domingo, 28 de septiembre de 2008

2Hores Masies de Roda / Selenika

Dissabte: Quedo amb l´Enric per anar a còrrer a les 2 hores de resistència de les Masies de Roda, carreguem i cap allà, anem a fer una volta al circuit i molt molt decebedor, camps mig llaurats on és molt incòmode ciclar, plé de forats, pujades amb escalons de roques molt trencades prou dures, baixades amb un parell d´escalonets compromesos... enfí que tot pinta de cara.
Fem sortida tipus Le Mans, surto jo, sort que abans miro la traçada, ja que ens fan sortir d´un camp i saltar per una mena de rec. Tal dit tal fet, es dona la sortida, tots a fons i ja començo a veure gent i bicicletes que surten despedides cap amunt, talment com una escena de batalla de Bravehart; igualet. Anem acumulant voltes i amb temps prou semblants, entre 6.50 i 7.10 fins i tot tenim uns animadors de luxe, Maki & sra. Hi ha una pujada no molt dura però si mantinguda, i aqui si que si t´ho agafes a fons és per fer una petada de les bones, així que em regulo i guardo una mica per l´endemà que em toca la Selenika, aqui és on l´Enric em retalla i jo després li igualo en la 2a part del circuit. Ell em marca els 2 que portem per davant anem rodant el 13 i en tots 2 casos li faig cas i els hi foto un vol pal, així que ja anem 10ens que no està gens malament contant que davant hi ha gent com en Colomer i en Solano, companys d´equip de l´Ibon Zugasti.
A 2 voltes pel final li dic a l´Enric que apreti, que ens vindrà just per fer una volta més, ell cumpleix i ara em toca a mi fer la feina, he de rodar amb menys de 6.50, així que estic preparat pel relleu, arriba i encara no se com cau la "puta" cinta del relleu a terra, au gira cua baixa de la bici i recull la cinta pffffffffffffffffffffff , total que apreto en aquella volta i controlant el temps, però al arribar gairabé a meta sento .. 4. segonssssss! 3 segonssssss! bah no arribo a l´alfombreta per poder picar unaltre volta, i tot per la tonteria de la cinta, entro emprenyat a meta com una mona, però bé el que compta és que ens hem divertit, hem fet unes quantes series i aquell circuit que en un primer moment semblava una tortura li hem acabat agafant el gust i tot, molt bé per l´Enric que d´una setmana a l´altre deu nidó com s´ha espabilat, ha estat a la alçada.




Diumenge: Despertador a les 5.30 esmorzar i cap a Navarcles a fer la Selenika, la veritat és que ni porto compta km ni m´he mirat el perfil ni res, vaig ben be amb les mans al cap.
Arribada i inscripcions, allà em trobo amb en Moixa, l´Ada, en Santi, el Wizard i un compi seu de feina, vestir-se rodar una mica i cap a la sortida. Com sempre fatal! devem tenir uns 200 tios per davant. Es dona la sortida amb una traca i al cap de 5 min es comença a moure el nostre sector, uffff avui tocarà remontar per no trobar embussos, així que les primeres rampes d´asfalt per anar escalfant a bon ritme, anar tirant per puja i baixa de pista, alguna trialera i algún rampot de ciment que feia por, aqui enganxo en MOixa, ens saludem i el deixo i anar tirant fins que noto que la roda de darrera perd presió i acaba desinflant-se! bien! el latex està sec, no ha tapat, desmonto , monto càmera, inflo i surto amb en Moixa que passava per allà i arribem al 1er habituallament no sense abans passar per una magnifica riera. Menjar un magnific Plunkcake o com s´escrigui i vinga més rampots d´asfalt amunt i vinga pols, passat el primer rampot d´asfalt tipus rampa de parking comença l´odissea del dia, la cadena entra l´aigua i la pols de tant participant i tanta baixada està molt seca i comença a xupar-se, el resultat: 25 km fins al seguent habituallament fent totes les pujades a peu mig corrents, amb una emprenyada més monumental que la del dia anterior amb lo de la cinta. Demano oli a la gent jo m´el he deixat però ningú en porta ... i dic jo: QUE COI HI PORTEN EN AQUESTS CAMELS I MOTXILLES QUE SEMBLA QUE ELS HAGIN FOTUT FORA DE CASA??? enfí.. trobo un tio patejant que ha punxat i li regalo una càmera , em diu que no té oli que si vull la seva cadena... encara queda gent maca en aquests llocs , ja que també m´he trobat 3 o 4 gamarussos prepotents que posen en joc la integritat fisica dels demés que si es veiessin amb els meus ulls igual s´els arrencaven... enfí.. son una minoria.
Arribo al 3er habituallament patejant i OHHHHHHHHHHH miracle, un noi amb un pot d´sprai per la cadena, ho amaneixo tot ben amanit i allò ha sigut com si la Scalpel es fotés 6 red bulls de cop, entre que ara si podia pedalar pujant i que anava passant a tots els que m habien passat, la remontada ha estat épica, dret a totes les pujades les baixades a mort i el plat gros treient fum, fins i tot em permetia el luxe en aquests últims 30 km de saltar de grup en grup i oferir roda a la gent, però no sé pq ... no seguien :).
En resum... abans del pateio anava entre els 150 primers, que de 1000 participants i per les males sensacions que tenia fins el moment no està malament. El millor del dia aquests 30 últims km a fons amb unes sensacions increibles de força com a principi de temporada i com no el dinar amb tots els coneguts i amics.
Total un temps nefast de 6.22 hores i posició 274 de 1000 i escatx participants

