domingo, 21 de octubre de 2007

Geocaching Sot del Bac


I què és això sel Geocaching us preguntareu? doncs és com una mena de joc de pistes a la moderna.D´una web http://www.geocatching.com/ et descarregues uns punts que et donen de la ruta que vulguis fer, son coordenades per al gps, i tu mitjançant el gps has de trobar-hi i seguir les indicacions que et van donant, pot ser´: o ve.. trobar uns "cachés" ,pistes o petits obsequis per trobar un punt final o el següent punt a seguir, seguir traces de pintura que només es veuen de nit , etc...infinitat de modalitats.
Em va fer gràcia probar aquesta nova modalitat i ja que estem fora de temporada de bici ho vaig trobar de lo més adient per fer algo diferent, així doncs vaig enredar al Francesc per anar-hi, cap al Sot del Bac!
Quedem a les 9:00 a Granollers , i ens dirigim cap a Figaró a Cala Cecilia a degustar la típica botifarra d´all i julibert, com que som novells en això del Gps mai se sap l´hora de tornar a casa, val més que ens agafi amb la panxa plena.
Ja estem preparats per l´excursió, portem el gps amb el mapa , els punts tots gravats, un mapa de l´Alpina amb els punts també marcats en llapis, un llapis, roba d´abric, i els obsequis per deixar en el punt final que hem de determinar seguint les pistes.
Prenem unes referències en una placa que hi ha a l´estació, i com que tenim molt clar que el camí més curt entre 2 punts és la línea recta, ens posem a caminar per la via, quan habiem d´anar per un carrer paral.lel a la via, encara com no ens han près per uns etarres o uns suicïdes, comencem bé.
Trobem un arbre centenari
, un pi inmens del qual en treiem una segona pista , i prosseguim pista amunt on ens apareixen els primers dubtes de cap on tirar. Arribem fins un gorg bastant idílic , i aqui començarà el nostre Calvari o Calvoari per algúns, eh Francesc? (jajaja, broma dolenta) .Arribats al gorg, només hi ha un camient cap a l´esquerra, és molt dret, intento pujar però no tracciono, està molt enfangat, quina mala llet aquests del geocaching no?, retrocedim una mica i trobem unaltre caminet que travessa el corriol, per aqui per aqui, comencem a pujar , el bosc cada cop més brut i més ... hi ha trams que ni hi ha camí, el Gps inclús hi ha trams que perd l´oremus, em penso que ha agafat mal d´alçada l´artilugi del dimoni!, però lo millor està per arribar, decidim coronar, aquesta merda de Gps no va gens equipat, on son les cordes, on son els mosquetons i piolets? total fotem-li pel dret i ens liem a fer escalada lliure per uns tallats de roca impresionants. El Francesc em pregunta que per on tira.. jo li dic que per on pugui, i amb aquestes instruccions va pujant per on pot, hi ha llocs que fins i tot sembla que voli aqui en teniu la mostra
Arribem a dalt, ja son les 12 gairabé, trobem habituallament, tot un camp de cirerers de pastor ben florits i ben carregats de fruita amb els quals enganyem la gana, ens ha fet perdre força estona l´escalada, reconec un camí que he fet en bici varies vegades i és el que ens aproximarà al ditxós punt 4 que fa tanta estona que busquem, per fi després de baixar una trialera arribem al salt del Prat, un saltant d´aigua bastant espectacular, i curiós perquè el saltant és sobre pedra calcaria molt foradada i l´aigua al caure sembla que ho faci en càmera lenta .
Tornem a pujar per la trialera, clar com que hem travessat per l´altre costat de la vall, ara hem de remontar uns metres, tornem al mirador del Sot del Bac i enfilem cap a al turó de la Cuspinera, no sense abans passar per una altre zona d´escalada, el Tap de Xampany.


El que semblava una "encerrona" en la foto es pot apreciar , acabem per agafar-li el gust i ara que ja ho mig dominem fins i tot trobem a faltar les zones amb punxes i les zones d´escalada, però... qui diu que tot això s´ha acabat????.
Arribem a la Cuspinera, boniques vistes del Tagamanent, St Cristòfol i tot el Figaró, aqui trobem les últimes pistes per completar les coordenades polars d´un waitpoint que ens durà fins al tresor final!
Com que no som uns tios que ens agradi lo fàcil
, alhora d´entrar el waitpoint o de calcular-lo ens equivoquem, i ja ens tens seguint a cegues lo que deia el gps, el gps deia tot recte avall tallat avall bardisses avall i tallats avall, per uns tallats que en algún he hagut de saltar una distància de més de 2 mts, he trobat inclús una cova que semblava el lloc perfecte per l´amagatall.. però res, al cap d´una estona de fer el gamarús (perquè no te altre nom que aquest ; lo que hem fet) hem decidit tornar a mirar que les coordenades fossin bones, i taxaaaaannnnnnnnnn! canviava un 6 per un 2 en els minuts! ara si que anirem bé, i efectivament hem trobat el Tresor, en un lloc accessible i que ja hi habiem passat uns minuts abans, però i lo que hem rigut saltant rocs i jugant-nos el físic?


