrepe entre rocs i arbres secs per enllaçar un altre rapel d´uns 10 mts i cap avall, en total uns 6 rapels, l´últim d´uns 35 m. volat unes 2 hores llargues de descens amb una aproximació de 15' una sortida de 30' i una tarda prou assoleiada plena d´esgarrinxades, fotos i farts de riure.
jueves, 30 de abril de 2009
domingo, 12 de abril de 2009
Investigació zones Escalada prop de casa

Fa temps anant en Btt vaig coincidir amb l`Àngel, un noi de Sta Eulalia que estava participant en un raid, i em vaig fixar qu
e prop de Can Mestret, al camí de Mercaders a dalt a Puigraciós feien un tram de cordes, per tant vaig suposar que allà hi habia un tram d´escalada, però mai m´hi habia apropat per certificar-ho. Així doncs avui tocava sortir de dubtes.


Deixem el cotxe a Puigraciós i enfilem cap a darrera cap al Coll de Can Tripeta, cap a la pista del Grau Mercader que sempre ens ofereix unes magnífiques vistes del Vallès, un cop arribem al grau, agafem un camp a l´esquerra davant de Can Mestret que ens porta cap al Grau Traver, aqui ja comencem a veure tot de vies, algunes equipades amb material antic, però moltes equipades amb para-volts força nous. Les vies son força verticals i no permeten masses concessions, ja que a part d´alguns volats, no trobem masses esquerdes ni ressalts.
El dia no promet massa però per sort les últimes vies de la zona queden arrasarades en una mena de tancat de pedra natural on quedem resguardats del fred i s´hi està prou bé.
Ens equipem i decidim fer una paret no massa alta, pujo primer per una escapatoria per mirar si puc accedir a una cinta que fa de reunió per tal d´escalar en top rope, però la vegetació no m´ho permet, tocarà assegurar la via amb 3 cintes en les 3 plaques que hi trobem. Aprofito per mirar l´estat de les reunions d´altres vies, els parabolts una mica oxidats i units per un cable d´acer d´uns 6mm i una anella que no donen molta confiança. Faig la via i deixo totes les cintes, ara és el torn de la Silvia, ella també ho aconsegueix a la primera, torno a pujar per 3 variants diferents i quan mirem de fer una altre via, hem de desistir, ja que comença a ploure lleugerament i no és plan de mullar-se.
Pluja i més Pluja... quina ràbia... així que dissabte aprofitant la segona treva que ens dona la meteo, decidim anar xino xano a investigar una altre zona d´escalada que tenim prop de casa, es tracta de la Mec, una antiga cantera de pedra granítica d´on n´extreien llambordes per tal de pavimentar els carrers.



Acabar el matí fent una visita a Caldes de Montbui, balneari, safareig, font del Lleó, l´esglèsia i no sense abans comprar els no menys tradicionals bunyols de vent.
martes, 7 de abril de 2009
Fotre el Rem

Al matí com que jo tinc la mala costum de pencar, el Cesc la Laura i la Silvia aprofiten per anar a buscar un parell de neoprens per ells dos, al migdia un bon pollastre a l´ast i unes patates al caliu i cap a navegar s´ha dit.

La proesa és treure els tickets, s´han de treure d´un en un, i d´hora en hora, això fa que a 10 euros l´hora haguem de tirar una de monedes a la màquina que enriute´n tu de la pitjor de les ludopaties.
Un cop vestits anem a pels kaiks, uns de grocs semblant als de travessa però més amplets i no tapats per dins per la part de la popa.

Comença l´aventura, tots a l´aigua i au cap al fons del canal ja que feia airet i la corrent era important. Anem fent els nostres pinitos, que si girar, intentar frenar, veure si és estable o no.
La Silvia ens va instruint en les diferents tècniques, travessem tot el canal i quan arribem a


Una activitat prou divertida i recomenable, aveure si aquesta setmana santa ens respecta el clima i podem experimentar´ho al mar
Suscribirse a:
Entradas (Atom)