Ebismarc

Cap de setmana d´alçada

2009-05-19T10:01:00.000-07:00

Dissabte després de dinar ens dirigim a Puigraciós a tibar una mica de brassos, ens enduem la Kira i les seves cordes tb, avui s´iniciarà en el món de l´escalada, arribem a la zona de prop de Can Mestret, ens equipem i donem a la Kira l´instrucció que avui ha de fer de 1a de cordada i s´ha de comportar com una escaladora!, ella pel que sembla no ho entén bé i el que fa és comportar-se com una escavadora, aquest gos no hi és tot! comença a fer forats i més forats amb el morro per enterrar coses, per moments veiem perillar la zona d´escalada, ja que realment l´està minant per sota amb tots els seus forats. Pel que fa a les vies, avui ha de sortir una via que fa dies que em miro, té un desplomat on has de tirar força de brassos, així que un cop equipada la via en top rope per una via paral.lela més assequible ens disposem a salvar el desplomat, el 1er tram és una placa on pots accedir o a base de petites preses o bé per una esquerda que queda per sota el desplomat, aquesta la trec sense masses complicacions disfrutant cada dia més del potencial que ofereixen els peus de gat, la Sílvia després d´uns quants intents també la treu .No obstant al fer-la en tope rope i al fallar alguns cops en el desplomat, feies un pèndol que et treia fora de la via i a més volaves per sobre de la cinglera, podem.. uns 70 mts de caiguda lliure??? prou impactant, però cada cop disfrutant més d´aquest esport

Diumenge: el mono d´agafar la bici ja era prou important, així que decideixo acompanyar la Silvia i uns amics fins la zona de Cadí-Moixerò, allà els deixo i m´en vaig fins a Bagà, he carregat al portabicis la bici de carretera. En principi l´idea era saltar fins Puigcerdà, i fer la ruta de les 3 nacions, La Seu, Andorra, Envalira, Porté Puymorens, la Tour de Carol i cap a Puigcerdà i Bagà de nou, però oh gran pregunta??? com se salta desde Bagà cap a Puigcerdà sense passar pel túnel del Cadí?, com que no ho sabia vaig cambiar de plans i verdaderament que la vaig encertar, em vaig dirigir cap a Guardiola de Berguedà, d´allà cap a la Pobla de Lillet, on de cop quan l´atrevesso sento tot de gent que aplaudeix i anima, dic coi... no vaig tant malament com em pensava, però anava errat, resulta que sota la carretera hi havia un arc inflable i arribava el 1er classificat a una marxa corrents que feien (mi gozo en un pozo). D´aqui ja decideixo pujar els 34 km del port de la Creueta (1888) que em duran fins la Molina, amb algunes rampes intermitges del 12%, un cop arribo a la Molina decideixo anar cap a Toses i cap a Planoles, i ja d´aqui fins a Dòrria, on m´ajunto amb un grupet per fer la Collada que al veure´m acceleren el ritme, els aguanto però em costa, però sé que a dalt a la collada els últims km és territori més pla i podrem salvar els mobles, i tal dit tal fet, arribant a aquesta zona "marika l´últim" aconseguint entrar 1er amb un del grup, aqui comentar la jugada amb aquesta colla i despedir´-nos que jo ja porto uns 100 km i encara m´en queden uns quants fins a Bagà, d´aqui torno a saltar cap a la Molina, coll de la Creueta i desfer la ruta fins a Bagà de nou, 152 km i un bon desnivell acumulat, amb bones sensacions de resistència, no pas de xispa, però bé acabo molt més fresc del que em pensava, i amb un bon moreno ciclista, tot i que baixant dels ports he hagut de tirar de manguitos i de Gore.

A mitja tarda obligada parada a la Colonia Rosal a comprar coca amb xocolata (el bollicao rural de la zona)

Torrent del Gat Menjat o Torrent de la Bauma de l´Onyó

2009-04-30T07:50:00.000-07:00

Ens dirigim aprofitant que fa bon temps cap a St. Miquel del Fai, d´allà surt un caminet cap a sota l´Unyó que ressegueix tota la cinglera per on podem disfrutar d´unes magnífiques vistes, en un punt del recorregut ens creuem amb un torrent, és en aquest punt on comença el barranc.
Degut a les últimes plujes , el torrent està molt "vestit" bonica expressió barranquista per dir que està plé de malesa i que acabaràs esgarrinxat com un pòtol, destrepem una mica entre rocs branques i demés malesa fins que arribem a un punt de "no retorno", un balcó que ens ofereix unes boniques vistes de tota la vall del Tenes i de St Miquel, i un bonic volat de 40 mts. Ens assegurem, lliguem cordes, montem la reunió i amb bastant de respecte tot s´ha de dir cap avall, però clar qui s´habia d´imaginar ke allò seria volat, així fent cas omís a la líder del grup, avui no he agafat els guants, així doncs el volat de 40 mts sense guants s´ha convertit en el joc de la "patata caliente" com cremava el co...ll...ons de corda i encara més , com cremava el "8" al arribar a baix, però la sensació i les vistes .... brutals. no té altre nom.

Passat aquest primer "tràngul" a la dreta trobem una altre reunió sense cap passamà per assegurar-se, aqui tenim un rapel de 21 m, aquests 21 mts quan no facis una bona recepció els tornes a pujar de cop i sense corda, ja que a baix hi ha unes atsabares (cactus malparits) que punxen d´allò més. Petit destrepe entre rocs i arbres secs per enllaçar un altre rapel d´uns 10 mts i cap avall, en total uns 6 rapels, l´últim d´uns 35 m. volat unes 2 hores llargues de descens amb una aproximació de 15' una sortida de 30' i una tarda prou assoleiada plena d´esgarrinxades, fotos i farts de riure.

Investigació zones Escalada prop de casa

2009-04-12T23:05:00.000-07:00

Divendres aprofitant que el temps va donar una mica de treva durant el matí ens equipem amb el material d´escalada i ens apropem fins a Puig-Graciós.

Fa temps anant en Btt vaig coincidir amb l`Àngel, un noi de Sta Eulalia que estava participant en un raid, i em vaig fixar que prop de Can Mestret, al camí de Mercaders a dalt a Puigraciós feien un tram de cordes, per tant vaig suposar que allà hi habia un tram d´escalada, però mai m´hi habia apropat per certificar-ho. Així doncs avui tocava sortir de dubtes.

Deixem el cotxe a Puigraciós i enfilem cap a darrera cap al Coll de Can Tripeta, cap a la pista del Grau Mercader que sempre ens ofereix unes magnífiques vistes del Vallès, un cop arribem al grau, agafem un camp a l´esquerra davant de Can Mestret que ens porta cap al Grau Traver, aqui ja comencem a veure tot de vies, algunes equipades amb material antic, però moltes equipades amb para-volts força nous. Les vies son força verticals i no permeten masses concessions, ja que a part d´alguns volats, no trobem masses esquerdes ni ressalts.

El dia no promet massa però per sort les últimes vies de la zona queden arrasarades en una mena de tancat de pedra natural on quedem resguardats del fred i s´hi està prou bé.

Ens equipem i decidim fer una paret no massa alta, pujo primer per una escapatoria per mirar si puc accedir a una cinta que fa de reunió per tal d´escalar en top rope, però la vegetació no m´ho permet, tocarà assegurar la via amb 3 cintes en les 3 plaques que hi trobem. Aprofito per mirar l´estat de les reunions d´altres vies, els parabolts una mica oxidats i units per un cable d´acer d´uns 6mm i una anella que no donen molta confiança. Faig la via i deixo totes les cintes, ara és el torn de la Silvia, ella també ho aconsegueix a la primera, torno a pujar per 3 variants diferents i quan mirem de fer una altre via, hem de desistir, ja que comença a ploure lleugerament i no és plan de mullar-se.

Pluja i més Pluja... quina ràbia... així que dissabte aprofitant la segona treva que ens dona la meteo, decidim anar xino xano a investigar una altre zona d´escalada que tenim prop de casa, es tracta de la Mec, una antiga cantera de pedra granítica d´on n´extreien llambordes per tal de pavimentar els carrers.

Agafem el cotxe, carreguem la Kira, i cap a Caldes falta gent. Deixem el cotxe al costat del camping el Pasqualet, d`allà just travessem el riu, enfilem cap a la dreta per una pista tancada per una cadena, passem pel costat d´una casa i tota l´estona borejant el riu, vinga a tirar amunt. Arribem a la cantera , és un clot excavat a la muntanya, però oh sorpresa, la meitat del clot està tapat de rocs per una esllavissada força recent, així que les vies del sector B totes al traste, fins i tot en una de les roques es podia observar una de les reunions que habia baixat de dalt.

Acabar el matí fent una visita a Caldes de Montbui, balneari, safareig, font del Lleó, l´esglèsia i no sense abans comprar els no menys tradicionals bunyols de vent.

Fotre el Rem

2009-04-07T10:09:00.000-07:00

En principi i si el temps ho permet per setmana santa tenim prevista una trevessia en kaiak fins mallorca per anar a buscar enceimades, però per poder realitzar tal proesa, primer cal saber que és un kaiak, així doncs amb el Cesc i la Laura decidim d´anar a fer pràctiques al Canal Olímpic de Castelldefels.
Al matí com que jo tinc la mala costum de pencar, el Cesc la Laura i la Silvia aprofiten per anar a buscar un parell de neoprens per ells dos, al migdia un bon pollastre a l´ast i unes patates al caliu i cap a navegar s´ha dit.
La proesa és treure els tickets, s´han de treure d´un en un, i d´hora en hora, això fa que a 10 euros l´hora haguem de tirar una de monedes a la màquina que enriute´n tu de la pitjor de les ludopaties.
Un cop vestits anem a pels kaiks, uns de grocs semblant als de travessa però més amplets i no tapats per dins per la part de la popa.
Comença l´aventura, tots a l´aigua i au cap al fons del canal ja que feia airet i la corrent era important. Anem fent els nostres pinitos, que si girar, intentar frenar, veure si és estable o no.
La Silvia ens va instruint en les diferents tècniques, travessem tot el canal i quan arribem al final decideixo que és hora de simular accidents i d´altres entrebancs en aquest esport.. així que agafar aire i volcar el coi de banyera viam que fa.. el que fa és omplir-se d´aigua i mig enfonsar-se i haber de sortir per cames, després poc a poc anem pulint tècniques, la de pujar al kaiak desde l´aigua que al principi costa lo seu, lo de buidar-lo en llocs on no fas peu aprofitant la proa del kaiak del company i passant-lo pels seus morros mentre es buida, o bé esquimotejar que és lo mateix que volcar el kaiak i posar-lo bé de nou amb l´ajud del company, ara només falta pulir les tècniques d´esquimotejar amb el rem i navegar en alta mar que amb les onades a part de dur ha de ser tot un espectacle.
Una activitat prou divertida i recomenable, aveure si aquesta setmana santa ens respecta el clima i podem experimentar´ho al mar

Barranc del pas de l´Escalell

2009-03-24T10:42:00.000-07:00

Diumenge tocava estrenar el nou frac que m´he comprat, vestimenta apta per "bodas, banquetes , comuniones i barrancs amb aigua", així doncs dissabte deixem preparat tot el material i a bona hora de diumenge ens dirigim cap a Vilada, una mica més amunt de Berga i passat el pantà de la Baells. A les 8.30 ens reunim amb uns amics de la Silvia, el Carlos i l´Olga, una parella de Barcelona molt aficionada al barranquisme. Tot fent un cafè en un bar de Vilada tot esperant que s´aixequés una mica el dia arriben un grupet de gent de Ripoll coneguts del Carlos i ampliem el grup.
Sobre les 9.30 agafem el cotxe i enfilem per una pista trencada i sinuosa direcció Sant Romà de la Clusa. Al cap d´una estona arribem a un pla on ja trobem cotxes aparcats amb tot de gent equipant-se amb els seus frags i esmoquins, si algo té això del barranquisme és elegància tu...
Al costat mateix d´on deixem el cotxe comença el barranc, per tant no hi ha la típica aproximació que tant emprenya de fer amb tots els trastos a l´esquena borejant llera amunt.
Després de 4 directrius per part d´en Carlos i la Silvia.... si se cae el "8" estás perdido, si se cae esto tambien estás perdido... si te caes estás perdido... comencem l´aventura.
El barranc porta prou aigua provinent del desgel dels pics nevats, això fa que l´aigua estigui prou freda, però el neopré m´aïlla mes be del que em pensava. Comencem amb una serie de destrepes (pels neòfits en el tema lo de destrepar és baixa com puguis, però sense cordes i mirant de conservar les dents) , i ja d´aqui una sèrie encadenada de rapels per parets seques, entremig de cascades, engorjats, poues plenes d´aigua que segons la profunditat que tinguessin l´aigua era més o menys freda, i anar instal.lant i desinstal.lant corda per fer-ho mes ràpid.
Descobreixo sensacions noves, com el fet de rapelar per parets relliscoses, i la flotabilitat que et dona el neopré. Avui pel que es veu no és aconsellable saltar , ja que t´entra aigua per tot arreu, i amb lo freda que està no és lo més recomanable, tot i així el Carlos no s´en pot estar i es marca un parell de salts, un de 8 mts i l´altre més curt prou interessants.
Per l´ocasió adopto una motxilla de barranquisme antiga de la Silvia, està com ratada de tant ús que se li ha donat , val que tenen molts forats pq puguin treure tota l´aigua quan t´enfonses, però no com va ser el meu cas que va treure una ampolla de 1,5 lts d´aigua per un forat i va anar rodant paret avall mentre el Carlos baixava, sort que el vaig poder avisar a temps i tot va acabar amb un cop d´ampolla en una cama, si és que....
Ens anem trobant d´altres grups, alguns que instal.len malament i es deixen cordes a mig fer i d´altres que van per feina i porten un bon ritme, acabem els últims rapels amb el grup de Ripoll, ja que jo porto la corda de 65 mts i pels rapels de 30 mts no cal lligar cordes i en fem més via.
En total fem el barranc en unes 4 horetes uns 18 rapels d´entre 6 i 27 mts i una bona experiència, i més al costat de 2 malalts del barranquisme com la Silvia i el Carlos que et donen total seguretat.
Un cop fet l´últim rapel, tots a treure´s els neoprens, ensacar de nou i preparar-se per fer 500 mts de retorn cap al cotxe per una paret prou escarpada i per la mateixa pista que habiem pujat amb el cotxe. Dinar els 4 uns entrepans disfrutant de les magnífiques vistes de la serra del Catllaràs mentre comentem l´aventura i tots 3 em posen les dents llargues sobre els barrancs que han fet i els llocs que han visitat.
Sobre les 16h. toca recollir trastos, cordes , neoprens, ferros etc i cap a casa, no sense abans fer una paradeta al Rosal per tal d´aprovisionar de la típica i deliciosa coca de forner amb xocolata que fan allà .

Barranc del Clot de Sajolida

2009-01-07T10:42:00.000-08:00

Per culpa de les plujes d´aquests dies, amb la Sílvia teniem pendent desde el dia de St. Esteve d´anar a fer el barranc del clot de Sajolida , així doncs que sortim a l´hora dels senyors, sobre le 9 i ens dirigim cap a Collbató per prendre un café amb llet i un entrepà abans d´afrontar el dia. De Collbató ens dirigim cap al aparcament d´una restaurant a la Vinya Nova, allà ens equipem i comença l´aproximació, 45 min muntanya amunt que gràcies al bon dia que fa s´em passen volant. Un cop a dalt comença la diversió, primer equipar-se, arnés, bagues, mosquetons, express, deisy, un "8" per rapelar, ferros ... més ferros.. cordes... més cordes, motxilles, bidons estancs.. sembla que anem de camping! suposo que tot això és per si algo falla caiguis amb més velocitat i no quedis malferit! Sembla mentida com vaig agafant la tècnica eh???
Aqui comencem a "destrepar" que pel que es veu és saltar rocs avall , lo que sempre n´hi havia dit "fer l´indio" ara resulta que s´en diu "destrepar" quines coses!. Després de destrepar també faig oposicions... i no per optar a cap càrrec, no us penseu! sinó que resulta ser baixar per escletxes ajudant-se de l´esquena i els peus i anar baixant encabit dins l´escletxa, prou curiós també, però ara si que vé la part divertida del dia, rappels i més rappels , per donar i per vendre, de 6 fins a 20 metres el més llarg, rappels volats, rappels en que si fallaves et mullaves el peus, però tots la mar de divertits, tot això em serveix per fer-me un fart de plegar i desplegar cordes, montar i desmontar reunions, mullar i mullar encara més les cordes, unir cordes i anar agafant habilitat, al final sembla que m´en surto prou bé.
Fem l´últim rappel del dia i aprofitem per fer un entrepà de truita sota una bauma, ja d´aqui només queda una mica de pujada per rependre el camí que haviem fet de pujada i tot baixada fins el cotxe, no sense abans mirar unes vies d´escalada que hi ha a la zona i que la Silvia coneix prou bé. En definitiva una experiència nova i molt divertida, on en tot moment m´he sentit molt segur i ja em daleixo per repetir.

BON ANY NOU A TOTS!

Setmana Tri (O-BTT-Escalada)

2008-12-15T12:43:00.000-08:00

Setmana curta després del pont però intensa esportivament parlant, dijous tornant de Vic quedo amb la Silvia per anar a fer el circuit permanent d´orientació de Tagamanent per entrenar les futures curses d´orientació, ella s´ho passa d´allò més be marejant-me ja que es coneix bastant el circuit, després d´uns quants dubtes , unes quantes equivocacions, de que haguessin arrencat 2 fites, de que la temperatura baixés a -1 grau i que s´ens fes de nit, aconseguim finalitzar el circuit i passarnos´ho d´allò més bé.
Dissabte m´ofereixo per ajudar al Joan per marcar la pedalada de la Marató, així que després de pencar i sense dinar sortim tot decidits grapadora en mà a marcar el circuit, uffffffff es fa etern i cansat, para- arrenca , para - arrenca .. corre que es fa fosc, però anar xerrant encara que hi dediquem unes 4 hores es passa prou ràpid.
Diumenge com que la Silvia m´havia comentat que li faria gràcia de fer-la i jo encara estic de pretemporada i vaig sortint a rodar sense forçar massa, m´apunto a fer-la amb ella, os3 com hi va a les pujades, fereix molts orgulls masculins, i això encara la motiva més a apretar, baixant com que el terreny està tou se sent més còmode baixant i finalitzem la pedalada que pel desnivell i demés era una prova ben digne de copa amb un temps gens despreciable.
En acabat , sembla que no estem cansats i aprofitant la treva que ens dona el temps i que sembla que es va aguantant, un parell d´entrepans i cap a les Baumes Corcades de Centelles a fer la ferrada, comencem i oh sorpresa! hi neva, fa fred però no és moll així que la podem fer perfectament i amb bon temps, tot i trobar un grupet que ens retrassen una mica, dinar a sota una bauma i a mitja tarda després prendre quelcom de calent en un bar de Centelles mateix tornar cap a casa per preparar-se per la setmana laboral.
Una setmana ben aprofitada, tot i el poc temps de llum que tenim a l´hivern deu nidó lo que ha donat el cap de setmana.

Bona setmana a tots!

2008-12-09T07:38:00.000-08:00

Dilluns, després de discutir si anavem a Oliana o a Solius, evaluant els possibles colapses de l´operació retorn del pont optem per la opció Girona, anar a fer la via ferrada de Solius, així doncs ens ajuntem el Rubén, la Silvia el Fcesc i jo i cap a Girona falta gent. Cafè de rigor a l´arribada per atemperar el cos i cap al peu de la muntanya; mes que muntanya era un seguit de pics que s´anaven elevant, i havies d´anar coronant-los a través de trams ferrats. Així doncs ens equipem de dalt a baix amb arnesos, cordes, cascs, deysis, "8"s, i cap a afrontar el primer pont del dia, un pont Nepalí que donava molta sensació de seguretat, després d´això un pas recte amunt per uns esglaons i algún tram més tècnic de pas lateral sense apenes preses pels peus, força entretingut. D´aqui ja passem a la gran novetat del dia, els punts de reunió, on pots lligar les cordes per tal de fer rapels per superar el desnivell, després de les pertinents instruccions per part de la Silvia anem baixant tots fins a una repissa natural, guardar cordes i prosseguir per la ruta, així fins a 2 rapels i disfrutant d´un munt de ponts, passos al buit i demés "delicatessen" que ens ofereixen els pics de Solius. Amb tot això s´acosta l´hora de dinar, i aprofitant de les magnifiques vistes decidim fer un most. Ja recuperats i amb la panxa plena ens disposem a prosseguir, però en aquest punt les marques ja no son tant clares i ens costa molt trobar els següents punts de la ferrada, és així com perdem molt de temps i quan ens disposem a fer un rapel per prosseguir decidim deixar´ho per unaltre dia , ja que no és questió de que s´ens faci de nit.

Al final sortim caminant per un torrent força brut fins al cotxe i sobre les 3 de la tarda donem la festa per finalitzada. Cocacola de rigor a Sta.Cristina d´Aro i Autopista avall sense cap mena de complicació per arribar fins a casa.

Molt bé tots plegats, tuthom s´ha defensat molt bé a les parets això ha permès que hagim pogut fer força tram de la via i en especial Bravo per la Silvia per la paciència que ha tingut amb nosaltres aquests dies... deu nidor torejar uns alumnes tant "rebels" .

