Aquest diumenge última prova del campionat de la Selva, a St.Hilari Sacalm , mordor per alguns, lloc on et pots assoleiar com una bleda, caure´t una pedregada de les que fan época o bé fer-la amb neu , aquest cop va tocar assoleiada.
Arribem, moment de preinscripció , parlar amb la Nuri, Dani Curco, Charlie, Totgas, David, Moixa, Ada i algúns mes que per allà corriem, escalfament de rigor... i al arc de sortida.
Pummm es dona la sortida, la meva tàctica és tirar fort als primers compassos per no trobar caravana al 1er senderillo apeu, surto fort i em noto bé, vaig pujant a bon ritme, en un va i vé faig una pedalada en fals i arrenco la cadena, bé comencem bé, reparo i continuo, afluixo un pel avui això serà dur. Al cap d´una estona em caça la Nuri, em proposa d´anar els 2 junts, no hi ha presió hem d´anar a acabar, ella puja millor jo baixo algo millor i així ho anem trampejant quan en una pujada l´un per l´altre badem i fem 3 km extres per si ja no fos prou l animalada del dia BIENNN! a la pujada llarga del dia ja noto que les cames no van bé això de tant desmuntar de la bici i grimpar m´està passant factura als músculs de les cames, aqui la Nuri ja em deixa i em vaig despenjant, a partir d´aqui la crònica ja son les rampes constants, estiraments i arrossegant-me fins a meta. Diu que de tot s´en aprèn avui he après a patir i de quina manera, aguantar rampes constants a les cames, i ja fer que a través de les rampes s´escalfés la musculatura no m´habia passat mai, bastant dantesc tot plegat, però és Guillerias, a vegades ja ho té això, la nota negativa les sabates rígides com ja em temía, per caminar fatal, amés les he rebentat, aqui teniu el document gràfic.
La nota positiva, que he acabat el campionat de la Selva en 15a posició Master 30 sense haber anat a 2 curses i que ha servit per fer una bona pretemporada, cada cop més bones sensacions, la liteville de marevella i falta afinar pujant , pero todo se andarà .
Joan, l´Eudald el Xavi Rival i en Carles.
Quedem a les 8 a casa en Xavi per trobar-nos tots a l´estació de bus de Sagalés a Granollers, i d´aqui després d´alabar les grans virtuts de la "forquilla" d´en Joan ens disposem a iniciar la ruta, la Roca, cap al costat d´Argentona i després pujada d´aquelles que et fan picar les cames fins a dalt a Bo
rriac, riure i més riure pel camí, infinites punxades de la roda d´en Xavi, sort del làtex, punxada també per part d´en Carles i un ritme poc amigable, deu nidó el ritme impartit per en Joan fins i tot ell va quedar sorprès , es veu que funciona això de l´spinning, uns 92 km de mtb en unes 5 horetes, no està gents malament. Al final un gran dia amb tots aquests artistes del pedal.