domingo, 21 de septiembre de 2008

2 Hores de Calldetenes

Dissabte mirant més el cel que altre cosa decidim anar a còrrer amb en Joan les 2 hores de Calldetenes, així després de pencar al matí carreguem trastos i amunt, ens vé a fer l´assistència la familia d´en Joan i un company de feina el Salva. Som dels primers, tenim el dorsal 20, ens preparem i anem a veure el circuit, trams una mica enfangats on s´haurà de vigilar per adelentar, un tram de pujada mantinguda llarguet i després trialeres i una mica de repetxó fins a unes "esses" a meta uns 3 k. Es dona la Sortida , com sempre el JOan a fondo.. surt entre els 9 primers, em dona el primer relleu i ja puc guanyar 2 posicions més, la cosa pinta bé, tot i el nivell que hi ha , Morata, Gispert , etc etc que van com motos , però a la tercera volta el Joan arriba com pot amb la roda punxada, i em toca sortir a mi a remontar , llàstima de la punxada, totes les voltes rodem per sota dels 9 min inclús el Joan marca un 8.25 però amb la punxada perdem 16 min , això vol dir una volta, ens posem les piles fins al final, a la penúltima volta entro justissim per picar temps i que pugui donant una última volta, arribo a meta i sento .. 30 segons. 20 segons i apurant a tope amb la bici entrevessada per arribar a l´alfombreta, al final hi arribo amb 15 seg de marge i podem fer una última volta. Al final 11 de la general i 7ens d´élit, ja que ens ha tocat competir amb élit perquè no feien distinció entre masters, casum dena erem els únics masters i avui que haguessim fet 1ers va i no donen premi, no estem de sort.
A mes de nosaltres venia més gent de Sta.Eulalia, que al no venir el Baró i com que eren 3 han corregut en individual amb molt bons resultats. També hi havia el Primo o l´Enric que al final li he pogut posar les piles i treure-li alguns segons per volta, de bon rotllo que el tio està lesionat , molt bé per ell tenint en compte lo tècnica que era l´última part del circuit.
Cal felicitar l´organització per les atencions, un circuit molt divertit i tot plegat, hem trobat a faltar la categoria master, però bé, el que compta és que ens ho hem passat prou bé, i el detall a l´hora de fer l´inscripció també és digne de recalcar.
Clicant AQUI podeu veure les classificacions. (fotos i class. extretes de http://www.famdepedal.blogspot.com/ pagina de l´amic Albert)
Diumenge tocava copa del Món a Lliçà, arribar dora i saludar a un munt de gent coneguda, posar-se més o menys ben situalt per la sortida i gas a la burra com si l´hora i algo de series del dia abans no hagués de passar factura.
Sortim darrera en Marc Plans i la colla Ravet Bike rodant entre els 5-10 primers, així aguantant a bon ritme però em saltava la cadena a les pujades, em despenjo una mica fins al portús, vaig aguantant entre aquests 10 primers però allà ja ha sigut impossible continuar, la bici ha dit prou! i res mitja volta i cap a casa, amb el regust d´avui poder´ho haber fet mitjanament bé, encara que el que si que ho ha fet bé és el meu company de resistència en Joan. 7è de la gral. com hi va el tio... això que ja és master40, molt bé per ell. jo mirant el pulsometre m´he donat compte que no vaig malament del tot. però ja dec acosar una mica el cansament a aquestes alçades de la temporada ja que per estar tant endevant marcar una mitja de 152 ppm i una màxima de 181 ppm... que no puji més algo vol dir i falta xispa ja, només em moc amb cadència i costa arrossegar el desarrollo com a principi de temporada, enfí .. ara aviat tocarà fer descans.