Aqui podeu veure el gran tresor
i les peces que hem aportat nosaltres, el meu Peix Nemo semblava una sardina dins la llauna quan li he posat, espero que no li salti cap ull a ningú el dia que obrin la carmanyola aquesta. El Francesc ha portat una tassa thermo i l´ha canviat per un fabulós turisme vermell, hi habien les claus d´un apartament també molt temptador però no han deixat la direcció... llàstima, jo ho he canviat per un clauer friki friki amb una tarja de memòria i unes xapes extraterrestres .


En Resum: un diumenge amb molt bon temps, una mica esgarrinxats però diverits i amb un bon fart de riure, una activitat prou divertida i aconsellable, jo la veig molt recomenable per tot aquell que es vulgui desfer de la dona, si ja hi han discusions de parella anant per Barcelona o Granollers que si tira per aquí , que si tira per allà.. aqui ja pot ser el súmum.

sábado, 13 de octubre de 2007

Monty S-Works


Aqui tenim l´ Eudald en plena acció, com que el tio s´habia rebentat tot el pressupost en el dinar, "com si fos una boda" que diu ell; per pagar-se el bitllet del tren va haber de fer una mica d´espectacle i passar el platet per recollir fons pel viatge, el resultat després d´una parrillada amb la que ens vàrem homenetjar el podeu veure, Nefast, de morros per terra i segona caiguda del día .

viernes, 12 de octubre de 2007

Montserrat 07

(12-10-07) Al final ens decidim a anar a Montserrat en Btt, quedem els 5 magnificos Rafa, Eudald, Xavi, Fran i Marc a les 8 en punt per iniciar la Ruta, coi que abrigats que van tots! que es pensen que no puja això o què?. Em despreocupo pel Rafa, veig que la seva dona sabia on l´enviava i li ha equipat la épic amb 3 portabidons, pensem que en 2 d´ells hi porta "caldo enriquecido" i en l´altre orujo d´herbes per si baixen les temperatures.
El Xavi
em saboteja la ruta, me la retalla per 3 llocs guapos trialeros.. diu que ell va a preu fet com els taxistes , que no fa més km, l´Eudald amb el seu "Goita Nano" em parla de les grans propietats culinaries de l´esquirol a l´arròs al veure´n passar un, i amb un 3 i no res entremig de tot de salves de caçadors que porten l´escopeta molt suelta al ser el 1er dia de caçera ens plantem a Caldes, d´aqui fins a Santmenat i Castellar en un vist i no vist.
Comencem a pedalar, el Xavi Miseries ja ens fa retallar una pujada classificatoria molt guapa, i si resulta que hi habia una Rave alla? ahhhhhhhhh... responsabilitat teva Xavi... veuràs com s
´en enterin els altres.
Amb un parell d´horetes si arriba i després de disfrutar amb com un nen per les baixades ens plantem a Matadapera, allà fem l´esmorzar i en Xavi pronostica a la una ser a Montserrat, pensem que ara li deu fer efecte l´Epo i ens disposem a coronar la casa de l´Obac, en Fran conta
que hi ha 6 km de baixada per una pista d´asfalt bastant dreta que després s´hauran de remontar, això farà mal! Mal he dit? això no és res... Per mal i fart de riure quan s´em acud pendre una via d´escalada nova, de cop trobo un tallat de 50 cm i al no veure molt clara la sortida... digues.. Cagat de mi? o assenyat no ho se; em paro, sento un "nano , per aqui per aqui", i ohhhhhhhhh gran imatge del dia, veig una specialized de carbono tocant amb el plat a la punta de l´escaló i realitzant un doble mortal amb tirabuixó d´una forma impecable! Sort que a l´escapatoria hi habia pinassa i ja et veus al pobre Eudald de morros a la pinassa forgant talment com si fos un senglar. Suposo que no fa falta comentar el fart de riure dels demés. Als 15 metres en un lloc aparentment sense massa dificultat tècnica em giro per mirar si venia el grup i veig una roda volant, penso que és l´Eudald de nou però no!, resulta ser la bici cisterna del Rafa que s´ha empuntat en l´únic roc que hi habia enmig d´aquell prat. Suposo que va ser per l´inèrcia que van agafar els 3 litres de caldo el resultat d´aquell "Front Flip", total sembla que no hi ha hagut danys, la bici pren una posició una mica indecisa, no sabies si anava o venia, perquè li va quedar amb el manillar girat al revés, ens parem a fer 4 ajustos, i ens donem compte que el GPS que "fins ara ens habia salvat la vida" jajajajajaja, només pinta ratlles rectes, em poso a buscar pel terra com un desesperat , com si busqués bolets, li comento al Rafa que estic buscant les corbes i els mapes que li han caigut per allà terra (més riures).

