Setmana Complerta

Aquest any vaig començar la temporada prou fort, objectius que l´any passat ni els veia, aquest any estaven allà amb mi o inclús jo estava per davant, això va fer que no em plantejés entrenar com l´any passat, i l´evolució no ha sigut tot lo bona que seria desitjable, així doncs ara toca posar-se les piles, ja porto algunes setmanes fent ultrafons de mtb.. mínim sortides de 150 km , toca entrenar fort per poder superar la Pedals Nonstop i la Cristalp a l´Agost.

Diumenge: Viatge de tornada de Cantabria i descans de tota activitat física

Dilluns: Peses ( Pectorals: Press en Pla , Obertures en Pla, Press Inclinat, 3 series de 15 rep.

Triceps : Extensions Invertides, Patada de Tríceps , 3 series de 15 rep)

Rodillo: Capacitat aeròbica 2 series de 15 min al 80% amb interval de

descans de 10 min. al 60% amb escalfament al principi i per relaxar al final

Dimarts : Mtb: 2,15 hores 37 km (Sta Eulalia, ST.Feliu, Gallifa, Caldes, STa Eulàlia)

Dimecres: Peses ( Esquena: Rem en banc a una mà, Rem inclinat, Rem inclinat invers 3s. 15 rep.

Bíceps: Curl amb mancuernas, Curl concentrat 3series 15 rep

Mtb: 2hores 34 km (Sta Eulalia, Caldes, Lliçà d Amunt, STa Eulalia)

Dijous: Mtb: Tenia previst pujar a Puigraciós i el Clascà, però em vaig trobar uns amics que feia

molt que no veia i vaig sortir a rodar amb ells molt suau, per acabar un parell de

series 1,5hores 20 km

Divendres: Peses (Espatlles: Press d´espatlles , Vols, Abdominals)

Carretera 65 km

La ruta de carretera d´avui venia a ser com l´estrena oficial del nou quadre Six13, ruta típica de la zona, Santa Eulàlia , Bigues, ST Feliu, Gallifa, ST. Llorenç Savall, i la mateixa ruta de tornada.

Encara que el quadre pugui semblar molt semblant, em trobo molt més còmode en aquesta nova bicicleta, trobo que accelera molt millor, no se si és degut als nous pneumàtics ultremo, però la posició tot i que vàrem mirar d´ajustar-la igual que l´antiga, m´hi trobo més còmode, no se si és psicológic, el que si he de destacar és la segurat que em dona la direcció alhora de baixar, la pipa de direcció té un dit més d´alçada i fa que alhora de baixar juntament sobre els ultremo sembla que la bici vagi sobre rails i no sigui tant nerviosa com l´altre, en definitiva molt content pel canvi, tant pels resultats com per l´estètica

Los diezmil del Soplao!

Un dels objectius d´aquest any com a preparació de la Pedals Nonstop era participar a aquesta cursa que es disputa a Cantabria, concretament a Cabezón de la Sal, " Los Diezmil del Soplao" 165 km de btt amb 4400 mts de desnivell per les verdes muntanyes de Cantabria.

Divendres dia 23: Ja estava el cotxe carregat, i tot apunt, anar a treballar i a la una puntualment sortir pitant cap a la dutxa, recollir a la Mavi i cap a Terrassa a recollir l´Enric, alias primo, alias Spaguetti Power. El viatge molt amè arreclant el món amb tots 2, apenes vàrem haber de recòrrer als cd´s de música que habiem portat. La Mavi ens habia preparat el dinar, uns entrepans de truita amb detot a dins que estaben boníssims i més si no habies dinat com era el meu cas i ho feies a les 4 de la tarda. De les postres s´en va encarregar l´Enric, va fer un PrimoBar (que és un pa de pessic de no se quants kg amb 2 gots d´oli super energètic que estava la mar de bo).

A l´alçada de Zaragoza va caure el diluvi universal, feina a veure la carretera uf.. aqui deixo mostres.Queia pedra, a mi m´era igual la meva bici és d´alumini, però la mèrida de carbono de l´Enric, mireu quina cara de pomes agres que feia el paio! .

Amb unes 7 hores i poc ens vàrem plantar allà, abans habiem deixat la Mavi amb uns amics seus, la Virgi i el Jesús, una parella super amable que ens habia ofert casa seva per aquests dies, llàstima d´haber fet ja la reserva en una casa, però els hi prenem la paraula per l´any vinent.