Via Ferrada de les Baumes Corcades (Centelles)

2008-12-06T12:10:00.000-08:00

Avui ens hem agenciat una guia de luxe, la Silvia, ens trobem a bona hora una colla d´amics alguns coneguts i d´altres que he tingut el plaer de conèixer avui mateix, Ruben, Heri, Fcesc, Silvia, Christian, Mònica, Beatriz. Habituallament a l´estació de tren de Centelles per treuren´s el fred de sobre i tot seguit enfilar cap al peu de la via Ferrada.
Instruccions de rigor per part de la Silvia, que si tiren de las mascarillas o abrochense el Salvavidas i amunt! , al principi costa agafar-li el "truquillo" al fet d´anar arrossegant cordes i bagues amunt i avall, però de seguida i després d´haber-me tret els guants sembla que la cosa ja la tenim més per mà. Trobem passos de tot tipus, preses a la roca, preses en escalons artificials que és la majoria, preses en el mateix cable que ens garanteix la nostre seguretat, trams rectes, trams amb volades, trams de peu plà... fins arribar a un punt on ens trobem el mític pont Tibetà, un pont fet amb cables d´acer, 3 per ser exactes, 2 per assegurar-se i fer de guies amb les mans i les bagues de segurerat, i 2 molt juntets i inestables per anar passant amb els peus com el millor dels funambulistes. Aqui hi ha qui passa i qui no passa (no farem més sang sobre el tema :)).
Sortint del pont un tram més en horitzontal i passem a saludar la mítica Cabra, la Centella, una cabra molt simpàtica que viu al mig de la via ferrada i es dedica a omplir-la d´olives negres.

Després d´això podem escollir quina via seguir si fàcil. difícil.. i molt democràticament entre 2 dels 9 que anem diem que difícil!, sort que aquests dies és l´aniversari de la Carta Magna com bé ens ha recordat l´Heri.
En aquests llocs també s´ha de parar per menjar, hem enjegat a les 9 i ja son la 1na del migdia, qui més qui menys ja fa estona que reclama reposar energies , dinem mentre estudiem la via complicada de la jornada, una paret vertical que sembla que s´hagin oblidat alguns esglaons i amb alguns trams de volada. La Silvia la 1a com a tots els trams, jo al darrera foment-li presió, "és ella que em pica eh", i seguidament tots els demés. Fins ara he anat aguantant el ritme de la Silvia, però reconec que no se si hagués fet el que ella.. baixant a rescatar a un dels intengrants del grup tal com ho ha fet, em trec el barret i reconec que deu nidó que els té ben posats així doncs .. Silvia 1 Marc 0.
Sortint d´aquest tram complicat un parell més de trams penjats i finalitzem la via.
Baixada cap als cotxes, no sense abans seguir picant a la silvia intentant baixar sense posar cap mà , aqui li torno la d´abans, així que ... estem empatats.
En resum: té nassos que tot el que no practico habitualment s´em doni bé i m´ho passi bé, i el que practico habitualment , la bici.. sigui lo que s´em dona pitjor.
L´experiència brutal, m´ha encantat, m´he sentit fort de brassos i cames i he pogut disfrutar molt de l´experiència, ara ja pensem en buscar nous reptes o repetir-los que la zona tant per conservació , vistes i tècnica és per disfrutar-la molt
Felicitar a la guia i a tots els valents que han fet la ruta més dificil i per la majoria de nosaltres era la nostre primera ferrada .

Cronica Road Book Santa Eulalia

2008-12-03T11:19:00.001-08:00

Després d´haver estat patint durant tota la setmana per si faria o no mal temps, al final una trentena de bikers ens poguerem reunir el diumenge , lo que vindrien a ser unes 5.000 de les antigues persones! "Casi ná" . Despres de preparar-los una foguera perquè s´escalfessin, i un desdejuni on hi habia més o menys de tot, vaig procedir a fer el Briefing de la prova, sorteig aleatori de l´ordre de sortida i la cosa es posà en marxa. 10-9-8-7 i anaven sortint les diferents parelles i trios. Vaig poder disfrutar molt amagat en el 1er control les discusions que generava el llibre ; els "que no que no pot ser per aqui! o el .. tu vas malament" estaven a l´ordre del dia.

La primera satisfacció del dia , veure que la gent anava arribant al 1er habituallament, quan fas un llibre d´aquests per molt que t´el miris per molt que ho repassis tu, sempre apareix el factor "inèrcia" que dic jo. és a dir que fas les coses ja per inèrcia i no t´en adones dels possibles errros d´interpretació que hi pugui haver.
En aquest moment és quan em dono compte que hi ha una parella que no vé, en Jose i l´Oscar, 2 amics mussolencs, em poso amb contacte amb casa varies vegades però no hi ha senyals de vida, bé.. son de la zona perduts del tot no poden estar, més tard m´en assebento que son a casa a la bora del foc, que s´han perdut i no han pogut seguir amb el llibre , quin greu! .
Pel demés, riures i més riures amb els participants uns que disfrutaven més que d´altres , d´altres que tot i patir i maleir-me els ossos també disfrutaven a la seva manera. Anèctdotes com la del Bernat Guardia, que va sortir amb en Xavi i el Coco i al plegar aquest últim a mitja cursa i ser l´únic del grup que portava compta Km , els altres 2 integrants del grup vàren fer els últims 20 km només seguint les indiciacions del llibre!!! (no ho veig i no ho crec!). D´altres que abandonaren a mig fer per compromisos familiars i d´altres que feren trampes, com l´Edu i el Paco (ja us tinc fitxats ja) però que amenitzaren la competició posant-se a roda dels primers i forçant un temps molt bo a final de molt bo.
Al final entrega de premis amb copa i maillot inclòs, petit refrigeri abans d´anar a dinar, i un suculent dinar al camping amb una bona parrillada de Carn de la quan vàrem poguer gaudir tots.

Agraïr especialment als meus pares i el meu avi per invadir-los la casa, especialment al meu avi que el mateix dia feia 83 anyets! (Felicitats Juanillo) a les meves Montses, encarregades de les inscripcions, habituallaments, sastreria alhora de confeccionar maillots, l´informàtica i el que calgués, i en Joan, per ajudar-me a reconèixer el terreny, i amb tot el que fa l´organització, restaurant, fotocòpies, controls de pas i tot el que va caldre, als meus oncles de l´aliança els quals em van fer els thermos de café, al Koni que es va ocupar de que poguessim gaudir d´uns habituallaments amb una gran varietat a un preu irrisori, sense ells tot això no hagués estat possible. I a tots els que vàren venir a participar i passar-s´ho bé.
Classificacions (clicar per ampliar)

Cròniques no oficials, però igual de interessants :)
www.elblogdelpower.blogspot.com
http://uve-anglada.blogspot.com
http://naturadventur.blogspot.com
http://eltemplodelbiker.blogspot.com
abonritme.blogspot.com

Road Book Sta Eulalia dia 30 de Novembre

2008-11-25T10:52:00.000-08:00

Dia : 30 de Novembre

Hora: 8.20 h. (es prega ser puntuals)

Lloc de trobada : Esglesia de Santa Eulàlia de Ronçana (Aparcament que hi ha al costat de la plaça)

Planning :

8:30h - Desdejuni amb cafè, cafè amb llet i pastes

8:30 a 9:00h - Inscripcions, entrega i col.locació de road book´s

9:00h- Sortides decalades per sorteig aleatori cada minut

Sobre el km 20 trobareu un habituallament liquid i sòlid

14:30h- Entrega de Premis i repartiment de temps i posicions dels equips

15:00h - Dinar de cloenda en un restaurant

PREUS:

Pels que només participen de la cursa:

5 € per persona : inclou - Desdejuni

- Road book, suport pel manillar i brida per fixar-lo

- Habituallament sòlid a mitja cursa

- Entrega de premis als 3 primers classificats

- Full imprès amb resultats generals i parcials de tots els equips de

record

18 € per persona: Tot lo del pack 5€ i a més el menú inclou:n:

-Carn a la Brasa

- Botifarres

- Cansalada

- Pa sucat, em falta confirmar si seran torrades

- Patates al caliu

- Begudes

- Pastís de Postres

- Cafès

Posats a demanar , si podeu aportar la quantitat justa en el pagament seria d´agraïr, tot i així miraré de disposar de canvi.

Us demanaria serietat als que ja us heu compromès amb el dinar a assistir, ja que sinó el que haurà de desembotxacar el menú seré jo, i ja que no hi tinc cap benefici. com a mínim no tenir´hi pèrdues. Hauria de dir quants serem al restaurant com a màxim dijous al migdia, així doncs tuthom que em confirmi per mail, telèfon o el blog la seva assistencia i en quina modalitat participarà .. si només cursa o bé tot l´acte.

Mail de contacte : reefsurvival@hotmail.com

Facebook: Marc Masagué (buscar el contacte qui no el tingui)

o deixant un comentari al blog

o via telèfon

Aqui us deixo un tríptic de com arribar a l´Esglèsia, per qualsevol dubte poseu-vos en contacte amb mi.

Sortida per la C-17 els que vingueu de lluny sortida que posa Caldes, Canovelles, Lliçà d´Amunt

agafar direcció Lliçà d´amunt a la rotonda de sota la C-17 i la 1a rotonda a la dreta i ja arribeu a Sta Eulàlia .

Un cop passada la rotonda de Lliçà heu de passar 2 rotondes més , passat una benzinera repsol tireu recte direcció Bigues i en un trencall a ma esquerra que hi ha com una mena de illeta seguiu per allà que ja hi ha indicacions de l esglèsia , no té pèrdua

BTT - O , o .. BTT- OOOOHHHHHHHHHHHHHH!

2008-11-23T13:16:00.000-08:00

I que és el BTT-O? doncs Btt d´orientació, toma ya!. Entra setmana em comenta la Silvia que a Gaià prop de Navàs fan una prova de Copa Catalana de Orientació en Btt, penso .. coi la primera ja a Copa Catalana? nem forts.. però som´hi!!! . Així que sense llegir-nos les instruccions del producte ni res de res ens apuntem i ens presentem a Gaià a fer Btt-O.

Em crida l´atenció només arribar que la gent per aprofitar el dia s´emporta la fusta de planxar montada sobre el manillar de la bici "Quin Nivell"; uns soports de 30x30 cm i fins i tot m´atreviria a dir alguns de 40x40 autèntics escriptoris amb rodes sobreelevats uns 10- 15 cm.

Arribes a lloc, veus tot de gent amb unes cametes fines i mitjons de coll alt... suposo que son els tipical runners i bicicletes de totes les classes i edats, et mires un mapa que hi penjat.

PD: en el mapa es veu unes linias guixades així com amb zig-zag amb llapis, és lo que he marcat a casa per analitzar per on hem passat i si es podia haber optimitzat

Un dia abans de la cursa a la web posen la distancia, el recorregut i l´hora de sortida de cada participant, a nosaltres ens tocaba a les 10.36 a la distància llarga categoria Senior. La sortida la donen per parelles en una mena de boxes dividits en 3 seccions.. una primera on resetejes l´sportident.. és com "mitja tarja de crèdit " que et donen penjada d´una goma i quan trobes les fites que son uns aparells electrònics allà fitxes i pita. Així doncs arribem al 3er calaix i rollo Dh cèdula i PII PIIIIIIIII PIIIIIIIIII PIIIIIIIIIII.. fuego! sortim la mar de relaxats, el mpaa sembla prou clar i entenedor hi ha dibuixats tots els camins i caminets, falta una mica de pràctica alhora de visualitzar-lo però no sembla molt complicat. Decidim retallar per un tallafocs i sortim d´allà dins que semblem 2 ninos de pelutx sortits d´una rentadora, tots plens de boles d´una mena d´herbes extranyes, fem el nostre goig . Seguim la cursa i ja sembla que ho tinguem per la mà, però sabem que a les 14:00 h es tanca el control i anem una mica justos de temps, hem de trobar 12 fites, però decidim sacrificar-ne 2 per entrar a l´hora i que no ens descalifiquin. Arribem i ohhhhhhhh sorpresa, s´han de fer totes sinó estàs descalificat , encara que arribis més tard de l´hora de tancament és igual. COI! perquè posen hora de tancament doncs???? . La Silvia que té experiència en curses d´aquestes a peu i nocturnes diu que la gràcia està aqui, que si no tens temps sacrifiques fites però a l´hora has de ser a lloc, doncs aqui tot el contrari.

Total que l´experiència ha sigut bona, ens ho hem passat bé, hem aprè que s´ha de fer servir molt el coco, memoritzar camins i demés en el mapa i agafar-te els trams que tens memoritzats rollo series.. és com es fa feina, i portar un bon suport també per poder tindre a la vista el mapa en tot moment. A la Silvia li montarem per la pròxima un manillar que giri els 360 graus, ja que si no gira el mapa no es situava jajaja, 3 curses més d´aquestes i es carrega la direcció de la bici segur, o gasta més el pneumàtic de davant que no pas el de darrera.

S´haurà de repetir l´experiència!

PD: Dilluns miraré de posar el preu definitiu de lo del Road Book, i totes les dades concretes del punt de trobada, planing, horaris, només dir que sembla ser que de moment ja som 32!!!!!!!!!!!!!

1er RoadBook Btt Sta Eulàlia de Ronçana

2008-10-27T12:41:00.000-07:00

S´acosta el final de temporada i ho volia celebrar amb tots els amics i coneguts organitzant-los un Roadbook per la meva zona.

Així doncs la intenció és que ens reunissim tots; l´organització facilitaria a cada participant un road book degudament anellat i un suport pel manillar (format com el de la foto). La intenció és que es participi en parelles, si algú no té parella no hi ha cap problema , serem força gent i de molts nivells diferents, així es poden fer noves parelles, trios i tot tipus de perversions. Així doncs en princpi, cosa que encara es pot debatre ens trobariem a un punt que ja explicaré més endavant de Sta Eulàlia el dia 30 de Novembre sobre les 8- 8:30 del matí i els grups anirien sortint decalats cada "X" minuts, hi hauran un parell de controls on s´haurà de signar el llibre no definits en el llibre així els participants del poble no podran fer la pirula! . Qui no porti el llibre degudament signat NO DINA! .

Un cop tuthom hagi acabat la ruta, sobre les 3 de la tarda tenia pensat demanar taula en un restaurant i celebrar allà un dinar per tal de tancar el dia.

Intentaré que el preu sigui lo més contigut possible, entre 15-18 euros , comptant el menú del restaurant, les fotocopies i el porta road book que això no portarà cap gasto, només la feina i aquesta ja la poso jo de la meva part, no m´hi vull guanyar pas res, només en que no us perdeu ja em dono per satisfet

En Resum: tots aquells amics i coneguts que vulguin participar es poden posar en contacte amb mi o bé via Blog en els comentaris o al meu correu reefsurvival@hotmail.com.

PD: Deixo obert el tempa del dia que ho podem fer, en principi el 23 es fa la prehistorica i molta gent que hi participaria hi va, i pel desembre ja és molt enllà i ens enganxa el pont de per mig i molta gent no hi serà, ho deixo a la vostre elecció. un cop ho haguem discutit això si .. s´hauria de confirmar uns 3 dies abans per poder reservar taula i jo tindre temps a fer les fotocopies i montar tots els llibres i suports.

Salutacions Marc

2 Hores Masies de Roda

2008-10-20T06:36:00.001-07:00

Segona setmana d´Octubre

2008-10-12T10:54:00.000-07:00

Setmana plena de bones sensacions pel que fa a la bici, 3 dies de carretera pujant com sempre fins St Llorenç Savall on crec que amb 4 pujades més ja obtinc el permís de residència i l´empadronament. Dimarts hi vaig pujar a bon ritme, marcant una mitja de 30 i pocs km, el dijous hi vaig tornar a pujar aquest cop provant de anar el menor temps possible assentat al seient i arrossegant desarrollo, ja a Gallifa pensava que les cames sortirien volant, però es veu que venien ben enganxades de sèrie. I dissabte a la tarda pujar tranquilament per escalfar fins a St Feliu i llavors fins a St Llorenç, sèries a fondo totes les pujades, una bona pujada de voltes si senyor. Pel que fa a la mtb només he sortit un dia i res a fer una mica de tècnica i diversió fent trialeres de pujada sobretot.
En principi aquest cap de setmana habia d´anar a la Marxa d´Or, però entre que les inscripcions valien 20 euros, s´habien de fer anticipades únicament i el temps pintava com pintava, vaig decidir que els hi podien donar bastant als de la marxa d´or. L´altre opció era desplaçar-me fins a Sant Feliu Sasserra a fer una pedalada de 36 km amb la pretenció de fer-la a fondo per agafar un puntet més, però en vistes que al tal St Feliz Sassierra aquest em sembla que ja hi parlen Francés de lo lluny que està de casa i que habia de ser dora a casa doncs he otpat per sortir amb en Joan.
Monto el Gps i sortim a primera hora, montar el Gps és perdre´s segur i així ha estat, St Feliz de Codines i cap dalt al 7.5, allà ja l´hem començat a liar.. el "jo m´enrecordo" , "ami em sembla" acaba sempre fent un bucle de 20 km més de lo normal, i així ha estat vinga a pujar .. pistes i més pistes, tallats forestals, boscos. caminets.. forapistes, tot molt guapo això si, fins que al final i per casualitats de la vida ens hem plantat a Castellcir, d´allà cap al Castell de Popa, tram trialero de pujada on he optat per no escalfar-me les cames i el JOan encara menys amb l´11-27 que porta i cap amunt, disfrutar de les magnifiques vistes del Castell, i de la construcció en si, el Joan no el coneixia i ha quedat al.lucinat i cap avall de nou que feiem tard.
Tot baixant, passant pel costat d´una finca on tenien braus descomunals amb unes banyes que enriute´n tu dels acoples de les bicis antigues de mtb. trobem un ragitzell de gent a peu que venia de cara i coi... no se si la gent no sap anar pel món, vaig sortejant gent com puc, fent equilibris gairabé parant-me.. però pq. no s´apartenn??????? al final s´em acaben inflant els nassos i dic s´ha acabat!!!!!!!!!!!! em trec unes estenalles de la butxaca que portava per poder desenbridar el GPS del manilalr per fer un geocaching i faig com si anés a tallar el filat que ens separava dels braus. Dic en veu alta pq em senti el Joan i tots els demés " ARA SI QUE CORREREM! ENRIUTE´N DELS SANT FERMINES! TITESSSSSSSSS TITESSSSSS TITESSSSSSSS... és com hem pogut passar bé llavors, el Joan encara riu, i ja 4 pistes més i asfalt amb 4 gotes fins arribar a casa just per no arribar xops.

Montserrat 08

2008-10-05T10:55:00.000-07:00

Quan vàrem anar a Andorra en Joan va proposar a la gent si s´animaria a tornar a fer la sortida en Btt a Montserrat, així que ja ens tens a última hora desempolsinant tracks pel gps, mapes, reservant autocar , restaurant i movilitzant a tota la gent. Al final 21 pedalaires i entre nens dones i avis uns 50, no està gens malament.
Per poder anar sobrats de temps decidim sortir encara en negre nit, a les 6.30 del matí, anem fent parant bastant cosa que ens fa enderrerir una mica, però bé tenim temps de sobre. La ruta l´habitual de sempre, Santa Eulàlia, Caldes, Castellar, cap a Matadepera on parem a esmorzar.

Fins i tot portem cotxe escombra, i alguns integrants del grup decideixen pujar´hi després de l´esmorzar.

Ben esmorzat i per tirar-ho avall no hi ha com tirar amunt, i quines rampetes tot sortint de Matadepera, alguns diuen que eren de platillo... siguin com siguin eren d´apretar el cul, això no enganya. Cap a dalt la casa de l´Obac, baixada cap a Vacarisses, pujada i baixada cap a Monistrol, aqui a Monistrol ja trobem la pedalada de Sant Joan d´Espí - Montserrat, tot de "víctimes" arrossegant-se per la carretera i per aquelles rampes de terra, es van fent grupets i vinga a "fotre" pals i adelentar a gent i més gent, en principi la premisa era reagrupar en un punt , però aquest any la pedalada no passava per aquest punt ... així que cagada pastoret! jo he badat i anar tirant a ritme alt amb el Baró i l´Isanta, fins que al final i veient que en ves de 9 km ens en sortirien 19 he decidit amb l´Isanta esperar i reagrupar, ens hem ajuntat uns 10 i hem anat pujant, altres han trobat el camí correcte i el Baró ha seguit la pedalada.. tan apretar tan apretar... VEIAAAAAAAAAAAAAA no arribaràs a gran!

Al final gairabé tots ens hem pogut trobar a dalt a Montserrat i seguidament baixar fins a Monistrol on teniem restaurant reservat. Gaudir d´un bon dinar i comentant la jugada amb riures i més riures i cap a casa amb Bus falta gent.

Agraïts a tots els que s´han animat a vindre i espero que hagin disfrutat del dia... espero no deixarme´n cap : Josep Sala, Victor,Alex,Jose,Joan, Isanta, Baró, Pariku, Enric, Juan del Rio, Cisco,Salva,Mercader,Albert,Angel,Rafa,Coco,Paco,Fabi, Joan Iglesias.

I en especial al Candido que ens ha portat el cotxe escombra i ha estat allà just quan se l´ha necessitat.

Esperem tornar´hi l´any vinent.

2Hores Masies de Roda / Selenika

2008-09-28T09:04:00.000-07:00

Dissabte: Quedo amb l´Enric per anar a còrrer a les 2 hores de resistència de les Masies de Roda, carreguem i cap allà, anem a fer una volta al circuit i molt molt decebedor, camps mig llaurats on és molt incòmode ciclar, plé de forats, pujades amb escalons de roques molt trencades prou dures, baixades amb un parell d´escalonets compromesos... enfí que tot pinta de cara.