Travessem Vacarisses en un moment, i en poc més ja som a sota Montserrat, a Monistrol, comença lo bo.Començo a tirar i de cop veig que no ve ningú, com que estic fora de temporada em permeto inclús fer un tram molt dret a peu (porqué yo lo valgo) , em caça l´Eudald i tiren un tram més junts i dedicim reagrupar-nos, i fins a dalt cadascú al seu ritme, jo darrera l´Eudald però ell aixecant roda tot s´ha de dir, es veu que li sobren punts de carnet,o algún tipus de prometença a la moreneta, ves a saber... el Fran i el Xavi una mica més avall i el Rafa arrossegant bidons amunt, quan els 2 ja som al parking esperant, amb una pudó d´embrague dels cotxes que allà feien cua, veiem que s´han canviat les tornes, el Rafa va tercer destacat, coi quin pal els hi ha fotut al Fran i al Xavi, o deu ser el caldo que ha fet efecte, o és que ha buidat els 3 bidons i ara si que puja fi, ole! pel Rafa quin esperit de sacrifici i de patiment i com hi va el tio, em trec el barret! .
Arribem a Montserrat, son les 14:00, sortejem una munió de gent per arribar fins la plaça, enredem a una mossa estrangera perquè ens faci unes fotos amb el mòbil, ja que el Xavi m´ha volgut sabotejar la sortida, va el tio i no porta la càmera tot s´ha de dir, enfí... no ens desviem del tema que la rossa que ens feia les fotos no estava del tot malament .
Comencem a baixar, els cotxes fan la seva nosa baixant, em pregunto jo.. perquè no baixen més ràpid? van a fotre un ciri miraculós a Montserrat perquè els salvi de tot, i en ves de baixar a tota castanya a la primera corba ja els veus tots amb els frens clavats, i això és fé? , lo nostre si és fé baixant plegats traçant sense tocar freno i pedelant com aixelabrats! , Gràcies Morenetea ;).
Quan som a Monistrol comença el ball de numeros, que si son les 14:20h i hem de dinar, que si a les 7:40 ja és de nit, que si no arribarem. Decideixo pendre les regnes de la situació i en el Xavi li dic, res tu, com si fos una Boda, ens fotem un homenatge en un restaurant encara que sigui de 50 euros i ja tornarem amb tren o el que sigui, sembla que la idea agrada entre els expedicionaris, i ens plantem en un restaurant del centre de Monistrol on tenen llar de foc i fan parrillades, amés ens deixen tancar les bicis en el magatzem.


Allà fem una destrossa d´aliments considerable tal i com es pot apreciar, el típic dinar de ciclista, res de l´altre món!
Entre abraçades, petons i demés mariconades, jo ja habia enfilat cap a l´estació amb el Fran, el Xavi Rafa i Eudald es despedeixen del cuiner. Arribem a l´estació dels Ferrocatarrils Catalans; em sembla que es diu? i després de negociar uns tikets amb un noi a canvi de la épic del Rafa conseguim entrar a l´estació, l´Eudald envalentonat per haber vist la moreneta decideix fer els escalons del pas subterrani de l´estació tant de baixada com de pujada, els de pujada sense massa éxit i acaba anan´t de morros per segon cop en el dia d´avui.


