Quedem a la Garriga amb la Noe, el Cesc i el Rubén, fem tot xino xano el ja mític St Cristòfol. Com que la Noe va molt sobrada, xerra molt i puja fotent-nos pals decidim que aquesta dona s´ha de relaxar, així doncs el Cesc escull la via més difíl per accedir al corriol que porta fins a Tagamanent sense no abans passar per Roca Centella, quins rampons de platillo! uffffffffffff.
Aqui comencem a rebre amenaces per part de la Noe.. desde .. malosamigos a ... "vosotros estais desagregados del msn" o del pobre Rubén que vé d´una recuperació i sabia que el feiem passar pel lloc més dur, tot i això els 2 han aguantat estoicament, jo he de reconeixer que després dels 80 km d´ahir de carretera més els 10km corrent al vespre.. les cames em picaven de mala manera pujant aquests repetxons.. 
Un cop dalt hem pogut disfrutar de magnifiques vistes de tota la vall plena de boira i per sobre despuntaven els Pirineus, Montserrat i el mateix Tagamanent.
Trialera ja mítica la de Tagamanent , però avui molla perquè si! , tret d´un ensurt que he passat per unes lloses que feien el mateix efecte que si hi hagués glaç ( Tanca de la bota a la merda, ulleres a la merda, cop de cap al terra.. pro tot insignificant) . Felicitar a la Noe pels nassos que té , s´ha divertit com una ximple baixant la trialera i amb molt bon nivell, l´enhorabona, em trec el barret, no se si baixaria jo com ella amb una rígida per allà.
A Aiguafreda ens hem parat per dinar a l´estació, és com un Xino d´aquests .. tot va a 5.30 euros.. quan li hem dit si per 5.30 euros també feia els Entrecots al del bar de l´estació li ha sortit la vena Botiguera i ha dit "! no .. no fotemmmmmmm! .. o no en tenimmmmmmmm" , no sabia res el paio...Ens despedim de la Noe, deia que feia tard.. nosé nosé.. i marejem una mica al pobre Ruben per uns rampots impossibles abans de trobar la pujada de 3/4, o es recupera o no torna a agafar una bici.. això segur, prosseguim cap dalt la cinglera i cap a St Pere de Bertí
Aqui trobem uns ... hum com dir-n´hi finament.. DRÒPUS???? .. vinga va.. fotemals´hi DROPUS.... fent una batuda pel senglar.. mentre passejem pel camí public transitable , ample.. i marcat com a GR.. ja sentim la remor d´un senglar que pujava, i un home armat amb una escopeta que ens diu: -PAREU-VOS , PAREU-VOS ... penso ; jo m´he d´aturar al mig d´un camí públic perquè tu matis un senglar???? DE QUÈ MORENO? total que prosseguim... amb aquestes que ja surt al camí el pobre animaló... ai senyor.. si no n´hi habia ni per unes trites botifarras d´aquell senglar tant petit.. i el tio ja m encanona .. i dispara.. per sort no em toca ami ni al senglar.. pro em deixa sord com una campana, després de voler tindre la raó , de recordar´li per les bones que en un camí no es pot disparar i al veure que no fa afecte enrecordar-nos de tot el seu arbre geneològic sense fer distincions ni descuidar-nos ningú.. decideixo que que en faràs de fer-li empassar una escopeta a un avi de 60 anys ke no té ni mica de coneixament i ni sap anar per la montanya ni pel món?... em quedo amb la satisfacció que s´ha salvat el pobre animaló..BIENNNNN PEL SENGLAR!.
Estic emprenyat com una mona, i el Cesc que sempre em treu distancia baixant pel Gr de St Miquel. me li tiro a sobre a cada corba, és més hi ha llocs que em frena.. demanaré que les sortides de les competicións les fagin com en atletisme.. amb una pistola.. es veu que em motiva de mala manera.
Acabem el dia fent unes magnifiques trialeres no sense que jo amb una pedra cantalluda desllanti de davant i hagi de montar una càmera, una Coca - cola a la Parada de Riells .. i cap a casa que per avui ja n´hi ha prou!
PD: Avui estreno càmera, una nikon coolpix 5510 sp el meu regal de reis que em va fer molta il.lusió , les fotos han millorat una mica, encara queda treural´hi tot el partit