Arribar a Cabezon de la Sal i trobar-nos amb la Noe i en Ribi, fer inscripcions, anar a una pizzeria i celebrar una mica l´aniversari de la Noe que resulta que el mateix dia 23 fa anys!.

Ja son les 12 i s´ha d´anar a dormir que demà s´ha de matinar, anem a casa d´en Pepe i cap a dormir. Aqui teniu la caseta que es gasta el tal Pepe, cal dir que totes les cases son del mateix estil en tota la zona, un poble preciós.

Dissabte dia 24: Ens llevem dora per esmorzar a les 7, la Virgi que és dietista d´atletes d´élit ens habia recomanat no prendre llet a 1a hora però veient la poca varietat que tenia el Pepe en alimentació líquida optem per jugarnos-la! o això o un PowerGel.. crec que era millor opció la llet, acabem de preparar les bicis, la roba, els dorsals i s´ens fan 3/4 de 8... La sortida és a les 8.. correm´hi tot.. com sempre.. fem salat però la Noe que és previsora ja habia sortit abans així que travessem les cintes i ens colem per allà al mig amb ella. Entre música de gaites i una aspectació increible de la gent del poble es dona la sortida a lo que ells en diuen .. " El infierno del Norte" entre això i la traca i 700 tios que tinc darrera fins i tot impresiona.
A les 8 es dona la sortida, anem escalant posicions.. ja apretant d´un bon principi "és Clar que si! " si només falten 165 km i 4400 de desnivell, pels mig d´aquells carrers veig el Ribi que comença la seva escalada particular, miro de seguir-lo, també veig per allà al mig l´Enric, la Noe també s´apunta a l´escalfada inicial, així que ja anem recuperant i els primers km fins al Soplao anem rodant amb l´Enric entre els 30 -40 primers participants, al Soplao veig una pujada no molt dreta pro si bastant enfangada, tuthom la fa damunt la bici ja que allà s´agrupa un munt de de gent per animar-nos però a dalt es fa impossible ciclar, xupades de cadena amb tant de fang, a l´Enric amb la magura de 2 ponts se li queda totalment bloquejada pel fang, comencem a patejar amunt amb les bicis a l´esquena com si fos una ruta de costellada, anar xerrant i anar rient, fins i tot ens permetiem el luxe de fer-nos fotos.

