
Arriba el gran dia, després d´un més entrenant més conciensudament del normal arribem a collsuspina, desplegu
em el camp base, el Salva el que ens vé a canviar els vidres al taller ens fa de team manager i la família d´en Joan la nostra afició, rodillo bici pel rodillo neveres i begudes energètiques i moltes ganes de passar´ho bé.

Mentre escalfo vaig saludant a tot de coneguts, en Charlie i l´Épic, en Ribi i la Noe, en Miki i la Nuri, Carol,Xicu i Pere, en Bernat i en Pascual Canals amb els quals fem la broma que no ens fàcin tap a la baixada i tota la resta d´integrants de la Vall del Tenes que monten el seu box al nostre cosat, les parelles Isanta - Baró i Paricu-Miró.
Es dona la sortida, estem molt allunyats de l´embut, surt en Joan que és gat vell en això i té més puteria, puja a la bici i l´empenyo tot lo ràpid que puc uns 100 mts, lo fotut és que hem abançat moltes posicions i ara em trobo enmig d´aquell camp de rostoll segat i amb tot de ciclistes que venen de cara, per sort cap aconsegueix atropellar-me!, bé la cosa comença bé el Joan recupera moltes posicions per la mala situació que teniem a la sortida.
Arriba el primer relleu, devem anar dels 20 primers, només recordo haber´ho donat tot durant les 2 primeres voltes i està molt fred , una gust de sang als pulmons ( amb perdó) i força ofegat a la 1a pujda, van passant les voltes, no se massa bé els temps , crec que una la faig amb 6.35, a cada volta em sento millor, més desofegat i vaig rodant més rapid, només remonto posicions, només aconsegueix doblar-me en Freixer i en Perarnau, i convinant relleus i rodillo arribem a la última volta, i comença el pique particular amb el meu veí, estem a punt de doblar-los, i en Joan ho aconsegueix, però al haber de canviar la posició del seient, el meu veí en Lluís surt abans que jo i ja veig que esprinta com si s´hi deixés la vida a la recta, poso plat arrenco dret i aconsegueixo atrapar-lo abans que arribi a final de recta, entrem entrevessats i tocant les tanques, deixo que entri primer, no és plan caure en aquesta zona anant tant ràpid, penso que ja l´atacaré a la pujada llarga, i així és només enfilem la pujada llarga només posar-me al seu costat baixo 2 pinyons i ho dono tot, aconsegueixo adelentar a la pujada a uns 4 ciclistes doblats que posaran terra de per mig, faig la baixada i mirant sempre de reull si em seguia algú, però estàn allunyats, al final aconsegueixo doblar-lo, com sempre això és el tema de conversa al acabar la cursa, ni la classificació final ni res... el que compta és el que compta. Bravo pel Lluís que la setmana passada es va fotre de morrus amb la moto i tot i així el tio es presenta a Collsuspina a donar´ho tot.
Al final 25 de la general i 6à posició de master 30, quan hi hagin els temps i resultats oficials els penjaré.