Fem sortida tipus Le Mans, surto jo, sort que abans miro la traçada, ja que ens fan sortir d´un camp i saltar per una mena de rec. Tal dit tal fet, es dona la sortida, tots a fons i ja començo a veure gent i bicicletes que surten despedides cap amunt, talment com una escena de batalla de Bravehart; igualet. Anem acumulant voltes i amb temps prou semblants, entre 6.50 i 7.10 fins i tot tenim uns animadors de luxe, Maki & sra. Hi ha una pujada no molt dura però si mantinguda, i aqui si que si t´ho agafes a fons és per fer una petada de les bones, així que em regulo i guardo una mica per l´endemà que em toca la Selenika, aqui és on l´Enric em retalla i jo després li igualo en la 2a part del circuit. Ell em marca els 2 que portem per davant anem rodant el 13 i en tots 2 casos li faig cas i els hi foto un vol pal, així que ja anem 10ens que no està gens malament contant que davant hi ha gent com en Colomer i en Solano, companys d´equip de l´Ibon Zugasti.

A 2 voltes pel final li dic a l´Enric que apreti, que ens vindrà just per fer una volta més, ell cumpleix i ara em toca a mi fer la feina, he de rodar amb menys de 6.50, així que estic preparat pel relleu, arriba i encara no se com cau la "puta" cinta del relleu a terra, au gira cua baixa de la bici i recull la cinta pffffffffffffffffffffff , total que apreto en aquella volta i controlant el temps, però al arribar gairabé a meta sento .. 4. segonssssss! 3 segonssssss! bah no arribo a l´alfombreta per poder picar unaltre volta, i tot per la tonteria de la cinta, entro emprenyat a meta com una mona, però bé el que compta és que ens hem divertit, hem fet unes quantes series i aquell circuit que en un primer moment semblava una tortura li hem acabat agafant el gust i tot, molt bé per l´Enric que d´una setmana a l´altre deu nidó com s´ha espabilat, ha estat a la alçada.

CLASSIFICACIONS

Diumenge: Despertador a les 5.30 esmorzar i cap a Navarcles a fer la Selenika, la veritat és que ni porto compta km ni m´he mirat el perfil ni res, vaig ben be amb les mans al cap.
Arribada i inscripcions, allà em trobo amb en Moixa, l´Ada, en Santi, el Wizard i un compi seu de feina, vestir-se rodar una mica i cap a la sortida. Com sempre fatal! devem tenir uns 200 tios per davant. Es dona la sortida amb una traca i al cap de 5 min es comença a moure el nostre sector, uffff avui tocarà remontar per no trobar embussos, així que les primeres rampes d´asfalt per anar escalfant a bon ritme, anar tirant per puja i baixa de pista, alguna trialera i algún rampot de ciment que feia por, aqui enganxo en MOixa, ens saludem i el deixo i anar tirant fins que noto que la roda de darrera perd presió i acaba desinflant-se! bien! el latex està sec, no ha tapat, desmonto , monto càmera, inflo i surto amb en Moixa que passava per allà i arribem al 1er habituallament no sense abans passar per una magnifica riera. Menjar un magnific Plunkcake o com s´escrigui i vinga més rampots d´asfalt amunt i vinga pols, passat el primer rampot d´asfalt tipus rampa de parking comença l´odissea del dia, la cadena entra l´aigua i la pols de tant participant i tanta baixada està molt seca i comença a xupar-se, el resultat: 25 km fins al seguent habituallament fent totes les pujades a peu mig corrents, amb una emprenyada més monumental que la del dia anterior amb lo de la cinta. Demano oli a la gent jo m´el he deixat però ningú en porta ... i dic jo: QUE COI HI PORTEN EN AQUESTS CAMELS I MOTXILLES QUE SEMBLA QUE ELS HAGIN FOTUT FORA DE CASA??? enfí.. trobo un tio patejant que ha punxat i li regalo una càmera , em diu que no té oli que si vull la seva cadena... encara queda gent maca en aquests llocs , ja que també m´he trobat 3 o 4 gamarussos prepotents que posen en joc la integritat fisica dels demés que si es veiessin amb els meus ulls igual s´els arrencaven... enfí.. son una minoria.

Arribo al 3er habituallament patejant i OHHHHHHHHHHH miracle, un noi amb un pot d´sprai per la cadena, ho amaneixo tot ben amanit i allò ha sigut com si la Scalpel es fotés 6 red bulls de cop, entre que ara si podia pedalar pujant i que anava passant a tots els que m habien passat, la remontada ha estat épica, dret a totes les pujades les baixades a mort i el plat gros treient fum, fins i tot em permetia el luxe en aquests últims 30 km de saltar de grup en grup i oferir roda a la gent, però no sé pq ... no seguien :).

En resum... abans del pateio anava entre els 150 primers, que de 1000 participants i per les males sensacions que tenia fins el moment no està malament. El millor del dia aquests 30 últims km a fons amb unes sensacions increibles de força com a principi de temporada i com no el dinar amb tots els coneguts i amics.

Total un temps nefast de 6.22 hores i posició 274 de 1000 i escatx participants

2 Hores de Calldetenes

2008-09-21T13:15:00.000-07:00

Dissabte mirant més el cel que altre cosa decidim anar a còrrer amb en Joan les 2 hores de Calldetenes, així després de pencar al matí carreguem trastos i amunt, ens vé a fer l´assistència la familia d´en Joan i un company de feina el Salva. Som dels primers, tenim el dorsal 20, ens preparem i anem a veure el circuit, trams una mica enfangats on s´haurà de vigilar per adelentar, un tram de pujada mantinguda llarguet i després trialeres i una mica de repetxó fins a unes "esses" a meta uns 3 k. Es dona la Sortida , com sempre el JOan a fondo.. surt entre els 9 primers, em dona el primer relleu i ja puc guanyar 2 posicions més, la cosa pinta bé, tot i el nivell que hi ha , Morata, Gispert , etc etc que van com motos , però a la tercera volta el Joan arriba com pot amb la roda punxada, i em toca sortir a mi a remontar , llàstima de la punxada, totes les voltes rodem per sota dels 9 min inclús el Joan marca un 8.25 però amb la punxada perdem 16 min , això vol dir una volta, ens posem les piles fins al final, a la penúltima volta entro justissim per picar temps i que pugui donant una última volta, arribo a meta i sento .. 30 segons. 20 segons i apurant a tope amb la bici entrevessada per arribar a l´alfombreta, al final hi arribo amb 15 seg de marge i podem fer una última volta. Al final 11 de la general i 7ens d´élit, ja que ens ha tocat competir amb élit perquè no feien distinció entre masters, casum dena erem els únics masters i avui que haguessim fet 1ers va i no donen premi, no estem de sort.

A mes de nosaltres venia més gent de Sta.Eulalia, que al no venir el Baró i com que eren 3 han corregut en individual amb molt bons resultats. També hi havia el Primo o l´Enric que al final li he pogut posar les piles i treure-li alguns segons per volta, de bon rotllo que el tio està lesionat , molt bé per ell tenint en compte lo tècnica que era l´última part del circuit.

Cal felicitar l´organització per les atencions, un circuit molt divertit i tot plegat, hem trobat a faltar la categoria master, però bé, el que compta és que ens ho hem passat prou bé, i el detall a l´hora de fer l´inscripció també és digne de recalcar.
Clicant AQUI podeu veure les classificacions. (fotos i class. extretes de http://www.famdepedal.blogspot.com/ pagina de l´amic Albert)

Diumenge tocava copa del Món a Lliçà, arribar dora i saludar a un munt de gent coneguda, posar-se més o menys ben situalt per la sortida i gas a la burra com si l´hora i algo de series del dia abans no hagués de passar factura.

Sortim darrera en Marc Plans i la colla Ravet Bike rodant entre els 5-10 primers, així aguantant a bon ritme però em saltava la cadena a les pujades, em despenjo una mica fins al portús, vaig aguantant entre aquests 10 primers però allà ja ha sigut impossible continuar, la bici ha dit prou! i res mitja volta i cap a casa, amb el regust d´avui poder´ho haber fet mitjanament bé, encara que el que si que ho ha fet bé és el meu company de resistència en Joan. 7è de la gral. com hi va el tio... això que ja és master40, molt bé per ell. jo mirant el pulsometre m´he donat compte que no vaig malament del tot. però ja dec acosar una mica el cansament a aquestes alçades de la temporada ja que per estar tant endevant marcar una mitja de 152 ppm i una màxima de 181 ppm... que no puji més algo vol dir i falta xispa ja, només em moc amb cadència i costa arrossegar el desarrollo com a principi de temporada, enfí .. ara aviat tocarà fer descans.

Castell de Popa

2008-09-16T10:00:00.000-07:00

Després d´un dilluns de descans avui dimarts tocava fer quelcom de diferent, així després de pencar i tot l´amenaça de pluja em dirigeixo cap a Castellcir.
Així doncs carrego 4 coordenades al Gps i cap allà per tal de fer uns 4 km corrents que separen el Castell de Castellcir o Castell de Popa (per la forma de vaixell de la roca sobre el qual està construit).

Deixo el cotxe al punt d´informació de Castellcir i agafo un PR que porta cap a l´esglèsia de St.Andreu, m´he de desviar una mica per visitar-la però val la pena. Reprenc uns 200 mts fins a trobar el camí que em portarà cap al Castell de Popa, durant el camí ja vaig deduint que la pujada corrent serà dura, ja que no està massa lluny però el desnivell que es veu desde el camí fa basarda, així doncs m´ho prenc més tranquilament, passo pel costat d´un pou de glaç i enfilo per un sender entremig de alzines i rocs; i com sempre amunt!.

Al final corono el turó i ja soc dalt el Castell.

Històricament d´aquest castell s´han trobat documents de 1107. A principis del segle XI, amb Gerard de Castellcir, apareix la dinastia dels Castellcir que possseeixen els drets del castell si bé paguen un tribut anual al monestir de l´Estany. La saga desapareix l´any 1348 a causa de la mortal Pesta Negra tot i que sobrevisqués Almanda, una de les filles. L´any 1363 el rep Gilabert de Centelles de mans del rei i poc després els Bell-lloc. Vint anys mes tard Pere de Planella adquireix la possessió i la mantenen fins 1942. A començament del segle XX va patir una expoliació. Hi ha fotografies de l´any 1920 on encara es veia en bon estat.(info extreta de la pag de geocaching)

Dalt del turó queden també les restes de l´ermita de Sant Martí i a prop del castell podem trobar la balma d´en Roma, on s´allotjava el segle XIX un bondoler.

Sincerament el castell " NOMALIMAGINAVA TAN GRAN!" deu nidó quina fortificació, encara que amb força mal estat, el que si impresiona és com vàren poder construir un Castell sobre del que sembla una piràmide invertida, fins i tot vàren haber de construir un contrafort.. per si les mosques, una obra arquitectonica bastant agosarada per l´época però amb una paret que els proporcionava una defensa natural i unes vistes a tota la zona de l´alt del Vallès així com el Bages amb la part del Moianès.

Uns 10 km de running amb puja i baixa constant i unes magnifiques vistes tant desde el castell com del propi castell

Aqui deixo tot de FOTOS que he fet

Duathló

2008-09-14T10:59:00.000-07:00

Diumenge, habia de sortir amb en Xavi, Eudald,Rafa & cia a fer una volta amb btt, però com que encara no tinc la roda de la btt em toca sortir sol amb la bici de carretera. La primera idea és anar a fer el coll d´ASTANA-lles, i com tots els diumenges ja sortir de casa és copa del Món, veure un ciclista i anar a caçar-lo, així anar adelentant gent arribo a St Llorenç Savall, i em trobo amb un vent de cara que ja duia durant tota la ruta però en aquest punt ja és exagerat, juntament amb un soroll a la transmisió "clonk clonk" que encara no tinc localitzat i veient que després la tornada per plà es pot complicar força; decideixo girar cua i tornar per on habia vingut a bon ritme per mirar d´optimitzar la sortida del dia.

Arribo a casa, he sortit dora, son les 11 i ja porto 54 km a les cames però tinc bones sensacions, em calço les bambes i em poso unes malles sense badana, i veient que el dia s´aixeca i fa un sol esplèndid decideixo a posar a prova les cames. Surto de l´Ametlla i pujo per camins cap a Puigraciós, em sento prou bé, inclús en algun tram dur pujant adelanto a algún biker, la cama respón bé i jo amb bones sensacions, un pel alt de pulsacions però bé és la falta de costum de sortir a còrrer, feia com 2 mesos que no sortia a còrrer, de Puigraciós m´animo i pujo direcció el Clascà, passat can Mestret tombo a la dreta i enfilo una trialera de rocs que em du fins la Taula de Bertí, d´aqui volta circular per fer la tornada, St Pere de Bertí, pel costat mateix de l´esglèsia, sender estret fins al Clascà i d´aqui cap avall per on habia vingut, disfrutant d un dia amb molt de sol i amb unes vistes esplèndides. A destacar la de gent que hi habia avui a dalt a Puigraciós, era plé de cotxes, i la de gent que fa senderisme per la zona, ara .. grillats com jo que pujen corrents ni un... això em fa pensar.

La Diada

2008-09-11T03:05:00.000-07:00

Feia dies que no actualitzava el blog, més que res tampoc tenia massa coses per "guarnir" cap missatge, les vacances diguem que han anat, després de no poder anar a còrrer a la Cristalp degut a un virus gàstric que em va deixar tirat amb la bici de carretera a 120 km de casa mig deshidratat i una tendinitis galopant, les vacances han estat 2 setmanes obligades de repòs que he emprat per fer altres coses.

Ara fa una setmana i escatx he retornat amb la bici, la de carretera, ja que la de muntanya vaig rebentar els rodaments del cassette i encara no la tinc, així doncs cada dia xino xano cap a Sant Feliz de Codines, Gallifa, ST Llorenç Savall i tornada a casa, 50 magnifics km amb un bon desnivell i cada dia pulveritzant la mitja que ara està en 32,4 km/h es nota que aquestes dues setmanes de parón han servit perquè les cames tornin a funcionar.

Que torna l´Armstrong? bahhh i amí que??? :P

Aquesta setmana vaig rebre una trucada que em va fer molta gràcia, un amic amb el qual per aquelles coses de la vida feia 3 anys que no ens veiem, recordo que l´últim cop que vàrem parlar va ser per sortir amb bici, jo llavors feia 2 setmanes que hi anava i li vaig comentar que em deixés una mica de temps que encara no estava preparat, bé la preparació s´ha allargat una mica més del compte, i ell ha deixat d´anar en bici durant aquests 3 anys, em va preguntar si anava amb bici... a lo qual vaig contestar.. bahhhhhhhhhhh la tinc aqui plena de pols, el que no vaig especificar era que estava plena de marcar-me 80 km el dia abans pel Pla de la Calma. Així doncs ahir retrobament amb el Carles , Quim i Koni, volta planera per rememorar vells temps.

Avui volia pujar al Turó, m´he llevat dora però veient que encara no habien posat el turó a aquelles hores o que el tapaven uns núvols molt amenaçadors he optat per anar a fer uns quants ports de la zona, així doncs . St Feliz de Codines, Gallifa, ST Llorenç Savall, el magnífic port de St.Pere de Calders, Calders, cap a Moià , Castellterçol, ST Quirze, ST Feliz altre cop i com que encara era prou dora he anat a pujar el magnífic port d´el Farell, 8 km prou entretinguts, una volteta de 105 km i uns 2000 mts de desnivell acumulat, i amb prou bones sensacions , inclús baixant que em feien nosa fins i tot els cotxes i en una de les corbes d´un cop de manillar n´he hagut de posar un a lloc, aqui la mostra. Ja se sap a la carretera no es tenen amics

PD: Power ja sé que un salt així i fet amb cotxe per tu no té cap mèrit pro bueno has de reconèixer que una mica si que impresiona

Ara queda recuperar bé la cama que la tendinitis encara no està curada del tot, amb bici no em molesta, però no puc sortir a còrrer a peu, viam si aguanta aquest final de temporada i després a descansar i recuperar.

2 Hores de Collsuspina 08

2008-08-10T11:34:00.000-07:00

Tot just un més abans li comento al Joan, un company master40 de la feina si s´anima a fer les 2 hores de Collsuspina amb mi, el problema que ens trobem és que només es pot còrrer amb una bici, i jo faig 1.84 i ell deu anar sobre el 1.76, així que ja em teniu pujat a la seva Specialized S-Works M5 talla 17, al principi optem per no tocar el seient, però vaig molt malament i a les pujades no puc donar tota la potència, així que decidim sacrificar algo de temps per comoditat i rendiment i posem una tanca ràpida a la tija i un anell regulador d´alçada, així a cada volta haurem de ajustar el seient.

Arriba el gran dia, després d´un més entrenant més conciensudament del normal arribem a collsuspina, despleguem el camp base, el Salva el que ens vé a canviar els vidres al taller ens fa de team manager i la família d´en Joan la nostra afició, rodillo bici pel rodillo neveres i begudes energètiques i moltes ganes de passar´ho bé.

Mentre escalfo vaig saludant a tot de coneguts, en Charlie i l´Épic, en Ribi i la Noe, en Miki i la Nuri, Carol,Xicu i Pere, en Bernat i en Pascual Canals amb els quals fem la broma que no ens fàcin tap a la baixada i tota la resta d´integrants de la Vall del Tenes que monten el seu box al nostre cosat, les parelles Isanta - Baró i Paricu-Miró.

Es dona la sortida, estem molt allunyats de l´embut, surt en Joan que és gat vell en això i té més puteria, puja a la bici i l´empenyo tot lo ràpid que puc uns 100 mts, lo fotut és que hem abançat moltes posicions i ara em trobo enmig d´aquell camp de rostoll segat i amb tot de ciclistes que venen de cara, per sort cap aconsegueix atropellar-me!, bé la cosa comença bé el Joan recupera moltes posicions per la mala situació que teniem a la sortida.

Arriba el primer relleu, devem anar dels 20 primers, només recordo haber´ho donat tot durant les 2 primeres voltes i està molt fred , una gust de sang als pulmons ( amb perdó) i força ofegat a la 1a pujda, van passant les voltes, no se massa bé els temps , crec que una la faig amb 6.35, a cada volta em sento millor, més desofegat i vaig rodant més rapid, només remonto posicions, només aconsegueix doblar-me en Freixer i en Perarnau, i convinant relleus i rodillo arribem a la última volta, i comença el pique particular amb el meu veí, estem a punt de doblar-los, i en Joan ho aconsegueix, però al haber de canviar la posició del seient, el meu veí en Lluís surt abans que jo i ja veig que esprinta com si s´hi deixés la vida a la recta, poso plat arrenco dret i aconsegueixo atrapar-lo abans que arribi a final de recta, entrem entrevessats i tocant les tanques, deixo que entri primer, no és plan caure en aquesta zona anant tant ràpid, penso que ja l´atacaré a la pujada llarga, i així és només enfilem la pujada llarga només posar-me al seu costat baixo 2 pinyons i ho dono tot, aconsegueixo adelentar a la pujada a uns 4 ciclistes doblats que posaran terra de per mig, faig la baixada i mirant sempre de reull si em seguia algú, però estàn allunyats, al final aconsegueixo doblar-lo, com sempre això és el tema de conversa al acabar la cursa, ni la classificació final ni res... el que compta és el que compta. Bravo pel Lluís que la setmana passada es va fotre de morrus amb la moto i tot i així el tio es presenta a Collsuspina a donar´ho tot.

Al final 25 de la general i 6à posició de master 30, quan hi hagin els temps i resultats oficials els penjaré.

Molt satisfets per la participació, un circuit molt divertit i l´ambient brutal, llàstima que ens ha faltat un minut per poder fer unaltre volta, en tal cas ja vurem les classificacions podiem haber fet "algo" a master30

Turó de l´Home

2008-08-02T07:11:00.000-07:00

La gent no estava molt animada a sortir avui dissabte, només la Carol m´habia preguntat si anava a Andorra amb la flaca, però al ser jo sol o ella en el cas que s´apuntés ens va fer desistir i hem quedat a la roca per sortir a fer un volt per la zona.
Quedem a les 8.30 al semàfor de la Roca, poc que hi comptava jo que la Roca tenia més d´un semàfor (que moerno!) gràcies als sms conseguim reunir el grup, de 2 però en definitiva un grup, tirem cap a Sta Agnès de Malanyanes, i per la ronda direcció cap a Sant Celoni tot xerrant i arreclant el món i parlant sobre les vacances a la Cristalp, amb aquestes que ens passa un grup molt numerós, tot pro´s pel que he vist després i li pregunto a la Carol si ens enganxem fins ST Celoni, ella que si que ja està a roda del grup rodant a 52 km/h (agafeu-vos que el dia promet!) a St Celoni anem pujant tot xino xano cap a Santa Fé, disfrutant de l´ombra de les sureres i del aire fresquet que per allà sempre corre i anar veient com pujava l´altimetre i com baixava la temperatura, ideal!, a dalt a STa Fé Cocacola de rigor, cap a la font i direcció les Costes del Montseny, al arribar a l´alçada del trencall del Turó li ensenyo a la Carol i li informo dels 6 km que queden , ella tota decidida que em diu : - què ho probem? i ja ens tens els 2 retorçant les bieles per les magnifiques pujades del turó, jo anar fent "esses" per esperar-la una mica però ella pel dret, tot recte tot recte i sense gairabé adonar´nos-en ja erem a dalt del Turó. Foto de rigor i cap avall que allà s´agafen manies amb l´aire que hi corre.
Baixada per les costes fins enllaçar amb la carretera que va cap a collformic i d´allà avall cap a ST Esteve de Paloutordera on m´he endut la gran decepció del dia " EL WIZARD M´HA FOTUT UN PAL BUAAAAHHHHHH BUAHHHHHHHHHHHHHH" tot s´ha de dir que el tio bandarra anava amb una Yamaha Vmax 1200 i abrigat com si fos hivern per tal d´afinar.. no sap res el lladre, en un bar ens parem a xerrar amb ell i un en Luís un ex ciclista, foto de rigor, un fart de riure explicant 4 anèctodes de pedals i a afrontar el tram més dur del dia, la tornada cap a la carreta de la roca per la variant amb un vent de cara que molts cops et feia perdre l´estabilitat, com deia la Carol lo dur no és pujar el Turó, és baixar-lo per l éstat de l´asfalt i el vent de cara que ens hem trobat durant tota la tornada.
En resum; un dissabte que s´ha passat en un 3 i no res fent una bona ruta i impagable la cara d´alegria de la Carol un cop coronat el Turó!