Després d´aquest 1er repetxó un seguit d´asfalt, de puja i baixa.. una baixada on vaig poder recuperar moltes posicions i veure com un paio sortia volant sense bici al meu costat i així es va anar succeint la ruta, l´Enric m´enganxava a les pujades, jo el deixava a les baixades i així anavem fent junts la ruta anar xerrant, hi va haber un moment "d´enajenación mental" que vàrem pactar d´arribar junts, total vist el fangueix i el plan que portavem no era bona opció anar a matar-se per petar en qualsevol d´aquells ports. Hi ha trams en que plou, d´altres que deixa de ploure. la roba s´asseca, ara torna a estar molla.. aqui estem a 12 graus.. aqui a 6 i així es va succeint, vé el Moral , 18 km de port però estil carretera , que va pujant i vas veient llargues pistes per on has d´anar, el fem bé, a dalt el Moral l´Enric que no apretava molt per molèsties a la cama però tot i així em treu 2 minuts em diu que va mig "pájaro" i que es retira, en parlem i veiem que té opció de retirar-se després de la baixada, així que l´animo a que es tiri i jo vaig fent, després de planejar per asfalt fins Barcena Mayor.Em paro una bona estona a veure si vé, en l´habituallament on em paro coincideixo amb 2 vells coneguts de la Volta a la Cerdanya de l´Any passat, el Juan Ramón i en Dani penso que es diu, em comenta que inclús és asiduo a aquest blog; coi i jo que em pensava que totes les visites eren meves!, començo a pujar el segon port important del dia i el més alt 1300 mts Cruz de Fuentes amb ells, ells es paren a posar-se el impermeable, jo segueixo una estona i em paro més tard ja que la pluja es fa més insistent, faig temps per veure si vé l´Enric, els 2 BikeRomanos segueixen, arriba l´Enric engrassem cadenes i pujem Cruz de Fuentes, últim repetxó d´asfalt petita baixada i habituallament, allà és on parem més estona, sortim darrera els BikeRomanos, enfilem una pista recta plena de fang on l´hem de fer amb la bici a l´esquena, petit repetxó de Fang.. i odissea del dia, xupades i més xupades de cadena, ni plat petit ni mitjà ni lo que posessis, netejava les dents del plat, la cadena amb aigua, posava oli , però hi habia tant de fang que era impossible ciclar, l´Enric segueix tirant, jo repeteixo aquesta operació no se ni quantes vegades, al final em poso a còrrer amb la bici a l´esquena, entre la bici, el fang i les sabates amb sola de carbono de lo més còmode que et puguis imaginar, arribo en una mena de control on tenen aigua, i puc netejar bé la transmisió pregunto si hi ha més fang i em diuen que no que tot baixada, sembla que el problema està arreclat, però tal com anava i sent el km 133 m´hagués tocat els nassos haber de plegar per això. Soc concient de que he perdut com 15 min així que baixo a tot lo que puc baixar, a baix el port hi ha un home amb una Karcher i acabo de fet net i arreclar el problema, he d´enganxar l Enric, el pobre em deu estar esperant.... així que per l´asfalt amb posició triatleta però amb camelback agafat a la potencia gairabé i a plat rodant a 40. Arribo a l´últim port del dia queden només 10 km de dura pujada i això està fet.. a baix veig un habituallament i no hi veig l´Enric dic bé.. no es deu haber volgut refredar, no fem temps i amunt rapidet, habiem negociat en el pacte que si no complia ho tenia magre ja que els últims 20 km eren descens per pista i aqui sabia que no hi tenia res a fer. Baixo a plat pedalant i plegant a tant com dona , arriscant i esquivant vaques porugues de no se quants kg.. que s´entrevessaven al mig de la pista, ja vaig veient que el "pacte" s´ha trencat a mida que passen els km així que faig tot el tram últim d´asfalt a fons, pel mig d´aquells poblets a fons, fins i tot aprofito per fer algún trans cotxe i trans moto en els trams d´asfalt, però continuo sense veure el meu "amic" . Arribo a meta, miro el temps 10hores llargues, esperarem les classificacions, l´Enric em comenta que em volia esperar, que no sabia si hauria abandonat i que clar amb tanta gent animant a l´arribada es va encegar i ... Bah que m´ha venut per 6 miserables minuts, contant que jo em vaig quedar al mig del fang i en vaig perdre més de 15. Ja tornaràn les copes de la Selva i les Trialeres i ja "pactarem" . Allà a meta hi habia el Ribi que habia fet quart, com hi va el tio i sorprenentment veig la Noe que em comenta que ha trencat i ha hagut d´abandonar .... puffffffffff quin greu i quina mala ratxa, 2 anys 2 trencades de canvi.

A tot això content per haber acabat i en bon estat, sense haber patit massa, interessant de cara a la Pedals de Foc Nonstop.

Dutxa a la casa, anar a la carpa a menjar algo de pasta que donava l´organització i després ajuntar-nos tota una colla per sopar , Noe, Ribi, Enric, Esbike el seu marit i alguns més de la seva tropa que no recordo el nom, la Mavi, la Virgi i el Jesús.

Recomano a tothom que vulgui disfrutar d´una ruta de monuntain-bike que s´hi apunti l´any vinent, si és un pal el viatge per lo llarg , però val la pena per l´organització i per com es desviu allà la gent per la gent que pateix, tuthom t´oferia o ànims o cafè o el que fos quan passaves pels pobles, o et venien a animar a dalt del pic més remot que et puguis imaginar, tot i que plovia i feia bastant de fred, ja només per tot aquest envient i les vistes que hi ha val totalment la pena.

Bon cap de setmana amb la companyia de bons amics Mavi, Enric6minuts, Noe, Ribi i unos nous amics molt prometedors, la Virgi i en Jesús .

No m´he mullat!

Cap de setmana esquivant la pluja, divendres abans que es posés a ploure vaig poder sortir a rodar amb la bici de carretera nova, Gallifa i tornar a casa, dissabte el temps també acompanyava i tal com estava el terreny no es podia desaprofitar l´oportunitat, 55 km jugant amb la liteville i dissabte si volia el temps gran quedada a Can Ribosa, que com el seu nom bé justifica casa del Ribi i la Osa!.

