Barranc del pas de l´Escalell

Diumenge tocava estrenar el nou frac que m´he comprat, vestimenta apta per "bodas, banquetes , comuniones i barrancs amb aigua", així doncs dissabte deixem preparat tot el material i a bona hora de diumenge ens dirigim cap a Vilada, una mica més amunt de Berga i passat el pantà de la Baells. A les 8.30 ens reunim amb uns amics de la Silvia, el Carlos i l´Olga, una parella de Barcelona molt aficionada al barranquisme. Tot fent un cafè en un bar de Vilada tot esperant que s´aixequés una mica el dia arriben un grupet de gent de Ripoll coneguts del Carlos i ampliem el grup.
Sobre les 9.30 agafem el cotxe i enfilem per una pista trencada i sinuosa direcció Sant Romà de la Clusa. Al cap d´una estona arribem a un pla on ja trobem cotxes aparcats amb tot de gent equipant-se amb els seus frags i esmoquins, si algo té això del barranquisme és elegància tu...
Al costat mateix d´on deixem el cotxe comença el barranc, per tant no hi ha la típica aproximació que tant emprenya de fer amb tots els trastos a l´esquena borejant llera amunt.
Després de 4 directrius per part d´en Carlos i la Silvia.... si se cae el "8" estás perdido, si se cae esto tambien estás perdido... si te caes estás perdido... comencem l´aventura.
El barranc porta prou aigua provinent del desgel dels pics nevats, això fa que l´aigua estigui prou freda, però el neopré m´aïlla mes be del que em pensava. Comencem amb una serie de destrepes (pels neòfits en el tema lo de destrepar és baixa com puguis, però sense cordes i mirant de conservar les dents) , i ja d´aqui una sèrie encadenada de rapels per parets seques, entremig de cascades, engorjats, poues plenes d´aigua que segons la profunditat que tinguessin l´aigua era més o menys freda, i anar instal.lant i desinstal.lant corda per fer-ho mes ràpid.
Descobreixo sensacions noves, com el fet de rapelar per parets relliscoses, i la flotabilitat que et dona el neopré. Avui pel que es veu no és aconsellable saltar , ja que t´entra aigua per tot arreu, i amb lo freda que està no és lo més recomanable, tot i així el Carlos no s´en pot estar i es marca un parell de salts, un de 8 mts i l´altre més curt prou interessants.
Per l´ocasió adopto una motxilla de barranquisme antiga de la Silvia, està com ratada de tant ús que se li ha donat , val que tenen molts forats pq puguin treure tota l´aigua quan t´enfonses, però no com va ser el meu cas que va treure una ampolla de 1,5 lts d´aigua per un forat i va anar rodant paret avall mentre el Carlos baixava, sort que el vaig poder avisar a temps i tot va acabar amb un cop d´ampolla en una cama, si és que....
Ens anem trobant d´altres grups, alguns que instal.len malament i es deixen cordes a mig fer i d´altres que van per feina i porten un bon ritme, acabem els últims rapels amb el grup de Ripoll, ja que jo porto la corda de 65 mts i pels rapels de 30 mts no cal lligar cordes i en fem més via.
En total fem el barranc en unes 4 horetes uns 18 rapels d´entre 6 i 27 mts i una bona experiència, i més al costat de 2 malalts del barranquisme com la Silvia i el Carlos que et donen total seguretat.
Un cop fet l´últim rapel, tots a treure´s els neoprens, ensacar de nou i preparar-se per fer 500 mts de retorn cap al cotxe per una paret prou escarpada i per la mateixa pista que habiem pujat amb el cotxe. Dinar els 4 uns entrepans disfrutant de les magnífiques vistes de la serra del Catllaràs mentre comentem l´aventura i tots 3 em posen les dents llargues sobre els barrancs que han fet i els llocs que han visitat.
Sobre les 16h. toca recollir trastos, cordes , neoprens, ferros etc i cap a casa, no sense abans fer una paradeta al Rosal per tal d´aprovisionar de la típica i deliciosa coca de forner amb xocolata que fan allà .