Dades de la sortida:
Distància : 151 km
Temps : 6.18 h
Vel mitjana : 22,10 km/h
Altitud dia : 2161 mts
Altitud màxima: 1561 mts
Pendent mitjana : 4%
Pendent màxima: 13%

Gran - Raid - Cristalp

2008-07-31T11:45:00.000-07:00

Doncs si, ja he decidit que faré durant les meves vacances, m´he inscrit a la Cristalp, una prova d´un sol dia travessant els Alps Suissos, desde l´estació d´esquí de Verbier fins a Grimentz, recorrent una distància de 121 km i salvant un desnivell de 5430 mts, coronant un port, el pas de l´Ona on s´ha de pujar apeu i amb prou feines a més de 2800 mts d´alçada, amés hi ha control horari de pas, si no arribes a l´hora estimada estàs automàticament descalificat, així que res de passejar! .
El divendres dia 22 hem de ser allà per passar les pertinents verificacions tècniques i el dissabte el gran dia de la cursa

Setmana de Calitat

2008-07-27T12:52:00.000-07:00

Avui a les 2 tenia dinar familiar i rematar el trasllat de me cosina (que sé que és assidua d´aquest blog! petons!) que vaig iniciar el dissabte, així que he decidit sortir sol amb la bici de carretera per aprofitar bé el matí, al principi no hi han moltes ganes , però només sortir de casa ja veig un grup d´un mateix club ciclista i decideixo que avui hem d´anar de cacera així doncs no els agafo ni roda i els adelanto saludant cordialment, veig que ningú no salta bé, podré arribar més relaxat a Sant Feliu, a Sant Feliu més de lo mateix, un grup d´avis que s´arrosseguen cap amunt però tot i així molt professionals, porten un cotxe d´assistencia com els del Tour, jo que no ho habia vist mai l´adelanto per l´esquerra i el tio es va obrint, no se si em vol atropellar o aquestes son les ordres d´equip, el tio em diu que em cedia el pas per la dreta, però quina gràcia fer-me això quan estic en paral.lel, enfí s´acaba amb una salutació i un somriure, vaig animat i mirant de no baixar de 22km/h, van caient ciclistes i més ciclistes, a la sortida de Sant Feliu direcció gallifa no pica massa i aqui podem exprimir fort la maquina mirant de no baixar de 28 km/h les sensacions son bones i s´ha d´aprofitar, més pals, penso que apretant així algú em fotrà algún correctiu quan arribi una pujada bona ja que fins ara ho vaig donant tot!. continuo per Gallifa, St Llorenç Savall i veient que porto pocs km decideixo anar a fer Estenalles, aqui en els primers repetxons forts hi ha un paio que s´el veu fortot i em fot feina a les primeres rampes, l´enganxo i ni ens saludem, tampoc li agafo roda, vaig rodant al seu costat, ni gira el cap, al cap d´una estona d´estudiar-lo i veure que ja fot alguns cops de cap em decideixo per saludar-lo i dir-li que vaig tirant, i com no s´enganxa a roda , però en una apretada més el deixo anar i ja no el torno a veure, bé mentida.. el veig una mica tocat quan jo ja baixo d´estenalles després d´haber coronat i així tota la ruta, torno per Castellar, Sentmenat, Caldes de Montbui, veig que encara és dora per tornar a casa i decideixo fer un altre portet, "El Farell" aqui ja el faig sense apretar massa per deixar anar les cames, avui tot ha estat apretar i l´esquena pica una mica així que decideixo fer-lo xino xano, fer una fanta a dalt i tornada cap a casa.

Dades de la sortida:
Distància: 106 km
Vel: mitjana: 28.1 km/h
Temps invertit: 4:15
pulsacions avg: 154 pulsacions max: 189

Aquesta setmana ha estat especialment profitosa, fent doble sessió d´entrenament:
Dilluns : Btt: 24.41 km
Dimarts: Running 5 km Btt 27.85 km (pujar Puigraciós i baixar a tope)
Dimecres Btt 21 km Btt 32 km
Dijous: Descans
Divendres : 110km carretera 1600 mts Cabrera- Santa Fé - Cabrera amb la Noe
Dissabte: Running 8 km
Total Btt= 105,26 km
Total Carretera = 216 km
Total Running= 13 km Km
Total Setmana= 334,26 km

12 Hores de Salt

2008-07-20T06:48:00.000-07:00

Aquest cap de setmana es disputaven les II 12 hores de resistència en Btt de Salt , Girona, allà em presento a les 6 de la tarda per formalitzar la inscripció individual. Poc a poc van arribant més participants i coneguts, Noe, Ribi, Alpcross managers, Ro, Kore, Carras, Carol, Sandra, Epic, montem la carpa Alpcross i allà ens instal.lem tot i ultimem preparatius.
A les 8 en punt es dona la sortida, no som massa gent , diria que si arribem a 40-50 és tot un éxit i el exelentíssim i pintoresc Alcalde de Salt ens comunica que tripliquem la participació del 1er any, menys mal sinó 4 gats.
La cursa és un pel peculiar, ja que si corres amb equips han de correr diversos o tots els membres a l´hora, i la 1a volta és per un circuit de 28 km i la resta per un circuit de 18 km, així doncs es dona la sortida i com sempre ritme copa del Món, de pla només n´hi ha a la sortida, tota la resta pujades trialeras, baixades trialeras, pujades a peu, d´infart, penso que si les 12 hores han de ser així a la 1era volta agafo trastos i em retiro, faig els 28 km amb 1.40 h, vaig dels 9 primers i porto a tiro al de davant, però no vaig a ritme 12 hores, el pulsometre ja ha marcat alguns 192 ppm i 168 de mitja, si volem acabar haurem d´afluixar. Comencem a donar voltes al circuit curt de 18 km, per més inri hem de travessar un riu que arriba l´aigua fins sota els genolls 2 cops per volta i és amplet el ditxós riu, així doncs bixi sota l´aixella i a mullar-se els peus , hi ha una pujada dura d´asfalt i 3 pujadetes rollo trialera que has d´anar sortejant rocs, això no li senterà massa bé als meus ronyons, les 2 baixades son tipus corriol tancat d´on surten senglars contradirecció en ambdós sentits, conills que semblen cangurs ja que amb les llums es queden aturdits i lo únic que fan és un salt de mig metre quan els passes pel costat (curiós no ho havia vist mai) i amb l´ajuda de les hope vision puc recuperar molt temps ja que baixo per allà a tant com puc, a la 1a volta del circuit curt ja començo a doblar gent que s´habia quedat molt encallada a les zones tècniques del circuit llarg, i a la que faig la 2a volta al circuit curt ja em trobo a la Carol que em diu que si vaig bé, li comento que jo ja enfilo la 3a volta i queda sorpresa,també rodo una estona amb un grup de nanos que corren per equips que vaig deixant enrera, es pensaven que jo també rodava en equip però quan es donen compte que els porto una volta de ventatge ja desisteixen d´agafar-me roda així vaig rodant a bon ritme a les pujades trialeres plat petit per dosificar i no castigar massa l´esquena i a les baixades i al pla a recuperar, em sento còmode de cames , però l´esquena em comença a donar molèsties, ja porto uns 90 km una mitja de 17 ,5 i paro per menjar i fer-me unes fregues de voltaren, sembla que la cosa va millor però a la trialera de pujada torno a notar més molèsties, i no puc apretar, les trialeres de pujada les he de fer a peu, això em desmoralitza molt, ja que ara vaig entre els 6-7 primers i el ritme bastant semblant al del principi, en l´últim tram em trobo al Ribi, xerrem, li comento que tinc molèsties i no me la vull jugar, em diu si el puc estirar fins a meta i així ho fem , em poso a tirar a plat pel pla per on abans rodaba normalment a 28 ara anem rodant a 36-38 km/h, em despedeixo d´ell em quedo una volta més per comptar-li la diferència amb el segon, son les 3 de la matinada , el Robert que anava segon i té problemes amb el canvi ja està a 27 min del Ribi i el Tempo a 35, li comento al Ribi i m´en vaig a la dutxa i a dormir un parell d´hores al cotxe.
Al final comentar la jugada amb tota la familia Alpcorss, disfrutar dels podis que en tots hi hem tingut representants i riure una bona estona amb l´aixelebrat del Temporal.
Satisfet per com van les cames, només falta que curi del tot la lesió de l´esquena i seguir sortint com fins ara, amb una mica de recança per no haber pogut acabar però la setmana sencera que em vaig estar al llit pesava molt i no he volgut arriscar lo més mínim en aquest aspecte, un altre cop serà .
Resultats :

Carol 1a fèmina individual
Carol i Sandra 1a Grup fèmines
Alpcross manager´s 2on classificats per equips
Jaume Ribosa 1er Individiual
Xavi Temporal 2on Individual
L´enhorabona a tots.

Dades de la cursa:
Km 116
Temps 7:05 h
Mitja 17,2 km/h
Pulsassions mitjanes 162
Pulsacions màximes 192

200km més

2008-07-13T11:42:00.000-07:00

Avui estant a l´espectativa de que podia ploure m´he llevat tard i sense despertador, em pregunte el Power que què hem de fer? li responc , anem a dinar a Girona i sense ni preguntar que ja ens tens damunt la bici de carretera direcció a Hostalric, allà per fer que la sortida fos més interessant pujem cap a St Hilari, aqui si he notat el tute que porto de la setmana anterior, tots els dies pujar fins a ST Llorenç Savall a ritme , 50 km diaris mirant de no baixar la mitja de 30 km/h, en el pla vaig bé però entre això i que divendres apenes vaig dormir pq. vaig sortir de festa m´està passant factura, no em fan mal les cames però la sensació de cansament pujant és brutal, així que decideixo deixar escapar el power i pujar a ritme dominguero.
Magnifica baixada de 12 km per Coll de Ravell i cap a Girona falta gent, dinar en un self Service poguent disfrutar de la cursa de moto GP, i després ben tips afrontar els 80 km que ens quedaven fins a casa, al principi qualsevol repetxó es convertía un port Especial amb lo pesats que anavem però al cap d´una hora la cosa s´ha anat animant i fins i tot ens hem permès apretar en algún troç.
Tot el dia esquivant la pluja i patint pel temps, una nuvolada negra allà on anessim per al final acabar el dia ben assoleiats .

Dades de la sortida:
Distància dia : 205 km
Vel.mitja 27.9 km/h
temps invertit 7:28 h.
Vel max : 105 km/h aquest conta km està com una regadora .....

Andorra 08

2008-07-07T07:17:00.000-07:00

En Joan, un company de feina ja fa molts anys que organitza aquesta sortida a Andorra amb bici, ens ajuntem tot una colla del poble que habitualent va en bici i d´altres que només la treuen per aquesta ocasió, organitzem un Bus per els acompanyants i anem desde Sta Eulàlia fins a Andorra, allà passem el dissabte i mig diumenge i el diumenge tots tornem en bus cap a casa.
A les 6 en punt sortim de la benzinera 15 valents cap a Andorra, aqui a Figaró les meves ordres d´equip comencen a sorgir efecte, el meu veí li va anar a comprar un pneumàtic al Power, i aqui arriba la 1era punxada del dia, bien! , reparem i continuem tots, el Rafa que és amic meu quan som a Aiguafreda em comenta ke ha de rebentar el Roca, dic "no me jodas Rafa! " total que ens despenjem del grup i els diem que ja els enganxarem, cronometro la rebentada de Roca 8 min! uffffff, em comenta que els enganxarem fent relleus, començo a tirar i veig que no segueix uf si que els enganxarem si pero dalt de la collada, la meva idea era no forçar massa per l´esquena, tot el planing a can pistraus, total que em toca tirar a fondo tota la pujada de Hostalets, les rectes de Tona, Malla, el repetxó de ST Bartomeu, i conseguim neutrelitzar el grup just a Torelló, aqui veig que el esforç ja m´ha matxacat una mica l´esquena i per postres només enganxar el grup va el Xico punxa i hem de tornar a parar, així que l´apretada diguem que no ha servit de massa.
Arribem a Campdevànol com sempre, aqui fem l´esmorazar i ens disposem a fer la crono del dia, sempre tenim per costum anar tots en grup i a la Collada "Marica l´últim" i així ho fem, veig a baix a la collada que la gent ja comença a tirar de powergels, si és que on hi ha nivell.. hi ha nivell, amics si però rivalitat ... com si fos la copa del món. El Xicu comença a tirar com un esperitat i aviat ens deixa, els demés anem tirant amb un grupet a bon ritme, 21-22 per hora mantinguts, la referència del dia és en Dantí que acaba de venir de la Titan i està fortot el pàjaru, quan portem uns 10 km tensem una mica i al tensar ja no vaig tant còmode, he de moure els ronyons i començo a notar molèsties, portem uns 10 km i encara en queden uns 14 de collada més els que falten fins a Andorra així doncs que molt dignament decideixo despenjar-me del grup davant la sorpresa de tots, ja que l´any passat vaig ser jo el que va arribar primer a dalt amb permís de la Màquina Miquel Gonzalez que habia sortit abans. així doncs em vaig limitar a disfrutar de la Collada com mai habia fet, mirant les vistes , animant als compis que m´anaven passant, parant-me a les fonts per agafar aigua fresca, enfí que si l´any passat vaig pujar en 58 min aquest any potser ho vaig fer amb 1.30h. A dalt a la Collada reagrupament, habituallament d´aigua i meló i baixada suicida amb el meu veí fent Tras-Moto direcció Puigcerdà, a baix reagrupament de nou i a tirar tots en grup cap a Prullans per dinar en un magnific self-service que hi ha. Ben dinat ja només queden uns 60 km però a uns 38 graus de temperatura i amb un vent de cara prou fort, fins a la Seu tot va siguent pla i baixada, així doncs comencem a rodar amb relleus els de davant i fins i tot baixo a buscar gent del grup que es despenja, avui m´en dono compta de la duresa de fer de gregari, entre lo del Rafa al matí i ara baixar a buscar gent perquè no es despenjés, deu nidó el tute. Un cop a la Seu si fa una mica de pujada, però la gent veient que ja s´arriba s´anima d´allò més i al final podem arribar tots plegats a Andorra, ja hi porto 3 cops i espero que per molts més .
A Andorra ens deixen un hall tancat per deixar les bicis, és un hotel de 4 estrelles amb self-service on anem cada any, aqui ens estarem fins diumenge , amb sopà dinar i esmorzar inclòs.
Un cop dutxats i passats per la piscina del hotel sortim a prendre algo, la calor apreta, la majoria demanem en una terrassa una "galleda" de Cervesa amb llimona, mentre contemplem la moda que s´imposarà veient als Lacondeguy & tribu que voltaven per allà, feien el seu goig, encara que deviem fer més goig nosaltres a l´hora d´aixecar-nos, després de la galleda de cervesa amb llimona i sense haber menjat res, l´efecte helicòpter un cop et posaves dret era indescriptible!, a Andorra feia una calor que t´assecava fins i tot les tarjes de crèdit.
Al vespre sortir a prendre algo, era la festa major d´Escaldes, i al matí lo típic .. Shoping a les rebaixes, dinar, bus i cap a STa Eulàlia de nou per ser aqui a mitja tarda.
En resum un cap de setmana amb bona companyia, un bon entreno i tot per la friolera de 85€, em sembla que no es pot demanar massa més.

Distància dia : 211,62
Altitud dia : 2562
Vel.Mitj: 25 km/h
Temps Inv: 8:27h

Trencat

2008-06-27T02:08:00.001-07:00

A 3 dies per anar a Pedals de Foc, el repte més gran de la temporada pel qual porto fent fons i rutes de llarga distància desde fa ja forces mesos, fent un mal gest a la feina; CATACRACKKK , una forta fiblada a l´esquena em deixa quadrat, no em puc incorporar del tot i estic a base de calmats, fregues i relaxants musculars, tot i així la cosa evoluciona molt lentament i avui he hagut de desdir-me finalment de poder participar a la Pedals de Foc Nonstop que tant de temps portava desitjant fer. A mig matí he trucat per comentar el que feia el cas, i molt amablament i tractant-me com un número més que som ni s´han preocupat del motiu, amb un "prenem nota" ha sigut suficient... enfí no en tenen cap culpa, suposo que és la susceptibilitat d´aquests dies per el rebot que porto a sobre, fins i tot a les últimes rutes que he fet de mtb baixava més parat de lo habitual per no patir cap lesió que pogués deixar-me fora de Pedals, i ara trobar-me amb això la veritat és que fot molt. Ara només a pensar en recuperar-me i aviam si puc estar apunt per anar a Andorra i participar en alguna prova d´Anbaso encara que la falta d´il.lusió és evident.

191-39-27.8-142-2090

2008-06-22T09:53:00.000-07:00

En això es resumiria aquest diumenge tal com diu el títol
191 km
39 graus de temperatura màxima
27.8 km/h de mitjana
142 ppm AVG.
2090 mts de desnivell positiu acumulat
7.30 hores

El diumenge va començar jugant a la Wii a casa d´uns amics fins les 3 de la matinada, enriute´n del rodillo, amb el joc de boxa si que sues com un pollastre!. Enfí que el diumenge al no haber´hi "plan" em permeto llevar-me a les 9 i sortir a les 10, l´hora dels senyors ja habent esmorzat i tot, la idea és fer ruta llarga tot i el sol que sé que caurà. Així doncs enfilo cap a Bigues, mini serie a Sant Feliu per anar entrant en acció, alguns pals a els participants de no se quina marxa feien,

A 1Km de St Feliu hi habia un cartell que posava premi a la Montanya, inèdit, cada dia s´està professionalitzant més el port de ST Feliu. Contino pel 7.5 de sota Castellterçol aprofito per canviar l´aigua en la font que hi ha just a la dreta de Castellterçol perquè sigui més fresca i cap a Moià, d´aqui cap a l´Estany, cap i amunt cap a Prats de Lluçanés, l´intenció era arribar a Ripoll, però després em fa molta mandra tornar per la C17 i encara més mandra desfer tot el camí altre cop, així que giro cua i torno al trencall que va cap a Sta Maria d´Oló o cap a l´Estany que és d´on venia, aqui vaig borejant la C-25 per uns puja i baixa prou divertits i força zona de pla fins arribar a Avinyó, aqui m´adono que podia haber baixat de prats per unaltre camí, com si vingués de la part de dalt de Berga i Borredà. bé, no em desanimo, ja tinc excusa per perdram´hi unaltre dia. Segueixo pedalant, aqui ja som els vols del migdia i veig en el compta km la sorpren xifra de 39 graus centígrads, sort que no fa xafugor i la calor és prou soportable, assobre estic de sort i veig una petita font d´on surt una aigua fresquissima, així que aprofito per tornar a omplir bidons i refrescar-me el dit petit del peu dret que últimament em vé donant molèsties quan porto algunes hores pedalant. Artés a 8 km així que això està fet, corono el portet que va d´Artés fins a Calders i aqui faig parada i fonda en una benzinera que sempre acostumo a parar-me quan surto per aquests paratges, la de Calders, em prenc una cocacola i una pasta, no habia agafat res de menjar i no és que tingués gana, però val més prevenir que curar, així que un cop repostats toca travessar les llargues rectes puja i baixa que em porten a Moià, d´aqui cap a la Pullosa, com odïo aquest tram, sembla planer i no ho és i només vas que perdent pinyons i més pinyons, mentalment sempre em deixa molt tocat, però val la pena per després poder disfrutar d´una magnifica baixada fins a Tona, travessar tona , dirigir-me cap a Centelles i d´aqui ja tornar a pujar cap a sota Castellterçol i ja només queda disfrutar de la magnifica baixada del dia, St Feliu de Codines i cap a casa.