El temps sembla inestable ens la juguem i allà sortim en Jaume, la Noe, Wizard, Alkon, Rubén, Totgas, Ada, Santi, Carol,Power, Jo, i una colla més d´entre ells alguns Tintandeserticos. No ens entretenim massa i anem fent a bon ritme sense perdre massa temps per recuperar, Corredor, cap a ST Celoni, Gualba i aqui comença el primer plat fort del dia, la pujada cap a la zona de Riells i Viabrera i cap a Santa Fé 18 km d´alegres pujades que gràcies a que el terreny està humit et deixen traccionar molt bé i pujar amb facilitat. Reagrupament i dinar a Santa Fé , abrigar-se i baixar cap a Viladrau, d´allà anar a buscar el meridià verd que puja ... i recoi si puja cap a Font Pomereta i cap a dalt Matagalls xic, d´aqui ja avall cap a Collformit i travessar el ditxós pla de la calma que de plà no en té res, baixada sense frens GRRRRRRR fins al pantà i ja camins fins a Cardedeu, i cap a buscar el Collet per saltar cap al costat de la costa, 150 km i 3500 mts de desnivell amb una excel.lent companyia.
El millor apart de la ruta les vistes i tot el demés les bones sensacions, sense apretar massa però acabar la ruta amb no massa sensació de cansament cosa que avui m´ha permés sortir a fer una bona ruta amb la bici de carretera, esperem que aquestes sensacions es posposin fins el Soplao

Fotos by NoeRibi ;)

Nova Cannondale Six13

Avui a la que he tingut una escapada ja que feia dies que estava montada he anat a buscar la meva nova bici de carretera, la vella per uns problemes amb la pintura me l´han canviat a basolí per una six13 d´aquest any i amb el color que jo he volgut, en aquest cas un color blanc perlat amb les lletres d´un color vermell-tronja, al meu gust bastant resultona, ami per lo menys m´ha agradat molt. Ja aprofitant el canvi de cuadre, canvi de sillín per un que tenia el Francesc, pneumàtics nous tija nova perquè la mida era diferent, i cables fundes i cinta de manillar nous també així com la cadena, com aquell qui diu estem d´estrena!
Ja tinc ganes d´estrenar-la ja que la geometria és una mica diferent a l´antiga, la pipa de direcció és un dit més alta, cosa que se suposa que farà tingui més rigidesa de la que ja tenia que no era poca, també tinc ganes de veure com es comporten els schwalbe ultremo, tenen una pinta brutal

Calderina 2008

Aquest cap de setmana al haber-se diluït; mai millor dit els plans d´estrenar la nova bici de carretera, el dissabte decideixo amb un amic de la feina d´anar a la Calderina, no sense abans el dissabte a la nit sortir a sopar fora un quantiós entrecot i arribar a casa a les 500, és lo ideal per l´endemà llevar-se a les 6:30 per anar a fer saltar el ñulsometre.

Recullo el Víctor i un amic seu que com aquell qui diu s´estrena en això de la bici i anem cap a Caldes, inscripció ràpida, sortir a escalfar, xerrar una estona amb en Javi dels Mussols que també ha decidit plantar cara al temps. Sortim neutralitzats pel mig dels carrers de Caldes, rodo i xerro amb un nou Mussolenc que no coneixia. J-peich crec recordar, deixem que un parell de tios facin la feina i portin la iniciativa, quan a les primeres pujades veig que ja aflaquen em poso primer junt amb un altre nano fins santmenat, allà perdo algunes posicions en el fang, el crosmark tant inflat no és que sigui el millor aliat, pujo cap amunt amb els 3 de devant i els vaig mantenit a roda i després contacte visual, conec la segona part i decideixo mantindre la distància i atacar al final ja que el de devant porta una CicloX i no crec que tingui massa a pelar a les trialeres de ST Feliu, seguim pujant i pujant, Guanta, El Farell, sempre amunt, trams on la bici lastra moltíssim pel fang, altres trams de pujar corrents apeu per corriols plens de rocs, altres on la boira no et deixa veure el camí, pluja però no forta, xupades de cadena, frens que o no frenen o queden frenats, fang per parar un tren, lo que es diu una cursa de Btt amb totes les de la llei.