martes, 16 de septiembre de 2008

Castell de Popa

Després d´un dilluns de descans avui dimarts tocava fer quelcom de diferent, així després de pencar i tot l´amenaça de pluja em dirigeixo cap a Castellcir.
Així doncs carrego 4 coordenades al Gps i cap allà per tal de fer uns 4 km corrents que separen el Castell de Castellcir o Castell de Popa (per la forma de vaixell de la roca sobre el qual està construit).
Deixo el cotxe al punt d´informació de Castellcir i agafo un PR que porta cap a l´esglèsia de St.Andreu, m´he de desviar una mica per visitar-la però val la pena. Reprenc uns 200 mts fins a trobar el camí que em portarà cap al Castell de Popa, durant el camí ja vaig deduint que la pujada corrent serà dura, ja que no està massa lluny però el desnivell que es veu desde el camí fa basarda, així doncs m´ho prenc més tranquilament, passo pel costat d´un pou de glaç i enfilo per un sender entremig de alzines i rocs; i com sempre amunt!.
Al final corono el turó i ja soc dalt el Castell.
Històricament d´aquest castell s´han trobat documents de 1107. A principis del segle XI, amb Gerard de Castellcir, apareix la dinastia dels Castellcir que possseeixen els drets del castell si bé paguen un tribut anual al monestir de l´Estany. La saga desapareix l´any 1348 a causa de la mortal Pesta Negra tot i que sobrevisqués Almanda, una de les filles. L´any 1363 el rep Gilabert de Centelles de mans del rei i poc després els Bell-lloc. Vint anys mes tard Pere de Planella adquireix la possessió i la mantenen fins 1942. A començament del segle XX va patir una expoliació. Hi ha fotografies de l´any 1920 on encara es veia en bon estat.(info extreta de la pag de geocaching)
Dalt del turó queden també les restes de l´ermita de Sant Martí i a prop del castell podem trobar la balma d´en Roma, on s´allotjava el segle XIX un bondoler.
Sincerament el castell " NOMALIMAGINAVA TAN GRAN!" deu nidó quina fortificació, encara que amb força mal estat, el que si impresiona és com vàren poder construir un Castell sobre del que sembla una piràmide invertida, fins i tot vàren haber de construir un contrafort.. per si les mosques, una obra arquitectonica bastant agosarada per l´época però amb una paret que els proporcionava una defensa natural i unes vistes a tota la zona de l´alt del Vallès així com el Bages amb la part del Moianès.
Uns 10 km de running amb puja i baixa constant i unes magnifiques vistes tant desde el castell com del propi castell
Aqui deixo tot de FOTOS que he fet