Els Gitanos

2008-06-19T08:53:00.000-07:00

Dimarts al Mati a les 6:00 diana sortir fins les 8 amb la mountainbike fins les 8 que entro a pencar com cada dia aquesta setmana, a les 4 habia quedat amb els "2 gitanos" L´Eudald i en Xavi, amb en Xavi com aquell qui diu va ser amb el que vaig començar a "patir" això del mountainbike, a perdren´s amb el gps, a fer rutes que no podiem ni tornar a casa, les primeres pedalades populars on tot el nerviosisme era en no fer últim " I NÒS MAKU XÒ? " i l Eudald, un paio multiaventura que porta tota la vida damunt d´una bici i que desde el 1er dia ens va deixar clar que nosaltres en això de la bici mai seriem res...
Font dels Gitanos, definitivament hem trobat la seva font!
Passo a buscar el Xavi, sortim de sta Eulalia, cap a l´Ametlla i la Garriga, allà trobem l´Eudald estirant i decidim pujar cap a Sant Cristòfol però fent una variant, pels il.legals de la zona, dir que si quan arribes a la corba de dretes que hi ha la torre d´alta tensió agafes el camí que segueix recte, hi ha un tram de no se quants km.. ami s´em va fer bastant etern de platillo i més platillo, que va a sortir a la creu que hi ha entre Figaró i ST Cristòfol.
A la 1era pujada peu a terra pq de tant fang com duia del diumenge no entrava el plat petit ni volguent, altres posaven el peu a terra pq el pulsometre no se si amb la calor o que coi era marcava puntes de 203 ppm. Anem pujant, l´Eudald una corba per davant de mi sempre, sobrat com sempre vaja, jo anar fent i acosant moltíssim la calor d´aquest primer dia d´estiu, quina xafugor! uffffffff i el Xavi.. bueno més enfeinat per allà darrera. En la pista estreta trobem una agent forestal de prou bon veure, li fem la broma que anem 2 perquè ella s´aparta i que el tercer no cal que l´esperi que en té per estona.
Un cop coronat, l´Eudald diu que ha d´acompanyar a la dona a buscar unes ulleres així que després de la revisió de pulsometres:

Eudald Màxima de 176
Marc Màxima de 185
Xavi Mitjana de 176 i màxima de 203
Fem la conya de que el Xavi porta la mateixa mitjana que les màximes de l´Eudald, el tio és d´aquells que puja "dalt del cim amb el cor alegre.. tal com diu la cançó".
Baixem cap a Figaró, han passat amb una màquina i no està la cosa per còrrer molt, a baix fem aigua a la font dels Gitanos, deixem l´Eudald que marxa per la C-17 i en Xavi i jo pujem per Figaró cap a cal Oliveres i per camins fins a Puigraciós, ens tornem a trobar l´agent rural amb el tot terreny deu pensar que estem ben tronats perquè amb la calor que fa només ens veu pujant per les rampes més dures de la zona. El Xavi va fent, troços a peu troços amb bici pel que em diu, jo el deixo i l´espero a dalt i vaig tirant, al final uns 40 km prou durs que juntament amb els 21 de primera hora del matí es converteixen en un bon entreno.

Pedalada de Centelles 08

2008-06-15T09:43:00.000-07:00

Avui quedem amb el Power a les 7 a l´estació de les Franqueses, pujem al tren, allò semblava un tren de deportats cap a Auswich, per Déu quines pintes i quina purria uf ufff, enfí arribem a Centelles, som dels primers, porten la coca calenta recén treta del forn a lo qual no ens podem negar, encara que la furgona de l´organització no va molt bé d´injectors i quan enjega davant la coa es forma un núvol tòxic i negre que em treu una mica les ganes de coca, ja és el segon vehicle de l´organització amb problemes per enjegar, penso que si ens han de recollir avui no cal que hi comptem amb ells. Va arribnat gent més gent, sembla que tuthom es coneix, som els 2 únics lloros que no coneixen ningú, faig la meva propia quiniela que sempre acostumo a encertar en aquests events, 1er un nano amb una Specialized enduro de les noves que sol fer top20-30 a Copa Catalana de Marathon, i un altre nano molt finet que no conec amb una Trek de plàstic.
Ens posem a la sortida al revés de tuthom com sempre darrera de tot, fem la "pirula" per la borera i ja som devant, a Centelles com no es dona el "tret de sortida" i mai millor dit amb un trabuc, un Trabucaire Juvenil d´una 50ena d´anys es fot el trabuc a cau d´orella i PAMMMMM (permí que li ha sortit polvora per l´altre orella i tot, riures i més riures de la gent) , passem pels carrers de centelles i ja ens posem davant, de cop para el cotxe de policia (QUIETORSSSS) ha de baixar el policia panxut de torn a tallar el transit; passem bastant d´ell mirem de no atropellar-lo i GASSSSSSS pedalada copa del Món com ha de ser. ens posem 1er i 2n amb el power i anem fent, primera encerrona del dia.. una "Chiquiencerrona" .
Chiquiencerrona: Def. Pas estret petit i baix on el Ribi passa de pm i JO NO! té especial habilitat sempre que anem per les seves terres per fer-me passar per les ja famoses Chiquitrialeres.
El pas és un túnel molt baix, estret i fosc, no es pot ni pedalar, aqui la meva aposta a la quiniela marxa destacat ja que ho fa corrents, enfí que tiri aquest ja se que no el seguiré pas, seguim així per corriols i més corriols i pujades i fang, de cop veig que el Francesc es despenja una mica, segueixo tirnat penso que ja recuperarà, deixo que m´avancin un parell, però es va despenjant, decideixo espera aviam que comenta, em diu que segueixi, li dic que no que vaig bé però tapat del nas, així que decideixo esperar-lo i posar el MODE pedalada, tot i així anem bastant despenjats i gairabé no ens passa gent fins que parem a l´habituallament a rebentar-lo i a l´esmorzar, senderillos i més senderillos molg guapos, alguns amb una mica de fang, una trialera una mica tècnica en alguna zona i més corriols, molt molt divertit i recomenable, l´organització molt atenta. Des d´aqui aprofito per felicitar-los tant pel recorregut com per l´esmorzar i tot el montatge, així com una magnifica camiseta de running al acabar. Espero que l´any vinent s´els hi apunti molta més gent i puguin canviar la ditxosa furgona de les coques.
Foto del perjudicat del dia, la càmera enfoca tal com ho veia ell.. tot envoirat, s´ha de dir que tal com porta els tendons de la cama a modo de cordes de guitarra ja és prou lloable que hagi gosat a sortir de casa
Hem tornat en tren, el Power ja n´ha tingut prou, jo m´he acostat fins a casa i encara he pujat fins a Puigraciós per acabar d´arrodonir el dia

Pedalada 32 km + Tornar + Puigraciós 71 km
Pd: si no em vull trencar coll i barres i més en fang he de canviar aquesta goma de davant, només sortir 2a corba de terra fiuuuuuuuuu patinada "zapatazo" i hem salvat la situació com hem pogut, molt dignament, el tio que anava al darrera diu: - Vas fort eh! , dic tu espera´t a que baixem, si entrevesso així de devant imagina´t lo que faig amb la del darrera, encara riu el paio però deixant-me uns mts més de distancia per darrera pel que pogués ser .

28a Rutes del Montseny

2008-06-08T06:39:00.000-07:00

Avui el temps ens ha respectat i hem pogut disfrutar d´aquesta marxa, a 1a hora surto de casa directament amb la bici i cap a Granollers, 13 km ... com si no en tinguessim prou amb els 165 que ens ha preparat la organització. Arribo a GRanollers, dorsals, transpointer, agulles imperdibles i a xerrar amb el team Basolí, Oscar, Félix, Edu, Jordi, Ru, i d´altres amics i coneguts, Wizard, Isanta, Baró.
Es dona la sortida, vaig rodant amb el Ru i el Wizard fins a ... fins poc... no se que ha passat, jo no volia.... seguim neutralitzats fins a ST Feliu, vaig rodant amb el Félix per l´ametlla, i amb el Isanta i el Bonet. a St Feliu començo a sentir una veueta que em diu no baixis de 23 no baixis de 23 per hora! i li faig cas, potser tirarem tots els cohets aqui però dignament, pals i més pals, habia de recuperar la mala sortida que he fet, a dalt a ST Feliu enganxo el Baró que s´habia escapat amb els de davant, agafo un grup que no tira massa, però és un suicidi llançar-se sol a fer ST Quirze, Moià i Collformic i la Pollosa, el grup no va, ens caça un altre grup i sembla que la cosa s´anima.. per fi! arribo a l´esmorzar i em paro, soc dels pocs del grup, em tiro els meus 8 min menjant omplint el bidó i veig que passa el Baró, el puta ni para! no tinc pressa, no l´he vist massa sobrat a ST Feliu, Collformic és molt llarg. Reprenc la ruta baixo amb tot de freebikes de blanes, vaya bicis! si les seves llantes costen el mateix que la meva bici sencera!

A baix a Tona vaig veient el Baró (no ho he dit abans és el meu veí) a Hostalets de Balenyà o Gran sopresa del dia! em trobo el Maki! el saludo i rodem junts fins a l´esglèsia del Brull anar-la fent petar i sense adonar-me caço al Baró, em despedeixo del Maki que es queda a veure si passa el wizard. Collformic el faig a bon ritme (per mi) sense baixar de 17.5 per hora, i caço a tot el grup que no s´habia parat a esmorzar (augmenta la dosis de moral). Corono Collformic, menjo algo a l´habituallament i omplo el bidó, baixem amb el Baró junts fins a l´encreuament de les costes. Em sorpren, yo em tenia per un mal escalador i avui estic repartint pals a tort i a dret, però jo que no em considerava dolent baixant avui em cauen pals per tots costats tb.. la gent com baixa amb la carretera amb trams molls i secs.. no ho entenc, els freebikes s´han anat quedant, el nen tribike també i l´altre de tribike tb el deixo pujant les costes; avui no entenc res.

Enfilo les costes i em vaig distanciant del Baró, em passen un parell de ciclistes però per contra recupero unes 5 posicions, només poso el 27 en els 3 repetxons més durs per no carregar tant les cames i sense adonarme´n arribo a les antenes. aqui cauen un parell de platans 2 cocacoles, omplo el bidó i faig una mica de temps a veure si arriba el Baró, pero em refredo i decideixo tirar-me avall, al principi perillós tot moll i plé de brossa, però a baix sec inclús adelanto 3 o 4 cotxes, i vaig caçant gent baixant, ara si em retrobo amb les baixades. A baix no veig cap grup, freno una mica i ens ajuntem 3 tios, enjego la moto i amb prou feines em poden seguir, es posen al costat i em diuen que no em poden ajudar, em sento bé així que aguanto el ritme i els putejo a les pujades tensant més ... això de que no em poden ajudar no m´ho acabo de creure, però si , veig que es queden i ja fins a Granollers ritme de 30-40km/h i bastant sencer per lo dura que ha sigut la ruta.

Al final 5:50:44 hores, Argent, el conta km em deia 22 min parat, si no arribo a parar faig Or, però bé tampoc s´ha d´anar a matar´ho tot, m´ho he passat bé, ha estat un bon entreno per pedals i ens ha fet un dia de conya .

Menjar algo al pavelló, comentar la jugada amb l´Isanta, el Jordi i el Baró i 13 km més per acabar d´estirar les cames fins a casa.

Marc Masagué Valencia

Dorsal: 218

Temps 05:50:44.80

Posició Categoria: 043

Posició General: 095

Velocitat Mitjana: 26.51Km/h

Bikeavic

2008-06-01T06:36:00.001-07:00

Avui es feia la BikeaVic, una cursa d´orientació amb road book o amb GPS DE 75 km i 1500 mts de desnivell acumulat, ens presentem tot i la pluja a Vic en Rubén, el Power i jo, a les 6.30 ens carreguen en un bus i cap a Gombrèn, més amunt de Ripoll, a l´alçada de Campdevànol, petit habituallament, brifing i 7 km de pujada amb fang i tancats electrificats per les vaques que feien les delicies de més d´ún, si més no t´ajudaven a despertar-te. Un dels participants li ha quedat la bici sobre la tanca electrificada anar xispant i l´han hagut de treure amb un tronc no sense abans enrampar-se.

Anem pujant, el Ruben fa de "Líder" , adoramos al Líder, jo avui em sento fort i vaig seguint rodes, el Líder que és el que porta el tema del road book va per darrera... com s´entén? som així de frikis, el Power va fent darrera meu. cap dels 2 portem les rodes més adients avui pel terreny, hi ha trams que no se si estic fent rodillo o mtb, doncs la bici no abansa amb tant de fang, passem d´anar amb el grup de davant a anar-nos despenjat, però tampoc massa.

En una de les baixades noto que em costa seguir el Rubén, la forquilla no s´empassa res, parem i efectivament no retorna bé, de tant de fang aquests dies al bloquejar i desbloquejar he anat fent moure el dial del rebot i va pastosa pastosa, res que no se solucioni amb una neteja i una inflada.

Coronem els 7km i un troç més de tam apeu per enllaçar una trialera, aqui el Rubén es distreu amb el road book i fa un escaló que gairabé acaba amb invertit! (ben salvat).

A la seguent baixada per pista s´em desboca la bici, porto la goma de davant molt gastada i quan diu de marxar ... marxa, i més amb tant de fang, primer avís on salvem els mobles com podem.

Més endevant anem baixant amb un altre grup i a la que podem adelentem, no sense afegir emoció a la cosa, entro en una rodera, no puc sortir i pammmmmmm surto disparat contra un marge, això si m´incorporo no se com i amb una bici a la mà, no he perdut ni la posició, i a sobre amb un somriure, s´ha de saber caure.

Arribem a un tram molt enfangat, fang molt líquid i aqui comencen els problemes de debó, xupades de cadena, el cassette plé de fang que fa que saltin les marxes constantment, aqui he d´acabar totes les pujades tipus duatló, corrents al costat de la bici, el Francesc també té problemes de transmisió i amb la son que arrossega fa que plantejem el no seguir.

Agafem la carretrea fins a Ripoll uns 15-20 km. encara no ho se i allà acaba la nostra participació a la Bikevic, esmorzar a Ripoll i tren cap a Vic.

La ruta la veritat és que val la pena, llastima de que hi hagués tant de fang, s´ha de repetir un altre dia en sec i es podrà disfrutar moltissim més .

Setmana Complerta

2008-05-30T13:33:00.000-07:00

Aquest any vaig començar la temporada prou fort, objectius que l´any passat ni els veia, aquest any estaven allà amb mi o inclús jo estava per davant, això va fer que no em plantejés entrenar com l´any passat, i l´evolució no ha sigut tot lo bona que seria desitjable, així doncs ara toca posar-se les piles, ja porto algunes setmanes fent ultrafons de mtb.. mínim sortides de 150 km , toca entrenar fort per poder superar la Pedals Nonstop i la Cristalp a l´Agost.

Diumenge: Viatge de tornada de Cantabria i descans de tota activitat física

Dilluns: Peses ( Pectorals: Press en Pla , Obertures en Pla, Press Inclinat, 3 series de 15 rep.

Triceps : Extensions Invertides, Patada de Tríceps , 3 series de 15 rep)

Rodillo: Capacitat aeròbica 2 series de 15 min al 80% amb interval de

descans de 10 min. al 60% amb escalfament al principi i per relaxar al final

Dimarts : Mtb: 2,15 hores 37 km (Sta Eulalia, ST.Feliu, Gallifa, Caldes, STa Eulàlia)

Dimecres: Peses ( Esquena: Rem en banc a una mà, Rem inclinat, Rem inclinat invers 3s. 15 rep.

Bíceps: Curl amb mancuernas, Curl concentrat 3series 15 rep

Mtb: 2hores 34 km (Sta Eulalia, Caldes, Lliçà d Amunt, STa Eulalia)

Dijous: Mtb: Tenia previst pujar a Puigraciós i el Clascà, però em vaig trobar uns amics que feia

molt que no veia i vaig sortir a rodar amb ells molt suau, per acabar un parell de

series 1,5hores 20 km

Divendres: Peses (Espatlles: Press d´espatlles , Vols, Abdominals)

Carretera 65 km

La ruta de carretera d´avui venia a ser com l´estrena oficial del nou quadre Six13, ruta típica de la zona, Santa Eulàlia , Bigues, ST Feliu, Gallifa, ST. Llorenç Savall, i la mateixa ruta de tornada.

Encara que el quadre pugui semblar molt semblant, em trobo molt més còmode en aquesta nova bicicleta, trobo que accelera molt millor, no se si és degut als nous pneumàtics ultremo, però la posició tot i que vàrem mirar d´ajustar-la igual que l´antiga, m´hi trobo més còmode, no se si és psicológic, el que si he de destacar és la segurat que em dona la direcció alhora de baixar, la pipa de direcció té un dit més d´alçada i fa que alhora de baixar juntament sobre els ultremo sembla que la bici vagi sobre rails i no sigui tant nerviosa com l´altre, en definitiva molt content pel canvi, tant pels resultats com per l´estètica

Los diezmil del Soplao!

2008-05-26T06:09:00.000-07:00

Un dels objectius d´aquest any com a preparació de la Pedals Nonstop era participar a aquesta cursa que es disputa a Cantabria, concretament a Cabezón de la Sal, " L os Diezmil del Soplao" 165 km de btt amb 4400 mts de desnivell per les verdes muntanyes de Cantabria.

Divendres dia 23: Ja estava el cotxe carregat, i tot apunt, anar a treballar i a la una puntualment sortir pitant cap a la dutxa, recollir a la Mavi i cap a Terrassa a recollir l´Enric, alias primo, alias Spaguetti Power. El viatge molt amè arreclant el món amb tots 2, apenes vàrem haber de recòrrer als cd´s de música que habiem portat. La Mavi ens habia preparat el dinar, uns entrepans de truita amb detot a dins que estaben boníssims i més si no habies dinat com era el meu cas i ho feies a les 4 de la tarda. De les postres s´en va encarregar l´Enric, va fer un PrimoBar (que és un pa de pessic de no se quants kg amb 2 gots d´oli super energètic que estava la mar de bo).

A l´alçada de Zaragoza va caure el diluvi universal, feina a veure la carretera uf.. aqui deixo mostres.Queia pedra, a mi m´era igual la meva bici és d´alumini, però la mèrida de carbono de l´Enric, mireu quina cara de pomes agres que feia el paio! .

Amb unes 7 hores i poc ens vàrem plantar allà, abans habiem deixat la Mavi amb uns amics seus, la Virgi i el Jesús, una parella super amable que ens habia ofert casa seva per aquests dies, llàstima d´haber fet ja la reserva en una casa, però els hi prenem la paraula per l´any vinent.

Arribar a Cabezon de la Sal i trobar-nos amb la Noe i en Ribi, fer inscripcions, anar a una pizzeria i celebrar una mica l´aniversari de la Noe que resulta que el mateix dia 23 fa anys!.

Ja son les 12 i s´ha d´anar a dormir que demà s´ha de matinar, anem a casa d´en Pepe i cap a dormir. Aqui teniu la caseta que es gasta el tal Pepe, cal dir que totes les cases son del mateix estil en tota la zona, un poble preciós.

Dissabte dia 24: Ens llevem dora per esmorzar a les 7, la Virgi que és dietista d´atletes d´élit ens habia recomanat no prendre llet a 1a hora però veient la poca varietat que tenia el Pepe en alimentació líquida optem per jugarnos-la! o això o un PowerGel.. crec que era millor opció la llet, acabem de preparar les bicis, la roba, els dorsals i s´ens fan 3/4 de 8... La sortida és a les 8.. correm´hi tot.. com sempre.. fem salat però la Noe que és previsora ja habia sortit abans així que travessem les cintes i ens colem per allà al mig amb ella. Entre música de gaites i una aspectació increible de la gent del poble es dona la sortida a lo que ells en diuen .. " El infierno del Norte" entre això i la traca i 700 tios que tinc darrera fins i tot impresiona.
A les 8 es dona la sortida, anem escalant posicions.. ja apretant d´un bon principi "és Clar que si! " si només falten 165 km i 4400 de desnivell, pels mig d´aquells carrers veig el Ribi que comença la seva escalada particular, miro de seguir-lo, també veig per allà al mig l´Enric, la Noe també s´apunta a l´escalfada inicial, així que ja anem recuperant i els primers km fins al Soplao anem rodant amb l´Enric entre els 30 -40 primers participants, al Soplao veig una pujada no molt dreta pro si bastant enfangada, tuthom la fa damunt la bici ja que allà s´agrupa un munt de de gent per animar-nos però a dalt es fa impossible ciclar, xupades de cadena amb tant de fang, a l´Enric amb la magura de 2 ponts se li queda totalment bloquejada pel fang, comencem a patejar amunt amb les bicis a l´esquena com si fos una ruta de costellada, anar xerrant i anar rient, fins i tot ens permetiem el luxe de fer-nos fotos.