Coronem el Farell i em tiro avall, tinc control visual amb els escapats, ara és quan he d´apretar, però a baix a l´encreuament de la carretera de St Llorenç ens fan parar i ens diuen que es neutralitza la sortida pel temps, mentre diuen això surt el sol.. prou curiós... com que els de davant no segueixen decideixo retirar-me jo també, quin éxit de dia!
Arribar a meta, còneixer i parlar amb el J-peich , mealeir-me els ossos el Javi perquè habia fet la curta i clar al veure´m allà fent jo la llarga diu... "has tardado menos que yo?????????" he deixat anar un "SI" per veure la cara que feia.. i llavors li he explicat lo succeït.

Botifarrada, magdalenes de xocolata, plàtans, spriete, tronjes, més sprite, més plàtans , més tronjes .... clar he hagut d´esperar més d´una hora que arribés el Víctor i el seu company, d´alguna manera habia d´amortitzar la inscripció.

"Muerte al Oso"

Com diu sempre la Noe : "hoy me ha acechado el oso y no me ha dejado salir ni entrenar ", últimament en rondava un per casa d´ós d´aquests i vaig decidir posar fil a l´agulla, vaig documentar-me a internet sobre tècniques de caça d´ossos, em vaig empapar tot de documentals del national geografic baixats de l´emule sobre la seva forma de vida i costums, i al final em vaig decidir per comprar una trampa específica per ossos a ebay, aqui la teniu:

Un cop parada la trampa només faltava que hi caigués la víctima, però la cosa no va ser tant fàcil com podia semblar, moltes d´altres víctimes vàren caure abans del preciat trofeu de caceria major

Però al final la meva paciència va obtenir el fruit desitjat i aquesta matinada he pogut capturar un magnific exemplar d´os blanc encorbatat que tant en venia fent la guitza desde els darrers mesos, aqui el teniu! aquest ja no em torna a atrapar

S´aprecía clarament que l´ós ha estirat la pota, la trampa és infalible, ara només falta que m´hi enganxi jo

Monegros 08

2 de la tarda, 30 graus de temperatura, la cosa ja promet, sembla que no hi ha aire però el sol picarà de valent, es dona la sortida, aquest any se surt molt lent, el grup de davant fa tap tota la zona asfaltada i quan saltem a la pista el ritme s´alegra d´allò més, els primers km es poden resumir en cops de colze, frenades brusques, derrapades, entrevessades i pols molta pols, hi ha llocs que apenes veus el tio de davant, increible! perquè la pols encara s´enganxi una mica més travessem unes basses i unes fangueres que uffffffffffffffffff ja fan tèmer per la transmisió, però res entre els 30 primers i gasssssss. Tiro bé els primers 20 km amb el grup de davant, em costa una mica mantenir el ritme dins el grup i he de buscar bé el rebuf, vaig amb una bici d´enduro! de 12 kg llargs i ells amb bicis de 10 kg justets i això s´hi nota, però bé nem fent, fins que en un canvi de rasant he de pujar pinyons i CATACRAKKKKK .. la cadena trencada, au , retira´t al costat , treu´te el camelback rebusca fins el fons, mira on està torta la cadena.. treu l´estri.. min i més min ... amb una emprenyada monumental. Més endevant un ou a una coberta nova del dia abans i au para a que selli el latex i a inflar de nou (valiente cobarde el Murphy aquest...)
Amb això que m´agafa el totgas a dalt una pujada i l´animo a tirar fort que va bé, que jo ja aniré fent, vaig recuperant posicions, però no puc saltar al grup de davant perquè ja son massa lluny, em quedo amb un grup que ens arrossega prou bé i caço al meu veí, amb ell anem xerrant tota la cursa sense entretindre´ns però anar fent, no sense abans haber-me fotut uns quants pals amb un alpcrossiano capo amb una Paduano, al final victoria de la Liteville!. Al km 70 anava veient al Totgas davant a la pujada així que apreto, tenia el grup que va acabar entre els 60 primers davant a tiro, però a l´habituallament del km 80 on no pensava parar em trobo el meu amic Joan amb una bona bufa! és lo que té sortir el primer per la foto. Així doncs parem amb ell a l´habituallament i li donem roda a un ritme d´anar fent amb el meu veí fins a meta que entrem els 3 junts. Al final amb el grup que anava tot i trencar la cadena va fer dels 60 primers, podia haber estat allà amb la Lite, perquè vaig arribar molt bé de forces, però no es pot tenir tot, al final 144 i 4.30 hores per una distància de 111 km sota un sol de justícialguns pulsometres van donar una temperatura de 41 graus en alguns punts del recorregut.