Tren cap a Sant Vicenç de Castellet, transbord i cap a Montcada Bifurcació, 15 parades, casi res, nosaltres 4 comentant la jugada i el Rafa també li devia comentar a algú però en l´anonimat.
Arribada a Montcada, les 19.10h , el tren no arriba fins d´aqui 45 min, i veient que allà hi havien escales i l´Eudald s´ens podria matar, l´Eudald i en Xavi decideixen preguntar a un pobre padrí un "SI O NO" ràpid, "SI O NO"? total que ja us podeu imaginar quina era la respota al si o no, si tornem amb bici fins a casa comptant que a les 19.50 ja és fosc o si agafavem el tren, a l´home se li acud dir un "SI" i ja hi som pel troç, davant la meva disconformitat i la del Fran sortim a bon ritme, enriute´n del Tour, i un dels que deia que SI d´anar´hi ja li treiem més de 700 mts durant els primers 750 metres , jajajaja , que no es farà fosc? NO,NO , BROMA! En aquest punt ens despedim del Rafa al mig de la C17 ;que ell anava a reunir-se amb la familia a Santa Coloma. Encara tinc els meus remordiments, l´últim que sé d´ell és que el vàrem deixar al mig de la C-17, segons ell anava contra direcció, i no li vam deixar calers, si l´atraquen per lo menys poder donar-los algo als lladres , perquè ja em diràs qui vol una epic amb 3 bidons???, esperem que la Moreneta també l´ajudés a ell.
Etrem a Montcada, a buscar el riu, però ja que hi som perquè no ens posem a 30-40 per hora i per donar més emoció a la cosa ara que ja és prou fosc fem la carretera de la Roca home! sort que la Moreneta ens protegeix, cap cotxe podrà contra nosaltres, i tal dit tal fet, Sant Fost, i cap a Montornés, aqui si que ja és negre nit i agafem pel riu amb el frontal de l´Eudald, Montmeló, Granollers, Canovelles, pel passeig, donem les indicacions pertinents a una familia que està perduda tot i portar tom tom per arribar a mataró, igual aquell tom tom estava igual d´esvalotat que el gps del rafa després del "front flip" ves a saber, ens despedim de l´Eudald que marxa cap a casa seva, ens cedeix generosament el frontal que desde aquestes lineas ja aprofito i li dic " ja l´has vist prou" i enfilem cap a casa el Xavi, no sense que aquest durant tot el camí ens comenti lo cuit que va, jo em preocupo perquè pedalo que semblo amenerat, anar girant el canell per enfocar-los amb el frontal o per enfocar enrera pels cotxes que ens adelentaven, em despedeixo del Xavi i d´en Fran, el Xavi m´unta la cadena per poder arribar a casa sense tanta música extra i última apretada fins a casa per estirar les cames , són les 21.00h .
En resum: un dia esplendit sense núvols i unes vistes acollonants, bona companyia i molt molt de riure, uns 115 km de Btt i sento no poder posar perfils ni alçades ni desnivells, d´això s´en ocupava el Rafa i penso que ens fallarà en aquest aspecte.

sábado, 6 de octubre de 2007

Nou projecte de Bicicleta temporada 08


Després de tindre la possibilitat per un tema de garanties de poder escollir entre una nova Storck Rebel Carbon i una Liteville, vist l´ús i la pràctica que faig, penso que podré anar més còmode i rendir millor amb una doble, i més habent probat la del Power, pujant si, perdo algo d´acceleració, el pes es nota, però baixant no hi ha color possible, ni amb pista ni amb trialeres, el montatge sería més tipus marathon, amb 100 de recorregut davant i frens més rallye, així doncs habent fet una avaluació de pesos; penso que la cosa pot rondar per sota dels 12 kg, per sota dels 11,5 ja ho veig molt optimista.
















PD: Entrar per fer la taula més gran
Altres links d´interés:

viernes, 5 de octubre de 2007

Escocia estiu 07

Dijous dia 8 ens disposem a volar cap a Escocia a veure la copa del món de Dh,4x,rallye,trial un grup d´amics, en Joan, Pere, Didac i jo mateix. Agafem un vol Barcelona-Glasgow i en 2 horetes ens plantem a Glasgow, lloguem un vehicle "siniestro" és a dir.. per no diestros i ohhhhh primer contratemps el tom tom piretejat d´en Joan no troba res, estem "perduts" ni mapes ni brújula, això és pitjor que una cursa d´orientació a Guilleries!!!!.
Després d´algunes trucades pertinents a un amic pirata informàtic del qual per la seva propia integritat no desvelaré el nom vam aconseguir que el Tom tom es situés i es dignés a indicar-nos el camí ( ara entenc la factura de 44 euros del Sr Movistar d´aquest més, acabaramos!) . Després d´aquestes peripècies i de malmenjar en un Mc Donalls arribem a Fort William, destinació i seu de la copa del món, ens instal.lem en un bet&breakfast no sense abans manipular tots els endolls, això si... de forma anònima, actuavem com un comando per passar desaperçabuts. Lo del dídac no és que fos la víctima del comando , tan sols és que els Escocesos no tenen persianes!!!!!!!!!!!