Després d´aquest 1er repetxó un seguit d´asfalt, de puja i baixa.. una baixada on vaig poder recuperar moltes posicions i veure com un paio sortia volant sense bici al meu costat i així es va anar succeint la ruta, l´Enric m´enganxava a les pujades, jo el deixava a les baixades i així anavem fent junts la ruta anar xerrant, hi va haber un moment "d´enajenación mental" que vàrem pactar d´arribar junts, total vist el fangueix i el plan que portavem no era bona opció anar a matar-se per petar en qualsevol d´aquells ports. Hi ha trams en que plou, d´altres que deixa de ploure. la roba s´asseca, ara torna a estar molla.. aqui estem a 12 graus.. aqui a 6 i així es va succeint, vé el Moral , 18 km de port però estil carretera , que va pujant i vas veient llargues pistes per on has d´anar, el fem bé, a dalt el Moral l´Enric que no apretava molt per molèsties a la cama però tot i així em treu 2 minuts em diu que va mig "pájaro" i que es retira, en parlem i veiem que té opció de retirar-se després de la baixada, així que l´animo a que es tiri i jo vaig fent, després de planejar per asfalt fins Barcena Mayor.Em paro una bona estona a veure si vé, en l´habituallament on em paro coincideixo amb 2 vells coneguts de la Volta a la Cerdanya de l´Any passat, el Juan Ramón i en Dani penso que es diu, em comenta que inclús és asiduo a aquest blog; coi i jo que em pensava que totes les visites eren meves!, començo a pujar el segon port important del dia i el més alt 1300 mts Cruz de Fuentes amb ells, ells es paren a posar-se el impermeable, jo segueixo una estona i em paro més tard ja que la pluja es fa més insistent, faig temps per veure si vé l´Enric, els 2 BikeRomanos segueixen, arriba l´Enric engrassem cadenes i pujem Cruz de Fuentes, últim repetxó d´asfalt petita baixada i habituallament, allà és on parem més estona, sortim darrera els BikeRomanos, enfilem una pista recta plena de fang on l´hem de fer amb la bici a l´esquena, petit repetxó de Fang.. i odissea del dia, xupades i més xupades de cadena, ni plat petit ni mitjà ni lo que posessis, netejava les dents del plat, la cadena amb aigua, posava oli , però hi habia tant de fang que era impossible ciclar, l´Enric segueix tirant, jo repeteixo aquesta operació no se ni quantes vegades, al final em poso a còrrer amb la bici a l´esquena, entre la bici, el fang i les sabates amb sola de carbono de lo més còmode que et puguis imaginar, arribo en una mena de control on tenen aigua, i puc netejar bé la transmisió pregunto si hi ha més fang i em diuen que no que tot baixada, sembla que el problema està arreclat, però tal com anava i sent el km 133 m´hagués tocat els nassos haber de plegar per això. Soc concient de que he perdut com 15 min així que baixo a tot lo que puc baixar, a baix el port hi ha un home amb una Karcher i acabo de fet net i arreclar el problema, he d´enganxar l Enric, el pobre em deu estar esperant.... així que per l´asfalt amb posició triatleta però amb camelback agafat a la potencia gairabé i a plat rodant a 40. Arribo a l´últim port del dia queden només 10 km de dura pujada i això està fet.. a baix veig un habituallament i no hi veig l´Enric dic bé.. no es deu haber volgut refredar, no fem temps i amunt rapidet, habiem negociat en el pacte que si no complia ho tenia magre ja que els últims 20 km eren descens per pista i aqui sabia que no hi tenia res a fer. Baixo a plat pedalant i plegant a tant com dona , arriscant i esquivant vaques porugues de no se quants kg.. que s´entrevessaven al mig de la pista, ja vaig veient que el "pacte" s´ha trencat a mida que passen els km així que faig tot el tram últim d´asfalt a fons, pel mig d´aquells poblets a fons, fins i tot aprofito per fer algún trans cotxe i trans moto en els trams d´asfalt, però continuo sense veure el meu "amic" . Arribo a meta, miro el temps 10hores llargues, esperarem les classificacions, l´Enric em comenta que em volia esperar, que no sabia si hauria abandonat i que clar amb tanta gent animant a l´arribada es va encegar i ... Bah que m´ha venut per 6 miserables minuts, contant que jo em vaig quedar al mig del fang i en vaig perdre més de 15. Ja tornaràn les copes de la Selva i les Trialeres i ja "pactarem" . Allà a meta hi habia el Ribi que habia fet quart, com hi va el tio i sorprenentment veig la Noe que em comenta que ha trencat i ha hagut d´abandonar .... puffffffffff quin greu i quina mala ratxa, 2 anys 2 trencades de canvi.

A tot això content per haber acabat i en bon estat, sense haber patit massa, interessant de cara a la Pedals de Foc Nonstop.

Dutxa a la casa, anar a la carpa a menjar algo de pasta que donava l´organització i després ajuntar-nos tota una colla per sopar , Noe, Ribi, Enric, Esbike el seu marit i alguns més de la seva tropa que no recordo el nom, la Mavi, la Virgi i el Jesús.

Recomano a tothom que vulgui disfrutar d´una ruta de monuntain-bike que s´hi apunti l´any vinent, si és un pal el viatge per lo llarg , però val la pena per l´organització i per com es desviu allà la gent per la gent que pateix, tuthom t´oferia o ànims o cafè o el que fos quan passaves pels pobles, o et venien a animar a dalt del pic més remot que et puguis imaginar, tot i que plovia i feia bastant de fred, ja només per tot aquest envient i les vistes que hi ha val totalment la pena.

Bon cap de setmana amb la companyia de bons amics Mavi, Enric6minuts, Noe, Ribi i unos nous amics molt prometedors, la Virgi i en Jesús .

No m´he mullat!

2008-05-19T11:46:00.000-07:00

Cap de setmana esquivant la pluja, divendres abans que es posés a ploure vaig poder sortir a rodar amb la bici de carretera nova, Gallifa i tornar a casa, dissabte el temps també acompanyava i tal com estava el terreny no es podia desaprofitar l´oportunitat, 55 km jugant amb la liteville i dissabte si volia el temps gran quedada a Can Ribosa, que com el seu nom bé justifica casa del Ribi i la Osa!.

El temps sembla inestable ens la juguem i allà sortim en Jaume, la Noe, Wizard, Alkon, Rubén, Totgas, Ada, Santi, Carol,Power, Jo, i una colla més d´entre ells alguns Tintandeserticos. No ens entretenim massa i anem fent a bon ritme sense perdre massa temps per recuperar, Corredor, cap a ST Celoni, Gualba i aqui comença el primer plat fort del dia, la pujada cap a la zona de Riells i Viabrera i cap a Santa Fé 18 km d´alegres pujades que gràcies a que el terreny està humit et deixen traccionar molt bé i pujar amb facilitat. Reagrupament i dinar a Santa Fé , abrigar-se i baixar cap a Viladrau, d´allà anar a buscar el meridià verd que puja ... i recoi si puja cap a Font Pomereta i cap a dalt Matagalls xic, d´aqui ja avall cap a Collformit i travessar el ditxós pla de la calma que de plà no en té res, baixada sense frens GRRRRRRR fins al pantà i ja camins fins a Cardedeu, i cap a buscar el Collet per saltar cap al costat de la costa, 150 km i 3500 mts de desnivell amb una excel.lent companyia.
El millor apart de la ruta les vistes i tot el demés les bones sensacions, sense apretar massa però acabar la ruta amb no massa sensació de cansament cosa que avui m´ha permés sortir a fer una bona ruta amb la bici de carretera, esperem que aquestes sensacions es posposin fins el Soplao

Fotos by NoeRibi ;)

Nova Cannondale Six13

2008-05-15T10:16:00.000-07:00

Avui a la que he tingut una escapada ja que feia dies que estava montada he anat a buscar la meva nova bici de carretera, la vella per uns problemes amb la pintura me l´han canviat a basolí per una six13 d´aquest any i amb el color que jo he volgut, en aquest cas un color blanc perlat amb les lletres d´un color vermell-tronja, al meu gust bastant resultona, ami per lo menys m´ha agradat molt. Ja aprofitant el canvi de cuadre, canvi de sillín per un que tenia el Francesc, pneumàtics nous tija nova perquè la mida era diferent, i cables fundes i cinta de manillar nous també així com la cadena, com aquell qui diu estem d´estrena!
Ja tinc ganes d´estrenar-la ja que la geometria és una mica diferent a l´antiga, la pipa de direcció és un dit més alta, cosa que se suposa que farà tingui més rigidesa de la que ja tenia que no era poca, també tinc ganes de veure com es comporten els schwalbe ultremo, tenen una pinta brutal

Calderina 2008

2008-05-11T10:12:00.000-07:00

Aquest cap de setmana al haber-se diluït; mai millor dit els plans d´estrenar la nova bici de carretera, el dissabte decideixo amb un amic de la feina d´anar a la Calderina, no sense abans el dissabte a la nit sortir a sopar fora un quantiós entrecot i arribar a casa a les 500, és lo ideal per l´endemà llevar-se a les 6:30 per anar a fer saltar el ñulsometre.

Recullo el Víctor i un amic seu que com aquell qui diu s´estrena en això de la bici i anem cap a Caldes, inscripció ràpida, sortir a escalfar, xerrar una estona amb en Javi dels Mussols que també ha decidit plantar cara al temps. Sortim neutralitzats pel mig dels carrers de Caldes, rodo i xerro amb un nou Mussolenc que no coneixia. J-peich crec recordar, deixem que un parell de tios facin la feina i portin la iniciativa, quan a les primeres pujades veig que ja aflaquen em poso primer junt amb un altre nano fins santmenat, allà perdo algunes posicions en el fang, el crosmark tant inflat no és que sigui el millor aliat, pujo cap amunt amb els 3 de devant i els vaig mantenit a roda i després contacte visual, conec la segona part i decideixo mantindre la distància i atacar al final ja que el de devant porta una CicloX i no crec que tingui massa a pelar a les trialeres de ST Feliu, seguim pujant i pujant, Guanta, El Farell, sempre amunt, trams on la bici lastra moltíssim pel fang, altres trams de pujar corrents apeu per corriols plens de rocs, altres on la boira no et deixa veure el camí, pluja però no forta, xupades de cadena, frens que o no frenen o queden frenats, fang per parar un tren, lo que es diu una cursa de Btt amb totes les de la llei.

Coronem el Farell i em tiro avall, tinc control visual amb els escapats, ara és quan he d´apretar, però a baix a l´encreuament de la carretera de St Llorenç ens fan parar i ens diuen que es neutralitza la sortida pel temps, mentre diuen això surt el sol.. prou curiós... com que els de davant no segueixen decideixo retirar-me jo també, quin éxit de dia!
Arribar a meta, còneixer i parlar amb el J-peich , mealeir-me els ossos el Javi perquè habia fet la curta i clar al veure´m allà fent jo la llarga diu... "has tardado menos que yo?????????" he deixat anar un "SI" per veure la cara que feia.. i llavors li he explicat lo succeït.

Botifarrada, magdalenes de xocolata, plàtans, spriete, tronjes, més sprite, més plàtans , més tronjes .... clar he hagut d´esperar més d´una hora que arribés el Víctor i el seu company, d´alguna manera habia d´amortitzar la inscripció.

"Muerte al Oso"

2008-05-04T10:52:00.001-07:00

Com diu sempre la Noe : "hoy me ha acechado el oso y no me ha dejado salir ni entrenar ", últimament en rondava un per casa d´ós d´aquests i vaig decidir posar fil a l´agulla, vaig documentar-me a internet sobre tècniques de caça d´ossos, em vaig empapar tot de documentals del national geografic baixats de l´emule sobre la seva forma de vida i costums, i al final em vaig decidir per comprar una trampa específica per ossos a ebay, aqui la teniu:

Un cop parada la trampa només faltava que hi caigués la víctima, però la cosa no va ser tant fàcil com podia semblar, moltes d´altres víctimes vàren caure abans del preciat trofeu de caceria major

Però al final la meva paciència va obtenir el fruit desitjat i aquesta matinada he pogut capturar un magnific exemplar d´os blanc encorbatat que tant en venia fent la guitza desde els darrers mesos, aqui el teniu! aquest ja no em torna a atrapar

S´aprecía clarament que l´ós ha estirat la pota, la trampa és infalible, ara només falta que m´hi enganxi jo

Monegros 08

2008-05-04T05:51:00.000-07:00

2 de la tarda, 30 graus de temperatura, la cosa ja promet, sembla que no hi ha aire però el sol picarà de valent, es dona la sortida, aquest any se surt molt lent, el grup de davant fa tap tota la zona asfaltada i quan saltem a la pista el ritme s´alegra d´allò més, els primers km es poden resumir en cops de colze, frenades brusques, derrapades, entrevessades i pols molta pols, hi ha llocs que apenes veus el tio de davant, increible! perquè la pols encara s´enganxi una mica més travessem unes basses i unes fangueres que uffffffffffffffffff ja fan tèmer per la transmisió, però res entre els 30 primers i gasssssss. Tiro bé els primers 20 km amb el grup de davant, em costa una mica mantenir el ritme dins el grup i he de buscar bé el rebuf, vaig amb una bici d´enduro! de 12 kg llargs i ells amb bicis de 10 kg justets i això s´hi nota, però bé nem fent, fins que en un canvi de rasant he de pujar pinyons i CATACRAKKKKK .. la cadena trencada, au , retira´t al costat , treu´te el camelback rebusca fins el fons, mira on està torta la cadena.. treu l´estri.. min i més min ... amb una emprenyada monumental. Més endevant un ou a una coberta nova del dia abans i au para a que selli el latex i a inflar de nou (valiente cobarde el Murphy aquest...)
Amb això que m´agafa el totgas a dalt una pujada i l´animo a tirar fort que va bé, que jo ja aniré fent, vaig recuperant posicions, però no puc saltar al grup de davant perquè ja son massa lluny, em quedo amb un grup que ens arrossega prou bé i caço al meu veí, amb ell anem xerrant tota la cursa sense entretindre´ns però anar fent, no sense abans haber-me fotut uns quants pals amb un alpcrossiano capo amb una Paduano, al final victoria de la Liteville!. Al km 70 anava veient al Totgas davant a la pujada així que apreto, tenia el grup que va acabar entre els 60 primers davant a tiro, però a l´habituallament del km 80 on no pensava parar em trobo el meu amic Joan amb una bona bufa! és lo que té sortir el primer per la foto. Així doncs parem amb ell a l´habituallament i li donem roda a un ritme d´anar fent amb el meu veí fins a meta que entrem els 3 junts. Al final amb el grup que anava tot i trencar la cadena va fer dels 60 primers, podia haber estat allà amb la Lite, perquè vaig arribar molt bé de forces, però no es pot tenir tot, al final 144 i 4.30 hores per una distància de 111 km sota un sol de justícialguns pulsometres van donar una temperatura de 41 graus en alguns punts del recorregut.

ITV Rock Shox Reba

2008-04-29T08:33:00.000-07:00

Tot va començar en una ruta amb en Bernat Guardia per el seu territori, Canet, i ja se sap, fallo en una baixada en la traçada i barranc amb tot de pedres, cul enrera i a salvar la situació , però la Reba patint com una cabrona, després d´allò .. joc a les botelles a l´hora de frenar, així que com que ja té 2 anyets gairabé em decideixo per fer una revisió a fons, canvi de retens, guardapols, i els casquillos de fricció.

Aqui el malalt: La forquilla desmontada amb els tutorials de Rock Shox al costat, un per fer el manteniment normal de desmontar canviar oli etc i l´altre de com treure i montar els casquillos de fricció, el funcionament és bastant senzill, apenes he obert els manuals, el que si ha costat és separar les barres de les botelles, cop de massa de plastic al pont amb una mica d´insistència i .. voilà... ja ho tenim tot desmontat.

Després de treure les botelles, toca desmontat la valvula de bloqueig, aquesta peça rosa de goma, treure l´oli que deu nidó la quantitat que n´hi va, i desfer el tap de la càmera d´aire positiva.

Fins aqui seria el procediment de la revisió bàsica de manteniment, canviar retens, guardapols i anells de escuma i llestos.

Ara ve lo interessant... treure els casquillos ceràmics de fricció, teòricament al manual ho pinten molt fàcil, un estractor lligat al cargol del banc , 4 estirades amb les botelles i casquillos fora! .. ni hablar del peluquin, he construit un primer estractor d´aquesta manera i no hi habia manera, així que hem passat a dissenyar-ne un altre , aqui el podeu veure:

Barilla roscada de 8mm, una femella de 8 autoblocant a la punta, 3 arandeles sobre mida i una arandela especial amb un forat excèntric al centre per poder-la fer baixar torta per dins el casquillo i que quedi allotjada en el fons per poder tibar, un got d´impacte que tenia per allà per fer de recolzament a l´entrada de la botella i una femella per anar apretant i fer pujar el casquillo. A la foto s´aprecia un dels casquillos vells ja enretirats. Així doncs amb aquest sistema procedeixo a treure els 4 casquillos

Aqui unes imatges de l´extractor en plé funcionament.

Fins aqui lo que ha donat la 1a part, ara estic modificant un calibrat al torn per poder fer servir d´útil per entrar els casquillos nous.

De Descoberta!

2008-04-27T09:37:00.000-07:00

Avui el plan era seguir uns tracks que habia baixat per el gps, però al final he sortit sol i he decidit passar de traks,de gps i de totplegat, a l´aventura! , l´única premisa era descobrir camins nous i que sortissin forces km. Així doncs surto a bona hora de casa, a les 7 del matí, per anar trencant la mitja del dia m´enfilo cap a St Feliu de Codines, però no per on passa la gent normal no.. sinó per totes les trialeres de pujada hagudes i per haber... penso.. avui sortirà una mitja de pena. St Feliu, cap al darrera del Cim d Àligues i vinga pista i trams trencats amunt, surto a dalt del 7.5 (per qui no ho sàpiga és la pujada que hi ha passat el camp de golf de St Feliu) travesso la carretera i amunt i més amunt cap a St Julià d´Úixols on hi ha una bonica esglèsia Romànica.
Un Cop sortint de St Julià m´he trobat a en Manel, un paio de Castellterçol ke portava una Giant com la que jo habia tingut fa 15 anys i buscava un caché a St. Sadurní de Gallifa, tot pujant jo parlant per telèfon i el pobre Manel que em devia maleir els ossos perquè a el li faltaven plats, pinyons cames i de tot. L´he deixat allà buscant un caché que hi ha, ami ja s´em feia tard, m´ha dit que si el trobava em passaria les cordenades per sms, és apunt de finalitzar el dia i no en tinc notícies.. espero que l´hagi trobat.A dalt l´ermita de St Sadurní doncs.. que parlin les fotos .

Sant Sadurní de Gallifa

Vistes del Vallès i fins a Barcelona, les Torres Mafre, i per la part del darrera Pirineus, Moià, Montserrat i només a 980 mts d´alçada
Prossegueixo l´aventura, m´endinso per camins nous, trialeres impossibles de pujada, de baixada, alguns trams a peu, algunes voltes tontes, s´ha de dir tot, al final agafo el Gr 177 i ja comencem a fer via, cap a St Quirze, Castellterçol on trobo una font amb abundant aigua i molt bona per cert. Aprofito per menjar un entrepà que duia, enfilar cap a Castellcir i d´aqui ja tot per pista de pujada fins a Collsuspina i cap la Pollosa, com sempre.. vent de cara arribant a la pollosa, igualet que quan la faig per carretera, però a bon ritme.

A partir d´aqui , ja enllaçar amb la ruta que vaig fer l´altre dia que venia de Vic i de Muntanyola, cap a la Sauva Negra i les magnífiques vistes que s´hi poden veure

Impresionants les vistes i la caiguda que hi ha, la vista central de Centelles sembla talment una imatge treta de Google Earth, a l´imatge de l esquerra podem veure la plana de Vic amb Vic al fons, al centre el poble de Centelles, i a la dreta la zona del pla de la Calma i Tagamanent, seguint aquest sender arribem a un altre punt per sobre d´Aiguafreda molt més salvatge i més verd si encara cap.

I per si fos poc anar pistejant amb aquestes vistes, encara es pot millorar la cosa, i què millor que si hi afegim una trialera de baixada plena de rocs???? doncs això mateix és el que ens ofereix l´entorn, llàstmia que avui i seguint la meva tradició de ... si no trenquem algo no sería un dia complert, el bisenfí del Avid 7even de davant s´ha declarat en vaga i no portava cap allen de 3 així que hem hagut de baixar sense fré de davant per posar més emoció a la cosa, ja anava sense gairabé fré a davant desde el km 30, fins i tot he estat apunt de girar cua cap a casa, pro m´en alegro de no haber pres aquesta decisió.

D´Aqui ja poc més.. en fotos vull dir perquè en kilòmetres encara en quedaven uns 25 fins arribar a casa, Travessar la carretera de Centelles a St Feliu, i cap a dalt la Trialera de St Pere de Bertí pels interminables camins que hi ha abans d´arribar´hi, cap al Clascà, Puigraciós, l´Ametlla i cap a casa, en total 141 km una mitja de 17.4 i unes 9 hores de Mountainbike sense entretindre´m massa.

Sol com un Mussol? Noooo!!! , amb els Mussolencs!!!

2008-04-21T10:12:00.001-07:00

Després de les últimes setmanes arrossegant-me per les curses sense cap mena de motivació, aquesta setmana després d´acumular 125 km de mtb durant la setmana amb 3 dies de calitat tornant a veure mitjes de 21 i 22km per hora per muntanya, combinant amb 36 km de running total durant 3 dies , torno a recuperar la mentalitat patidora i combativa sobre la bici. Avui diumenge decideixo sortir sol a estirar les cames i no molt lluny de casa per si m´enxampa la pluja, només sortir a la 2a pujada em trobo un grup de bikers i ohhhhhhh sorpresa , entre ells hi ha l´Ada!!!! pro que hi fa una Sabadallauta (ara si eh Ada?) aqui a les 8 del matí?????? com que no tinc una ruta fixe decideixo anar amb ells, resulta que són una gent molt simpàtica de la penya mussolenca un veí que resulta que no coneixa el Oscar, i demés gent dels voltants de Sabadell i St Quirze, en German, l´Ana, l´Ada, el Tolpedo, la Raquel, el Javi de Caldes i el Luis de Palau, espero no deixarme´n cap.
La ruta. Lliçà, Sta Eulalia, St Feliu, Les Elies, Pasqualet, el Remei de Caldes i per la riera fins a Can Burgués on vàrem disfrutar d´un suculent esmorzar amb botifarra i mongetes i demés complements energètics .. uffff quin fart, el lloc de luxe, amés van obrir per nosaltres, molt ben atesos i per un preu molt interessant, l´Oscar és tot un sibarita. Al final la despedida va ser una mica visto i no visto ja que començava a ploure i em vaig haber de despenjar abans del torrent de can Paiaigua... una llàstima :(
A destacar les dots de Dh de l´oscar, quina manera de cridar i disfrutar baixant Bravo per ell! al Javi que em va ensenyar com seguir una roda i no deixar-la , al Germán i l´Ana i l´Ada que venien de fer el dia abans la volta de la Selenika i tan frescos, l´Ana inclús li tirava amb un parell a les pujades, ole ella! la Raquel com una campeona que s´ha apuntat a Monegros, allà ens veurem! en Luis no fa baixar gens malament aquella 9.2 i el Tolpedo que el dia que li donin una bici de 6 kg menys ni el veurem passar. En definitiva un gran dia disfrutant del btt sense treure espuma per la boca i rient d´allò més

PD: Santi .. kagat!
Fotos gentilesa d´en German http://www.slide.com/r/FcMf_8Zp7j_txbACzOyGEaSm5fobhrTA

Burriac

2008-03-10T10:10:00.000-07:00

Després d´estar desde Gener sense parar d´anar a curses, que si copa de la Selva que si copa catalana de Marathó, ja tenia ganes de sortir a rodar amb els amics que no coincideixo a les curses, en aquest cas acompanyat per en Joan, l´Eudald el Xavi Rival i en Carles.
Quedem a les 8 a casa en Xavi per trobar-nos tots a l´estació de bus de Sagalés a Granollers, i d´aqui després d´alabar les grans virtuts de la "forquilla" d´en Joan ens disposem a iniciar la ruta, la Roca, cap al costat d´Argentona i després pujada d´aquelles que et fan picar les cames fins a dalt a Borriac, riure i més riure pel camí, infinites punxades de la roda d´en Xavi, sort del làtex, punxada també per part d´en Carles i un ritme poc amigable, deu nidó el ritme impartit per en Joan fins i tot ell va quedar sorprès , es veu que funciona això de l´spinning, uns 92 km de mtb en unes 5 horetes, no està gents malament. Al final un gran dia amb tots aquests artistes del pedal.