domingo, 14 de septiembre de 2008

Duathló

Diumenge, habia de sortir amb en Xavi, Eudald,Rafa & cia a fer una volta amb btt, però com que encara no tinc la roda de la btt em toca sortir sol amb la bici de carretera. La primera idea és anar a fer el coll d´ASTANA-lles, i com tots els diumenges ja sortir de casa és copa del Món, veure un ciclista i anar a caçar-lo, així anar adelentant gent arribo a St Llorenç Savall, i em trobo amb un vent de cara que ja duia durant tota la ruta però en aquest punt ja és exagerat, juntament amb un soroll a la transmisió "clonk clonk" que encara no tinc localitzat i veient que després la tornada per plà es pot complicar força; decideixo girar cua i tornar per on habia vingut a bon ritme per mirar d´optimitzar la sortida del dia.
Arribo a casa, he sortit dora, son les 11 i ja porto 54 km a les cames però tinc bones sensacions, em calço les bambes i em poso unes malles sense badana, i veient que el dia s´aixeca i fa un sol esplèndid decideixo a posar a prova les cames. Surto de l´Ametlla i pujo per camins cap a Puigraciós, em sento prou bé, inclús en algun tram dur pujant adelanto a algún biker, la cama respón bé i jo amb bones sensacions, un pel alt de pulsacions però bé és la falta de costum de sortir a còrrer, feia com 2 mesos que no sortia a còrrer, de Puigraciós m´animo i pujo direcció el Clascà, passat can Mestret tombo a la dreta i enfilo una trialera de rocs que em du fins la Taula de Bertí, d´aqui volta circular per fer la tornada, St Pere de Bertí, pel costat mateix de l´esglèsia, sender estret fins al Clascà i d´aqui cap avall per on habia vingut, disfrutant d un dia amb molt de sol i amb unes vistes esplèndides. A destacar la de gent que hi habia avui a dalt a Puigraciós, era plé de cotxes, i la de gent que fa senderisme per la zona, ara .. grillats com jo que pujen corrents ni un... això em fa pensar.

jueves, 11 de septiembre de 2008

La Diada

Feia dies que no actualitzava el blog, més que res tampoc tenia massa coses per "guarnir" cap missatge, les vacances diguem que han anat, després de no poder anar a còrrer a la Cristalp degut a un virus gàstric que em va deixar tirat amb la bici de carretera a 120 km de casa mig deshidratat i una tendinitis galopant, les vacances han estat 2 setmanes obligades de repòs que he emprat per fer altres coses.
Ara fa una setmana i escatx he retornat amb la bici, la de carretera, ja que la de muntanya vaig rebentar els rodaments del cassette i encara no la tinc, així doncs cada dia xino xano cap a Sant Feliz de Codines, Gallifa, ST Llorenç Savall i tornada a casa, 50 magnifics km amb un bon desnivell i cada dia pulveritzant la mitja que ara està en 32,4 km/h es nota que aquestes dues setmanes de parón han servit perquè les cames tornin a funcionar.
Que torna l´Armstrong? bahhh i amí que??? :P
Aquesta setmana vaig rebre una trucada que em va fer molta gràcia, un amic amb el qual per aquelles coses de la vida feia 3 anys que no ens veiem, recordo que l´últim cop que vàrem parlar va ser per sortir amb bici, jo llavors feia 2 setmanes que hi anava i li vaig comentar que em deixés una mica de temps que encara no estava preparat, bé la preparació s´ha allargat una mica més del compte, i ell ha deixat d´anar en bici durant aquests 3 anys, em va preguntar si anava amb bici... a lo qual vaig contestar.. bahhhhhhhhhhh la tinc aqui plena de pols, el que no vaig especificar era que estava plena de marcar-me 80 km el dia abans pel Pla de la Calma. Així doncs ahir retrobament amb el Carles , Quim i Koni, volta planera per rememorar vells temps.
Avui volia pujar al Turó, m´he llevat dora però veient que encara no habien posat el turó a aquelles hores o que el tapaven uns núvols molt amenaçadors he optat per anar a fer uns quants ports de la zona, així doncs . St Feliz de Codines, Gallifa, ST Llorenç Savall, el magnífic port de St.Pere de Calders, Calders, cap a Moià , Castellterçol, ST Quirze, ST Feliz altre cop i com que encara era prou dora he anat a pujar el magnífic port d´el Farell, 8 km prou entretinguts, una volteta de 105 km i uns 2000 mts de desnivell acumulat, i amb prou bones sensacions , inclús baixant que em feien nosa fins i tot els cotxes i en una de les corbes d´un cop de manillar n´he hagut de posar un a lloc, aqui la mostra. Ja se sap a la carretera no es tenen amics
PD: Power ja sé que un salt així i fet amb cotxe per tu no té cap mèrit pro bueno has de reconèixer que una mica si que impresiona
Ara queda recuperar bé la cama que la tendinitis encara no està curada del tot, amb bici no em molesta, però no puc sortir a còrrer a peu, viam si aguanta aquest final de temporada i després a descansar i recuperar.