Divendres dia 9 ens llevem dora per poder anar a veure els entrenaments de Dh, típic esmorzar anglés (bacon, salsitxes, tomàquet fregit, ou ferrat versió plàstic, torrades, mantega, melmelades, aigua café) dietètic a tope i vinga a còrrer! Arribem al circuit, magnifics accessos, t´hi acosten amb bus i és gratuït... tan com això no perquè a la porta ja s´ho cobren ja.. , enfí, entrem i ja de cara a buscar la gòndola per pujar a dalt de la muntanya a reconèixer el circuit de Dh, una imatge millor que mil paraules.


Retrobament amb en Bernat Guardia, Ivan Oluego, Pascual Canals,David Vazquez, Pau, salutacions i xerrada amb l´Hermida i ens n´anem tots plegats a una carpa a degustar uns magnifics pinxos de salmó picants com foc i una pasta que no descriuré per no ferir susceptibilitats de l´estimat lector (puagh!)


Acabem de fer la tarda visitant els stands tant de marques com de participants, de les quals vaig fer moltes fotos i aqui poso a la vostre disposició

http://smg.photobucket.com/albums/v644/EBIS/Fortwilliams/?action=view&slideshow=true
Dissabte dia 10 per veure descripció de l´esmorzar dirigir-se a divendres 9 ; avui sembla que farà bó, deu ser la típica broma tonta que fan en aquell país. MAI FA BÓ! en els 4 dies que hi vàrem ser no va fer sol, no vàrem passar de 14 graus i només vent i pluja. Així doncs ens vàrem disposar a visitar una mica el país, visita a Morar un poblet típic costaner a uns 140 km al nord de Fort Whilliam i a unes platges de sorra blanca increibles que hi habia prop de Morar.
Tornem on fan el mundial, veiem com corren els sub-23, una passada com van el Nino & cia, l´endemà l´espectacle està garantitzat, a la tarda ens situem una hora abans en el circuit de 4x per agafar lloc, i així estem una horeta amb en Didac allà penjats en unes tanques com un parell de gallines i a sobre molles! en Joan i el Pere uns metres més amunt feien la mateixa fila, patejada de 8 km i cap al bed&..... deixem´ho amb bed, allà ens trobem amb els Pares d´en Didac i uns amics que ens conviden a sopar amb ells! Gràcies Antonia i Josep, és el primer àpet decent que fem en aquests dies.
Excursió pel poble de Fort Whilliam on habien organitzat una festa impresionant en torn del mundial, exhibisions de bike trial, de dirt, etc i concerts, espectacular! .
Diumenge 11 Repetim esmorzar, bé el de sempre no .. un de nou eh! però en el mateix format, però aquest cop anem ben equipats , el dia anterior a Morar habiem aprovisionat en un supermercat, pa de motlle, tomàquets, embotits, pomes (crec que en Joan no n´habia menjades tantes en se vida) i fins i tot Sardines! .
Ens dirigim cap al circuit, avui son les finals de DH, ens asseiem a unes grades i allà ens tirem gran part del dia, fa mal temps ; ara plou, ara fa vent. Veiem les fémines, els Juniors, i arriba el gran moment! La final de la copa del món de DH, baixa l´amic Canals, tots van amb lycra.. és rallye? m´hauré confòs.. ufffffffffff com a cabres , baixar per aquell circuit amb lycra i sense proteccions per esgarrapar alguns segons al vent.
En Canals ha fet un bon temps, i com que això del maillot de la selecció no abriga massa , es posa una samarreta del barça a sota i al arribar l´ensenya a tot el respectable i dirigint-nos una gran salutació i rialla cap a nosaltres . Total que ens passem tot el matí veient baixades per la pantalla i el tram final de meta en directe i rient i saludant-nos amb en Canals mentre era a la "cadira calenta". Al final com va dir ell és el torn del "jefe" el que per dècimes segons en Canals s´encarregarà de fer-lo fora.. i tal dit tal fet , baixa en Sam Hill i la visió del pitonisso Canals es fa real. Acabem el dia al circuit felicitant als campions, despedint-nos i cap al poble de nou
Temps per canviar-nos de roba, dutxa i descansar una estona i anar a sopar en un pub tipic Esocés, farts com galls de pastes toca anar a dormir dora, l´endemà sortim a les 5 de la matinada per agafar l´avió de tornada a casa