Sant Hilari Sacalm (Final Copa de la Selva)

2008-03-03T11:28:00.000-08:00

Aquest diumenge última prova del campionat de la Selva, a St.Hilari Sacalm , mordor per alguns, lloc on et pots assoleiar com una bleda, caure´t una pedregada de les que fan época o bé fer-la amb neu , aquest cop va tocar assoleiada.

Arribem, moment de preinscripció , parlar amb la Nuri, Dani Curco, Charlie, Totgas, David, Moixa, Ada i algúns mes que per allà corriem, escalfament de rigor... i al arc de sortida.

Pummm es dona la sortida, la meva tàctica és tirar fort als primers compassos per no trobar caravana al 1er senderillo apeu, surto fort i em noto bé, vaig pujant a bon ritme, en un va i vé faig una pedalada en fals i arrenco la cadena, bé comencem bé, reparo i continuo, afluixo un pel avui això serà dur. Al cap d´una estona em caça la Nuri, em proposa d´anar els 2 junts, no hi ha presió hem d´anar a acabar, ella puja millor jo baixo algo millor i així ho anem trampejant quan en una pujada l´un per l´altre badem i fem 3 km extres per si ja no fos prou l animalada del dia BIENNN! a la pujada llarga del dia ja noto que les cames no van bé això de tant desmuntar de la bici i grimpar m´està passant factura als músculs de les cames, aqui la Nuri ja em deixa i em vaig despenjant, a partir d´aqui la crònica ja son les rampes constants, estiraments i arrossegant-me fins a meta. Diu que de tot s´en aprèn avui he après a patir i de quina manera, aguantar rampes constants a les cames, i ja fer que a través de les rampes s´escalfés la musculatura no m´habia passat mai, bastant dantesc tot plegat, però és Guillerias, a vegades ja ho té això, la nota negativa les sabates rígides com ja em temía, per caminar fatal, amés les he rebentat, aqui teniu el document gràfic.

La nota positiva, que he acabat el campionat de la Selva en 15a posició Master 30 sense haber anat a 2 curses i que ha servit per fer una bona pretemporada, cada cop més bones sensacions, la liteville de marevella i falta afinar pujant , pero todo se andarà .

Copa Catalana Marató Fals-Rajadell

2008-02-25T08:56:00.000-08:00

Avui toca anar a Fals, un poblet prou tranquil a uns 80 km de casa entre Manresa i Calaf, allà es disputa la 1a prova de la Copa Catalana de Marató, com que no vaig pensar en participar´hi en un primer moment i anar a fer el "hamster" a copa Catalana no em diu res, em vaig treure la llicencia cicloturista, així doncs no puc participar en copes catalanes, però si a les pedalades paral.leles que fan i que en definitiva son el mateix circuit però surts dels últims.

Sortim a les 7 boira i més boira de camí cap allà, al final s´aixeca el dia, arribem a Fals i vaig a fer la inscripció a la fila dels "domingueros" tots els PRO´s coneguts em piten, envejosos tots de poder còrrer com un dominguero sense presions.

Em poso a la sortida, tots els meus nous companys de "corralines" porten o bufanda o samarreta tèrmica de ganxet o pels a les cames de tota una vida, jo de curt i ben pelat.. em confonen i em diuen que jo he d´estar més endevant amb els PRO´s però jo els dic que no que jo he pagat per ser dominguero i que estar allà davant no té mèrit. Així dons es dona el tret.. bé més que tret.. zambombazo amb uns Trabucs, i sortimmmmmmmmmmmm!!!!! que coi sortim aquella cua no es mou ni a la de 3 .. passa el temps que es fa interminable i allò no es mou.. pfffffffffffffff quina feina a enganxar gent ja veuràs...Al final sembla que la cosa es mou. començo a avançar gent i més gent.. veig que no hi ha pujades molt fortes i aprofito per fer unes series i avançar més gent per on puc, per les parets gairabé, em trobo a la Noe que ja li habia perjurat que ens treuriem els ulls, veig que no està massa catòlica i que pateix en una pujada així que decideixo animar-la i seguir endevant, a la primera pujada que hi habia de platillo veig que molta gent ja posa peu a terra, els esquivo com puc i vaig pujant a platillo a bastant bon ritme, sembla que tot i el "tute" d´ahir a Canet amb els Guardia i en Joan no passa factura "BÉEEEEE" veig a la Nuri i en Moixa, faig el corriol amb la Nuri i sortint d´aqui amb un "vinga nen" diu que l´abansi, de seguida enllaço amb en Moixa després d´una baixada, em diu algo com : ja m´estranyava ami que avui ningú em fotés problemes" dic no home no..jo soc de la curta si vols aprtem eh! però jo al km 30 em puc retirar ben dignament, em diu que si faré els 60 , li responc que si i em tiro baixada avall sense masses manies a buscar més rodes, em noto bé avui.

De cop en un pujador sento una veu coneguda , dic ufffffffffffffffff pajara segur.. ja sents coses rares Marc, era en Francesc que em diu que no es troba bé que te fred i que està mig marejat, deu estar incubant algo o els 31 li estàn passant factura, em diu tira tira que vas molt bé, dic home però recupera´t i fem un tros junts , passa la Nuri i el Moixa , els animem! veig que el Francesc no va ni amb rodes el pobre i decideixo quedar-me i acompanyar-lo , al final no fem ni la curta, sortim per carretera i ens retirem.

Al final content per les bones sensacions, per haber disfrutat per un troç de circuit molt divertit i per l´ambient en general.

Arribem a meta , ens canviem de roba i anem a veure com arriben els primers i cap a casa falta gent, unaltre dia serà Fotos cedides per www.BICIcat.com

Gran Premi de la Selva

2008-02-03T06:15:00.000-08:00

Ens posem en marxa a les 7 del matí direcció cap al Gran premi de la Selva que es disputa a Riudarenes, com sempre a St.Celoni perdem emisores a la radio, o fan missa, o fan sardanes.. només per aquest fet ja haurien de fer les curses el dilluns o qualsveol dia entre setmana , és mortal de necessitat escoltar la radio a aquelles hores del matí.

Abans d´arribar a Hostalric sembla que farà bon dia, el cotxe marca 6 graus però de cop i volta indica "RIESGO DE HIELO" upssssssss que ha passat ? en menys d´un kilòmetre la temperatura baixa a 3 graus i en 400 mts més a 1 grau!!! . La cosa promet, tinc son, ahir em vaig dislocar el dit gros de la mà esquerra, sembla que serà un d´aquells dies memorables.

Arribem ,fem cua, els srs. de la Federació Catalana de nosequé ens mostren el respecte que tenen cap a nosaltres arribant 20 minuts tard, no tinc llicència, tinc un club que no m´el mereixo amés de veritat és a dir he de pagar els 16 euros de rigor, aquest plus de 4 euros espero que em doni privilegis com està a posicions més capdevanteres... etc...

Saludem a tots els amics i coneguts i sortim a escalfar , un prell de voltes i a la linea de sortida, l´energúmen del tot terreny atropella la gent que hi ha davant, i davant les protestes no se li acud més que tirar marxa enrera, la roda de la lite gairabé es destalona , no la podia treure de stoa el paracops del tot-terreny, ja em veus fotent-li patades al tot terreny perquè tirés endevant.

Després de tot aquest circ es dona la sortida, emplato la liteville i començo a adelentar gent i més gent, és pla!!!!!!!!!!!!!!!!!! aixo promet, vaig abançant gent i veig que tinc el Power & cia a poques posicions per endevant, però les primeres pujades em posen al meu lloc com de costum, al cap d´una estona m´ataca el Miki.. si si m´ataca .. intenta agafar-me per les costelles.. però.. que no ho veu que ami no s´em marquen les costelles????? així que falla i opta per deixar-me enrera, el saludo i li dic.. "avui tindràs feina". La cursa continua , a les pujades em falta molta "gràcia" aquesta setmana he sortit tots els dies a còrrer com un cobarde.. el dia que menys 50 min. i això m´està passant factura avui, per contra en els falssos repetxons i baixades em defenc prou bé, ens avancem un parell de cops amb l´spaguetti i res cap avall, consegueixo atrapar la Mariona i així ja fins a meta.

PD: Felicitar al Power per el seu gran resultat d´avui, aquest nano desde que surt amb mi amb bici ha obtingut una milloria impresionant, l´enhorabona!

Diumenge de Resurrecció!

2008-01-20T10:58:00.000-08:00

Avui hem quedat amb 3 amics per fer una ruta del que jo en dic Mountain Bike. No anar a còrrer com esperitats per llocs idílics per ciclar.. sinó porposar-se travessar montanyes afrontant tot allò que es presenti; pujades impossibles , baixades més impossibles encara, trams apeu, tramps per terra, trams de coto de caça.. una mica de tot.

Quedem a la Garriga amb la Noe, el Cesc i el Rubén, fem tot xino xano el ja mític St Cristòfol. Com que la Noe va molt sobrada, xerra molt i puja fotent-nos pals decidim que aquesta dona s´ha de relaxar, així doncs el Cesc escull la via més difíl per accedir al corriol que porta fins a Tagamanent sense no abans passar per Roca Centella, quins rampons de platillo! uffffffffffff. Aqui comencem a rebre amenaces per part de la Noe.. desde .. malosamigos a ... "vosotros estais desagregados del msn" o del pobre Rubén que vé d´una recuperació i sabia que el feiem passar pel lloc més dur, tot i això els 2 han aguantat estoicament, jo he de reconeixer que després dels 80 km d´ahir de carretera més els 10km corrent al vespre.. les cames em picaven de mala manera pujant aquests repetxons..

Un cop dalt hem pogut disfrutar de magnifiques vistes de tota la vall plena de boira i per sobre despuntaven els Pirineus, Montserrat i el mateix Tagamanent.

Trialera ja mítica la de Tagamanent , però avui molla perquè si! , tret d´un ensurt que he passat per unes lloses que feien el mateix efecte que si hi hagués glaç ( Tanca de la bota a la merda, ulleres a la merda, cop de cap al terra.. pro tot insignificant) . Felicitar a la Noe pels nassos que té , s´ha divertit com una ximple baixant la trialera i amb molt bon nivell, l´enhorabona, em trec el barret, no se si baixaria jo com ella amb una rígida per allà.
A Aiguafreda ens hem parat per dinar a l´estació, és com un Xino d´aquests .. tot va a 5.30 euros.. quan li hem dit si per 5.30 euros també feia els Entrecots al del bar de l´estació li ha sortit la vena Botiguera i ha dit "! no .. no fotemmmmmmm! .. o no en tenimmmmmmmm" , no sabia res el paio...

Ens despedim de la Noe, deia que feia tard.. nosé nosé.. i marejem una mica al pobre Ruben per uns rampots impossibles abans de trobar la pujada de 3/4, o es recupera o no torna a agafar una bici.. això segur, prosseguim cap dalt la cinglera i cap a St Pere de Bertí

Aqui trobem uns ... hum com dir-n´hi finament.. DRÒPUS???? .. vinga va.. fotemals´hi DROPUS.... fent una batuda pel senglar.. mentre passejem pel camí public transitable , ample.. i marcat com a GR.. ja sentim la remor d´un senglar que pujava, i un home armat amb una escopeta que ens diu: -PAREU-VOS , PAREU-VOS ... penso ; jo m´he d´aturar al mig d´un camí públic perquè tu matis un senglar???? DE QUÈ MORENO? total que prosseguim... amb aquestes que ja surt al camí el pobre animaló... ai senyor.. si no n´hi habia ni per unes trites botifarras d´aquell senglar tant petit.. i el tio ja m encanona .. i dispara.. per sort no em toca ami ni al senglar.. pro em deixa sord com una campana, després de voler tindre la raó , de recordar´li per les bones que en un camí no es pot disparar i al veure que no fa afecte enrecordar-nos de tot el seu arbre geneològic sense fer distincions ni descuidar-nos ningú.. decideixo que que en faràs de fer-li empassar una escopeta a un avi de 60 anys ke no té ni mica de coneixament i ni sap anar per la montanya ni pel món?... em quedo amb la satisfacció que s´ha salvat el pobre animaló..BIENNNNN PEL SENGLAR!.

Estic emprenyat com una mona, i el Cesc que sempre em treu distancia baixant pel Gr de St Miquel. me li tiro a sobre a cada corba, és més hi ha llocs que em frena.. demanaré que les sortides de les competicións les fagin com en atletisme.. amb una pistola.. es veu que em motiva de mala manera.

Acabem el dia fent unes magnifiques trialeres no sense que jo amb una pedra cantalluda desllanti de davant i hagi de montar una càmera, una Coca - cola a la Parada de Riells .. i cap a casa que per avui ja n´hi ha prou!

PD: Avui estreno càmera, una nikon coolpix 5510 sp el meu regal de reis que em va fer molta il.lusió , les fotos han millorat una mica, encara queda treural´hi tot el partit

Trans Catalunya? Banyoles

2007-11-13T11:51:00.000-08:00

Com cada any ja vé a ser un costum això de visitar Banyoles, l´any passat amb el Francesc ja hi vàrem anar a plé més de Febrer per veure la Copa Catalana i enguany hem volgut repetir l´experiència d´anar a rodar per fer fons a la pretemporada, ni més ni menys que 220 km em van sortir desde casa a una mitjana d´uns 29 per hora, no està gens malament per ser pretemporada.
Sortim a les 8.45 perquè algú fa tard.. no miro a ningú i erem 2.. així que se sobreentén, i ens posem a tirar a tot drap, consegueixo que el Francesc marqui un 190 seguint-me en les pujades, ja he complert l´objectiu del dia i així tirant a bon ritme fins a Girona i de Girona a Banyoles en un vist i no vist. Esmorzar a Banyoles en una cafeteria i de nou cap avall, passem per Girona i recordo que eren les 12:15, a davant de Basolí Girona ens trobem en Ramón de la botiga de Granollers i ens pregunta que on tenim el cotxe? .... Coi a casa el tenim! , ell es sorprén , no ho veu humanament possible que ja estiguem de tornada de Banyoles, ens ofereix calers per anar al viena, i transport de baixada...Coi.. tan mala cara fem?. Bé jo potser si perquè no se si pel fred per no haber escalfat bé em ressento del tendó posterior extern del genoll esquerra, i així els 120 km de tornada em segueix fent la guitza, però conseguim arribar després de pendran´s la baixada algo més tranquil i parant fins i tot a fer el vermuth.
Deixo el Francesc a Granollers i veig un 200 km al conta km , va que ja només m´en queden uns 15 fins arribar a casa amb 2 bons repetxons.

Els meus Inicis

2007-11-05T07:52:00.000-08:00

La meva vida esportista ha passat per moltes etapes, desde petit que sempre habia volgut tenir una bici, però a casa s´hi oposaven fermament, ja sabien que arribaria tots els diumenges a dinar tard i miraven de desviar la meva atenció al ciclisme intentant inculcar-me altres modalitats, és així quan vaig fer el Salt directament a la F1 aqui en teniu la prova amb el meu Ferrari d´época, ja mirava de reull a dins el Box de casa els meus avis per si hi habien espies de McLaren que poguessin copiar ideas del meu bòlid.

Més endevant un va creixent i es torna un tipus rebel, vaig canviar el Ferrari de F1 per una Harley Plasticson d´ultima generació, amb bateria, i tots els extres possibles, en aquella época Michelin ya començava a evidenciar els problemes amb els seus pneumàtics de competició en motos de gran cilindrada, sinó observeu com portava de degradat el pneumàtic davanter, una vergonya.....

Però al final i després de molts anys d´insistir, el dia del meu aniversari .. 9 de Juliol .. per qui puigui ... o hauria d´estar interessat en aquesta data... aqui queda dit... em vàren regalar una Super Bh de passeig, full equip com podeu comprovar a la imatge, ja que porta uns acoples amb unes rodetes per baixar trialeres amb tota seguretat i "desparpajo" , inclús més endevant i veient que sería un PRO d´això del ciclisme em vaig montar el meu propi equip, ells eren els meus gregaris, tot familia és clar.. cosins i més cosins, uns gregaris de Luxe

El Pollastre !

2007-11-04T08:05:00.000-08:00

Que on hem anat avui? a fer el Pollastre, o a fer el Sapastre! , no ho sé ven bé encara, el Francesc em parla d´una ruta la del Pollastre, que si cap a St Celoni, que si cap a St. Antoni de Vilamajor, que si Collsacreu, Mataró i pujar per Font de Cera i les promeses eren... jajajjaa ja ric només de pensar´hi... que només anirem a rodar i planejar, que vindran a acompanyar-nos dues noies, que farem un esmorzar ciclista com cal.
Total, quedem a les 9.00 a can Power, amb això del canvi d´hora hi ha una diferencia horaria degut a l´incidència dels meridians i de la posició dels planetes de 15 min.. arribo a les 9:00 SantaEulalienques lo que és 9:15 hores Granollerenques... i encara tenía la culpa jo! Per no discutir sobre el tema , jo ja portava 12km començo a tirar fort per la pujada de l´hospital.. si m´ha de passar algo que em passi aqui, mentre que per darrera se sentía.. ehhhhhh que jo no he escalfat eh!
Fem la ruta del Pollastre, en veiem uns ensertats en una barra metàlica i donant voltes dins una maquina, penso que es deu a aquest fet el nom de la ruta, però es veu que no, continuem, la cosa va pujant.. ja és això lo ke fem sempre .. rodar... RODAR AMUNT! , m´empasso un mosquit, i em fa perdre la traçada bona i em surto per un troç d´herba, fent fonambulismes aconsegueixo sortirme´n prou dignament, coronem Collsacreu, i comencem a baixar no recordo per quin poble, se que arribem a St Vicens de Montal i seguim pujant amunt, després baixem i enfilem cap a Mataró, travessem Mataró, i per la Nacional avall i avall.. direcció Tarragona. El Francesc no recorda l´entrada per pujar per Font de Cera i ja ens tens Nacional amunt , Nacional avall.. diuen que és perillós anar per la Nacional un diumenge, nosaltres després de fer-la 2 cops avall i una amunt corraborem que és un fet infundat.
Després de trobar una pastisseria per fer "el gran esmorzar ciclista" ja que eren les 12 del migdia, sembla que hem trobat la ruta bona. KE COI BONA SI AIXÒ PUJA QUE NO VEGIS!, seguim pujant s´acaba lo que considerariem carretera, i al Francesc li sembla que s´ha equivocat, és un d´aquells moments que el mataries. Em planto i dic que jo enrera no torno, que és de covards que encara que sigui amb les sabates de carretera pujo apeu pel mig del bosc, i no m´erro de gaire, comencem a pujar uns rampons d´asfalt trencat i ciment d´una urbanització, el 27 treu foc! i les meves cames ja fan pudor a embrague, i .... TAXANNNNNNNN.. pista tallada. s´acaba l´asfalt i som al mig de res, ell diu de baixar.. dic que ni parlar-ne. Trobem un rampon de terra i decidim canviar de disciplina, el CICLOCROSS, penso que ni amb la mountainbike haguessim pujat a platillo per aquelles rampes i menys amb 90 km a les cames, ens surten en total 6 km per camins de terra i pedra i gairabé tots damunt de la bici de carretera, la gent que passa perllà amb btt al.lucina una estona amb nosaltres.
Al final arribem a Orrius, aqui ja ens situem, només falta coronar el collet que deu nidó lo que pica ja amb 100 km a sobre, La Roca, Granollers amb parada a fer la cocacola, adoquins de Granollers per ja tocar tots els terrenys, i cap a casa , no sense apretar a un veí que he conegut durant l´sprint per acabar de estirar les cames . Total puntual per l´hora de dinar i amb 122 km "ben Rodats" , això és fer pretemporada.

Geocaching Sot del Bac

2007-10-21T07:55:00.000-07:00

I què és això sel Geocaching us preguntareu? doncs és com una mena de joc de pistes a la moderna.D´una web http://www.geocatching.com/ et descarregues uns punts que et donen de la ruta que vulguis fer, son coordenades per al gps, i tu mitjançant el gps has de trobar-hi i seguir les indicacions que et van donant, pot ser´: o ve.. trobar uns "cachés" ,pistes o petits obsequis per trobar un punt final o el següent punt a seguir, seguir traces de pintura que només es veuen de nit , etc...infinitat de modalitats.
Em va fer gràcia probar aquesta nova modalitat i ja que estem fora de temporada de bici ho vaig trobar de lo més adient per fer algo diferent, així doncs vaig enredar al Francesc per anar-hi, cap al Sot del Bac!
Quedem a les 9:00 a Granollers , i ens dirigim cap a Figaró a Cala Cecilia a degustar la típica botifarra d´all i julibert, com que som novells en això del Gps mai se sap l´hora de tornar a casa, val més que ens agafi amb la panxa plena.
Ja estem preparats per l´excursió, portem el gps amb el mapa , els punts tots gravats, un mapa de l´Alpina amb els punts també marcats en llapis, un llapis, roba d´abric, i els obsequis per deixar en el punt final que hem de determinar seguint les pistes.
Prenem unes referències en una placa que hi ha a l´estació, i com que tenim molt clar que el camí més curt entre 2 punts és la línea recta, ens posem a caminar per la via, quan habiem d´anar per un carrer paral.lel a la via, encara com no ens han près per uns etarres o uns suicïdes, comencem bé.
Trobem un arbre centenari, un pi inmens del qual en treiem una segona pista , i prosseguim pista amunt on ens apareixen els primers dubtes de cap on tirar. Arribem fins un gorg bastant idílic , i aqui començarà el nostre Calvari o Calvoari per algúns, eh Francesc? (jajaja, broma dolenta) .Arribats al gorg, només hi ha un camient cap a l´esquerra, és molt dret, intento pujar però no tracciono, està molt enfangat, quina mala llet aquests del geocaching no?, retrocedim una mica i trobem unaltre caminet que travessa el corriol, per aqui per aqui, comencem a pujar , el bosc cada cop més brut i més ... hi ha trams que ni hi ha camí, el Gps inclús hi ha trams que perd l´oremus, em penso que ha agafat mal d´alçada l´artilugi del dimoni!, però lo millor està per arribar, decidim coronar, aquesta merda de Gps no va gens equipat, on son les cordes, on son els mosquetons i piolets? total fotem-li pel dret i ens liem a fer escalada lliure per uns tallats de roca impresionants. El Francesc em pregunta que per on tira.. jo li dic que per on pugui, i amb aquestes instruccions va pujant per on pot, hi ha llocs que fins i tot sembla que voli aqui en teniu la mostra
Arribem a dalt, ja son les 12 gairabé, trobem habituallament, tot un camp de cirerers de pastor ben florits i ben carregats de fruita amb els quals enganyem la gana, ens ha fet perdre força estona l´escalada, reconec un camí que he fet en bici varies vegades i és el que ens aproximarà al ditxós punt 4 que fa tanta estona que busquem, per fi després de baixar una trialera arribem al salt del Prat, un saltant d´aigua bastant espectacular, i curiós perquè el saltant és sobre pedra calcaria molt foradada i l´aigua al caure sembla que ho faci en càmera lenta .
Tornem a pujar per la trialera, clar com que hem travessat per l´altre costat de la vall, ara hem de remontar uns metres, tornem al mirador del Sot del Bac i enfilem cap a al turó de la Cuspinera, no sense abans passar per una altre zona d´escalada, el Tap de Xampany.

El que semblava una "encerrona" en la foto es pot apreciar , acabem per agafar-li el gust i ara que ja ho mig dominem fins i tot trobem a faltar les zones amb punxes i les zones d´escalada, però... qui diu que tot això s´ha acabat????.
Arribem a la Cuspinera, boniques vistes del Tagamanent, St Cristòfol i tot el Figaró, aqui trobem les últimes pistes per completar les coordenades polars d´un waitpoint que ens durà fins al tresor final!
Com que no som uns tios que ens agradi lo fàcil, alhora d´entrar el waitpoint o de calcular-lo ens equivoquem, i ja ens tens seguint a cegues lo que deia el gps, el gps deia tot recte avall tallat avall bardisses avall i tallats avall, per uns tallats que en algún he hagut de saltar una distància de més de 2 mts, he trobat inclús una cova que semblava el lloc perfecte per l´amagatall.. però res, al cap d´una estona de fer el gamarús (perquè no te altre nom que aquest ; lo que hem fet) hem decidit tornar a mirar que les coordenades fossin bones, i taxaaaaannnnnnnnnn! canviava un 6 per un 2 en els minuts! ara si que anirem bé, i efectivament hem trobat el Tresor, en un lloc accessible i que ja hi habiem passat uns minuts abans, però i lo que hem rigut saltant rocs i jugant-nos el físic?

Aqui podeu veure el gran tresor i les peces que hem aportat nosaltres, el meu Peix Nemo semblava una sardina dins la llauna quan li he posat, espero que no li salti cap ull a ningú el dia que obrin la carmanyola aquesta. El Francesc ha portat una tassa thermo i l´ha canviat per un fabulós turisme vermell, hi habien les claus d´un apartament també molt temptador però no han deixat la direcció... llàstima, jo ho he canviat per un clauer friki friki amb una tarja de memòria i unes xapes extraterrestres .

En Resum: un diumenge amb molt bon temps, una mica esgarrinxats però diverits i amb un bon fart de riure, una activitat prou divertida i aconsellable, jo la veig molt recomenable per tot aquell que es vulgui desfer de la dona, si ja hi han discusions de parella anant per Barcelona o Granollers que si tira per aquí , que si tira per allà.. aqui ja pot ser el súmum.

Monty S-Works

2007-10-13T06:32:00.000-07:00

Aqui tenim l´ Eudald en plena acció, com que el tio s´habia rebentat tot el pressupost en el dinar, "com si fos una boda" que diu ell; per pagar-se el bitllet del tren va haber de fer una mica d´espectacle i passar el platet per recollir fons pel viatge, el resultat després d´una parrillada amb la que ens vàrem homenetjar el podeu veure, Nefast, de morros per terra i segona caiguda del día .

Montserrat 07

2007-10-12T19:54:00.000-07:00

(12-10-07) Al final ens decidim a anar a Montserrat en Btt, quedem els 5 magnificos Rafa, Eudald, Xavi, Fran i Marc a les 8 en punt per iniciar la Ruta, coi que abrigats que van tots! que es pensen que no puja això o què?. Em despreocupo pel Rafa, veig que la seva dona sabia on l´enviava i li ha equipat la épic amb 3 portabidons, pensem que en 2 d´ells hi porta "caldo enriquecido" i en l´altre orujo d´herbes per si baixen les temperatures.
El Xavi em saboteja la ruta, me la retalla per 3 llocs guapos trialeros.. diu que ell va a preu fet com els taxistes , que no fa més km, l´Eudald amb el seu "Goita Nano" em parla de les grans propietats culinaries de l´esquirol a l´arròs al veure´n passar un, i amb un 3 i no res entremig de tot de salves de caçadors que porten l´escopeta molt suelta al ser el 1er dia de caçera ens plantem a Caldes, d´aqui fins a Santmenat i Castellar en un vist i no vist.
Comencem a pedalar, el Xavi Miseries ja ens fa retallar una pujada classificatoria molt guapa, i si resulta que hi habia una Rave alla? ahhhhhhhhh... responsabilitat teva Xavi... veuràs com s ´en enterin els altres.
Amb un parell d´horetes si arriba i després de disfrutar amb com un nen per les baixades ens plantem a Matadapera, allà fem l´esmorzar i en Xavi pronostica a la una ser a Montserrat, pensem que ara li deu fer efecte l´Epo i ens disposem a coronar la casa de l´Obac, en Fran conta

que hi ha 6 km de baixada per una pista d´asfalt bastant dreta que després s´hauran de remontar, això farà mal! Mal he dit? això no és res... Per mal i fart de riure quan s´em acud pendre una via d´escalada nova, de cop trobo un tallat de 50 cm i al no veure molt clara la sortida... digues.. Cagat de mi? o assenyat no ho se; em paro, sento un "nano , per aqui per aqui", i ohhhhhhhhh gran imatge del dia, veig una specialized de carbono tocant amb el plat a la punta de l´escaló i realitzant un doble mortal amb tirabuixó d´una forma impecable! Sort que a l´escapatoria hi habia pinassa i ja et veus al pobre Eudald de morros a la pinassa forgant talment com si fos un senglar. Suposo que no fa falta comentar el fart de riure dels demés. Als 15 metres en un lloc aparentment sense massa dificultat tècnica em giro per mirar si venia el grup i veig una roda volant, penso que és l´Eudald de nou però no!, resulta ser la bici cisterna del Rafa que s´ha empuntat en l´únic roc que hi habia enmig d´aquell prat. Suposo que va ser per l´inèrcia que van agafar els 3 litres de caldo el resultat d´aquell "Front Flip", total sembla que no hi ha hagut danys, la bici pren una posició una mica indecisa, no sabies si anava o venia, perquè li va quedar amb el manillar girat al revés, ens parem a fer 4 ajustos, i ens donem compte que el GPS que "fins ara ens habia salvat la vida" jajajajajaja, només pinta ratlles rectes, em poso a buscar pel terra com un desesperat , com si busqués bolets, li comento al Rafa que estic buscant les corbes i els mapes que li han caigut per allà terra (més riures).

Travessem Vacarisses en un moment, i en poc més ja som a sota Montserrat, a Monistrol, comença lo bo.Començo a tirar i de cop veig que no ve ningú, com que estic fora de temporada em permeto inclús fer un tram molt dret a peu (porqué yo lo valgo) , em caça l´Eudald i tiren un tram més junts i dedicim reagrupar-nos, i fins a dalt cadascú al seu ritme, jo darrera l´Eudald però ell aixecant roda tot s´ha de dir, es veu que li sobren punts de carnet,o algún tipus de prometença a la moreneta, ves a saber... el Fran i el Xavi una mica més avall i el Rafa arrossegant bidons amunt, quan els 2 ja som al parking esperant, amb una pudó d´embrague dels cotxes que allà feien cua, veiem que s´han canviat les tornes, el Rafa va tercer destacat, coi quin pal els hi ha fotut al Fran i al Xavi, o deu ser el caldo que ha fet efecte, o és que ha buidat els 3 bidons i ara si que puja fi, ole! pel Rafa quin esperit de sacrifici i de patiment i com hi va el tio, em trec el barret! .

Arribem a Montserrat, son les 14:00, sortejem una munió de gent per arribar fins la plaça, enredem a una mossa estrangera perquè ens faci unes fotos amb el mòbil, ja que el Xavi m´ha volgut sabotejar la sortida, va el tio i no porta la càmera tot s´ha de dir, enfí... no ens desviem del tema que la rossa que ens feia les fotos no estava del tot malament .
Comencem a baixar, els cotxes fan la seva nosa baixant, em pregunto jo.. perquè no baixen més ràpid? van a fotre un ciri miraculós a Montserrat perquè els salvi de tot, i en ves de baixar a tota castanya a la primera corba ja els veus tots amb els frens clavats, i això és fé? , lo nostre si és fé baixant plegats traçant sense tocar freno i pedelant com aixelabrats! , Gràcies Morenetea ;).

Quan som a Monistrol comença el ball de numeros, que si son les 14:20h i hem de dinar, que si a les 7:40 ja és de nit, que si no arribarem. Decideixo pendre les regnes de la situació i en el Xavi li dic, res tu, com si fos una Boda, ens fotem un homenatge en un restaurant encara que sigui de 50 euros i ja tornarem amb tren o el que sigui, sembla que la idea agrada entre els expedicionaris, i ens plantem en un restaurant del centre de Monistrol on tenen llar de foc i fan parrillades, amés ens deixen tancar les bicis en el magatzem.

Allà fem una destrossa d´aliments considerable tal i com es pot apreciar, el típic dinar de ciclista, res de l´altre món!

Entre abraçades, petons i demés mariconades, jo ja habia enfilat cap a l´estació amb el Fran, el Xavi Rafa i Eudald es despedeixen del cuiner. Arribem a l´estació dels Ferrocatarrils Catalans; em sembla que es diu? i després de negociar uns tikets amb un noi a canvi de la épic del Rafa conseguim entrar a l´estació, l´Eudald envalentonat per haber vist la moreneta decideix fer els escalons del pas subterrani de l´estació tant de baixada com de pujada, els de pujada sense massa éxit i acaba anan´t de morros per segon cop en el dia d´avui.

Tren cap a Sant Vicenç de Castellet, transbord i cap a Montcada Bifurcació, 15 parades, casi res, nosaltres 4 comentant la jugada i el Rafa també li devia comentar a algú però en l´anonimat.

Arribada a Montcada, les 19.10h , el tren no arriba fins d´aqui 45 min, i veient que allà hi havien escales i l´Eudald s´ens podria matar, l´Eudald i en Xavi decideixen preguntar a un pobre padrí un "SI O NO" ràpid, "SI O NO"? total que ja us podeu imaginar quina era la respota al si o no, si tornem amb bici fins a casa comptant que a les 19.50 ja és fosc o si agafavem el tren, a l´home se li acud dir un "SI" i ja hi som pel troç, davant la meva disconformitat i la del Fran sortim a bon ritme, enriute´n del Tour, i un dels que deia que SI d´anar´hi ja li treiem més de 700 mts durant els primers 750 metres , jajajaja , que no es farà fosc? NO,NO , BROMA! En aquest punt ens despedim del Rafa al mig de la C17 ;que ell anava a reunir-se amb la familia a Santa Coloma. Encara tinc els meus remordiments, l´últim que sé d´ell és que el vàrem deixar al mig de la C-17, segons ell anava contra direcció, i no li vam deixar calers, si l´atraquen per lo menys poder donar-los algo als lladres , perquè ja em diràs qui vol una epic amb 3 bidons???, esperem que la Moreneta també l´ajudés a ell.

Etrem a Montcada, a buscar el riu, però ja que hi som perquè no ens posem a 30-40 per hora i per donar més emoció a la cosa ara que ja és prou fosc fem la carretera de la Roca home! sort que la Moreneta ens protegeix, cap cotxe podrà contra nosaltres, i tal dit tal fet, Sant Fost, i cap a Montornés, aqui si que ja és negre nit i agafem pel riu amb el frontal de l´Eudald, Montmeló, Granollers, Canovelles, pel passeig, donem les indicacions pertinents a una familia que està perduda tot i portar tom tom per arribar a mataró, igual aquell tom tom estava igual d´esvalotat que el gps del rafa després del "front flip" ves a saber, ens despedim de l´Eudald que marxa cap a casa seva, ens cedeix generosament el frontal que desde aquestes lineas ja aprofito i li dic " ja l´has vist prou" i enfilem cap a casa el Xavi, no sense que aquest durant tot el camí ens comenti lo cuit que va, jo em preocupo perquè pedalo que semblo amenerat, anar girant el canell per enfocar-los amb el frontal o per enfocar enrera pels cotxes que ens adelentaven, em despedeixo del Xavi i d´en Fran, el Xavi m´unta la cadena per poder arribar a casa sense tanta música extra i última apretada fins a casa per estirar les cames , són les 21.00h .

En resum: un dia esplendit sense núvols i unes vistes acollonants, bona companyia i molt molt de riure, uns 115 km de Btt i sento no poder posar perfils ni alçades ni desnivells, d´això s´en ocupava el Rafa i penso que ens fallarà en aquest aspecte.

Nou projecte de Bicicleta temporada 08

2007-10-06T10:10:00.000-07:00

Després de tindre la possibilitat per un tema de garanties de poder escollir entre una nova Storck Rebel Carbon i una Liteville, vist l´ús i la pràctica que faig, penso que podré anar més còmode i rendir millor amb una doble, i més habent probat la del Power, pujant si, perdo algo d´acceleració, el pes es nota, però baixant no hi ha color possible, ni amb pista ni amb trialeres, el montatge sería més tipus marathon, amb 100 de recorregut davant i frens més rallye, així doncs habent fet una avaluació de pesos; penso que la cosa pot rondar per sota dels 12 kg, per sota dels 11,5 ja ho veig molt optimista.

PD: Entrar per fer la taula més gran

http://img.photobucket.com/albums/v644/EBIS/pesos-6.jpg

Altres links d´interés:

http://www.liteville.de/t/22_29.html

http://www.alpcross.com/

Escocia estiu 07

2007-10-05T10:48:00.000-07:00

Dijous dia 8 ens disposem a volar cap a Escocia a veure la copa del món de Dh,4x,rallye,trial un grup d´amics, en Joan, Pere, Didac i jo mateix. Agafem un vol Barcelona-Glasgow i en 2 horetes ens plantem a Glasgow, lloguem un vehicle "siniestro" és a dir.. per no diestros i ohhhhh primer contratemps el tom tom piretejat d´en Joan no troba res, estem "perduts" ni mapes ni brújula, això és pitjor que una cursa d´orientació a Guilleries!!!!.
Després d´algunes trucades pertinents a un amic pirata informàtic del qual per la seva propia integritat no desvelaré el nom vam aconseguir que el Tom tom es situés i es dignés a indicar-nos el camí ( ara entenc la factura de 44 euros del Sr Movistar d´aquest més, acabaramos!) . Després d´aquestes peripècies i de malmenjar en un Mc Donalls arribem a Fort William, destinació i seu de la copa del món, ens instal.lem en un bet&breakfast no sense abans manipular tots els endolls, això si... de forma anònima, actuavem com un comando per passar desaperçabuts. Lo del dídac no és que fos la víctima del comando , tan sols és que els Escocesos no tenen persianes!!!!!!!!!!!

Divendres dia 9 ens llevem dora per poder anar a veure els entrenaments de Dh, típic esmorzar anglés (bacon, salsitxes, tomàquet fregit, ou ferrat versió plàstic, torrades, mantega, melmelades, aigua café) dietètic a tope i vinga a còrrer! Arribem al circuit, magnifics accessos, t´hi acosten amb bus i és gratuït... tan com això no perquè a la porta ja s´ho cobren ja.. , enfí, entrem i ja de cara a buscar la gòndola per pujar a dalt de la muntanya a reconèixer el circuit de Dh, una imatge millor que mil paraules.

Retrobament amb en Bernat Guardia, Ivan Oluego, Pascual Canals,David Vazquez, Pau, salutacions i xerrada amb l´Hermida i ens n´anem tots plegats a una carpa a degustar uns magnifics pinxos de salmó picants com foc i una pasta que no descriuré per no ferir susceptibilitats de l´estimat lector (puagh!)

Acabem de fer la tarda visitant els stands tant de marques com de participants, de les quals vaig fer moltes fotos i aqui poso a la vostre disposició

http://smg.photobucket.com/albums/v644/EBIS/Fortwilliams/?action=view&slideshow=true

Dissabte dia 10 per veure descripció de l´esmorzar dirigir-se a divendres 9 ; avui sembla que farà bó, deu ser la típica broma tonta que fan en aquell país. MAI FA BÓ! en els 4 dies que hi vàrem ser no va fer sol, no vàrem passar de 14 graus i només vent i pluja. Així doncs ens vàrem disposar a visitar una mica el país, visita a Morar un poblet típic costaner a uns 140 km al nord de Fort Whilliam i a unes platges de sorra blanca increibles que hi habia prop de Morar.
Tornem on fan el mundial, veiem com corren els sub-23, una passada com van el Nino & cia, l´endemà l´espectacle està garantitzat, a la tarda ens situem una hora abans en el circuit de 4x per agafar lloc, i així estem una horeta amb en Didac allà penjats en unes tanques com un parell de gallines i a sobre molles! en Joan i el Pere uns metres més amunt feien la mateixa fila, patejada de 8 km i cap al bed&..... deixem´ho amb bed, allà ens trobem amb els Pares d´en Didac i uns amics que ens conviden a sopar amb ells! Gràcies Antonia i Josep, és el primer àpet decent que fem en aquests dies.

Excursió pel poble de Fort Whilliam on habien organitzat una festa impresionant en torn del mundial, exhibisions de bike trial, de dirt, etc i concerts, espectacular! .

Diumenge 11 Repetim esmorzar, bé el de sempre no .. un de nou eh! però en el mateix format, però aquest cop anem ben equipats , el dia anterior a Morar habiem aprovisionat en un supermercat, pa de motlle, tomàquets, embotits, pomes (crec que en Joan no n´habia menjades tantes en se vida) i fins i tot Sardines! .

Ens dirigim cap al circuit, avui son les finals de DH, ens asseiem a unes grades i allà ens tirem gran part del dia, fa mal temps ; ara plou, ara fa vent. Veiem les fémines, els Juniors, i arriba el gran moment! La final de la copa del món de DH, baixa l´amic Canals, tots van amb lycra.. és rallye? m´hauré confòs.. ufffffffffff com a cabres , baixar per aquell circuit amb lycra i sense proteccions per esgarrapar alguns segons al vent.

En Canals ha fet un bon temps, i com que això del maillot de la selecció no abriga massa , es posa una samarreta del barça a sota i al arribar l´ensenya a tot el respectable i dirigint-nos una gran salutació i rialla cap a nosaltres . Total que ens passem tot el matí veient baixades per la pantalla i el tram final de meta en directe i rient i saludant-nos amb en Canals mentre era a la "cadira calenta". Al final com va dir ell és el torn del "jefe" el que per dècimes segons en Canals s´encarregarà de fer-lo fora.. i tal dit tal fet , baixa en Sam Hill i la visió del pitonisso Canals es fa real. Acabem el dia al circuit felicitant als campions, despedint-nos i cap al poble de nou

Temps per canviar-nos de roba, dutxa i descansar una estona i anar a sopar en un pub tipic Esocés, farts com galls de pastes toca anar a dormir dora, l´endemà sortim a les 5 de la matinada per agafar l´avió de tornada a casa